Carme Borbonès, molt bon dia.
Com estem, Carme?
Hola, bon dia.
Carme Borbonès és la directora de Càritas aquí a Tarragona.
I parlem d'una campanya de Càritas,
una campanya que es diu Roba Amiga.
Ara ho explicarem per què es diu Roba Amiga.
Però, en definitiva, perquè es faci una idea,
són aquells antics robers de Càritas
que vostès havien vist pels carrers
on podien posar la seva roba usada.
Doncs això diguéssim que s'ha modernitzat entre cometes, no, Carme?
S'ha transformat, que té idea.
Vull dir, Càritas, com a tercer pilar de l'Església,
intenten també donar una nova resposta
a les necessitats de les persones que, com diem nosaltres,
són els últims avui en dia a la nostra societat.
I el més important no solament és donar directament
una assistència, un suport, sinó també ajudar
a que les persones recobrin la seva pròpia autoestima
i trobin una altra oportunitat.
Heu canviat aquesta mena de bústies,
quan es posava la roba, no?
N'hi ha diferents llocs.
Però també heu fet que aquesta roba
es pugui reutilitzar
i vendre a unes botigues,
també de...
Aquí a Tarragona concretament deu dues,
una a la plaça del Fòrum
i l'altra a la plaça del Fòrum
a la ciutat
i al carrer Sagarra a Torreforta.
Aquestes botigues, aquesta roba es ven,
però també es ven un preu més assequible,
que vol dir que també s'ajuda de retruc a altres persones.
Jo voldria matisar-ho, això, perquè es podria malinterpretar.
A veure, de fet, com es comentava fa un moment,
abans la roba que la gent ens feia arribar a través de les parròquies,
que també ho fan ara,
és a dir, la gent també, encara, inclús aquí a Tarragona,
porta la roba a les parròquies
o la pot, com diem ara,
posar en un contenidor que explicàvem
que ara ja tenim un deubicat al carrer pret de la Riba
i ara en posarem dos més.
Però, de fet, la gent encara continua portant-la a les parròquies.
Doncs aquesta roba el que fem és classificar-la
amb un magatzem que tenim al polígon de Francoli
i llavors el portem en unes botigues.
No és que la venguem,
el que passa és que intentem dignificar el roba.
És a dir, com ho deia abans,
no és que la donguem,
sinó que la persona que té pocs recursos
pot anar allí i per molt poc preu,
és a dir, per 40 cèntims, per 20 cèntims,
per 30 cèntims d'euro,
pot comprar una peça de roba.
Vol dir això que aquella persona es pot provar,
es pot provar la roba,
pot triar aquella que li agradi.
I també, però voldria matisar que aquestes robes,
si ens trobem amb una família
que segons les assistentes socials
i segons els nostres treballadors socials
que hi treballen,
veuen que necessita tota la roba
i que no pot pagar-hi res,
llavors a la persona se li fa allí un document
i va a aquest lloc,
se li doni,
ella tria tota la roba que necessita
i no fa cap despesa.
Això voldria matisar-ho.
No és estretament una botiga de vendre,
sinó que el que intentem és,
insisteixo, dignificar-ho
i la persona també que aprengui
que no solament ha d'anar allí
a buscar la roba,
a utilitzar-la i després llançar-la,
sinó que costa un esforç
i així d'alguna manera
tornem a recrear aquells hàbits socials
que moltes persones
potser han perdut
o no han tingut oportunitat d'adquirir.
Per tant, una botiga
com ens imaginem una botiga,
les que pugui venir per aquí mateix.
És un concepte diferent.
I la roba també hem de dir
que abans és transportada a un magatzem
que teniu aquí baix,
al polígon Francolí,
i allà es tractava.
I més d'allà doneu feina
a persones necessitades.
Exacte.
Això és la part més important
d'aquest programa
que vàrem signar un conveni
amb l'Ajuntament de Tarragona
i després...
Roba Amiga,
diu el programa.
Sí, Roba Amiga.
I a través de la Fundació Un Sol Mou,
que financia Caixa Catalunya,
i també en conveni amb una entitat
que agrupa tota una sèrie d'empreses
que es dediquen a manipular
aquesta roba de segona mà.
A veure,
l'important, insisteixo,
és que en aquest magatzem
on es fa la classificació de la roba,
donem treball a unes persones
per afavorir la seva reinserció laboral.
Aquesta persona,
durant sis mesos,
està en contracte
i allí aprèn hàbits laborals.
Aprèn a arribar amb una hora,
a fer una feina determinada,
a ser capaç
de poder després incorporar-se
a la vida activa
en qualsevol altre treball.
Això, a vegades,
és complicat, eh?
Bé, però...
No impossible, eh?
Però complex, a vegades,
és complex per l'entorn,
i en fi tot plegat.
Sí, sí, sí.
Estem a Càritas
i Càritas té,
per dir-ho així,
com a objectiu,
és, en primer lloc,
com deia la comunicació de béns
entre els germans,
és a dir,
aquesta roba que la gent ja no utilitza
on fa confiança
i on la torna a entregar
i això permet, insisteixo,
posar-la a disposició
de gent que té pocs recursos
i alhora permetre
que alguns adquereixin
hàbits laborals
al tractar-la.
Però també crec que és important
pensar que Càritas
el que fa és
intentar donar oportunitats
a aquelles persones
que potser a la vida
els han negat
totes les oportunitats.
A vegades les portes es tanca, no?
Per sempre diu
que quan es tanca una porta
s'ha d'una finestra
per a algun lloc, no, Carles?
Exactament.
Des de Càritas
o així ho entenem
i aquest és l'objectiu final,
és a dir,
atendre aquella persona
sense fer preguntes,
sense adjudicar,
sinó ajudar-la
perquè la vida
a vegades li ha estat difícil
o no ha sabut donar
la resposta que tocava.
A vegades és mala sort,
a vegades és simplement mala sort, no?
Vull dir...
Doncs sí.
Per això t'he dit
que Càritas
és això, no?
L'estima i el compartir
tots els germans
que és una de les bases
dels principis evangèlics
i llavors diguéssim
no fer preguntes,
no adjudicar,
sinó ajudar el germà.
Què es fa a Carme?
A baix o a magatzem
com es tracta la roba?
És a dir, es classifica?
Es classifica?
Suposo que arriben fardells allà
provinent d'algun mitjà de transport?
No, voldria insistir
en què jo aprofito
la vostra amabilitat
perquè realment
val la pena
fer una recordatòria
a la gent
que si tu tens roba a casa
que fa un any o dos
que no te la posis...
No pregunti, no pregunti,
segur que en tenen.
O sigui, no pregunti
perquè segur que tothom
té una part de l'armari
que no fa servir.
Llavors, si sense la far
arribem en bones condicions,
nosaltres molt fàcilment
només fem que la planxen,
la retoquen
si cal la renten
i la tornem, diguéssim,
a reutilitzar.
D'altra roba
que ens arriba
moltíssima roba
que hagi pràcticament
el 80% de la roba
que ens arriba
està en molt males condicions.
Llavors, alguna va directament
ja a les deixalleries
i d'altra,
diguéssim,
es fa...
s'envia
amb magatzems
que la tracten
i es converteix
en borra.
Aquell tracte
que es van posar
per aquí a casament
que ja no s'han posat mai més
i ja fa d'això 25 anys, eh?
Exacte.
No, 25 anys
que si sigui complicat
però efectivament,
efectivament t'agraeixo això.
Tothom té americanes,
en fi, té coses
que no es posa,
que està allà d'armari
i que s'ha de mengen
les polilles, no?
Exacte.
I a més, amb això també
nosaltres ens considerem
que també tenim
una altra percepció
del segle XXI
que és col·laborar
amb el medi ambient.
És a dir,
també pensem
que si la gent
la posa
a les nostres mans
la gestionarem bé.
Això ha sigut també
el conveni
que hem signat
amb l'Ajuntament
perquè, diguéssim,
penseu que a Tarragona
com a la resta de Catalunya
es calcula
que cada any
gastem 10 quilos de roba.
10 quilos l'any.
10 quilos l'any
per persona.
Imagineu-vos-hi
la quantitat de roba
que és aquesta,
la quantitat
per després
de restes que hi ha
i llavors també
el problema
mediambiental
que estem creant.
Insisteixo,
per això
aquest conveni
l'han signat
amb Medi Ambient
amb la Conselleria
de Medi Ambient
perquè ells ens faciliten
ubicar els contenidors
i llavors, diguéssim,
mitjançant
aquesta col·laboració,
això és més fàcil
i fem que la ciutat de Tarragona
sigui també més respectuosa
amb el medi ambient
i eduquem la gent
perquè entenguin
que aquella roba
que tenim per casa,
a més de llançar-la
en algun lloc
que poden produir contaminació,
nosaltres ja la tractarem,
conjuntament amb altres experts
amb el tema
la portarem
en els llocs que correspongui
i així no contaminarem.
Per tant, insisteixo,
també és un altre vessant
que també hem de ser respectuosos
amb el medi ambient.
Avui en sortirà
una quarta hora
molt ecològica,
perquè fa una estona
parlàvem de reciclar aigua,
parlàvem del bon ús
que s'anava a fer a l'aigua
i ara també de reciclar roba.
A més, la roba
hi ha materials
que duren moltíssim,
vull dir que no són
biodegradables,
no es fan molt bé
si van a parar, per exemple,
a un camp,
a un descampant.
Exactament.
Llavors, i torno a insistir,
això és destruir,
això és fer malbé,
això és malbaratar recursos.
Llavors, en primer lloc,
insisteixo,
el primer nivell
que ens interessa a Càritas
és que tractant
aquests residus
hi ha persones
que podran reinserir-se en la societat
que troben en una altra oportunitat.
I al mateix temps,
també, torno a insistir,
ajudem també
a fer més sostenible
l'entorn que ens envolta
i tot plegat
ens fa,
doncs, a les persones
molt més solidàries.
Ara penso en aquelles peces
que a vegades compres
i no et poses mai.
Efectivament,
efectivament,
per això,
abans te demanava
que et deixessis dir això,
que la gent ho pensi una mica
i aquella peça
que posen a la frana mai
o perquè li ha quedat petita
o perquè consideri
que hi ha fet l'ús
que n'esperava,
però hi haurà una persona
que d'allò
de l'ús d'aquesta peça
doncs,
en treurà un benefici
com potser insisteixo,
aquella persona
que la manipularà
i trobarà un treball
o aquella persona
que la podrà adquirir
per molt mòdic preu.
També voldria insistir
a un tema
que potser aquí
se'n parla poc
en aquest país
que és
el mercat
de roba
de segona mà.
Això,
la resta d'Europa
està molt ubicada
perquè hi ha gent jove
i hi ha gent
que tenen recursos migrats
però els agrada
canviar-se la roba
les tres botigues nostres
estan obertes a tothom.
Això que la gent
ho tingui molt clar
que estan obertes a tothom
perquè també sovint
hi ha moltes botigues
de comerç normal
que amb molta amabilitat
al final d'una temporada
o al final d'una campanya
al cap d'un temps
té un estoc de roba
que ens el regalen.
Llavors,
nosaltres,
diguéssim,
el podem posar
a disposició de tothom,
d'aquelles persones
que no tenen recursos
o d'aquella persona
que vol entrar
en aquella botiga
i pensa
que també aportant
aquells diners
en alguna mesura
contribueix a l'obra
de Càritas.
Jo sé que això,
per exemple,
a Barcelona
sí que n'hi ha botigues
d'aquestes
que tu pots comprar-te
uns pantons
de segona mà.
Saps que els ha portat
a un altre
i per fet aquest
els pot ser aquí
més bé de preu.
Sí, sí, sí.
Però en canvi
aquí t'agrada no.
Però això,
diguéssim,
nosaltres estem estudiant
això i insisteixo
fins ara...
Si ara de moment
hi pot anar tothom o no?
Sí, sí, sí.
Això està obert a tothom.
La botiga del Fòrum,
la del carrer,
la de la Garra de Terraforta
està oberta a tothom.
tovalloles
que necessiten
per les tovalles
que necessiten
roba de llit.
Tot això es pot adquirir,
inclús un petit parament
de la llar
com poden ser
alguns estris
de cuina, etcètera.
Allò que se'n fa arribar
en bones condicions
o sobretot també juguets.
Això és molt important.
Els juguets també, sí.
També per les campanyes de Nadal
però també els recollim
i també els posem
a disposició,
insisteixo,
de la gent
que va a les nostres botelles.
Sempre parlo de juguets
que estiguin
en molt bones condicions.
I per aquells
que estiguin més per a punyetes
s'han de saber que abans
això s'ha rentat tot,
vull dir que està tot
en bones condicions.
Sí, sí, per suposat que sí.
Ara que ho trobem
de qualsevol manera.
No, no, no,
he parlat que el 80%
de la roba
no arriba a les botigues
per a ningú.
Perquè està molt malmessa.
Exactament.
Si no,
està en molt bones condicions.
Nosaltres llavors ja tenim
els mecanismes
com us explicava
dins del programa
per convertir-la en borra
o per destruir-la
si és el cas.
Doncs està molt bé
aquest projecte
Roba Amiga.
Roba Amiga, sí.
Considerem que és interessant
en primer lloc
per això, no?
Perquè la roba
ens permet
fer-nos sentir
i realment
ser solidaris
amb els nostres germans.
Insisteixo,
això és un dels fonaments
de l'acció de Càritas
perquè és la comunicació
de béns entre els germans.
Però al mateix temps
també és important
que la gent
sigui responsable
amb el medi ambient
i que tots plegats
en alguna mesura
doncs
poguéssim col·laborar
a fer aquest món
molt més
gratificant per tothom,
molt més sostenible
molt millor
perquè tots plegats
doncs
estem disposats
a compartir
que això és l'important.
I a vegades
és complex,
vull dir,
el dia a dia
és complicat.
Hi ha persones
que per exemple
no tenen un armari,
no tenen un sostre,
no tenen on anar,
no tenen on canviar-se
de roba,
no tenen absolutament res
i es pot tenir
una gran ajuda.
Si ens arriba
a través
d'alguna parròquia
o del personal
tècnic nostre
que hi ha una família
o un col·lectiu
que no tenen res
llavors ja es fa l'informe
si els abasteix
de tot el material
que tenim allí.
Llavors això no comporta
cap contraprestació econòmica,
se'ls posa a la seva disposició
tot allò que necessita
per tirar endavant.
Per exemple,
hi faig una explicació concreta
a tota aquella gent
que ve a la Casa de Transg1,
que com sabeu
la Casa de Transg1
és un programa també.
On està?
Recorda'ns on està
la casa, Carme?
A la plaça Peixateries.
Això ho veus.
Allí, diguéssim,
tenim tot l'estoc de roba,
allí n'hi ha molta de roba
perquè això
passa en persones
que no tenen res
i se'ls prové
d'un conjunt
de peixes de roba
que els permetin
moure's pel món
amb dignitat.
Carme Borbonès,
gràcies per explicar-nos
aquesta iniciativa.
roba amiga
i llavors crec que tothom
que ho vulgui
doncs hi pot participar
i prendre part
i aquelles peces
que tenen a l'armari
que no fan servir
que les portin.
Moltíssimes gràcies
i recordeu que a Tarragona
hi haurà tres contenidors
de color taronja
que ja ens recolliré
amb la nostra roba.
Recorda dels llocs
on són el...
Doncs ja està aquí.
El que està ja en actiu
que ens va des de l'abril
funcionant,
que l'hem de buidar cada dia
i penseu que
amb aquest contenidor
hi caben 300 quilos de roba
i cada dia l'hem de buidar.
Està aquí a Prat de la Riba
el xanfrà Ampare Palau
que és on hi ha
la càrita interparroquial
de Tarragona
i després ara en posarem
un a prop de la plaça del Mercat
i un altre a la plaça Cornista CC
però això ho farem
a primers de setembre.
I les botigues,
recordem-ho que t'has dues botigues
una al carrer Sagarra Torreforta
carrer Sagarra número 20
i l'altra està
a la plaça del Fòrum
número 6
que potser aquestes més fàcils.
Jo demanaria a la gent
de Tarragona
que ara a l'estiu
que la gent es passegi més
i fixi
i entri
i miri
i encara que no compri res
i es donarà compte
de quina pot ser
la seva col·laboració
i com realment
una peça que ells
ens han entregat
té un bon fi.
Comprim-ho, sí.
Escolta'm.
Comprim.
Però també és important
que per càrita
també és molt important
la sensibilització
i llavors que la gent ho vegi
i conegui el funcionament
de l'empresa, etcètera
això els agradarà.
I això són les botigues filigrana.
Que també voldria aprofitar
per dir que en tenim a Constantí
que n'hi ha a tots els capitals
de comarca
n'hi ha a Valls
n'hi ha a Montblanc
n'hi ha al Vendrell
i n'hi ha a Raui.
Carme Borbonesa, gràcies.
Bon cap de setmana
i si fem vacances
que provi.
Gràcies a vosaltres.
Igualment.
Adéu-siau, bon dia.