Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Tu dius que les Santa Tegles volen continuar, però amb la quantitat de temps que fa que anem representant el retau,
les fan grans les Santa Tegles, i aquesta Santa Tegla també ha de tenir unes característiques...
No, però bé, la Montse té unes característiques molt especials,
té una cara de nena, és una noia que pesa poc, i bé, fa molts anys que balla,
i per tant la interpretació que feia de Santa Tegla la tenia superassumida,
i bé, poques coses li podies explicar, no?
Tenia assumit completament el seu paper, i la deixaves fer, i així ens ha anat de bé.
D'aquella Santa Tegla, d'aquell primer retaule aquest, tot i que teniu per la mà,
cada any heu d'anar ajustant cosetes, fent els assajos exactament igual,
mirant aquell vestuari, perquè clar, més o menys, tret d'alguna excepció,
es fa només un cop l'any per Santa Tegla.
Sí, sí, de fet, cada any, o sigui, es fa el mateix, però tots els anys s'ha d'ensejar,
en guany també hi ha dues incorporacions d'homes noves,
vull dir que en guany hi ha una mica de renovació amb la gent que feia el retaule de l'any passat,
però cada any s'ha d'ensejar, cada any s'ha d'enrejustar-ho tot,
tot i que és un ple ensajar el retaule perquè la gent se'n recorda,
i els ensaires ho tenen tan assumit que realment és un ple ensajar, no?
Hi ha altres coses que són més complicades, però el retaule, que és molt complicat,
ho tenen superassumit, i bé, fem 5-6 assajos i tirem endavant, no?
I la part de vestuari, doncs, i de 13, doncs, cada any s'ha de mirar com està,
i s'ha d'enrejustar vestits, però bé, és la feina de cada any, no?
A partir de l'1 de setembre s'hi posen les dones a cosir, a recosir,
i una mica més aviat nosaltres, no?
Perquè com que ara tenim l'escomptat de Sant Magí,
doncs ens agafa així una mica contrapeu,
però bé, el retaule ho tenim molt per la mà,
i gràcies a Déu, doncs, funciona, funciona.
Que ho tingueu per la mà, però no treu que tingueu nervis, també,
abans de la representació, no?
Ja ho deia abans, que els nervis són en tot moment,
i que, bé, la il·lusió de fer el retaule,
doncs, és una cosa que no se la pot treure ningú,
i l'emoció que sentim al moment de representar-lo,
crec que és indescritible, realment.
Descriu una miqueta només
en què consisteix el retaule,
perquè és obligat.
Ho expliquem cada any, però és que és obligat explicar-ho.
Bé, és que jo suposo que encara hi ha gent que no ho sap,
què és el retaule, però això...
També hi ha gent que no ha anat a veure-ho.
Però això ja va bé que ho expliquem cada any, no, encara?
Hi ha gent que no ha vingut a veure-ho, sí, sí.
Però no hi ha espai, moltes vegades es posa a la catedral,
d'escolta, que no hi ha cap ni una guia.
Bé, amb les primeres notes de la melodia del retaule,
doncs, surten els actuants,
surten del retaule de Santa Tecla,
com si sortissin de la paret,
i s'abancen fins al cadafal que hi ha
a la porta principal de la catedral.
I allí representem les vuit figures més emblemàtiques
de la vida o la llegenda àurea de Santa Tecla,
que són la conversió de Santa Tecla per pau de Tars,
el batisme, la presó, el judici,
el martiri del foc i de les feres,
que són dels martiris que vam triar per representar,
perquè en va tindre molts més,
però, esclar, tots no hi cabien.
Llavors la roca, la famosa roca,
que és on es fa el miracle del braç,
l'insígnia braç aquest que tots venerem per Santa Tecla,
i llavors hi ha al final la glorificació de Santa Tecla
pels tarragonins, no?
I la sortida dels actuants, no?
Amb el crit de Santa Tecla a Tarragona,
que és el que es fa sense música,
i que la gent, doncs, l'impacta,
perquè ressona tota la catedral
el nom de Santa Tecla a Tarragona,
i crec que és un moment també molt especial del retaule.
Home, se segueix amb una solemnitat tremenda
per part del públic tot el retaule.
Sí, perquè hem aconseguit,
s'ha aconseguit crear un clima
que és a la catedral impressionant,
que realment els que ho han fet
des de la primera representació,
que ja va tindre aquest clima,
a nosaltres ens desborda també,
perquè la gent té un silenci
que quan hi romp la cobla amb la melodia,
doncs se te posa la pell de gallina, no?
Òbviament quan són les primeres melodies
i arrenquen les dansàries,
els que estem més desaugats, doncs, seria el director,
que doncs, que clar, que ja no pot fer res més,
i és quan miro el retaule, no?
Des de l'altar major, doncs, bec el retaule,
i encara bec defectes i coses,
però bé, però són coses que ja anem a afilar molt prim, no?
Llavors t'alliberes entre cometes,
però realment és emocionant.
Jo m'emoziono cada any,
vull dir, i això que sé què passa i com passa, no?
Però jo crec que en guany em tornaré a emocionar
perquè la Ione Madrid és una noia, doncs,
que molt joveneta,
que té un paper a suplir a la Montse Roca,
doncs, molt important,
perquè la Montse ha sigut una persona que,
doncs, que ho ha fet amb tanta naturalitat
que nosaltres ens quedem subtats, no?,
de la seva interpretació.
Llavors suposo, doncs, que la Ione,
ensenyada per ella mateixa,
doncs, aconseguirem treure aquesta espurna
que la gent estigui contenta, no?,
i que vegi una santa tecla,
que no vegi cap diferència, no?
Es vol modificar en alguna coseta,
algun detallet d'un any o d'altre?
Home, no canviar, eh, el retaule.
No.
En lloc d'entrar així, entreu així,
en lloc de mirar cap aquí, mireu cap allà,
perquè allò cada any vas veient més coses.
No, de fet,
com que el retaule va tindre un previ estudi de quatre anys
i vam estar donant-li tombs
i vam estar canviant coses
i vam arribar a una conclusió final
i aquesta conclusió final de tal com s'ha fet el retaule
no s'ha modificat mai, mai.
Les mateixes figures, la mateixa forma de caminar,
pot haver algun moviment diferent,
però és un moment de construcció de les torres,
però, de fet,
l'estructura del retaule es manté des del primer dia,
no?, des de l'any 91.
La música, en aquest cas,
la banda sonora anirà càrrec de la principal del Llobregat, en aquest cas.
Sí, en guany, torna a repetir la principal del Llobregat,
dirigís pel Jordi Núñez,
que és el nostre director musical també de les VAR,
i amb l'estimbala, doncs, Ferran i Robert Armengol,
que són els clàssics, la formació clàssica,
que ens acompanya quasi sempre al retaule.
Com que no pretén ser original,
Jaume, finalment,
dona quatre pistes.
Aquells que no han anat mai,
t'ho pregunto cada any,
com que es posa ple de gent,
recomana, a quina hora és convenient que hi vagi,
no en cal que se situïn?
Bé, de fet, les portes no s'haurien a les 10,
i això comença a dos quarts 11.
Hi ha les corredisses per buscar en bon lloc,
però jo crec que el millor lloc és el parc central,
el sentat en un banc,
no en cadires, en un banc,
però, esclar,
això és dels més provats que estan a les primeres files
i són els que corren,
i bé,
de totes maneres,
jo sempre dic que quan entrin,
vagin pels passadissos laterals fins al final
i entrin pel darrere,
perquè, clar,
al final queda col·lapsada l'entrada als bancs,
i realment pel darrere està buit, no?
Però on es veu millor el retaule,
de fet,
és els bancs centrals.
De tot arreu ho sabeu,
però bé, bé, bé, bé,
es veu com més centrat estiguis en l'escenari millor.
No molt a prop,
perquè l'escenari...
La perspectiva és important.
Sí, la perspectiva és important,
i llavors com més lluny estàs,
millor, no?
De fet,
també es veu molt bé
des de les escales de l'altar major,
es veu estupenda.
Com més lluny,
aprecies més el conjunt
i aprecies més tots els efectes de llum que hi ha,
i tot l'espectacle en si es veu millor de lluny.
Doncs recites, ja saben,
aquesta nit a dos quarts d'onze
a la catedral de Tarragona,
al retaule de Santa Tecla,
que arriba un any més a càrrec de l'esbar Santa Tecla.
Ens ha acompanyat el director de l'esbar,
el Jaume Huasc,
i de l'esbar Santa Tecla continuarem parlant,
perquè el vostre paper a la festa,
Déu-n'hi-do, eh?
No pareu.
Bé, de fet,
home, som una entitat molt gran
i tenim de tot, no?,
i això és important,
i per molts anys ho puguem tindre, no?,
però, de fet,
tenim moltes coses,
molta gent al carrer.
Ens retrobarem al llarg de la festa, Jaume.
Sí, sí, sí, i tant.
Gràcies per venir,
molta sort a tots l'esbar,
i especialment a la nova Santa Tecla.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.