Com ara els comentàvem, a la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Rovira i Virgili no només organitzen
jornades de tall acadèmic importants i transcendents
com aquestes sobre la reforma penal de 2003,
que començaran demà, sinó que també es decanten
per activitats més lúdiques i, en aquest sentit,
han organitzat el primer premi de contes i còmics
de gènere negre i policíac.
La Catalina Jordi és la presidenta de la Comissió de Cultura
de la Facultat de Jurídiques i avui ens acompanya.
Catalina, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Què passa? Que no només esteu per allò
fer colzes i estudiar i estudiar i estudiar, eh?
Home, és que sols estudiar, estudiar i estudiar...
No pot ser bo de cap manera.
No pot ser bo. Nosaltres, des de la facultat,
tenim la idea que hem de col·laborar
la formació integral de les persones i això
engloba moltes coses. Vol dir la formació de juristes,
de tècnics en mercat de treball, com fem a la facultat,
de treball social també, però també vol dir la formació
de persones i això ens agrada que sigui una formació cultural
de les persones, unes persones adultes, uns ciutadans que participaran
activament en la vida de la ciutat, en la vida cultural, etcètera, etcètera.
i una de les possibilitats que se'ns va acudir va ser aquest premi de contes i còmics.
Aviam si trobo algun perrimer, són, entre els alumnes, no?
Bé, també el cert és que la facultat ja ens va donar el tema, no?
Una mica la facultat de jurídica ja ens va donar que el tema fos així
una mica sang i fetge, una mica...
A veure, per exemple, van els tiros, no sé jo com anirà l'assumpto.
Jo és que a mi, major, fent una pràctica de dret penal,
se'ls pot acudir molta història, eh?
Com a massa, com a massa.
De gènere negre i policíac.
Com a massa, com a massa.
Aquesta va ser una mica la idea d'enganxar el concurs
amb alguna cosa relacionada a la facultat, ni que sigui de lluny,
ni que sigui de lluny, perquè la veritat és que el dret és molt més que la sang.
Home, però jo no m'imagino.
Primer premi de contes relacionat amb el dret administratiu.
No, no. A veure.
No dic que no es pugui fer.
Més difícil, més difícil, més difícil, més difícil.
Jo gaire clar.
Ho veig més difícil.
El que passa és que no s'entreu aquest premi a l'àmbit de la universitat només, no?
No.
Us heu obert també als estudiants de secundària.
És que l'estudiant de secundària és el nostre client.
Potencial.
Potencial, sí.
De manera que la facultat, moltes coses de les que fa,
moltes de les iniciatives que tenim,
també les obrim als estudiants de secundària,
que seran els nostres futurs alumnes,
i aleshores ens agrada que ja comencin a tenir una primera relació amb la facultat.
Aquesta és una d'altres relacions que tenen en les facultats.
Els estudiants de secundària venen ja, fan visites a les facultats,
utilitzen les nostres biblioteques per fer els seus treballs de recerca, etcètera, etcètera.
I per aquest motiu, com que cada vegada hi ha més relació,
hem pensat en comptar amb ells.
I a veure què passa.
De moment, doncs, els alumnes matriculats a aquest curs, a la URB,
i els alumnes de secundària de qualsevol centre de la ciutat de Tarragona
poden participar d'aquest premi.
De la província.
De la província, no només de la ciutat, sinó de tota la província.
El tema ja l'hem dit, gènere negre i policíac,
en format de còmic o relat o conte, breu.
Per què? A veure, la primera idea se'ns va acudir en format de relat.
Però després vàrem veure que, primera, els alumnes,
el tema audiovisual i el tema gràfic els interessa molt.
És més fàcil trobar alumnes llegint còmics.
A més a més, ara t'explico que a la facultat tenim una secció de còmics a la biblioteca.
I vàrem pensar que potser els engrescaria més. Ja ho veurem.
A més a més, això, fa uns cinc anys, per iniciativa dels estudiants,
a mi m'agradaria anomenar el Xavi Tardiu,
un exaluna de la facultat que, bàsicament, és qui va tenir la idea.
Ahir, molt amb el suport de la Maria Martí, que és la nostra cap de biblioteca,
va proposar fer una secció de còmics a la biblioteca.
Aleshores, aquesta secció es nutreix d'uns fons que donen als estudiants,
és a dir, un fons de funcionament d'una comissió d'estudiants de la universitat,
cada any aporta un fons i, aleshores, es compren còmics.
Aleshores, no tenim un gran fons de còmics, però any en any es va fent.
I, aleshores, lligant aquest interès que ja teníem a la facultat per tema dels còmics,
vàrem decidir que el concurs fos de còmics si comptes.
A més, el tema aquest negre policià que amb el còmic es diu molt, eh?
Ja es dona, sí, sí, tenim...
Home, jo no soc un expert en còmics.
No, jo tampoc, però vaja, la primera imatge que em ve quan penses un còmic
o és Asterix i Mortadelo, o si no aquests còmics...
El Tim-Tim, per exemple, que ja és un detectiu...
Després tots aquests de la sèrie americana, no?, de gánsters, tot aquest tipus de generes.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, aquesta era la idea.
I, aleshores, bueno, es tractava de veure...
La nostra idea és engrescar els alumnes.
És a dir, com que és la primera vegada que ho fem, ja veurem la resposta.
Home, la primera vegada ja se sap que és molt arriscada, sempre, no?,
i que, sobretot, el que funciona és el boc a orella
i moltes vegades, en una primera vegada, no n'hi ha prou.
Però és qüestió d'esperar, aviam què passa, no?
Sí, sí, nosaltres tenim molta il·lusió amb aquest tema.
Potser no sé si hem fet prou difusió, si l'hem fet prou a temps,
però, bé, jo sé que ja han arribat algun...
Ja ha arribat algun treball?
Ja, ja, ja ha arribat algun treball, avui m'ho han comunicat,
la qual cosa, mira, ens fa molta il·lusió.
Home, doncs sabem que a aquesta hora estudiants no ens escolten gaires,
que, diguem, però segur que ens escolten pares i mares,
si tenen algun fill o filla que està estudiant a la facultat,
o a secundària que saben que té tirada això del còmic,
que els agrada el gènere, doncs els hi comenta.
Escolta, que a la ràdio han dit que fan això,
que passin per la facultat, agafin un fulletó d'aquests
i presentin el seu treball.
Sí, sí, a més, per exemple, els estudiants de secundària,
nosaltres hem enviat a tots els instituts aquests fulletons,
de manera que els instituts també tenen aquesta informació,
si la volen, doncs que la demanin,
que segurament tallar les secretaries els hi sabran donar.
No detallarem les bases perquè són unes bases, diguem,
de tipus, d'aquest tipus de convocatori,
i el que sí estaria bé seria parlar,
doncs han de presentar els treballs al termini,
i premis, que també n'hi ha, de premis, eh,
per amor a l'art.
Puquets.
Però premis, premis en definitiva.
Sí, a veure, els treballs s'han de presentar
abans de final de mes, s'han d'enviar a la facultat.
Clar, després venen exàmens.
Clar, és que és això.
Vull dir, hem buscat el període entre els exàmens de febrer
i quan ja comença tota la convocatòria,
en el nostre cas de juny,
i els estudiants de secundària ho tenen una mica pitjor,
perquè, bé, en secundària la veritat és que sempre estan d'exàmens.
No és que ho sàpiguen.
Viuen instal·lats en un examen permanent.
Perquè entre els exàmens de selectivitat,
una cosa i l'altra, estan sempre fent exàmens.
Però bé, la idea era no juntar-ho amb els exàmens finals,
sinó que ara, abans de final de mes,
s'acaba el termini.
I també, a més, en la idea que per Sant Jordi
puguem donar el resultat,
puguem donar la resolució del concurs.
I, bé, el premi,
em sembla que érem uns 100 euros.
150, eh?
150 euros.
150, no? Poca broma, eh?
Que per un estudiant, això...
Ah, sí, sí, sí.
Per fer una funcideta i un bon superètic...
150 euros per cada categoria
i, a més a més, en el cas dels estudiants de secundària,
hi haurà una donació de llibres
per la biblioteca del centre de secundària,
també un premi en format de material.
Molt bé.
Doncs, escolta, el que, mira,
sí que et comprometria més que les obres guanyadores,
que les expliquem aquí a la ràdio,
què et sembla, eh?
Sí, la veritat és que una de les coses
que sí que volem incloure com a premi
és mirar de publicar d'alguna manera
o fer difusió de les obres guanyadores.
Els còmics, malauradament,
serà difícil que les expliquem per la ràdio,
però pensem fer una petita exposició a la facultat
de manera que es puguin veure els originals
que s'han presentat
i, doncs, el relat,
doncs, la idea era penjar-ho a la nostra pàgina web,
venir-vos a explicar...
Naturalment que sí, encantats de la vida.
que es llegeixin
una mica és donar una il·lusió a la gent.
Aquests concursos no és que aportin,
potser, uns premis massa importants,
no els podem,
però sí que és, bueno, un petit incentiu, no?
I aquesta primera convocatòria,
insistint, com a totes les convocatòries,
doncs, probablement no tingui la difusió
i el ressò que pot tenir una altra de més veterana,
però justament partint de la primera,
si posteriorment s'expliquen les obres que s'han presentat,
doncs, probablement també serveixi per impulsar-ho
una mica més.
Per cert, que hi ha un dibuix al tríptic
d'un senyor amb una lupa, així,
amb aspecte de detectiu privat,
és obra vostra, m'imagino, també, o no?
No, la veritat és que no en sé.
Dius, mira, posem això que crida l'atenció,
que és un bon reclam.
Sí, la veritat és que sí,
que el tríptic sí que no va ser feina meva,
de manera que no ho sé.
Doncs tot això,
l'important és que aquest mes s'acaba al termini,
que s'han de presentar les obres
a la Facultat de Ciències Jurídiques,
i aviam que el jurat, què fa de jurat?
Gent de la Comissió de Cultura?
Com ho teniu això?
No, la nostra idea,
a veure, com que no tenim molt clar encara
quin seria l'èxit,
no hem volgut contactar amb les persones del jurat.
Tenim pensades persones,
que seran persones de prestigi a la universitat,
és a dir, persones dels departaments de lletres,
volem contactar amb ells,
a veure si ens donen un cot de mà,
membres de la Comissió de Cultura,
i també personalitats literàries.
El que passa és que,
com que no sabem quin és el volumen de feina...
Espera-te, amb les obres que tindrem.
Aleshores, estem esperant una mica
fer públic els noms de les persones.
Òbviament, ho farem públic abans
de la resolució del concurs,
però encara no hem volgut.
Doncs qui sap mai,
se sap probablement,
s'amagui algun talent darrere d'aquest premi,
i sorgeix algun talent literari del gènere,
que té molt d'èxit,
aquest gènere de negre i policiàc, encara.
Jo, home, sí,
és un gènere entretingut,
és un gènere fàcil de llegir,
jo crec que molt engrescador,
i que, bé,
que de totes formes és un gènere
que encara que a vegades es consideri un subgènere,
té molta qualitat,
darrere n'hi ha molts autors de qualitat
que s'han dedicat al gènere policíac.
Molt bé, Catalina Jordi,
presidenta de la Comissió de Cultura
de la Facultat de Jurídiques,
gràcies per venir avui a la ràdio.
Que sigui un èxit,
i restarem molt atents al resultat del concurs.
Doncs gràcies per convidar-vos.
Adéu-siau.