Dos quarts i tres minuts d'una.
Ja saben que aquesta tarda arribarà l'aigua procedent de l'ermita de la Brufaganya.
L'aigua que arribarà a través dels portants de l'aigua,
a través de la cartera de Santes Creus.
Volem saber exactament on es troben ara els portants de l'aigua
i per això saludem a aquesta hora un dels seus portaveus,
Vicenç Gabriel, molt bon dia.
Hola, bon dia, molt bona tarda.
Bon dia, bona tarda, sí, llavors, on sou, Vicenç, on sou ara?
Mira, estem a la carretera del pont d'Armandó,
o la carretera de Sant Veri i Sant Pau, perquè ens entenguem.
Estem a l'altura de l'autopista.
O sigui, per anar a parar als dipòsits de matxa,
on allí descansaran els cavalls una miqueta,
ens dutxarem tots i per anar a dinar.
Com ha anat aquest matí el viatge, Vicenç?
Sabem que després els parlarem del sopar d'ahir,
de com ha anat la nit, però d'entrada aquest matí com ha anat el viatge?
Doncs molt bé, més o menys amb el timing previst, que és difícil de fer,
però difícil de fer perquè, no ho sé,
ja cada vegada pels pobles on passem hi ha més carinyo,
ens estimen més, coneixen més la tradició,
ens estan esperant, ens obsequien,
volen estar amb nosaltres,
i clar, això fa que, sense voler ser descortès amb ningú,
vagis una mica amb el temps just per tot arreu.
Vull dir, hem sortit de Bràfim,
a l'hora més o menys prevista,
hem arribat a Nulles,
a l'Ajuntament de Nulles ens han anunciat,
i al restaurant que ha de Nulles i a l'Ajuntament ens han anunciat,
amb un cafè i unes pastetes aquest dematí,
per fer el petit, no ho sé, de juni, no ho sé.
Llavors hem passat per dintre de Nulles,
la gent ens esperava,
inclús hi havia un senyor que ens donava ja,
ja ens donava uixi davant dematí.
Dic, nosaltres som de l'aigua, home,
no som del uixi,
i meros a l'hospital dematí.
No, és...
No, i ho dic en carinyo per aquest senyor, eh?
Vull dir que no...
Sobretot que no s'ho pregui malament.
Doncs, després, doncs, hem arribat a l'Argilaca,
allà ja, com cada any, és tradicional,
ens esperen, ens planten la taula de l'esmorzar,
a sota uns arbres, davant de l'església,
i el poble ens està esperant,
toquen les campanes, posen música,
ens obsequien l'esmorzar,
vull dir, ens serveixen,
no ens deixarien marxar, però hem de marxar,
vull dir, perquè hem de seguir avall.
Una vegada sortit de l'Argilaca,
doncs, arribem als Pallaresos,
ja, que si els coets, que si no sé què,
vinga, que heu de fer el vermut.
Escolta, el que tenim, tenim set,
i són, és el que més tenim.
I, bueno, una vegada deixat els Pallaresos,
doncs, ara estem pràcticament arribant
a la parada, pràcticament,
a la parada de la baixada,
perquè l'altre, doncs, ja és l'entrada de l'aigua
a Tarragona,
ja té una altra caire,
i ara, doncs, descansarem una miqueta,
ens dutxarem, dutxarem els cavalls,
els donarem de menjar,
que s'ho mereixem tots,
i llavors anirem a dinar,
tots plegats, al Germanó,
amb tots els de la societat de Sant Antoni de Valls
i els portants,
amb alguns,
i amb algú que ens acompanyarà més,
de persones que ens patrocinen i tot això,
o entitats, vaja.
I, bueno, i a les 6 farem la sortida des de Matxa,
des de Sant Pere i Sant Pau,
per arribar a la Rambla,
perquè hi hagi la benedicció davant del metropol,
que engany no es fa a l'Ajuntament,
sinó amb motiu del 150 aniversari de la Rambla,
ens van demanar si ens semblava bé
que ho féssim a la Rambla,
perfecte,
és un homenatge a la Rambla
i a la ciutat de Tarragona,
ens va semblar molt bé,
llavors el seguici popular es posarà a la coca central,
segons estic entès,
nosaltres pel lateral,
ens van aïrar a l'aigua,
i el recorregut serà l'habitual,
doncs pugem pel cap de Sant Agustí,
Portalet,
no entrarem a l'Ajuntament,
sorguirem pel cos del Bou,
perdó,
baixada a Pescateria,
carrer La Nau,
carrer Major,
carrer Marceria,
paraiglès,
les coques
i pujarem als barrals
al santuari
i allà es començarà la distribució de l'aigua
i haurà acabat la nostra fenya
i serem molt feliços
d'haver servit un any més
aquestes expectatives
de tots els fidels
i de tots els amics
i de l'Ords de Magí
i tota aquesta gent
que està a l'aigua,
perquè, clar,
malgrat tot,
al final se n'arriben a distribuir
al redor de quasi 4.000 litres,
entre 3.000,
la mitja són 3.500,
ah, clar,
en petites quantitats
vol dir que és molta aigua
la que es distribueix.
Nosaltres a Terrona Ràdio
òbviament hi serem,
ho explicarem,
serem al Metropol a la tarda
i podrem explicar des d'allà
tot el que succeeixi.
Vicenç,
això era el timing d'avui,
com va anar ahir?
Perquè ahir al sopar
va venir l'alcalde,
Joan Miquel Nadal,
com va anar el sopar a Bràfim?
Bé,
seguim dient el mateix,
nosaltres a Bràfim,
ja fa uns anys,
que és el centre
on ens trobem
tots plegats,
portants,
tots els pobles
per on passem representats,
amb les persones,
els alcaldes,
els seus representants,
els esbotsors
i tots plegats i allà
fem un petit sopar
a l'església del Loreto,
el patronat de l'església del Loreto
ens deixa l'esplanada aquella,
ens facilita,
ens deixa la casa de l'hermitat
perquè puguem dormir
a l'Ajuntament de Bràfim,
a Zutxèquia,
amb el cava que prenem,
perquè, home,
també a la celebració,
encara que baixem l'aigua de Sant Magí
una mica de cava,
no hi sobra, no?
I llavors,
doncs també,
a Bràfim mateix
ens deixa en el poli esportiu
perquè ens puguem dutxar,
ens puguem banyar,
ens puguem arreglar,
vull dir,
esclar,
és que,
escolta,
no ho sé,
jo no tinc paraules per agrair
en nom meu
i de tots els companys
o de tots els portants
la quantitat,
el carinyo,
l'estimació
que per on passem
ens dona tothom,
vull dir,
i clar,
això és molt entranyable
per nosaltres
i vol dir que
portem una línia correcta,
m'entens?
Doncs Vicent,
estarem,
no,
dèiem que com va anar el sopar
que hi va ser?
Sopar,
bé,
bé,
bé,
bé,
és el sopar tradicional
que aquest és l'únic que no hem canviat,
que potser l'únic que canviarem
que és una amanida,
una amanida catalana,
una mica de verd
i dos tallets d'embotit
i després
una sèpia amb mandonguilles
i un gelat,
vull dir,
no té cap secret,
no és l'àpat en si,
perquè l'àpat en si
no ho podem fer,
és que allà es troben
al redor de 120 persones
que entre portants
i tots plegats
que estem,
que ens unim
o ens uneix,
s'emergia la baixada de l'aigua.
I allà,
doncs,
no hi ha protocols,
no hi ha,
no sé com el dir,
tothom se senta com vol,
com pot,
veus
i dos
i ajuntaments
de diferents colors
tots sentats
allà al mig,
els vol dir que
a la baixada de l'aigua
no hi ha colors.
No sé si m'hi he explicat.
Perfectament,
perfectament,
Vicent,
Vicent,
estarem pendents
d'aquesta arribada
a la ciutat,
l'arribada a l'aigua
des de Gràfim,
perdona,
des de Gràfim,
des de la carània de Sant Descreus
i tothom també estarà molt pendents
de la vostra arribada
a la Ramda Nova
per comemorar aquests 150 anys
d'aquest 150è aniversari
de la Rambla.
Vicent,
gràcies i que hàgim de provar.
Bon profit ara,
d'aquí poca estona.
Moltes gràcies.
Volem més que menjarem,
per això.
Farem aigua, aigua, eh?
Aigua, aigua.
Molt bé.
Fins ara.
Vinga, adéu.