És curiós que, en deia el Pere Sanz, en diu,
la Rambla, si repartissis bufetades la gent vindria a buscar-les també,
perquè tot el que fas a la Rambla té éxit i és veritat, eh, Teresa?
Mira, aquí s'està plegant gent per veure la següent actuació.
I si t'hi fixes, la majoria de persones amb els quals ha parlat el Josep,
de locals d'aquests més que coneguts,
tots fan referència a la visita del Dalí, fins i tot tu abans,
també deies, oh, és que jo també me'n recordo.
Sí, me'n recordo el que he dit, que anava d'un elefant
i que portava a la butxaca de la jaqueta,
una truita a la francesa és doblegada, en comptes d'un mocador.
L'únic, eh, genuí figura, ja ho diu l'edita castellana.
Jo no sé, perquè sempre ho diem i és cert, eh,
els artistes, els músics, els cantants canten,
però això de parlar pel micro, jo sé que no us agrada gaire.
A mi m'agradar que algú, qui sigui, que em parli,
que em digui alguna cosa de la Rambla.
Jo no sé si per vosaltres té algun significat especial la Rambla.
Ui, que saps... No, no, marxeu bé, canteu, canteu.
No he dit res, no he dit res, ni he preguntat res.
Ja sabem. Sí, aviam, què? Algú vol parlar?
A mi no em seria problema, però de la Rambla no en sé res.
Però segur que passes més d'una vegada al dia.
No, perquè soc de la granja.
Però deus passar de tant en tant, no em diguis que no.
Deus passar de tant en tant, dos cops a l'any.
Deus, l'únic que vol parlar passa dos cops a l'any per la Rambla.
Ens ha sortit fatal, això.
El que s'hi sortirà molt bé és la següent cançó,
una altra, clàssic, entre cometes.
Com a cançó de l'estiu, jo crec que la podríem fer oficial al programa, no?
Potser, potser. És un duet del musical Gris,
que cantaven a Don Travolta i la Olivia Newton-John.
Que allà la posaven com una quinceanyera i tenia a lo millor 40 anys, ja la dona, però bé.
Som quinceanyeros, eh? Aquí sí, aquí és molt autèctic, això.
I aviam, presentem els supercorons, ens recordarem de tots els noms?
Sí, mira, el Marc Rufín, que fa de Travolta.
De Travolta.
La Marta Oliver, que fa d'Olivia, l'Anna Roquet-Halmar, el Marc Miguel, el Jaume Singla, el Sergi Cabrera, l'Albert Domingo, la Jordina Torrents, l'Anna Tarragón, la Cecília Castro, la Maria Isabel Torrents, la Maria Govern, la Gemma Cos i la Carlota Tàpia.
Doncs, primer que tot, que si no, després se'ns oblidarà.
Moltíssimes gràcies per venir avui, perquè el primer dia de vacances, segur que teniu moltes coses a fer i molt interessants, per tant, us ho agraeixo molt de veritat, eh?
No us ho penseu prou, el que us arribo a agrair, que sigueu aquí.
I quan vulgueu, doncs ja podem... Els teclats, José Álvaro Davi.
Gràcies.
A l'estiu, amb tanta calor, a l'estiu fent promeses d'amor.
Vinga, vinga, vinga, va, vinga, va, vinga, va, digue'ns què va passar
Vinga, va, vinga, va, digue'ns què va passar
Xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan turú patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa patan-xupa per a l' jazza.
Si els teclats, els teclats, els teclats, els teclats en tots companyguès.
Molt correcta, em va per l'ol.
Vaig salvar-la d'enfonsar-se en la mar.
Em va demanar per ballar, em va demanar per ballar.
Vinga, vinga, vinga, va, vinga, va, digue'ns què va passar.
Vinga, va, vinga, va, digue'ns què va passar.
A la platja vàrem estar, passejant em donava la mà.
En el port em va tornar boig.
Vam sortir fins a les deu.
A l'estiu és quan és l'amor, oh sí, és quan és l'amor.
Vinga, vinga, vinga, va, vinga, va, vinga, va, vinga, si s'espera.
Vinga, va, vinga, va, vinga, si s'espera.
Sí, va, vinga, vinga, va, vinga, va, vinga, va, vinga, va, vie, va, vinga, va, vinga, va, vinga.
Dives que em barreu parlar, tendra'm el samba d'aclarar.
A la sorra vàrem jugà.
Era noi amb què el vies somiat, oh sí, amb què el vies somiat.
Vinga, vinga, va, vinga, va, vinga, va, no et facis esperar.
Vinga, va, vinga, va, no et facis esperar.
Jo mai l'oblidaré.
Sempre més em recordarà.
Va donar-me promesa d'amor.
Ja no sé on podrà estar.
Amb l'estiu tot va acabar.
Oh, sí, quin estiu de molt.
Vinga, va, vinga, va.
Molt bé, molt bé, els alumnes de l'estudi de música.
Moltíssimes gràcies, de veritat.
Gràcies, de veritat.
Bon estiu i prepareu-vos perquè l'any vinent us tornarem a cridar.
Espero que no esteu actuant de bolos per ahir,
que pugueu venir també aquí al matí de Tarragona Ràdio.
De bo, moltíssimes gràcies.
Estem molt agraïts.
I Teresa, ja ho saps que ho diem d'acord, que estem molt agraïts la vostra col·laboració.
I després vindrà també la col·laboració de Can Teatre al final del programa.
Sí, bueno, ja ho sentireu.
Amb un numeret que és una miqueta sorpresa, no desvetllarem molta cosa, eh?
No, si no ho sabríem tot ja.
Molt bé, doncs ho deixem aquí.
Moltíssimes gràcies.
Seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio en directe.
Ara s'està instal·lant un escenari tot just al costat d'aquest estudi mòbil
que tenim al matí de Tarragona Ràdio
perquè ja saben que la programació s'emetrà en directe des d'aquí, des de la Rambla Nova,
fins a les 10 de la nit, al programa Ja Tardes, al Semprenàstic, al programa Ja Tardes,
amb Sílvia García i la Núria, doncs què farem?
Entre altres coses, parlar de la Rambla naturalment, però també hi haurà actuacions en directe
amb la gent de l'Associació de Músics de les Comarques de Tarragona.
I per aquest motiu vostès senten aquest sorollant
perquè el que estan fent ni més ni menys és instal·lar un escenari
perquè aquesta tarda també puguin continuar les actuacions en aquesta celebració especial
que fa la Ràdio de la Ciutat commemorant el que és el 150è aniversari de la Rambla,
el primer dia de l'estiu i el Dia Internacional de la Música.
Passa un minut de tres quarts de dotze del migdia, fem una petita pausa per la publicitat
i en tot cas el que farem serà continuar repassant una miqueta aquests espais,
aquests locals i aquests noms propis de la Rambla Nova de la Ciutat.