4 minuts, un quart de dues, se suposa que si anem seguint la seqüència de la festa
hem assistit a la presentació del Ball de Cosis, hem assistit a diferents espectacles de la plaça Frici,
totes les presentacions agudes i per haver-hi, i a més a més hem anat a la representació del retaule de Santa Tecla a la catedral.
Doncs bé, al punt de les 11 de la nit podem gaudir d'un concert extraordinari
amb una mena de combinació del so musical en Deuscadi, combinant amb el del Camp de Tarragona.
Es podrà escoltar aquesta nit, com dèiem, a la plaça del Rei, a l'escenari Sabina, amb el grup Txala.
Ens acompanyen dos dels seus integrants, el Nando Taló, bon dia Nando, benvingut, i el Sisko Aguilera.
Sisko, bon dia. Bon dia. I amb això no n'hi ha prou.
A més a més, es podrà degustar la beguda convidada a les festes d'enguany,
que és una beguda que també està molt vinculada amb la música que podrem escoltar.
Estem parlant del Xacoli i per parlar de la Xacoli, d'aquesta meravella de vida al País Basc,
ens acompanya l'Iñaki Barrenechea. Bon dia, Iñaki.
Hola, bon dia.
Ell és l'amo del restaurant Xapela.
Ens ha portat ja d'entrada una ampolleta de Xacoli per anar obrint boca,
perquè aquest any el xartrés i la mamadeta l'hem de combinar amb el Xacoli,
que és un vi que està molt bé per les festes de Santa Tecla,
però és un vi recomanable tot l'any, no, Iñaki?
Sí, sí, és un vi que es pot beure tot l'any i acompanya molt bé la cuina,
tant de peix com de carn.
És un vi blanc, normalment, es fa de les tres maneres, blanc, rosat i negre,
però el més conegut és el blanc i tant per la carn com per el peix va molt bé,
perquè és un vi sec i d'una gradació de 10 graus, mig, més o menys.
En parlarem de seguida del vi.
Sí, primer alimentem l'esperit, si ens sembla, després l'estómac, eh?
Amb el vi i el menjar del País Bars, què he de dir, no?,
de com es menja a Euskadi.
Aviam, el grup Xala ja diu molt, no?,
Xala, xalà, passar-s'ho bé, ei, mira ells,
ja han triat el nom per fer-se allò divertits, no?, d'entrada.
D'aquí ve el joc de paraules, d'aquí ve.
Re, vosaltres ja fa un quant temps que us dediqueu a la música tradicional, no?
Molts anys, sí.
A través d'altres formacions i col·laboracions.
A través de brellers, altres formacions, timbal tradicional, toquem tots dos, sí.
Això ja ho feu, la gent del món de la música,
que teniu grup propi, però a més a més també feu col·laboracions amb altres formacions, no?
Sí, s'ha d'aprofitar tot, s'ha d'aprofitar tot,
i els que ens dediquem a la música hem de treure el que podem.
I també està agradable.
Clar, home, això...
Per obligació no us fa res.
Per obligació, per calés, em penso que no.
No, no, no.
Oi que no, no us fareu milionaris tocant.
Per calés t'asseguro que no.
I a més a més, d'alguna manera també ens acosteu instruments
com el que podrem escoltar aquesta nit.
A veure si ho diu bé, és un instrument que es diu xalaparta,
prové del País Basc, i com el mateix Iñaki apuntava,
perquè és un basc allò de Socarrel,
deia, ui, este instrument és el que se utilitzava
per comunicar-se entre los caseros, no?
Sí, sí.
En el País Vasco tradicionalmente.
En el País Vasco, bueno, normalmente la característica
és que los caseríos no estan unidos,
hay una distancia importante entre un caserío y otro,
entonces, en principio, el medio de comunicación
de un caserío con otro era la xalaparta.
Que ahora se utiliza, un poco.
Sí, ahora, musicalmente.
Musicalmente, pero para comunicarse están los mòbiles
y las ADSLs y todo esto.
Y además, como los vascos somos muy así,
y si no, a grito limpio.
Pues sí que es verdad,
que ese tipo de comunicación también lo he oído yo varias veces.
Vosaltres opteu per l'instrument.
¿Cuándo os trobeu amb aquest instrument
i quan decidiu recuperar-lo i incorporar-lo al vostre repertori?
Jo particularment me vaig interessar
perquè, bueno, es van fer amics d'uns xalapartaris
de Lleida del País Basc,
són els que toquen amb el Quepa Junquera,
l'Arcaix Martínez i l'Igorotxoà,
que, bueno, que es van posar en contacte
i a partir d'aquí, pues, ja vam anar, pues, evolucionant.
I és un instrument que te l'has de fer tu.
No el venen a les botigues,
simplement és...
No hi ha res escrit sobre la xalaparta,
molt poca cosa.
No és que hagi de tindre unes mides concretes,
vull dir, no...
Tu has d'anar fent tot tu.
El fa el mateix interpret
o encara queden alguns artesans
que el fan per uns altres?
Sí, hi ha un poble a Otazu, a Vitòria,
que hi ha un artesà que fabrica el Boques
i, a més, fa xalapartes.
Però fa...
És una xalaparta comercial.
Sí, com podries comprar un timbal o una gralla.
Per exemple, sí, sí.
Però normalment tots els xalapartaris d'allí,
sobretot a la xalaparta Escola d'Arnani,
són ells mateixos qui se les fan.
Vull dir, agafen un tauló, l'afinen i ja està.
El vostre com és?
L'heu fet vosaltres?
Sí, tot.
El nostre l'hem fet totalment nosaltres.
Vam començar a recollir fustes,
a recollir pedres,
perquè portem quatre xalapartes a l'escenari,
que això ho podeu veure aquesta nit.
I res, és qüestió d'anar investigant
i anar afinant els troncs
de la manera que combinin dintre del grup.
Deixa'm que em faci una mica la xula, vale?
Molt bé.
Després ho explico, perquè em faig la xula.
xalaparta de roure, xalaparta tropical,
xalaparta de ferro o xalaparta de pedra.
Són aquestes quatre xalapartes que porteu a l'escenari?
Exacte.
Després de fer-me la xula,
diré que tenen una pàgina web magnífica,
que per això jo m'acabo de fer la xula,
perquè jo no tenia ni idea
que fossin d'aquests materials ni fossin així.
Aprofitem per dir que visitin la pàgina web d'aquest grup,
perquè de veritat que ho expliquen tot perfectament.
Però ara parlem d'aquests instruments.
Com els podríem descriure perquè es facin una idea els oients?
Venen a ser com una mena de trípodes amb una...
Són uns cavallets.
Uns cavallets, exacte.
Dos cavallets que allí van apujats damunt de...
Una sèrie de fustes, no?
No, no, és un material que sigui tou, espuma o...
Antigament la xalaparta eren dos cistells posats al revés,
amb fulles de mores i el tauló al damunt,
que és el que ha dit abans l'Iñaki,
que és com se comunicaven entre els bebaserrícos.
Que era com determinades tribus africanes
amb els timbals que es comunicaven així,
doncs igual.
Més o menys, més o menys.
I, bueno, originàriament venen de la zona de la Sarte
i d'Arnani, la xalaparta.
És més de Guipúzcoa, no?
És més de la zona de Guipúzcoa, que no pas de...
Que és on hi havia més cacerios d'aquests a Euskadi.
Per tant, tenim aquests cavallets, aquest material,
i on està la clau de l'instrument?
En el sentit de la fusta, no?
De pedra, de fusta, tot el ferro, això que hem dit.
Hi ha tipus de fusta al País Basc,
precisament, com que hi ha molt de roure,
les fan de roure,
però també fan servir fustes tropicals.
Vull dir, estem al segle XXI,
hi ha una importació important de fusta,
bé sigui de l'Àfrica, bé sigui del meridià,
més tropical, no?
I llavors, a partir d'aquestes fustes,
s'han anat investigant.
Com pot ser l'Iroco, pot ser el Sapeli, vull dir...
Digues, Iñaki, digues.
La clau de tot està en els artistes.
És veritat.
Tu els has escoltat ja tocar?
No.
Mai?
Aquesta nit?
Parlo en general.
En general.
Vull dir que és un instrument on fa falta
que els que toquen parlar en castellà...
Tu parla com a trobis més còmode.
Els artistes, els que manejan l'instrumento,
han de ser molt combinats entre ells,
han de ser una part dins de la creativitat molt important.
És molt, molt important.
És a dir, qualsevol no pot tocar la xaraparta.
A més, es toca en parella.
Clar, és el que us anava a dir.
Vos els heu de fer un aprenentatge,
no només de conèixer l'instrument,
que és un treball previ que feu sempre la gent de la boca
que us dediqueu a la música tradicional i d'arrel,
i a més a més a aprendre a tocar-ho, no?
Sí, però nosaltres vam tenir la sort, com ha dit el Nando,
de conèixer l'Arcaix Martínez i el seu company,
que ens van obrir les portes d'una manera impressionant,
ens van convidar al País Basc,
ens van ensenyar l'instrument,
ens van ajudar a construir l'instrument,
i després, a partir d'aquí, són ganes
i el que dèiem abans, creure i aprendre'n, i vinga.
Per fer-nos una idea,
¿es podria semblar algun altre so
que ens sigui més familiar a nosaltres, musicalment parlant?
Musicalment parlant, s'assemblaria...
És que no té cap similitud,
però se podria semblar una marimba.
És com una marimba de més grans dimensions,
i això fa que s'hagi de tocar en parella,
però el so és diferent, és més...
No té res a veure.
És més característic el de la xala.
El so que desprèn una xala aparta,
o sigui, només aquell bum que fa el donar un cop,
vaja, no he sentit cap instrument.
Quan feu un concert,
el públic que per primera vegada s'acosta a vosaltres,
observeu les cares.
Es queden una mica de sorpresos, no?
Sí, sí, bastant, bastant.
D'entrada en veure l'instrument i després el so que desprèn.
Exacte.
Sí, sí, i també el fet que no som bascos,
som catalans,
i la gent també és un punt que li sorprèn.
Però, bueno, sempre és agradable,
que a la gent li sorprengui.
Home, però jo us veig recuperant instruments de tot el món, eh?
Sí, sí.
Incorporant-los a la cultura tradicional, no?
Possiblement.
Espera't, espera't.
Ui, ui, ui, que aquesta pàgina web
l'haurem de visitar més d'una vegada.
Com heu previst el concert d'aquesta nit?
Què és quan arribem allà a la plaça del Rei?
Què veurem dalt de l'escenari?
Doncs dalt de l'escenari
veuràs les quatre xalapartes que hem dit,
veuràs una bateria,
un percussionista amb, bueno,
que té por toca un udult,
gembé, diverses...
Un percussionista.
Veurem flavioli tamborí,
guitarra,
acústica,
mandolina
i acordió diatònic,
que és un instrument similar a la triquititxa basca.
Quin tipus de música,
quin tipus de peces interpreteu?
Nosaltres tenim...
Hem agafat...
Fem bàsicament dos tipus de peces.
Algunes hem agafat peces tradicionals catalanes,
temes que segurament coneixereu,
com el ball de Pastorets,
el xotis de l'Arbós...
I les altres,
tenim la sort que tenim un gran compositor al grup,
que és el nostre acordionista,
que fa temes adients per nosaltres.
I el que hem agafat naltros i la nostra vida
era fusionar-ho tot una mica, no?
El que és la música tradicional,
amb les xales que són basques,
barrejat amb els instruments de percussió
que em pots trobar des de Cuba,
o l'udú,
que també és un instrument molt característic,
i és aquesta fusió que ha creat
una xalaparta més mediterrània, potser, no?
Xalaparta i xacolí.
Tot comença amb xà,
però resteu veure, en tot cas,
el seu origen.
Parlant d'origen,
ja fa un quant temps, afortunadament,
que el xacolí té denominació d'origen.
O, Iñaki?
Bueno, si hacemos un poco de historia,
el xacolí comenzó...
que se tenga conocimiento
a partir del siglo XIV-XV.
De hecho, ya hay escrito
un historiador de Mondragón
que se llama Garibay en 1571
que decía que nuestro xacolí
es uno de los mejores vinos de la península.
No tenía abuela.
No, era vasco.
Y entonces...
Era de Bilbao.
De cerca, de cerca.
Si hubiese sido Bilbao,
hubiese dicho,
es el mejor.
Entonces,
es un vino muy antiguo,
lo que pasa que en el siglo XIX,
aproximadamente,
bajó mucho el consumo,
perdió un poco
la raigambre que tenía.
Ahora me viene a memoria
que uno de los consumidores
de xacolí
era Juan Sebastián Elcano,
era un gran bebedor de xacolí,
que precisamente es de Getaria,
una de las denominaciones de origen...
Una no,
la denominación de origen
que más fuerza tiene en este momento,
pues Juan Sebastián Elcano
ya era un gran bebedor de xacolí.
Entonces,
como decía,
en el siglo XIX,
más o menos,
se perdió un poco el consumo
y ahora,
recientemente,
digamos que en los últimos
30,
40 años,
ha revivido.
Y ahora mismo,
el xacolí está en un auge
muy, muy importante.
Pues en un momento
que hay una producción vitivinícola
en el País Vasco,
también en Cataluña,
en diferentes puntos,
a estos vinos más tradicionales
les ha salido
una alta competencia,
pero se mantienen,
¿eh?
Se mantienen.
Sí,
lo que pasa es que el xacolí
es totalmente distinto
en cuanto a vino.
Es un vino,
bueno,
comenzamos que no es viña,
no es una cepa de vino normal,
es uva de parra,
es decir,
que son uvas
que están a un metro y medio
o dos metros de altura
del suelo.
Toda
la producción
es paralela al mar,
muy cerquita del mar.
está en el mar.
Entonces,
tiene unas características
muy,
muy,
muy delimitadas
que la hacen diferente
a otro tipo de vino,
en cuanto a sabor,
en cuanto a textura,
en cuanto al color,
es un vino distinto
de todo lo demás.
Hay muchos
que lo confunden
con la sidra
y no tiene nada que ver.
El xacolí tiene
unas características
peculiares
muy,
muy,
muy grandes.
¿Qué ocurre?
Que en el País Vasco
no es una zona
donde el sol
se dé como aquí,
como en Tarragona,
¿no?
Hay muchos menos días de sol,
el sol calienta menos,
eso hace que la uva
produzca menos azúcar.
Al producir menos azúcar,
por un lado,
tiene menos alcohol
y normalmente
un xacolí blanco
puede estar
a partir de nueve grados y medio,
entre nueve grados y medio
y diez grados y medio.
Y por otro lado,
es seco,
es un vino seco.
Luego hay dos zonas,
bueno,
ahora mismo hay tres zonas
de producción.
La zona de Guipúzcoa,
cuya denominación de origen
la encabeza guetaria.
Luego la zona de Iscaya,
que tiene dos cabezas,
una es Váquio y otra Balmaseda
y recientemente,
me parece que lleva
cinco años,
cinco o seis años
con la denominación
de origen de Álava.
La producción ahora mismo
de estas
está aproximadamente
en 700.000 litros
en Guipúzcoa,
300.000 en Vizcaya
y unos 50.000 en Álava.
El consumo interno
es aproximadamente
de un 80%,
es decir,
que un 80%
de la producción
se consume
en el País Vasco
y un 20%
se exporta.
Y se exporta
fundamentalmente
Madrid,
Cataluña
y Europa.
Y un 3%
a Estados Unidos.
Vaya.
Comentabas
que el maridaje
es muy abierto
con el Chacolí
que se puede tomar
con carnes,
con pescados,
con cualquier tipo
de plato,
pero también
se puede tomar así,
suelto,
entre horas,
digo por lo de esta noche.
Sí,
con un pincho también.
Con un pincho.
Bueno,
como sea,
¿no?
No,
un vasito
de Chacolí
fresquito.
Nosotros en la barra
del bar
vendemos los chiquitos
de Chacolí
tranquilamente.
Y eso es lo que esta noche
se podrá hacer también,
¿no?
¿Cómo funcionará el tema?
Más o menos,
¿tenéis idea?
¿O lo explicaremos
nosotros mismos ahí?
No tengo ni idea
de cómo funcionará.
Presentarnos allà,
escoltar-vos
y veremos allà
donde sea la degustación
y todo eso.
Supongo que esta tarde
nos explicarán
qué haremos de hacer
porque no lo sé,
no en tengo ni idea,
no lo sé.
Nosotros estaremos puntuals
porque tenemos
mucha curiosidad
de sentir el so
de la Txalaparta
amb aquests altres instruments
dels que sou veterans
malgrat la vostra joventut.
Aquesta nit
he de tastar el Chacolí.
L'Iñaki
ja està en les festes,
li vèiem amb el seu mocador
com ha de ser,
vull dir que està
dins de la festa de Santa Tegla.
Es parte del uniforme
en el restaurant.
Oficiano.
Todos, todos,
todos durante fiestas
llevamos el pañuelo puesto.
Muy bien.
Todos los años.
Iñaki Barrenechea
que és l'amo
del restaurant Chapela,
gràcies per venir
avui a la ràdio.
Gracias a tu.
Y al Nando Taloy
y al Cisco Aguilera,
moltes ganes de sentir-vos aquesta nit.
Tinc en temps
que heu de treure un disc
d'aquí un quant temps.
Sí, bueno,
ara quan s'acabi
tot el que és l'estiu,
tota la temporada
de concerts que diguem,
estem ja començant
a preparar un disc.
Bueno,
he d'explicar una altra cosa
que és que
hem col·laborat
amb la banda sonora
d'una pel·lícula
que s'estrena
el 15 d'octubre
que es diu Lobo.
Què dius ara?
Sí.
Que bé,
necessitaven el so
de la Txalaparta.
Necessitaven el so
de la Txalaparta.
S'estrena el 15 d'octubre,
és un director francès
i, bueno,
la pel·lícula
l'argument és
d'aquell policia
que es va infiltrar
a la banda terrorista
de l'any 70,
doncs és l'argument
de la pel·lícula
i, bueno,
nosaltres col·laborarem
amb la banda sonora
i, a més,
l'editarà l'empresa Filimax,
editarà amb un CD
la banda sonora.
Però a part
farem un disc, eh?
Jo diria,
Nando Sisko,
que tant la pel·lícula
com el disc
mereixen una altra conversa.
Si sereu tan amables
de passar per la ràdio,
i nosaltres estarem encantats
de conversar amb vosaltres.
No patiu per això.
Moltíssima sort.
Fins aquesta nit.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.