Les 10 i 34 minuts, seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ara sí, parlant de política, parlant d'una de les trobades polítiques importants
que hi haurà aquest cap de setmana, concretament divendres i dissabte a Tarragona
hi haurà la Conferència Nacional de Convergència i Unió
dels dos partits de la Federació Nacionalista.
Una trobada justament que servirà per establir de manera definitiva,
podríem dir, el marc de relacions entre els dos partits,
entre Unió Democràtica i Convergència Democràtica dins de la Federació.
En fi, d'això parlarem, d'aquestes i d'altres qüestions.
Avui en volem parlar durant uns minuts amb el president de la Intercomarca,
el de Convergència aquí a Tarragona, el senyor Joaquim Nim.
Joaquim Nim, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Suposo que primer, content, alhora que això dona molta feina,
content perquè Tarragona sigui la seu d'aquesta Conferència Nacional.
Bé, Tarragona aquest cap de setmana serà capital,
serà la capital nacionalista del país.
El partit més important que hi ha hagut des del món nacional
durant el segle XX, que ha sigut Convergència Democràtica de Catalunya,
la federació més important que hi ha hagut en els últims 25 anys al país,
fa un esforç més de soldar d'aquesta federació i ho fa a Tarragona.
No és casual que es faci a Tarragona.
Hi havia moltes possibilitats que no es fes en un àmbit metropolità,
perquè a Barcelona i els seus entorns han fet moltes dels Consells Nacionals
i dels comitès de govern d'Unió Democràtica,
i ens va semblar als dos partits que era bo descentralitzar-ho.
I on podem anar?
Doncs en el territori podem anar en el lloc on podem visibilitzar avui,
visualitzar que tenim l'alcaldia més important.
En Joan Miquel Nadal és l'alcalde més important que té Convergència i Unió a Catalunya,
i per tant som aquí.
D'alguna manera s'està dient que la Conferència Nacional de Convergència i Unió
es fa també a Tarragona per donar suport a l'alcalde Nadal, a l'alcalde de la ciutat?
Es fa a Tarragona per donar suport a un projecte nacional
que no només té la seva seu i la seva mentalitat a Barcelona
i a la conurbació urbana de Barcelona,
sinó que és un projecte nacional que va més enllà.
Aquesta és la diferència amb altres partits,
és a dir, hi ha partits que a l'hora de pensar només pensen
amb els polígons que hi ha al costat, amb Cornellà, amb l'Hospitalet, amb Barcelona.
Nosaltres no.
Nosaltres, des de sempre, la nostra raó de ser ha estat tots els pobles i ciutats
i Tarragona forma part d'aquesta Catalunya que és més enllà d'una ciutat.
Nosaltres no hi creiem, en aquesta Catalunya creiem en una Catalunya
que creix a partir d'unes realitats diferents en el territori
i aquesta és una aposta que hem mantingut al llarg dels anys,
tant des de l'últim poble de la província de marcació aquí a Tarragona
fins a l'últim que toca a la frontera amb França.
Per nosaltres tots són importants.
I a l'hora de buscar una importància, de buscar un lloc,
a l'hora de buscar una infraestructura que ens permeti visualitzar això,
l'encert de Torrià a Tarragona em sembla que no el discutirà ningú.
Per que ens entengui tothom, tothom del carrer,
i no només els militants de Convergència i d'Unió Democràtica,
de què servirà?
Què faran en aquesta conferència nacional dels dos partits aquest cap de setmana a Tarragona?
Bàsicament el que farem aquest cap de setmana a Tarragona és una cosa molt senzilla.
Des de fa molt de temps, des de fa molts anys,
Convergència i Unió han funcionat amb les seves estructures cadascú,
i a partir d'aquí es trobaven a l'hora de confeccionar les llistes,
tant al Parlament de Catalunya, a Madrid, als municipis,
als altres eleccions de segon nivell, als Consells Comarcals, a les Diputacions.
Des de fa ja quatre anys es va decidir que seria una federació,
una federació de dos partits que tenen la seva autonomia pròpia,
però que tenen un projecte que comparteixen.
Aquesta federació s'ha d'establir a partir de com s'assumen un partit
que té la seva ideologia definida, clara, com és Unió Democràtica,
i un altre partit que també té una ideologia clara, com és Convergència Democràtica.
Això es fa en un marc que és la federació.
La federació significa que a l'hora d'establir quines han de ser les llistes electorals,
hi haurà membres dels dos partits.
I el que fem ara és fer un pas més que no hi hagi cap mena de problema
a l'hora de confeccionar aquestes llistes.
Tampoc hi hagi cap mena de problema ni de sentiment a l'hora de dir
quin és el nostre projecte, perquè és important
que en una força política que actua d'una manera ordenada,
a vegades hi ha moltes maneres de veure la realitat,
moltes sensibilitats, i és bo que es trobin
i que a més a més hi hagi a partir d'aquí un missatge comú.
El missatge que es traurà d'aquesta conferència aquí a Tarragona,
a part de la prioritat absoluta dels dos partits,
no serà la confrontació sinó el consens,
és a dir, el document marc que treballarem aquí
de cara a les llistes electorals de l'any 2007,
serà partint de la premissa del consens,
i això em sembla que és molt interessant.
No volem, i ho comentàvem ara fora d'antena,
les baralles que hem vist pel televisor fa pocs dies
entre els saplanistes i gent del Camps,
i el que volem és que això no passi.
No passi en cap àmbit, ni en un àmbit molt petit,
molt concret, molt local, ni en un àmbit gran.
Nosaltres estem per anar sumant.
Hi havia hagut oportunitat que s'hi hauria fusió.
No, no hi haurà fusió.
I ho diem obertament.
Cadascú mantindrà la seva personalitat pròpia.
Però ens sembla que és bo
que a partir que cadascú mantingui la seva personalitat pròpia
i aquesta voluntat de sumar, de convergir en un projecte comú
de defensa d'una manera de societat, d'ideologia, de territori,
de tracte fins i tot amb l'administrat, amb la gent,
ens sembla que és bo que el tinguem com més afinat millor.
I això és el que volem fer aquí a Tarragona.
No hi haurà fusió, però hi haurà més unió, d'alguna manera,
entre els dos partits, entre Unió Democràtica i Convergència Democràtica,
més unitat d'acció.
Hi haurà més unió.
No, ja n'hi ha hagut en els darrers temps.
És a dir, ningú oblidarà que fa uns anys,
per exemple, el president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica,
el senyor Donal Lleida, en unes llistes al Parlament,
va anar de número 8.
A les darreres, anava de número 2,
enrere de l'Artur Mas.
Vol dir que hem avançat molt.
Vol dir que els problemes s'han anat resolent
a partir d'un diàleg franc, serè, confiat,
i això és el que volem fer.
El lima d'aquesta Conferència Nacional ho diu.
Tornar a guanyar, tornar a governar.
Aquest és el nostre objectiu.
Nosaltres, bàsicament, a part de fer política,
ho volem fer al servei d'alguna causa.
La causa nacional és la que ens mou,
el servei a les persones amb noms i noms concrets
és el que ens mou,
i ho volem fer de la mateixa manera que ho hem vingut fent fins ara,
és a dir, comptant amb tothom,
i des d'una forma que no només visualitzi una part del país,
i sense sectarismes,
com ara es comença a denotar,
ho volem fer d'una manera tranquil·la, normal.
Nosaltres anem a una conferència nacional
il·lusionats, els dos partits,
tant Convergència Democràtica de Catalunya
com Unió Democràtica,
amb uns documents que s'han treballat prèviament,
amb dues ponències,
una d'organització i una política,
i en el qual jo crec que el resultat
s'ha esborat aquest mateix dissabte,
quan es facin les eleccions,
els càrrecs,
i també quan es faci l'aprovació d'aquestes ponències,
que serà, jo crec,
una votació majoritàriament a favor de les dues postulats.
Pel que fa als líders de la formació,
pel que fa als líders de la Federació Nacionalista,
Jordi Pujol,
el que ha estat president de la Generalitat,
quedarà com a president fundador,
Artur Mas,
president de la Federació,
del conjunt de la Federació,
de Convergència i d'Unió.
Del conjunt de la Federació,
és a dir,
els càrrecs de la Federació
seran...
s'estableix la figura del president d'honor,
el president fundador,
que serà l'honorable Jordi Pujol.
Amb això no hi ha cap mena de discussió,
a l'hora de dir qui ha de ser el president.
Tothom hi està d'acord.
Fins i tot,
de fora de la Federació,
si tinguessin de dir
quina és la persona que ha de presidir,
seria ell.
Però es fa un pas més endavant.
És a dir,
fins ara el president era el Jordi Pujol,
serà el president d'honor,
i el president de la Federació serà Artur Mas.
Què vol dir això?
Vol dir que l'aposta clara
de la renovació,
del liderat,
d'Artur Mas,
al davant d'aquest projecte,
de la Federació,
assumit per tothom,
es visualitza aquí.
I el secretari general
serà Joaquim Antoni Durant Lleida,
de la mateixa manera
que en aquest moment
també hi ha secretari general
Joaquim Antoni Durant Lleida.
Ens sembla que això
és un pas endavant
en el sentit de visualitzar
molt bé
aquesta acció política
de col·locar
en el davant
de la Federació
les persones
que encapçalen el projecte.
I, a més a més,
ho farem
des d'un punt de vista
de magnanimitat
per part d'una força política
i de l'altra,
després del consens
que hem tingut
en les diverses sessions
de treballs
que els diferents representants
d'Unió i de Convergència
s'han trobat
en els darrers mesos,
hem tingut aquests documents
i hem tingut també
aquesta articulació
de quines seran
les eleccions
als càrrecs de la direcció
de Convergència
i Unió com a federació.
Em sembla que això
és una bona aposta
i una aposta
en la qual
la militància
dels dos partits
i els membres
del Comitè de Govern
i els membres
del Comitè Executiu Nacional
tant d'Unió
com de Convergència
veuran amb bons ulls
i, a més a més, avaleran.
Tot això que estem explicant,
senyor Nin,
tindrà alguna traslació
al territori,
és a dir,
a les comarques de Tarragona?
Funcionaran també
d'aquesta manera
Convergència
i Unió Democràtica
a nivell
de les intercomarcals
de Tarragona?
A nivell no només
de les intercomarcals
sinó també
a nivell local.
És a dir,
nosaltres no hem de treballar
de manera aïllada.
No podem tenir
discursos diferents.
No podem amplificar
missatges
que tenen una direcció
a vegades
que no convergeixen
al mateix que es diu.
I això només passa
perquè hi hagi
unitat d'acció
a partir
que es troben
abans,
es discuteixen
i surten
a l'opinió pública
amb una única veu.
Això es farà
no només
a nivell nacional
que és aquesta
explicitació
aquest cap de setmana
sinó que després
es traslladarà
en el territori
a nivell de federacions,
a nivells comarcals
i a nivells locals.
Això arriba
quatre mesos després
que vostè sigui
el president
de la intercomarcal.
A més,
com dèiem,
la Conferència Nacional
es farà a Tarragona.
Especialment s'ha
satisfet per això
quatre mesos després
d'assumir el càrrec.
En fi,
quin balanç fa?
Recordem que Joaquim Nim
va accedir a la presidència
de la intercomarcal
a Tarragona
justament en el Congrés
Nacional de Convergència
de l'estiu
del passat mes de juliol.
Quina valoració
personal fa
d'aquest període?
Bé,
la valoració personal
és d'un projecte
que engresca
el fet que
estàs en molt contacte
amb la gent
que es trenca la cara
per una força política
en els llocs
que a vegades
no hi compta ningú,
en aquells pobles petits
que a vegades
estan deixats
de la mà de Déu
i necessiten
la proximitat
del partit.
Més ara
que no es governa.
Per tant,
és una feina
engrescadora.
molt satisfet
del procés
de renovació
que es va engegar.
És a dir,
en les eleccions
a caps comarcals,
dels sis caps comarcals
que hi ha
en aquesta federació,
cinc són nous.
I molt content
perquè els cinc
caps comarcals nous
representen
la voluntat
que hi ha
d'apropament a la gent.
Són tots alcaldes
i de no poblacions
que no són caps de comarca,
de no poblacions importants,
perquè el que volem
és visualitzar això.
Al Baix Camp,
per exemple,
el cap comarcal
és l'alcalde de l'Argentera,
al Baix Penedès
és l'alcalde de l'Arbós,
a la Conca de Barberà,
l'alcalde de l'Espluga de Francolí,
el Priorat,
l'alcaldessa del Marroig,
és a dir,
són municipis
que no són els caps de comarca
però que tenen
la virtualitat
de defensar un projecte
també en aquest indret.
volem això,
volem que aquest procés
de renovació
no s'acabi
amb aquestes eleccions
de carres comarcals.
També hi ha hagut
una renovació profunda
de consellers nacionals.
La mitjana edat
ha baixat
d'una manera espectacular.
La gent que vingui
a l'acte obert
a tothom
de cluenda
d'aquesta conferència nacional,
al Palau de Congressos
dissabte a la tarda,
a partir de quarts de sis
de la tarda,
obert a tothom
que vulgui veure
el discurs
de cluenda final,
veurà
la renovació important
que hi ha hagut
en els dos partits,
perquè això s'havia dotzat
en el primer conseller nacional
que hi ha hagut
de convergència,
la mitjana edat
havia baixat
d'una manera espectacular.
Aquest moment polític
coincideix a més,
o la seva presència
com a president
de l'intercomarcal
de Convergència a Terrona
ha coincidit,
com deia vostè,
amb la pèrdua del govern.
Ara fa un any
d'aquelles eleccions
que van suposar
la sortida de Convergència
i Unió del Govern
de la Generalitat,
quin balanç
se'n fa també políticament
d'aquest any que ha passat?
A nivell interdepartit
i després de la política
del nou govern
aquí al Camp de Tarragona?
Bé, és cert.
Fa un any
que van guanyar les eleccions.
No van perdre les eleccions.
És a dir,
per primera vegada,
la primera vegada
que canviàvem
el cap de llista
per les eleccions
del Parlament de Catalunya,
que era l'Artur Mas,
l'Artur Mas va guanyar
les eleccions.
Amb una diferència,
jo crec, important.
Quatre diputats
en el conjunt del país
per sobre
de la força política
que tots els pronòstics,
que totes les enquestes,
que tots els mitjans
de comunicació,
que tots els analistes,
que tots, fins i tot,
aquells més antagònics
havien dit que guanyaria,
que era el Partit Socialista.
És a dir,
la nit del 16 de novembre
el món nacionalista
estava molt content.
La nit del 16 de novembre
del 2004
el món nacionalista
que representa
Convergència Democràtica
de Catalunya
i Unió Democràtica
de Catalunya
també ha estat content.
Perquè fa un any
i hem pogut veure
després dels pactes
lícits,
que no qüestionem,
una mica
on era
aquella il·lusió
que s'havia dit.
On era
aquella manera
diferent de fer política.
Jo, per exemple,
només
a tall d'exemple,
me'n faig creus,
ara que es diu
el pressupost
de la Generalitat
per l'any 2005,
que es farà servir
el mètode alemany,
el que deien
els socialistes
quan estaven a l'oposició
criticant el govern
de Convergència
per practicar
aquest tema.
Me'n faig creus
de la campanya
d'esprestigi
que es va fer
amb una persona
com és l'Oriol Pujol
i ara ningú parla
de quants germans
s'han col·locat
els que estan governant.
Clar,
aquesta és la veritat.
Me'n faig creus
de dir
nosaltres apostarem
per una descentralització,
per un apropament.
El priorat
en els pressupostos
de la Generalitat
de l'any 2005,
per exemple,
tenen poc més
de 4 milions d'euros.
És la inversió
més baixa
que s'ha fet
en els últims anys
en un pressupostos de la Generalitat
en una comarca
com és el priorat,
que precisament
és una comarca
que mereix
un esforç
per part de l'administració.
Són exemples només.
Què constatem també?
A nosaltres
ens va fer mal,
jo crec,
el fet que
pactes
amb el Partit Popular
durant molt de temps,
amb un Partit Popular
que va ensenyar
la cara més lletja,
la seva cara
de centralista,
d'intentar
una visió única
de la realitat,
jo crec que això
va fer molt de mal
perquè algú
es va interessar
en ficar-nos
a les seves rodes.
Nosaltres
sempre hem estat
els únics que,
sense casar-se amb ningú,
no hem permès mai
que cap conseller
de la Generalitat
sigui d'un partit
que no sigui
d'obediència catalana,
no hem permès mai
amb tots els pactes
que hi pugui haver hagut,
amb qualsevol dels governs
a nivell de la Generalitat,
que un president
d'un partit espanyol
estigui en el volcó
de la Generalitat,
no hem permès mai.
durant 23 anys
no hi ha hagut mai,
mai a la història
del nacionalisme català
representat
per Convergència i Unió
al davant de la Generalitat
que Madrid
tingui d'imposar
les seves coses.
I quan parlo d'això
a vegades,
no sé,
fico exemples
que em semblen
paradigmàtics, no?
Jo per venir cap aquí,
que havia vingut del Vinyana,
doncs he pagat
la veigina més cara
perquè diu que
era l'avançala
per solucionar
la sanitat,
el finançament de la sanitat.
Bé, el 2005
no haurem solucionat
el finançament de la sanitat
però jo continuaré
pagant la veigina més cara.
Són exemples, no?
Qui pren les decisions aquí?
El conseller en cap
de la Generalitat
que va posar
el primer govern socialista
era el senyor
Josep Lluís Caron Rovira.
Qui va treure
de la Generalitat
el senyor Josep Lluís Caron Rovira?
Doncs està clar
qui el va treure.
El va treure
Josep Lluís Rodríguez Zapatero.
Clar,
això no havia passat mai
en aquest país.
Això és el que sap greu
des del punt de vista nacional.
i això és el que jo crec
que s'ha de dir clarament
i la gent ho ha d'entendre.
És a dir,
qui pren les decisions
de nivell de país,
de nivell nacional?
Qui decideix?
I jo crec
que aquí són els dubtes.
Em sembla una mica
la història
que s'està movent ara,
no?
Tenim un procés engegat,
un procés importantíssim
que nosaltres donem
una importància capital
i que a més a més són decisius
que és el nou estatut.
Que es parli ara
de finançament.
Em sembla
que és obvi
que s'ha de parlar
de finançament.
n'hem estat demanant
i reivindicant
durant molts anys
i sempre se'ns havia penjat
l'etiqueta
de la gent de Convergència,
de la gent d'Unió,
que anàvem pel món
de captaires,
que només volíem estirar.
Quan arriba
la realitat
que coneix tothom
què és el que passa
en els diners públics
de casa nostra,
que hi ha un expoli
continuat
i que necessitem
que sigui això revisat,
se'ns diu,
ahir, per exemple,
una persona tan ínclita
com el senyor
Rodríguez Ibarra,
que ens va dir
que podem parlar de tot,
però que a l'hora
de repartir el finançament
això ho ha de dir
el Consell de Política Fiscal
i la Conferència
de Presidents Autonòmics.
Però,
però,
de què estem parlant?
Nosaltres,
com a nacionalistes,
no som una autonomia més.
Nosaltres volem un tracte
bilateral amb l'Estat.
Nosaltres volem decidir
per nosaltres mateixos.
Podem tenir una interlocució
a partir de què és
una realitat nacional
clara i concreta
i que no ens ha d'enganyar ningú.
Al món nacionalista,
estem perplexos,
és a dir,
com veus,
per exemple,
en un tema com el del català,
la català a Europa,
que resulta que algú
diu que s'ha solucionat
el problema
perquè ha avalat
que el català i el valencià
és la mateixa llengua
i ens ho hem de creure.
Però si això ja ho sabíem abans,
de què ens venen a explicar?
És a dir,
clar,
és a dir,
no ho sé,
a vegades penso que
ha de passar més el temps,
la gent ha de tenir motius
per poder reflexionar,
la gent ha de poder comparar
i a partir d'aquí,
nosaltres,
la nostra il·lusió
és la mateixa.
Sempre explico
que l'Artur Mas,
quan es va presentar
la primera vegada,
tenia la mateixa edat
que el president Pujol
quan es va presentar.
I el president Pujol
no va guanyar
les primeres eleccions,
no va ser president
amb majoria absoluta,
sinó que va pactar.
Ara,
l'Artur Mas ha tornat
a guanyar les eleccions
i hi ha hagut unes combinacions
que han fet
que no sigui possible
que ell governi.
Però nosaltres estem convençuts
que amb l'esforç,
amb la dedicació,
estan a prop de la gent,
tornarem a guanyar
i tornarem a governar.
Hem analitzat-ho,
ha analitzat vostè
la situació política catalana
un any després
de les eleccions
al Parlament.
També en aquests quatre mesos
que porta
com a president
de la Intercomarcal
de Convergència
a nivell local de Tarragona
hi ha hagut coses importants,
el cas Terrescavades.
Ara,
amb la perspectiva
del pas del temps,
quina valoració fa vostè
de com s'han fet les coses
des de Convergència
en aquest tema
que ha estat important,
molt important
per la ciutat de Tarragona
des del punt de vista polític?
Jo no dubto
que ha estat
el tema més important
que ha hagut a Tarragona
en els últims anys.
Però és un tema
que no s'ha acabat.
Terrescavades,
ara,
o més endavant
se'n continuava parlant
perquè el futur
de la ciutat
també passa
per desenvolupar
aquesta zona.
I això
és bo que la ciutadania
ho sàpiga.
Algú
no ho va fer bé
i algú
políticament
ha pagat
aquest fet
de no fer-ho bé.
I l'altra cosa
que també em sembla
que és molt important,
els temes
s'han de circunscriure
en un àmbit concret.
L'àmbit
de Terrescavades
se circunscriu
en un àmbit
que és
l'Ajuntament de Tarragona.
I això s'ho escriu
amb l'actuació
que va fer
en el seu cas concret
algun dels regidors
de l'Ajuntament de Tarragona.
Extrapolar això
a partir d'aquesta realitat
a tota la demarcació,
intentar fer
una política
d'erosió
intentant
ficar en el matisac
a tothom,
em sembla
que no és de rebut.
no hi ha cap més poble,
no hi ha cap més ciutat,
no hi ha cap més,
diria jo,
circumstància similar
que es pugui analitzar
de la mateixa manera
que s'ha d'analitzar
a Terrescavades.
Per què?
Perquè les realitats
sempre són diferents.
El fet
que una persona
que es va presentar
en una llista electoral
que va tenir
la confiança
de la gent
que els va donar
l'atribució
portés
unes responsabilitats
directes
o l'Ajuntament
avui ja no hi sigui,
és un preu polític
molt alt
per un partit polític.
I creu que
s'ha fet bé?
Jo crec que s'ha fet
el que s'havia de fer,
és a dir,
quan algú no fa
les coses ben fetes,
doncs,
òbviament,
hi ha un resultat,
a més,
que no hi ha cap mena
de problema,
es pirulitza
fins i tot això,
és a dir,
només cal veure
la composició
del ple municipal
a l'inici
d'aquest any
que acabem
i quina serà
la composició
del ple municipal
d'aquest any
que acabarem
el que vam iniciar
al gener
i com acabarem
aquest desembre.
Només cal veure això,
només cal fer la fotografia
dels que hi havia
i dels que hi ha.
Què ha passat entremig?
Ha passat un cas
i ha passat
que algú dels que hi havia
ja no hi són.
Perfecte.
Què vol dir?
Que tota la transformació
que ha tingut
Tarragona
durant tots aquests anys,
tot aquest orgull
de ciutat
que té la gent
de Tarragona
s'ha de llançar,
s'ha d'abandonar
perquè ha passat
unes circumstàncies
en un cas concret
en un resultat determinat?
Home,
em sembla que també
seria fer un flac favor
a la pròpia autoestima
que ha de tenir
la gent de Tarragona.
És a dir,
no podem agafar
el rava per les fulles.
Hem d'anar
al fons dels problemes
i jo crec que s'han anat
al fons dels problemes
i em sembla bé
que si cal replantejar
els temes
s'hagin de replantejar bé.
El que no em sembla bé
és que a vegades
es vulgui
en aquest cas concret
fer política
per erosionar només.
hem de parlar seriosament
dels temes.
No n'hi ha prou
en dir
oh, perquè som,
perquè som,
perquè som.
No, no, perdoni,
demostri-ho.
Demostri-ho.
I en l'actualitat
política local
creu com a president
de la Intercomarcal
de Convergència
que hauria d'haver-hi
un relleu a l'alcaldia
tal com alguns mitjans
de comunicació
especulen sobre
la possibilitat
que hi hagi un relleu
a mig mandata municipal
i que Joan Miquel Nadal
deixi el càrrec
en favor de Joan Aregio?
Nosaltres, a nivell
de federació,
el que fem sempre,
primera,
no donem mai ordres
a cap alcalde.
Respectem molt
les decisions personals
dels alcaldes
i dels equips de govern.
Fem també
les transicions
d'una manera pactada
i ordenada.
I ens sembla
que això és el més important,
fer-ho
d'una manera
civilitzada,
sense enfrontaments.
I això és bo.
Això serà bo
per Tarragona
i això serà bo
pel projecte polític
que defensem.
El ritme,
els temps,
els han de marcar
els protagonistes.
Tothom sap,
ho ha explicat moltes vegades,
que hi ha una voluntat
també
de l'alcalde actual
de deixar
el seu càrrec.
També és cert
que l'alcalde actual
es va presentar
amb un projecte
de ciutat
important
al darrere
i que la gent
el va avalar.
És bo
fer les transicions,
com dic,
de manera pactada.
a mi em sembla
que ho farem
i ho farem bé.
Quan ho farem?
Al llarg del temps.
Senyor Joaquim Nín,
president de la Intercomarcal
de Convergència Democràtica
a Tarragona.
Ho deixem aquí,
se'ns acaba el temps.
Recordem que aquest cap de setmana
hi haurà la Conferència Nacional
de Convergència i Unió
amb tots els líders polítics,
així que n'hi haurà temps
de parlar
en els diferents espais
informatius
d'aquesta casa
de Tarragona Ràdio.
Gràcies per participar
aquest matí en directe
en aquest programa
i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.