logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Seguim al matí de Tarragona Ràdio d'aquest dilluns.
Som ja pràcticament a la recta final del 2004.
Des de la perspectiva de la ciutat de Tarragona,
l'any que està a punt d'acabar-se ens ha deixat
moltes notícies força importants.
Per exemple, l'ascens del Nàstic a Segona Divisió A,
la commemoració dels 150 anys de la Rambla,
l'arribada del nou arquivisbe,
la multitudinària manifestació contra el terrorisme
després dels atemptats de l'11 de març,
també els nous vols que ens connecten,
que ens apropen a Europa,
els canvis a la delegació del Govern de la Generalitat
i a la subdelegació del Govern de l'Estat.
En fi, la llista de notícies importants d'aquest any
seria molt més llarga, però sens dubte també
entre totes les qüestions que han afectat
la vida política municipal a la ciutat de Tarragona
i el tema de terres acabades.
Avui volem fer balanç del 2004,
analitzar l'estat de la ciutat
i abordar les perspectives del 2005
amb l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal.
Per aquesta raó, l'hem convidat justament
als micròfons de Tarragona Ràdio.
Senyor Joan Miquel Nadal, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Dels 15 anys que porta com a alcalde de la ciutat,
en guany aquest 2004 ha fet 15 anys
que està a l'alcaldia de Tarragona.
Ha estat aquest l'any més difícil, creu vostè?
No, no.
El que passa és que els periodistes,
vull dir, normalment quan fan l'anàlisi,
el fan des de la perspectiva justament
de la seva feina i de la seva professionalitat
i donen valoracions i interès
a les coses que acostumen a tindre més nivell informatiu
pels diaris i per les televisions i per les ràdios.
Però jo li he de dir conscientment
que malgrat que el tema que vostè ha apuntat
com un tema estelar, el tema de Terrescavades,
sí que és un tema estelar a la classe política,
sí que ha estat un tema estelar a la classe periodística,
però la veritat és que a la societat tarragonina en si mateixa
han hagut temes molt, molt, molt més importants,
realitats positives molt, molt més transcendentals
i algunes altres coses que probablement no els hi han satisfet.
Però jo diria que moltes vegades
quan se fa l'anàlisi de les qüestions
se fa massa des de la perspectiva nostra,
periodistes polítics,
i no tant des de la perspectiva de la societat.
Jo crec que aquest any hi ha hagut temes realment transcendentals
dintre de la vida política, dintre de la vida social
i dintre de la vida que són,
o que s'ajusten més als que primer ha anunciat vostè.
Els repassarem. Alguns d'aquests els apuntàvem en la llista
i després en parlarem.
Però deixim encara sobre el tema de Terrescavades.
Ara, amb la perspectiva que dona el temps,
com valora tot l'afer que va obligar a dimitir
el regidor d'Urbanisme,
el seu company polític durant molts anys, Àngel Fernández?
En fi, quina perspectiva té ara amb el pas del temps
i tot just quan ja el tema ja no és notícia
en els mitjans de comunicació?
Bé, jo diria que no puc enganyar ningú
si no expresso que per mi ha estat una decepció important,
per mi ha estat un mal somni,
vull dir, per mi ha estat un tema
que m'ha afectat personalment,
com vostè es pot imaginar,
per moltes raons,
que ja les he vingut explicant
i que no crec que calgui reiterar-me a aquests moments.
Però jo diria que el tema de Terrescavades,
amb el polític i amb el periodístic,
està acabat.
El problema de Terrescavades és que
de l'enredo polític
i de les situacions polítiques
s'estan derivant
o es poden derivar,
si no es posa ràpidament una solució,
es poden derivar unes carencies de vivenda
per a la ciutat de Tarragona importants,
perquè el nostre terme municipal és petit
i aleshores hi ha el que hi ha
o hi ha les possibilitats que hi ha.
Per tant, jo els hi anuncio
que nosaltres plantejarem novament Terrescavades
des de la perspectiva de la nova llei
durant el primer trimestre de l'any que ve,
perquè el que no es pot fer en una ciutat com Tarragona
és provocar un encroçatament,
és a dir, treure del mercat vivendes
perquè el que es fa és encarir les altres.
I en aquells moments,
es digui el que es digui,
s'assenyali el comú de les ciutadanes
i dels ciutadans de Tarragona,
noten que els pisos s'estan encarint
d'una manera innecessària.
Perquè, en el fons,
el que hi hagi una quantitat de pisos al mercat
o que no hi sigui,
o la perspectiva de que hi sigui
amb 4 o 5 anys o que no hi sigui,
fa canviar molt la dinàmica econòmica.
Per tant, Terrescavades
és un mal somni,
és una desgràcia,
és una llàstima,
ha sigut una imprudència,
però Terrescavades políticament
i periodísticament està acabada.
Ara queda un segon aspecte,
que és el que jo em comprometo personalment
a tirar endavant,
que és, novament,
enfocar com,
dintre de la nova llei d'urbanisme,
l'Ajuntament tira endavant el projecte.
Per això vol dir canviar molt
el projecte que ja s'havia presentat?
O no és alguns matisos?
Hi ha alguns matisos,
però, substancialment,
el que hi ha que fer és canviar
el que digui la llei,
la nova llei del sol,
i, per tant,
adaptar el projecte a la nova llei del sol.
Siguin els matisos de 100%,
siguin els matisos de 5%,
aquest ja no és el problema,
perquè mai s'hi podrà adaptar
si no hi hagués una situació diferenciada.
Mai Terrescavades s'hi podrà adaptar.
Hi ha una llei que no existeix.
Els propietaris de la majoria de terrenys de la zona
demanaven la setmana passada en aquests micròfons
acord i consens a tots els partits
perquè puguin tirar endavant el projecte,
justament alegant el que vostè deia,
l'encariment encara afegit dels preus dels habitatges
per la manca de sol per construir més pisos.
És possible aquest acord?
Serà possible, creu vostè,
el 2005 després de tot el que ha passat el 2004?
Sí que serà possible,
és evident que serà possible,
però m'agradaria que assenyaléssim una cosa
que ja sé que no és, diguéssim,
lògica dir-la,
no és que no tan lògica,
sinó que, a veure, en fi,
no és políticament correcte.
Qui es guanya la vida amb les vivendes
són els constructors
i els venedors de les finques,
els que tenen el sol a les seves mans.
I es guanyen la vida els dos,
un construint i l'altre venent i comprant.
Però m'agradaria que quedés ben clar
que qui es guanya la vida molt i molt i molt i molt
i molt són els que compren i venen finques,
els constructors són uns industrials
que tenen els seus marges.
Per tant, amb el fons,
no ens enganyem,
l'oposició a un projecte de terres excavades
a qui beneficia més
és els que tenen terra.
No solament que tenen terra a terra excavada,
sinó que tenen terra als voltants de Tarragona,
perquè se'ls està pujant els preus.
I, per tant,
aquest procés que hem viscut,
aquest desgraciat procés,
el que ha fet és encarir,
com és lògic,
els terrenys.
I els terrenys els tenen els especuladors.
Els constructors, desgraciadament,
poden tindre terreny,
però, insisteixo, desgraciadament no en tenen.
Per tant,
sí que el constructor es guanya la vida,
industrialment parlant.
L'especulador,
el propietari de les finques,
el compra-venta de finques,
aquest se guanya les garrofes
d'una manera molt més espectacular.
I aquest li ve molt bé
el que ha passat a Terrescavades.
En fi,
de Terrescavades s'ha parlat aquest any,
però s'ha parlat d'altres temes.
Repassant els fets importants del 2004,
ho apuntàvem,
tenim, per exemple,
els canvis de color polític
que hi ha hagut al govern de la Generalitat
i al govern central.
Això s'ha notat a Tarragona
amb els nous delegats
del govern de la Generalitat a Tarragona
o el nou subdelegat del govern central
també a la ciutat i a la demarcació.
Quina influència,
creu vostè, senyor Nadal,
com a alcalde de Tarragona,
que ha tingut a Tarragona Ciutat
els canvis de govern
de Catalunya i de l'Estat?
N'ha tingut alguna?
No, jo no crec que n'hagi tingut cap.
Primer,
la subdelegació de govern
és un tema estrictament administratiu.
si malament anava la Policia Nacional
en l'època del subdelegat anterior,
igualment de malament va la Policia Nacional
en aquests moments
i, per tant,
no hi ha hagut un canvi substancial.
Me refereixo que va malament
en tant que falten
el 50% de la plantilla.
Respecte al tema
de les delegacions de la Generalitat,
hi ha una substitució d'uns càrrecs
per uns homes de confiança
del nou govern.
El problema és que
mal me sap,
diu,
perquè jo soc un home
francament
i normalment
sempre molt positiu
en totes les coses,
però la Generalitat de Catalunya
a les terres nostres
i a la nostra ciutat
el que porta
és un any de pèrdua
de temps.
És a dir,
aquí la Generalitat
no ha fet
un moviment precís
que es noti
la seva presència
o que es noti
la seva existència.
Li he de dir
que temes
que estaven
amb l'esperança
que amb el canvi
es produirien
les solucions,
doncs no hi ha
cap mena de solució.
La 340
complicada
una altra vegada,
el CAP de Sant Salvador
complicat
una altra vegada,
en fi,
el tema
del desplegament
dels Mossos d'Esquadra
igual que com estava abans,
ja fa un any
que el govern
del president Maragall
està actuant.
És a dir,
si a mi en aquells moments
em diu
digui'm una obra a Tarragona
que la Generalitat
ha fet a l'últim any,
jo no li sé dir.
Els del tripartit,
però, senyor Nadal,
diuen que
s'ha desencallat
el tema
de l'Escola Oficial
d'Idiomes,
que els pressupostos
del 2005
tindran més inversions
per salut
i per ensenyament.
Vostè me pregunta
el que ha passat aquest any.
Jo no sóc...
I jo li plantejo
el que diuen els altres
perquè vostè repliqui,
si vol.
No, no,
jo ja no estic
per replicar.
Jo dic
què ha passat aquest any?
Escolta,
l'Escola d'Idiomes
sempre ha estat desencallada,
el que passa
que l'Escola d'Idiomes
té un problema
que és la directora
i alguns membres
del col·legi
que volen quedar-se
a la Rambla
i no es volen traslladar
de lloc
i això és un fet
constatable històricament.
Ara,
si tot un canvi
de govern de Catalunya
i tot un canvi
d'estructura
organitzativa
de les nostres comarques
té que ser
que ha servit
perquè l'Escola d'Idiomes
se desencalli,
pobre,
pobre tripartit,
no?
Jo diria
que una obra concreta
d'aquelles d'infraestructura
que es vegi potent
a la nostra ciutat,
un compromís
amb la façana marítima
no hi és encara,
un compromís
amb el desenvolupament
de tot el que són
el pla indústria química
turisme
encara no hi és.
Per tant,
aquí el que hi ha
són molinets de vent
i més molinets de vent
i més molinets de vent.
Bé,
espero i desitjo
que el pressupost del 2005
tal com diu
el govern de Catalunya
doncs es noti
però al pas que anem
no ho sé,
no els veig
persones organitzades
amb el treball
de la responsabilització política.
Vostè ara citava
la façana marítima.
Jo m'imagino
que molts oients,
molts ciutadans de Tarraona
potser a l'hora
de fer balanç
ara que s'acaba el 2004
deuen pensar
què passa amb la façana marítima
o què passa per exemple
amb un altre projecte
on està implicat
el govern de la Generalitat
que és el de la ciutat de la justícia,
el Palau de Justícia
i que en principi
s'havia de fer
al costat del riu.
Què passa
amb aquests temes?
El primer
en aquests moments
és el Ministeri de Foment de Madrid
i és la Conselleria de Política Territorial
i Obres Públiques
que tenen que moure fitxa.
M'hi dedico personalment
i molts companys també ho fan
per anar intentant
que hi hagi aquest àmbit de definició
inclús he buscat
la contractació
d'un arquitecte específic
per entrar dintre d'aquest tema
que sàpiguen els ciutadans
i les ciutadanes de Tarraona
que la façana marítima
es farà.
L'únic que passa
que el canvi d'administració
per una banda
i després
els protagonismes
de determinades persones
per una altra
la poden frenar.
Com han frenat
els protagonismes polítics
d'alguns membres
del tripartit aquí
i necessàriament
han frenat
la carretera 340
al desviu
de la Mora a Tarragona.
Són aquelles coses
que dius
vol dir que li calia fer
al senyor Ballesteros
i al senyor Almagro
el que han fet
jo diria
no calia
però volen protagonisme
el protagonisme
suposa
cinc anys
de retras
amb l'obra
de la 340.

hi ha el que hi ha
i mana qui mana
i hi ha que ser
conscients d'això.

escoltem
el tema
de la façana
doncs
estem esperant
solucions
i estem esperant
contrastes.
No és que estigui parat
s'està analitzant
però volen tornar
a mirar
és canvi d'administració
volen tornar
a fer una reflexió
però vaja
això es farà
no
no creguin
que és tan fàcil
que els projectes
separin
vull dir
posar portals al vent
costa molt.
I el Palau de Justícia
què li comentava?
Palau de Justícia
jo ja no entenc res
aquí sí que
m'han dit que sí que es fa
però ara
m'ha sortit
el conseller de Justícia
que diu que allò
és una zona inundable

escolti
que vol que li digui
li vaig fer una reflexió
explicant-li
que el francolí
està degudament
ubicat
i controlat
però bueno
és que
jo crec que el problema
és manca de decisions
escolti
la vida política
és molt fàcil
no equivocar-se mai
que es no decidin mai
i això és el que estan fent
en aquells moments
aquí no hi ha decisions
i per tant no hi ha errors
però tampoc hi ha feina feta
qui pren responsabilitats
dintre de la vida política
amb un percentatge alt
l'encerta
i amb un percentatge alt
s'equivoca
però vaja
tampoc van les coses
tan malament
a la nostra ciutat
i al nostre entorn
econòmicament parlant
socialment parlant
culturalment parlant
etcètera
tenim un altre cas
que és el tema del cort inglès
que s'ho estan tornant a repensar
però pensar
que en una ciutat
com Tarragona
no acabarà fent-hi
un cort inglès
és d'una ingenuïtat bàrbara
perquè clar
és com aquell que diu
no escolti miri
doncs aquí no hi haurà cort inglès
escolti
hi haurà cort inglès
a Tarragona
a Teruel
a Saragossa
a Cuenca
a Guadalajara
a Madrid
a Burgos
a Birbiesca
a Miranda
clar
tots aquests temes
són infantils
de gent que agafa un protagonisme
clar que hi haurà cort inglès
però els agrada
remirar-se els temes
què vol que li digui?
deixi'm preguntar-li
per una altra qüestió
que té a veure
i molt amb la generalitat
el pla integral de Camp Clar
que de moment ha estat desestimat
el portaveu de l'equip de govern
en Joan Aregio
la regidora de Serveis Socials
Maria i Sexpósito
ja explicaven la setmana passada
que es tornarà a presentar
el projecte
que el projecte està ben elaborat
i ho remarcaven
sobretot perquè alguns partits
de l'oposició
deien que s'havia fet
amb presses
amb precipitació
i amb els tècnics
fent hores extres
és una indignitat política
dir que s'ha fet malament
és una indignitat política
dir que no s'ha treballat
acuradament
i és una indignitat política
el dir que els pobres
les pobres persones
que van estar dedicant-se
en profunditat
ho han fet bé
però li prego
perquè la setmana que ve
tindrem sorpreses
respecte a si el treball
està ben fet o mal fet
jo li prego
que guardi en gravació
tot això
que diuen aquells polítics
perquè la setmana que ve
hi haurà sorpreses
evidents
al respecte d'aquest tema
al respecte
a la qualificació dels treballs
al respecte
a l'altre
doncs miri
com que somos mayoría
lo queremos de Almería
i com que somos mayoría
los socialistas
nos lo damos
a nuestros mismos alcaldes
i s'acaba aquí el tema
no li busqueu més
el Joan Aregio
estava molt enfadat
i la Maria Luisa Pósito
estava molt disgustada
i perquè clar
hi ha hagut aquí
declaracions
del senyor Ballesteros
dient
el govern tripartit
pensa'm que amb clar
l'altre
unes declaracions
que les vaig guardant totes
per anar mirant-s'ho
després en calma
però la veritat
els hi va dir
escuteu
això és
no sé si se'n recordeu
que va haver aquí
el dels bisbes catalans
hi va sortir un
que somos mayoría
lo queremos de Almería
doncs molt fàcil
com que som mayoría
el partit socialista
donant l'esquena
Esquerra Republicana
i donant l'esquena
iniciativa
doncs
els hi han dedicat
tot el diner
tot el diner
del pla integrals
dels pla integrals
dels barris
els han dedicat
a altres bandes
que són
espais socialistes
amb un 98%
un 93%

això què és
això se'n diu
exactament
doncs
dogmatisme
això se'n diu
doncs
amiguisme
això se'n diu
el que vostè vulgui
però les coses
són com són
ara sí
ara quan han vist
l'empastifada
que han fet
doncs ara diran
no escolti'm
l'any que ve
l'any que ve
si el presentem
doncs
potser no el presentem
què vol dir?
no vull dir
igual no el presenten
home no
perquè ens tornin a fer
passar en passeres
i enganyar-se
amb el projecte
doncs home
potser ens tindrem
que pensar
si el presentem
o en presentem
un altre
però el que és evident
és que Camp Clar
necessita un projecte
per les persones
i el projecte
que ha fet la Generalitat
si no el canvia
és per l'urbanisme
i aleshores
que no ens diguin
que Camp Clar
i entra aquí
perquè Camp Clar
des de la perspectiva
urbanística
està resolt
des de la perspectiva
de les persones
és on hi ha
que fer la feina
aleshores
els projectes integrals
dels barris
se diuen projectes
per les persones
i aquí el que s'ha fet
és un projecte
per l'urbanisme
home
vas mirant
els projectes
que s'han presentat
i han guanyat
home
des d'un projecte
d'una ciutat
de la vora
una mica més
que de la vora
que és qüestió
de canviar
uns llocs
on la gent
anava a rentar
a rentar
a rentar
abans que hi haguessin
lavadores i secadores
anaven a rentar allà
doncs canviar allò
per posar una biblioteca
dius
val
això sí que és un projecte
per les persones
això sí que és un projecte
de barris
veia ciutat
que encara té una rentadora
pública al mig
quan això ja ni es dona
ni es donava
si els projectes
són per això
o per comprar
una fàbrica
i transformar-la
en una altra cosa
si els projectes
són per això
aleshores
que el senyor
Ballesteros
i el senyor
Almagro
i tota la gent
del govern
de la Generalitat
no ens diguin
que són per les persones
per tant
si segueix
amb les mateixes condicions
camp clar
no guanyarà mai
perquè el projecte
des del punt de vista
urbanístic
perquè camp clar
des del punt de vista
urbanístic
està en un nivell
de correcció important
repassem altres notícies
de l'any
senyor Nadal
ja ho deia jo al principi
una de les millors notícies
segurament per la ciutat
ha estat l'ascens
del Nàstic a segona
a més l'equip va bé
aquest any
ja es planteja
de fer un nou estadi
o de remodelar
l'actual
vostè ha insinuat
en els últims dies
que potser valdria la pena
remodelar l'actual
a veure
jo el que he dit
i recordeu
li dono les gràcies
per poder recordeu
jo el que he dit
que és
anem a veure
si es pot arreglar aquest
o anem de fer un de nou
si es pot arreglar aquest
perquè econòmicament resulta
doncs anem a fer un estadi
que això és bombonera
vull dir
un estadi d'aquestos
que hi hagi pressió
sobre el camp
perquè nosaltres
mai serem un gran
de la primera divisió
sempre serem un petit
de la primera divisió
si és que ja ascendim
i a la segona divisió
també
la pressió
és un element fonamental
i per tant
jo soc del parer
de fer un camp
amb pressió
i també un camp
que sigui exactament
igual per tothom
és a dir
que no hi hagi distinció
entre la tribuna
preferent
gol muntanya
i gol sur
no un estadi
de queixos
que el que va a tribuna
tingui tribuna
i el que vagi
preferent
que es mulli
per tant
si hem de fer
un camp nou
els costos
se dispararan molt
i solament
podrà haver-hi una tribuna
si hem de fer
un camp
sobre l'estructura
de l'actual
tenint en compte
que es pot recolzar
amb la roca
tenint en compte
que es pot reoperar
i que es poden obrir
molts espais
per als accessos
podem fer un estadi
que estigui
absolutament cobert
al 100%
el que permet
una major pressió
sobre
el que són els jugadors
i més capacitat
més gran
més grades
sí sí
però són fàcils de fer
això ja m'ho han explicat
però fins a 18
20.000 espectadors

són molt fàcils de fer
perquè
excepte el gol nord
perdó
excepte el gol sur
o el gol de mar
que en diem
i la
i la
tribuna
el que a més
se recolza
sobre la
pràcticament
sobre estructures de roca
i costa molt poc
pujar-ho per amunt
és a dir
no és gens complicat
amb si mateix
fer-ho
en tot cas
el que sí és evident
és que els estadis
per una ciutat com la nostra
15, 16, 17.000 persones
és l'estadi
que s'acomoda
les necessitats
això sí
amb més comoditat
per la gent de preferent
malgrat que nosaltres
ja tenim el seient
que no hi ha altres
sorpreses
vostè mateix
m'ho comentava abans
que va estar
al camp de l'Eiber
l'altre dia
i que allò era un patatal
si es fes
nou
el camp
perquè ho recomanessin
els tècnics
a la mateixa zona
jo soc partidari
de la mateixa zona
perquè és que
el que més
és crear
expectatives
iniciatives
escolti
vostè se'n recorda
d'una cosa
ara li faré memòria
vostè se'n recorda
que una vegada
el senyor Almagro
va sortir vestit
del carnaval
vestit de
no sé si
de José Luis García
que llavors era president
del nàstic
repartint totxos
és a dir
m'explico
que deien
no no
que se vendran l'estadi
que no sé què
i no sé quantos
jo ho recordo perfectament
em fa molta gràcia
el senyor Almagro
sempre és un home
molt ocorrent
amb la vida
humanística
aleshores clar
el camp té que estar allà
perquè allò és
un àmbit
del que seria
la zona
verda esportiva
més gran de Tarragona
30 o 40 hectàrees
que permet a la gent
del PP20
doncs tindre una sortida
la gent del PP20
de la budellera
i la gent de Terrascavades
en fi
i que quedaria
francament bonic
si a més
amb una certa visió
s'atregués la carretera
i coneix la carretera
el cinturó
passés per darrere
com és normal
i s'atregués aquell cinturó
i hi hagués una connexió
entre el PP20
i entre la zona urbana
de la ciutat
i els propis
i la zona esportiva
la muralla aquella
que passem per sota
per nai
deia que pensant
en altres notícies
d'aquest any
alguns han volgut
que fos notícia
o que fos motiu de debat
el tema de la capitalitat
del camp de Tarragona
tot i que sembla
que ja va de baixa
el debat impulsat des de Reus
vostè ja el dona
absolutament per tancat
jo no el dono per tancat
perquè hi ha que estar vigilants
per tant
no me n'enfio
no me n'enfio
dels que manen actualment
no me preocupa Reus
perquè si
si
algun dia hi hagués
la cocapitalitat
que quedi clar
o sigui
si algun dia es produís
la cocapitalitat
que quedi clar
els ciutadans
i les ciutadanes de Tarragona
que els culpables
tindrien noms
i cognoms
els culpables serien
Valar
Almagro
Ballesteros
i Govern de la Generalitat
que són els que manen
vull dir
perquè les coses
són així de simples
que són els que manen
diguéssim
política territorial
política territorial
conselleria de justícia
conselleria de règim interior
per tant
escolti
això té noms i cognoms
per això
quan parles de cocapitalitat
tots firmen ràpidament
que no passarà
però si algun dia passés
avui
demà
o demà passat
mentre mani
la Generalitat de Catalunya
a Catalunya
qui tindrà la culpa
serà
el govern
que estigui manant
així de simple
és a dir
qui pot
modificar
o no
el sistema
de la capitalitat
de Tarragona
a l'àmbit
del que és
diguéssim
el camp de Tarragona
és la Generalitat
si algú
canvia
aquest sistema
serà sempre
la Generalitat
i per tant
qui mani
la Generalitat
és el responsable
i ara
qui mana
la Generalitat
és
Partit Socialista
Esquerra Republicana
i Iniciativa
que representats
de Tarragona
són
Ballester
Almagro
Valar
aquests senyors
són els que
tenen que conjurar-se
i garantir a la ciutat
que això no succeirà
una
dos
nosaltres
hem de fer
tota la feina
de passadís
i l'estem fent
que sigui necessària
i l'estem fent
tres
el tema
de la cocapitalitat
amb Reus
jo porto
com vostè ha dit
molt bé
15 anys
vaig cap a 16
d'alcalde
això és cíclic
això és cíclic
quan Reus
té algun problema
que no li surten ben
les coses
al seu alcalde
o algun polític
aleshores
treu el tema
de la cocapitalitat
o quan la càmera
de comerç
s'hi posa
neguitosa
per alguna cosa
parla de cocapitalitat
i es descuiden
com s'han descuidat
a Reus
durant molts anys
temes tan importants
com l'aeroport
en qualsevol cas
diu que estarà
vigila en aquesta qüestió
també parlant
de capitalitats
d'una altra capitalitat
en els últims dies
han estat
notícies
una de decepció
com ha estat
el fet de no poder organitzar
l'exposició universal
del 2015
perquè li han donat
a Saragossa
l'exposició internacional
del 2008
i una altra
la presentació
de la candidatura
de Tarragona
a ser la capital
europea
de la cultura
el 2016
aquest últim factor
el de la capital
europea
ha de ser
en el que ha de treballar
especialment Tarragona
a partir d'ara?
Sí, sí
és a dir
hi havia un doble ventall
de possibilitats
que era
l'expo
del 15
i la capitalitat
i perdó
i la cultural

l'expo
és una evidència
total
que l'ha guanyat
Saragossa
i que
això implica
una temporada
bastant llarga
des del moment
en què
s'exerceix
d'expo
fins a que pot haver
una altra oportunitat
dintre del mateix país
que se cifra
entre 10 i 15 anys
15 anys
diuen que fins al 2023

10 o 15 anys
com a mínim
valdria la pena
mantenir el treball
de la gent
que havia estat treballant
en la candidatura
de l'expo
no
ara el que cal
és centrar-se
en la cultural
i quan acabi
l'expo
del 2008
a Saragossa
és a dir
el 2009
2010
començar a posar
les actuacions necessàries
però ara no cal
esmerçar en esforços
sinó
que el que cal
és veure
com ho fa a Saragossa
veure quins són
les seves actituds
positives i quines són
les negatives
i estar vigilants
estar entenidors
però ara el que cal
és parar aquest tema
i dedicar-se a l'altre
que és més orgènic
creu efectiva
el tema de la capitalitat
cultural
sempre
sempre és
il·lusionant
un tema d'aquestos
i a més
el que és més il·lusionant
és el fet
que nosaltres
tenim un toc
especial
tenim un perfume
especial
que és el del patrimoni
mundial
i que tot això
s'ha de jugar
dintre d'aquest entorn
jo diria que sí
ara
si vostè m'ho pregunta
aquests aspectes
van a més
o van a menys
van a menys
perquè abans
abans
i estic parlant
de fa 10 anys
Olimpiades
i Expo
o sigui
els dos
com diuen
a Amèrica
els dos
eventos
els dos esdeveniments
més importants
Olimpiada
i Expo
i clar
això marcava
ara què està succeint
ara està succeint
que cada dia
el món
s'ha inventat
una cosa diferent
per poder-la utilitzar
que si el dia
de no sé què
que si el dia
de no sé quantos
que si la reunió
d'aquí
que si la reunió
d'allà
i aleshores
hem tingut
fa 4 dies
a Catalunya
un fet
que demostra
que hi ha
que anar
amb molta cura
amb totes aquestes coses
que ha estat el fòrum
el fòrum
és un invent
que fa l'alcalde
Maragall
en un moment determinat
i que després
la Generalitat
acaba
el fòrum
què ha passat
amb el fòrum
que no se sap
el que ha estat
és a dir
ha sigut més negatiu
que positiu
per Barcelona
més negatiu
que positiu
per la zona
clar
què passa
que
no té
no té
transcendència
no té tanta importància
estem vivint
en un món
més global
probablement
en un món
més complex
i per tant
aquests esdeveniments
hi ha que anar
amb molt de cuidar
i saber per què
se fan
i quins són
els seus objectius
capital cultural
ho és
expo és
olimpiada ho és
però hi ha que anar
amb cuidar
perquè hi ha ciutats
que s'inventen
aquestes coses
reres
amb València
per exemple
la copa
d'Amèrica
American Cups
vull dir
és un tema
és un tema bo
ara
jo el que
diria
que hem de ser conscients
que una ciutat
com Tarragona
no es té que moure
a cop d'esdeveniment
perquè després
hi ha uns certs desencants
ahir estava
dinant
amb uns senyors de Madrid
d'un cert relleu
i ens han dit
home és que Barcelona
perd pistonada
i el fet
que el fòrum
hagi sigut
un fracàs
encara li fa perdre
més pistonada
tant n'hi ha que anar
amb molta compte
les ciutats han de créixer
per si mateixes
no a cop d'esdeveniment
i si és a cop d'esdeveniment
que sigui a cop d'esdeveniment
de molta garantia
ja que parlem de futur
i per acabar l'entrevista
senyor Nadal
pensanyen el 2005
que el tenim aquí
a la cantonada
quin serà el seu futur
polític el 2005
perquè d'això
i també se n'ha parlat força
com a mínim
en els mitjans informatius
i periodístics
d'aquesta ciutat
en els últims mesos
quin serà el seu futur polític
vostè és normal
jo soc
per sort
i per estimació
dels ciutadans
i les ciutadanes
jo soc alcalde
d'aquesta ciutat
i ho continuaré
siguent
durant
durant el temps
que sigui necessari
que convingui
a lo millor
si algun dia
els ciutadans
doncs
a lo millor
és el que dic sempre
que m'agradaria
ser alcalde de Tarragona
tota la vida
perquè realment
és molt bonic
però
jo crec que
m'adona la sensació
que el ciutadà
el que viu aquí davant
i que ens està sentint
jo crec que el que vol
és que el Nadal
Joan Miquel Nadal
l'alcalde de Tarragona
el que faci
és que treballi
i que els polítics
doncs
potser que s'olvidin
massa
d'aquesta pressió mediàtica
si fulanet m'ha dit
que si sotanet m'ha dit
que si el Ciavirenito
de turno
ha pensat
escolti
anem a treballar
tots plegats
per la ciutat
que és per allò
que ens paguen
i
i deixem una mica
d'especular
sobre el futur
de les persones
jo els hi garantitzo
que
el projecte
és un projecte normal
i que la meva vida
és prou normal
com perquè
no hi hagi tanta necessitat
de lo cobrar
respecte a lo que fareu
i això he de fer
però en qualsevol cas
vostè sap perfectament
que hi ha molta gent
que en parla
de la possibilitat
de que deixi
l'alcaldia
el relleu
al seu company
d'aquí
Joan Arendt
sí, és evident
hi ha molta gent
no
hi ha uns periodistes
que es dediquen
a pensar això
que no és molta gent
i com que jo
m'amoc més
pel paràmetre
del populisme
que no pas
pel paràmetre
de les élites
doncs
no hi ha tanta gent
que pensi
hi ha gent que diu
quan arribin les eleccions
del 1900
del 2000
del 2007
decidirem
decidirem els electors
clar
vol arribar d'ons
per tant
fins al final
del mandat municipal
vull arribar
fins on toqui
on correspongui
on deixo
no s'ha donat compte
que no li vull contestar
però en tot cas
no es preocupi
pel 2005
home ens preocupem
pel 2005
perquè ja està la cantera
en qualsevol cas
que vagi bé
però fixi's vostè
estava l'altre dia
vostè un sopar amb mi
vam anar al sopar
al fortí de la reina
i vaig dir
fins l'any que ve
si Déu vol
no se'n recorda
ho has sentit
queda clar
senyor Joan Miquel Nadal
que vagi molt bé
aquestes festes
familiars
i en fi
que vagi molt bé
també el 2005
en conjunt
a la ciutat de Tarragona
jo el que m'agradarà
és que quan els hi faci
un petit missatge
de cara al cap d'any
que sobretot
aquest missatge
i el que puguin recollir
a partir d'aquests moments
és que
les persones
les ciutadanes
i les ciutades de Tarragona
cap de setmanes
complexos
aquells dies
que per favor
l'alcohol
i que ens podem divertir igual
fumant-se un bon puro
encara que això també
afecti a la salut
però bueno
que no
que no beguin alcohol
per favor
doncs senyor Nadal
moltes gràcies
bones festes
i sobretot també
feliç 2005
fins la propera
adeu-siau
bon dia
adeu-siau