Avui al matí de Tarragona Ràdio ens volem fer ressò d'una iniciativa
que esperem es posi en marxa força aviat.
Es tracta del projecte Vlàdic a càrrec del Club Maginet.
I vostès diran, què és això del projecte Vlàdic?
Doncs aquí tenim a tres persones perquè ens en parlin.
Estem parlant de la Rosa Buscar. Rosa, molt bon dia.
Molt bon dia.
La Mari Carme Figuerole. Mari Carme, bon dia.
Bon dia.
I el Gerard Munguió, de la Jove Cambra de Tarragona,
que col·labora també en el projecte. Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Aquest projecte Vlàdic no és res més que un projecte d'integració cultural.
Però expliquem-ho. És adreçat als nens petits.
Però quins nens, cap a quins nens i com s'estructura aquest projecte?
D'on sorgeix la idea?
A veure, tots els projectes tenen un principi i un desenvolupament
i esperem un final positiu per tothom i bonic, no?
Això sorgeix bàsicament de la meva tasca com a mestre de primària
de la ciutat de Tarragona,
que en un moment determinat de la meva vida professional
em poso en contacte amb els nens de les famílies immigrants.
Tots sabem que a Tarragona fa bastant de temps
que van arribant famílies nouvingudes de diferents països
i aquestes famílies bàsicament arribaven soles.
És a dir, el pare o la mare venien a veure
si aquí podien trobar alguna oportunitat
per viure una miqueta millor la seva vida.
Però ara ja ens trobem que arriben tots els pares i els nens
i en el moment en què arriben els nens
ens posem en marxa tota una sèrie d'institucions
que hem de rebre aquests nens.
Clar, tu t'adones que en el moment en què et poses en contacte
amb aquests nens, aquests nens arriben
i arriben totalment desarrelats.
Vull dir, ells venen d'una altra realitat.
Allà han deixat moltes coses,
a part de la seva família, els avis, els amics,
l'escola que anaven,
arriben aquí i no saben exactament on són.
Ells venen aquí a Tarragona
i s'ubiquen en el lloc que els seus pares han triat per viure,
però no estan gens ubicats.
Llavors, es posen en marxa el projecte Vlàdic.
El projecte Vlàdic el que pretén és
que tots aquests nens que arriben a Tarragona,
i estic parlant bàsicament de nens d'educació primària,
perquè el nostre projecte està adreçat a nens de primària,
doncs el que volem és fer que aquests nens coneguin Tarragona.
És a dir, jo crec que només s'estima allò que es coneix bé.
Aleshores, el que volem és que els nens coneguin
quines són les possibilitats que té la nostra ciutat,
què els ofereix, què hi poden trobar,
la nostra cultura, els nostres costums, el dia a dia...
És a dir, que ells arribin a conèixer ben bé el lloc on estan vivint.
Primera, perquè així l'estimaran més,
i segona, perquè com que no sabem,
però podria ser futur ciutadans de Tarragona,
doncs això els obre les portes ja d'entrada en un sentit positiu.
Un projecte que, a més a més,
el que s'intenta és fer el més didacte possible,
i heu optat per l'opció de fer un vídeo introductori
portat per un nen de Tarragona que ensenya als altres nens
com és la seva ciutat, la seva cultura, la seva manera de fer.
És a dir, que és una cosa molt pròxima,
perquè, de fet, jo crec que els nens probablement s'atreuen més
i s'expliquen més les coses que a vegades la imatge que tenim els adults, no?
Evidentment, evidentment.
No podem pensar que un nen visqui a Tarragona
de la mateixa manera que la pot viure un adult.
Té altres necessitats,
i, per tant, nosaltres el que pretenem és descobrir
les necessitats que tenen els nens,
i, llavors, ensenyar-los a Tarragona
com pot respondre amb aquestes necessitats.
Aleshores, pensàvem bé
una manera ràpida de posar-los en contacte amb la nostra ciutat
és fer o elaborar potser un vídeo
perquè permet fer alguns muntatges atractius pels nens
i, llavors, és on em poso en contacte amb el Club Maginet.
Evidentment, els explico una mica
quina és la meva trajectòria,
que és el que vull...
I, clar, ells s'entusiasmen amb la idea
i ens posem a treballar conjuntament.
I la Rosa s'entusiasma amb la idea
perquè la tenim aquí.
Sí, la veritat és que ens vam entusiasmar molt
perquè, a veure, el problema que tenia la Carme, doncs,
era quin nen de Tarragona agafar, no?
Podies haver anat a una escola, agafar un nen,
escollir-lo, fer un càsting i agafar un nen, no?
Però ella volia un punt màgic,
un punt que fes més atractiu
de cara als nens, no?
I llavors va pensar amb el Maginet.
I així, doncs, intentarem que el Maginet
sigui el nostre nen de Tarragona,
que és el punt màgic, el punt diferent.
El punt del personatge popular.
Exacte.
Que així als nens també els pot semblar atractiu.
La veritat és que ja vam fer una trobada,
bé, hem fet un parell de trobades,
i la primera vegada quan vam veure, clar,
perquè els nens, tu els hi explicaves, no?
Sí, és un capgros.
I ells deien, sí, però què és un capgros?
I quan el vam veure, doncs, el tocaven
i no ho acabaven de veure, clar,
perquè, clar, heu de pensar que hi ha nens, doncs,
que això no ho han viscut mai,
que no han vist mai les festes de Santa Tecla,
que no han vist mai res,
i, per tant, no els sabíem explicar, no?
I quan el vam veure, doncs,
els hi va semblar com a màgic,
com si haguessin entrat dintre d'una pel·lícula
de les Tres Bessones, doncs, igual.
I clar, tot aquest procés s'ha de fer
perquè, evidentment,
com els expliques als pares
que vols els seus crios
per fer què, exactament, no?
Això crec que us hi heu trobat, no, Rosa?
Sí, exacte, perquè el problema
que ens hi vam trobar a la primera reunió, no?
Teníem allí la canalla,
la canalla es va perfectament integrar,
es parlava entre ells,
jugaven, es barallaven,
ploraven, el típic,
però el que vam trobar és
quan hi vam explicar als pares, doncs,
el que volíem fer, no?
Perquè, clar, vull dir, hi ha gent que sí,
doncs, que són d'Argentina
o de països que estan desenvolupats, no?
Però hi ha pares, doncs, que no,
que venen de països
que no estan gens desenvolupats
i que ells al tema audiovisual
no n'enteren absolutament res, no?
I, bueno,
primer ens vam mirar
com una mica extraterrestres,
com dient, mare de Déu,
què volen fer?
I la segona trobada
ja els vam poder ensenyar més coses,
vam veure també el maginet,
ja se'l van provar ells,
una cosa que això em va fer molta...
Ens va sobtar molt
quan se'l posaven ells, no?
I veus que es quedaven quiets
i, no, si pots parlar
i pots moure't.
No, no puc.
No, no, no.
Sí, sí, sí que pots moure't
i pots caminar,
que portes un capgròs
però no t'impedes res als cames, no?
Es quedaven allí
quiets, parats
i no feien absolutament res
i fins i tot
no el volien ni tocar al començament.
Me'ls empressionava una mica, no?
El nostre objectiu
en el fet de les trobades
era sensibilitzar
les famílies
perquè tinguessin una mica de confiança
en el nostre projecte
i la veritat és que penso
que ho hem aconseguit
perquè estan tots pendents
a veure si la cosa
acaba de posar-se en marxa o no
i per l'altre cantó
doncs deseniviar els nens
perquè com que són nens
de diferents escoles de Tarragona
que puc dir que són nens
que van a l'escola avui en dia a Tarragona
doncs, clar,
ells no es coneixien entre ells.
Alguns sí,
però d'altres no
i clar,
llavors el nostre objectiu
d'aquestes trobades
era precisament
que els nens es coneguessin
perquè, home,
és que si no es coneixen de res
ara fer-los un vídeo
i ara tu digues això,
tu digues allò,
això és molt fred
i no ens semblava correcte.
A més estem parlant de nens
el projecte Blàdic,
Blàdic B.P per Vladimir
que és el nom d'un dels nens
d'un dels nens
però hi ha nens
que venen de l'Europa de l'Est
en comentàveu també
algun nen o nena...
Sí, d'Àfrica,
del Marroc,
xinesos,
rumanesos,
rumanesos,
Guatemala,
Ecuador.
Són nens que venen tots
de contextos culturals
completament diferents entre ells.
Evidentment.
Sí, a veure,
el que ens va passar
a la segona trobada
que vam fer,
vam fer tot un dia,
vam anar caminant
i vam fer una trobada
de menjars
i cadascú va portar
una mica el seu menjar
i allà sí que es va notar
ben bé una diferència,
bé, clar,
nosaltres quan ens vam dir
bueno, va,
què hi portem nosaltres?
Doncs coca amb ceba,
truites de patates
típiques d'aquí, no?
I ells,
quan van veure la coca amb ceba,
s'ho miraven com dient
això es pot menjar?
Te'n recordes
del torró de pipes?
Sí.
Oh,
de pipes.
Típic rús.
Nosaltres vam dir
torró de pipes,
a veure què, no?
I de fet,
escolta,
és boníssim,
tot es coneix,
s'aprecia, no?
A veure,
hem de dir que la família russa
va ser la que més menjar
es va portar
i la veritat
és que estaven genials tots
i ens va sobtar molt això,
no?
Quan ens va explicar,
perquè, clar,
nosaltres el que volíem
és que ens expliquessin,
no?,
de què era aquell menjar
o què es podia fer,
no?
I sí, sí,
era un torró igual,
la forma igual que aquí,
però era de pipes.
Imagina't.
I llavors era
un gust,
doncs això,
entre la barreja,
entre el salat de la pipa
i el dolç del que portava
envoltant a la pipa,
no?
I això va sobtar molt.
És a dir,
que estem fent
un feedback cultural
força intens
com a treball previ
en aquest projecte.
En aquest projecte
el que esteu buscant
ara mateix
és gent que us doni
un suport clar
per tirar-ho endavant.
Un d'aquests primers
col·laboradors,
i el tenim aquí present,
és el Gerard
de la jove cambra
de Tarragona,
que suposo que a tu
t'expliquen el projecte
i també,
com passàvem al Club Maginet,
de cop i volta dius
vinga, va, sí,
posem-los-hi,
d'alguna manera.
Sí, sí, està clar.
És un projecte
que en el moment
en què te l'expliquen
t'hi has d'implicar.
Jove cambra de Tarragona,
una de les línies
o una de les àrees
que treballem
és l'àrea de la comunitat.
És a dir,
ajudem o realitzem projectes
o programes
per Tarragona.
Llavors,
un cop ens expliquen la idea,
pensem que hem de ser-hi amb ells,
no?
I bàsicament,
ells aporten tot el tema,
doncs, bueno,
ja ho veieu, no?
Tot el que s'està explicant
i jove cambra,
l'entusiasme.
Exactament.
I nosaltres,
des de jove cambra,
ens impliquem,
doncs,
més aviat
en el desenvolupament
del programa,
en intentar
una difusió
una mica més enllà
de Tarragona,
doncs,
com poder-la portar
al Fòrum Barcelona 2004.
Per exemple.
Per exemple.
Llavors,
doncs,
bueno,
des de jove cambra
intentem això, no?
Sí,
vosaltres porteu una mica
la logística, exacte.
Com està aquesta situació?
ara?
Què és el que feu
amb el projecte Bladi?
Què és el que esteu fent?
Com l'esteu publicitant?
A veure,
l'últim pas
que s'ha fet
és enviar la informació
a través del canal pertinent
al Fòrum Barcelona 2004
perquè el Club Maginet,
el projecte
i jove cambra,
és a dir,
els tres plegats,
puguem estar quatre dies
a la fira d'entitats
o la fira d'associacions
que es realitza
el Fòrum Barcelona 2004.
llavors,
això estem esperant resposta,
la idea ha agradat molt
al propi Fòrum,
el que passa és que,
clar,
n'hi ha moltes de propostes,
no?
I nosaltres hem arribat
un pèl tard,
un pèl tard,
llavors,
ens hem de veure
si ens poden incloure,
si no ens poden incloure.
I què necessiteu
perquè això sigui realment
una realitat
i valgui la redundància?
Què és el que falta ara?
Molt més suport,
suposo,
per part de tothom,
suport econòmic,
evidentment,
qualsevol projecte
que s'engega necessita
d'un finançament,
no?
Mira,
jo et puc dir
que fins ara
totes les persones
que han estat sabadores
d'aquest projecte,
i ja hem dit
les famílies,
nosaltres mateixos,
els nens,
i fins i tot
els mestres
i tutors d'aquests nens
han estat entusiasmats
de la idea.
Però si realment
es vol fer
una cosa
que tingui cara i ulls
i que sigui pròpia
dels temps que estem,
doncs necessitem
una mica de suport econòmic.
També he de dir
que nosaltres
hem presentat el projecte
a les diferents institucions
de Tarragona,
a patrimoni,
a cultura,
a ensenyament,
o sigui,
a les conselleries pertinents,
i al Consell Comarcal,
fins i tot,
dintre del seu programa
de finestra oberta,
d'acolliment a l'imni gran,
però de moment
encara no hem rebut
cap tipus de resposta
que nosaltres necessitaríem això,
no?
Vull dir,
una miqueta de suport econòmic,
si més no,
repartit entre diferents entitats,
perquè nosaltres
poguéssim donar
una mica de cos
amb això,
perquè és clar,
és el que sempre diem,
no?
La idea,
la iniciativa,
la feina,
tot això nosaltres
som capaços
de tirar-ho endavant,
però després hi ha
la miqueta
de la despesa econòmica,
que aquesta és la que
nosaltres no comptem,
ni com a Comaginet,
ni jo mateixa,
ni la jove càmera,
no?
Perquè estem parlant,
clar,
d'un suport,
d'un vídeo,
que suposo que aquest vídeo
tindrà una aplicació
didàctica a escoles,
s'hauran de fer
una sèrie de còpies,
s'haurà d'oferir
tot aquest material didàctic
a algun lloc
per difondre'l,
i evidentment,
doncs,
això és l'objectiu.
Això és el que voldríem.
Això és el que voldríem.
Aquest és l'objectiu bàsic,
a partir d'ara
s'ha de treballar
en aquest sentit,
Gerard?
De tota manera,
vull dir,
aquest suport econòmic
tampoc és tan excessiu,
vull dir,
pel projecte que és,
pel programa que és,
el suport econòmic
que es necessita
no és tan gran
com si es fes
des d'un àmbit privat,
no?
Que un àmbit privat
requeriria,
doncs,
suposo que bastants milions
de pessetes
per fer una pel·lícula
amb aquestes característiques,
reunir els nens
i tot el treball
que s'està portant darrere.
Doncs avisem,
el càsting ja està fet
i ara,
fer una pel·lícula
tampoc costa tant
amb la tecnologia digital,
no?
Exactament,
i això és el que pensem.
Per tant,
si algun ens està escoltant
i si vol,
doncs,
contribuir al projecte Vlàdic,
doncs,
ja ho sabeu,
us heu de posar en contacte
amb el Club Maginet
o amb la jove cambra
de Tarragona
i d'aquesta manera,
doncs,
poder-hi participar.
A veure si d'aquí a dos mesos
toquem molta fusta,
tot això està en marxa
i ja podem veure aquest vídeo.
Sí, la veritat és que
intentarem tenir-ho
abans de la primavera
perquè els nens,
o sigui,
estan molt entusiats
amb la idea
perquè,
ja et dic,
quan no coneixen el Maginet
i tot això,
doncs,
bueno,
sí,
però bé,
ara també els han creat
entre ells
un vincle d'amistat
entre els nens.
Compteu que per ells
és molt més fàcil
que per nosaltres.
Primer dia els pares
es van sentar
en una taula,
veiem-los els altres
i no n'hi ha absolutament res.
Els nens els van deixar
al costat
i al cap de cinc minuts
estaven ja
passant coromus.
O sigui,
fantàstic.
D'acord,
o sigui,
els crios
s'adapten molt més ràpid
que nosaltres.
Llavors ells
ja el segon dia
ja, bueno,
saben el nom de tots,
ja saben,
és que ja ho saben tots ells
i a nosaltres
ens costa més,
no?
I ells estan superentusiasmats,
estan supercontents,
a part que
també els hem explicat
que anirem al mercat,
en lloc que
a ells els crida molt l'atenció
per menjars
i diferents coses.
Com el mercat,
la platja,
la platja,
una mica la cultura,
eh?
Vull dir,
els monuments,
una mica què volen dir,
per què estan aquí,
però clar,
tot això ha de ser
en un vídeo
que, home,
ha de durar
jo crec que uns 20 minuts
perquè, esclar,
tampoc pots fer
una feinada, eh?
no feinada.
Clar, perquè has de comprimir
molta informació
en poc temps,
no?
I a més a més que sigui atractiu
i a més a més que hi hagi
el maginet
i a més a més...
Una cosa que no els cansi
al posar-s'ho ells.
I a més a més no oblidem
que són nens
que no són d'aquí,
els protagonistes.
I aleshores aquests nens
al català
tampoc no us penseu
que el parlin així
fluidament.
Per tant,
això s'ha d'ensejar
una miqueta
i hem de fer allò
tomes falses
que se'n diu,
no?
Jo crec que és evident
que l'entusiasme...
Jo anava a tornar
a convidar la gent
però jo crec
que ja ho heu fet
sobradament vosaltres
amb l'entusiasme
que hi heu posat.
Tant de bo,
tot vagi molt bé.
Des d'aquí
a la Tarragona de Ràdio
tot el super que faci falta.
Gràcies Rosa,
gràcies Mari Carme
i gràcies Gerard
per venir aquest matí.
Moltes gràcies.
Adéu-s'hi, bon dia.