Música
9 minuts de dos quarts d'onze del matí.
Seguim endavant al matí de Tarragona Ràdio.
I ara per parlar, o millor dit per escoltar,
per escoltar aquest so que estem compartint
i que és un so que es podrà escoltar aquesta nit al Camp de Mar.
S'imagina allà al Camp de Mar,
amb aquesta música i tot allò que hi havien recollit allà.
Caram!
Ja saben que es tracta de la Banda Unió Musical de Tarragona
que presenta aquesta nit l'espectacle,
l'espectacle, volem dir, Clàssics and Dancing,
acompanyats per l'Acadèmia de Ball Mai al Teatre Auditori del Camp de Mar.
Ara en parlem d'una banda, tenim el president Joan Boada.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia a tots.
Com anem?
Molt bé. I vosaltres?
A punt? Bé, bé, bé.
Sí, sí, i tant, a punt. Esperant aquest dia.
També s'acompanya en Joan Baptista Massaguer,
ell és el director de la Banda Unió Musical.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Joan i Joan avui, eh? Banda i banda.
Sí, avui per els dos costats.
Com ho tenim això aquest vespre? Està a punt al concert?
Porteu molts dies assajant, suposo que sí, no?
Què comença, Joan?
Sí, jo mateix, si vols.
Però sí, mira, els queixos dies s'assaja pràcticament cada dia.
A veure, assagem també paral·lelament perquè ens coincideix el concert del dia d'avui
i també hi ha un certamen que anem,
t'ho dic perquè també ara ja que aprofitem d'assajos, comentar-ho,
anem a primers d'agost, la primera setmana d'agost,
anem a Aranda de Duero amb un certamen.
Esclar, llavors hem de portar els dos assajos a la vegada.
Hem de portar l'assaig del dia d'avui,
que és un assaig també de molta obra,
i també igual el d'Aranda de Duero.
Esclar, llavors assagem cada dia per treballar.
Però sí, sí, a veure, a part contents perquè fem una feina que ens està agradant.
Joan, absolutament d'acord amb el que ha dit.
Sí, com ella ha dit,
aquesta nit tinguem el concert del Camp de Mart
i el pròxim dia 6 d'agost
es desplaçarem a Aranda de Duero al certamen internacional de bandes.
Un feta important també, no?, poder participar en aquest certamen.
Més que important, per la banda més que important,
i inclús jo pense que per a Tarragona,
és a dir, el fet que ens hagi seleccionat entre un munt de bandes,
van vuit bandes,
doncs ja és important, no?
De fet, en Tarragona,
doncs no, o Joan, jo porto pocs anys en Tarragona,
però jo m'ho pot confirmar,
crec que no ha hagut mai una banda que s'hagia...
No, que jo sàpiga, no, eh?
S'hagia presentat a un certamen internacional de bandes,
doncs és molt important.
Com han dit, no només per a la banda,
sinó per a la cultura musical de Tarragona.
Parlem, si us sembla, del concert d'aquesta nit al Camp de Mar,
però abans deixeu-me dir que tenim entrades per anar-hi de franc.
A veure, les tinc aquí davant mateix.
Mira, una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, caram,
vuit, nou i deu.
Tenim deu entrades per anar de franc al concert d'aquesta nit
de la banda musical de Tarragona al Camp de Mar.
Per aconseguir-les, més clar, que ens truqueu al telèfon de la ràdio,
el telèfon de la ràdio que direm ara mateix,
i bé, i ens expliqueu alguna cosa que creu convenient en directe.
Per exemple, si heu anat a un dels concerts anteriors
de la banda audio musical, ens ho podeu explicar,
perquè aquest any heu acompanyat de l'Acadèmia de Ball mai,
i els altres dos anys ha sigut diferent, no?
Sí, cada any.
Mira, un any és el, si ho puc explicar una mica, és el tercer any.
El primer any que vam fer al Camp de Mar
va ser conjuntament amb cinc corals acreditades d'aquí de Tarragona.
L'any passat ho vam fer amb el ball d'en Serrallonga,
que ens va col·laborar.
I aquest any vam voler fer alguna cosa diferent,
alguna cosa més innovadora, que no estigués vist,
i va ser quan vam buscar una acadèmia de ball
que ens pogués donar un color i un ritme diferent a la música.
que nosaltres tocarem i ells interpretaran la música ballant.
Amb les coreografies de Maria del Mar, vas.
Tenim una trucada.
Atenció, hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
La Paquita Lleixà.
Paquita Lleixà, què tal?
Bé.
Paquita Lleixà, des de Constantí, veritat?
Sí, sí.
Doncs mira, mira que bé.
Paquita, vols dues entrades per anar al concert d'aquesta nit?
Les voldria, sí.
Sí.
I hi ha anat algun altre any, al concert?
He vist concerts d'ells, sí.
Sí?
Sí, sí, sí.
A quin lloc?
Una a Barcelona.
Ah, mira, mira.
Sí, i l'altre aquí té raó, eh?
En Joan va fer que sigui al cap i que deus recordar aquest concert de Barcelona.
On va ser, Joan, per seu, el concert?
El Palau de la Música.
El Palau de la Música.
Sí, senyor.
Va ser aquest Paquita i què tal?
Molt preciós.
Una cosa, bueno, que si no es veu no es pot explicar.
Doncs Paquita, dues entrades per anar aquesta nit al Camp de Mar, que ho disfrutis.
Moltes gràcies.
Bon cap de setmana.
Vinga, igualment.
Doncs ja ho veieu, no?
Que recorden el concert de Barcelona.
Sí, bueno, jo crec que és per recordar-lo.
Tots puguem recordar, crec que el recordarem molts anys, no?
De fet, la sintonia que esteu col·locant al principi és uno dels temps de la suite valenciana,
que és un obra que vaig escriure fa uns anys i que l'estrenarem així en la banda,
l'estrenarem pel concert del Palau de la Música.
Mira, tenim una altra trucada, això és fantàstic.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Mariel Carme, Belando.
Mariel Carme, Belando.
Què tal, Mariel Carme?
Molt bé, i tu què tal?
Com a dir?
Molt bé, doncs mira, aquí, fantàsticament.
Escoltant bona música.
Ah, ja, ja, ja l'escolto, ja.
I rememorant concerts memorables.
Tu, a Mariel Carme, quin concert recordes de la banda un dia musical?
N'he vist a Aries, n'he vist al Metropol, al Palau de Congressos, i m'agrada molt.
Soc molt amant de la música i d'aquest senyor que parla també, i el conec també.
Bueno, no el conem personalment, però...
A quin dels dos, a quin dels dos?
Perquè en tenim dos, aquí, de senyor...
El director.
Doncs, Mariel Carme, dues entrades per aquesta nit, eh?
Molt bé, moltes gràcies, eh?
Apa, fins ara.
Adéu, bon dia, adéu, adéu, adéu.
Doncs vinga, vam trucar, anem regalant entradas, encara ens en queden vuit,
és a dir que podem trucar quatre persones més.
Recordàvem alguns concerts, i el d'aquesta nit, doncs, que com dèiem,
n'hi haurà acompanyat de l'Acadèmia de Ball.
Què faran ells? Digues, digues.
Digues, digues.
No, no, anava a dir a agrair a aquesta gent que truquen,
i no ho sé, que s'encoratgen també a seguir endavant, eh?
Sembla que tenim moltes educades.
Sí, carai.
No, no, de moment estem anant rebent trucades.
Parlem del concert d'aquesta nit, mentre vosaltres actueu,
a quines peces interpretareu, i després podem parlar també
de què faran mentre estan a l'Acadèmia de Ball, no?
Com anirà?
Bueno, igual que aquests dos anys anteriors,
la primera part serà exclusiva de la Unió Musical,
i la segona part serà quan intervendrà l'Acadèmia de Ball.
En la primera part, doncs, es començarem en una marxa
que es titula Palfir 2004.
És una marxa que estrenàrem fa dos mesos en el Palau Firal de Congressos.
D'ahir el títol de Palfir 2004, Palau Firal 2004,
i té el sobretítol de Marxa per una inauguració,
i és precisament això per a la inauguració de la nova acústica del Palau Firal.
No és una marxa típica, com coneguem les marxes militars espanyoles,
és una marxa, diguem, de l'estil de les marxes que s'escrivien
a principis del segle XX en Centro Europa, no?
I quins elements té, Joan, perdó, quins elements té que tu associes
amb el Palau Firal i de Congressos?
Què és allò que has vist i que has plasmatat a la música?
Anem a veure, penseu que el que s'ha fet o el que s'ha intentat fer
és donar dins de l'edifici, d'un edifici que està ja construït,
intentar aconseguir que la música pleguei a tots els rincons del Palau.
Antes tu anaves a tocar el Palau i a partir de la sèptima fila
ja ningú, perquè el sonido se quedava dins, no?
És punyetera, la sonoritat.
És que, clar, estem parlant d'una acústica, quan parlem d'acústica
parlem d'alguna cosa molt important, d'alguna cosa que ha de plegar a tot el món
i que el que està tocant també ho ha d'apreciar i ha d'estar a gust.
Jo dic que no tothom aprecia la música de la mateixa manera.
Deixem-me atendre una trucada, crec que tinc un oient.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Carme.
Carme què més?
Carme García.
Carme García, des de la Mora potser?
Des d'Aragona, bueno, sí, ja conèixem.
Que bé, Carme.
Què tal, com estàs, Carme?
Molt bé, molt bé.
Molt bé.
Suposo que també...
Jo sé que t'agrada la música, eh, Carme?
Jo saps, no?
Sí, que t'agrada molt la música, Carme.
Molt bé.
Vols tu a sentar-les per aquest vespre, no?
Doncs sí, perquè he passat per aquí fa un momentet
i he vist aquí el director i el president de la banda
i he pensat que parlarien i he posat la remera de la misura vostra
i, bueno, he trobat aquest...
Tu quin concert recordes, Carme, de la banda Unimusical?
Jo tinc molts records de la banda, molts.
No t'ho puc dir específicament quin concert,
perquè són vivències, vivències amb ells,
i amb els músics, i amb els fills, i amb els professors.
I bé, doncs són molts anys, no?
Des que estaven a la mitja lluna fins que ara estan a la carrera del mar,
han estat moltes les vivències que he tingut en tot.
Estic molt emocionada, eh?
Vull dir que no. Parlo d'acord.
De si parlàvem de sensibilitat cap a la música, la Carme,
n'és un bon exemple. Carme, dues entrades.
Ja em coneixes, Josep, ja em coneixes i has escutit d'acord aquestes coses.
Carme, una forta abraçada i dues entrades per anar a la carrera del concert.
Una abraçada per tots.
Vinga, fins ara.
Tot és el que dèiem, eh?
La música hi ha qui l'entén, hi ha qui no.
Hi ha qui la sent, qui no la sent, qui la sent menys.
Bé, jo crec, això que tu has dit, no?
És a dir, n'hi ha qui l'entén, qui no l'entén.
No és ja un tema d'entendre o no entendre,
ni saber d'estils, són estils.
És de sentir-la, no?
De aplegar a sentir alguna cosa quan sents música, no?
Siga l'estil que sigui.
A cada un li pot agradar un estil,
a cada un li pot agradar un estil,
a la música sinfònica,
a la música disco, jo què sé.
És respectar, no?
Respetar la tendència musical.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Assumpció Robert.
Assumpció Robert.
Sí.
Assumpció, a vostè li agrada la música?
Sí, molt.
Molt?
Molt, però jo no els he sentit mai
i m'agradaria molt sentir-los.
Ara la meva filla, sí,
la meva filla els he sentit moltes vegades.
Joan, acabem de guanyar una futura seguidora, eh?
Bé, molt bé.
Amb l'assumpció.
Benvinguda.
L'assumpció, dues entrades per aquesta nit.
Molt bé.
D'acord?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Hem de guanyar adeptes, eh?
Crec que en teniu molts, ja, eh?
Perquè em consta que la pandèmia musical
té molts adeptes aquí,
no només a la ciutat, eh?
I arreu, i clar,
també porteu molts anys de trajectòria, no?
Sí, bueno,
pensa també que l'any passat,
quan anàvem al Palau,
no totes les 2.000 persones
que amplien el Palau,
no totes eren de Tarragona, eh?
O sigui, eren de Paules també d'alrededor
i gent de Barcelona, o sigui.
Tornem al que comentàvem,
el concert d'aquesta nit al Camp de Mar,
havíem parlat d'alguna de les peces que interpretareu?
Començaríem en el...
Tal com t'havia dit en el Palfil,
que és una marxa
que vaig escriure per a la inauguració del Palau Firal
i a continuació farem dos dances.
Dos dances és una obra també
que estrenar, només s'ha tocat una vegada,
fa dos mesos en el Palau Firal,
és una obra que ha escrit aquest any,
tal com diu el títol,
són dos dances,
dins de les dos dances n'hi ha diferents temes
i el disting de lo que antes parlàvem
de la Sud-Valenciana,
és una obra en temes propis,
no són propis meus,
no són estrets de ningun cancioner
i el que utilitza,
al igual que la Sud-Valenciana,
són elements rítmics
i elements contrastants
per a introduir-la
en el que és la música folclòrica o popular.
I després d'això,
acabarem la primera part,
hi ha també un obra,
al igual que l'any passat
ferem música de Tchaikovsky,
també una obra molt emblemàtica,
no tan complica d'alguna manera
i això és així,
és complicat,
perquè Tchaikovsky sempre és complicat,
molt complicat,
però no és complicat.
No m'ho digues ara,
però deixa'm regalar a tu les últimes entrades.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El seu nom?
Maria Teresa Papiol.
Maria Teresa Papiol.
Des on truqueu, Maria Teresa?
De Tarragona.
De Tarragona.
Papiol, eh?
Papiol.
Papiol, que sí, perfecte.
Maria Teresa,
què recordeu de l'Abandoni musical?
Quin concert recordeu?
Jo el que vaig anar a veure
al Camp de Mar l'any passat.
Al Camp de Mar l'any passat.
Sí.
Que en divisió del concert,
com el que veurem aquest vespre,
però l'any passat,
diferent.
Clar.
I què recordeu?
Que va estar molt bé,
m'agrada molt.
Ui, baixeu una miqueta a la ràdio,
Maria del Carme.
Un moment.
Maria Teresa, perdó,
Maria Teresa.
Hem canviat el nom ara, eh?
Se'ns recorda el concert l'any passat.
Sí.
I és que no sembla
que hagi passat tant de temps?
No, no, no.
I ja tornem a ser.
I aquest any, doncs,
Maria del Carme,
Maria de la Teresa,
hi podeu anar
i teniu dues entrades ja
que podeu passar a recollir per aquí.
Moltes gràcies.
Apa, una abraçada.
Adéu.
Doncs ja està, ja.
Fixeu-vos que no han donat el telèfon
i que han trucat...
Han trucat cinc persones
i no han donat el telèfon, eh?
Per entena.
És a dir,
que han fet l'esforç de buscar-lo
o ja ho sabíem, potser, eh?
Això que escoltem què és, Joan?
És el 1812 de Tchaikovsky.
I per què és tan difícil Tchaikovsky?
A veure, Tchaikovsky és difícil
per la seva musicalitat
i per la seva sensibilitat,
sobretot en les seues melodies, no?
Jo he parlat moltes vegades
i així ho he dit, entena, no?
Que tocar és una cosa,
però interpretar és una altra, no?
I gràcies a Déu
hem aconseguit que la Unió Musical
interprete música.
Interprete música ja de qualsevol estil,
com a banda, com a banda.
Però això és molt important, no?
Llavors, interpretar aquest tipus de compositors
tan emblemàtics, sobretot rusos,
és difícil
i, bueno, però s'està aconseguint.
Com cau el temps, eh?
Fins al vespre,
que podrem veure que comença el camp de Mart
i Tchaikovsky de fons.
I la música cau de 100 o no de 100?
Sí, és això, no?
No és qüestió, com entès a dir,
d'entendre més o entrenar més,
és de que t'aplegui, no?
Que t'aplegui.
Però que t'aplegui a l'alma
i que t'aplegui al cor, això és.
A més, quan tens una peça entre mans
que saps que...
Quan és bona,
quan rebes el clau,
per dir-ho d'una manera així col·loquial,
ho saps, no?
Ho sents, no?
Més que...
Sí, bueno,
pensa que música se'n fa molta, no?
Però sempre n'hi ha,
dins d'un concert,
sempre n'hi ha una
que té d'alguna manera
que destacar, no?
I que la tens que treure a flotar
per la seva dificultat, no?
I això, doncs,
en aquest cas,
doncs, diguem que
la Marxa Eslava este any,
al igual que en la segon part
n'hi haurà una molt emblemàtica,
doncs, és la reina,
diguem, de la primera part.
Quina serà aquesta emblemàtica?
La segon part?
El bolero de Rabel,
sincidurament.
El bolero de Rabel,
que també serà una de les peces,
bé, una de les tantes més...
que serà protagonista,
sens dubte, no?
I que és una de les que s'acull habitualment,
no?
Bueno, el Rabel,
que la gent,
doncs, pràcticament,
el que no l'hagia tararejat
o l'hagia sentit alguna vegada,
aunque siga...
Sobre una idea musical
s'escriuen 15 minuts de música,
no?
Entonces, que va repetint-se,
però...
però...
Vaya 15 minuts
que se pega
el senyor Rabel
per instrumentar allò
i en quina...
en quina força, no?
I també hem de dir
que és la primera vegada que...
Que la toquem, sí, sí.
Sí, també.
S'estrena un tarragona per la banda,
també.
Sí, s'estrena per nosaltres,
vull dir,
no l'havíem interpretat
en cap concert més.
I ha estat difícil?
Home, no.
Sí, ho has dit,
una música difícil.
Si es vol fer bé,
les coses no són fàcils.
que té aquesta música
que no es pensaria mai
d'escoltar-la
i sempre que l'escolta
es redescobreixes
alguna cosa nova, no?
Sempre,
sempre.
I no acabes mai,
no acabes mai.
El bodero de Rabel,
el cabaret,
la dança del sabre,
en fi,
el cancant, no?
Sí,
d'Orfeu,
no sé,
el feo,
de Offenbach,
solo es lo que es el cancant,
lo que es conegú
i lo que es può ballar
d'alguna manera.
Són les peces
que podríem escoltar
aquesta nit
al Festival d'Estil de Tarragona,
al Camp de Mar,
de la Banda Unió Musical
de Tarragona,
amb aquest clàssic,
en dancing.
Ens queden pocs minuts,
no sé si voleu comentar
alguna cosa
abans de marxar.
Suposo que agraït
tota la gent que fa anys
que ho segueix,
que són molta,
que abans ho dèiem,
Sí,
a veure,
gràcies a Déu tenim,
un públic que ens acompanya,
un públic que ens dona suport,
un públic que ens estima
i que està amb nosaltres.
I el més important
és que quan la Unió Musical
surt a l'escenari,
abans tenim un públic
que ens aplaudeix,
que ens dona aquesta companyia,
que és aquí realment
un músic del nostre nivell,
un músic,
diem-ho així,
aficionat,
que no som professionals,
doncs esperes
aquest aplaudiment,
aquest calor de la gent.
I això,
jo vull agrair,
ja que tinc l'ocasió
de poder parlar
per les zones de la ràdio,
agrair tota aquesta gent
i, a més d'agrair,
convidar-los
al concert d'avui
i a futurs concerts
i a futurs intervencions nostres.
Sí,
bueno,
jo ja ho ha dit també
altres vegades
que el millor premi
d'un músic
és el públic
i l'aplauso del públic.
I com ha dit Joan,
estem ante una banda
amateur,
una banda de xavals
i no tan xavals
que treballen,
estudien,
però que se reuneixen
per les nits
per intentar interpretar música
i això és molt important.
I ho fan per vocació,
això que a vegades costa tant.
Sí,
bueno,
que així no n'hi ha altra manera.
T'he d'agradar molt.
Joan Boada,
Joan Baptista,
gràcies per vindre
explicant-nos-ho
a aquest concert d'aquesta nit.
Recordem-ho,
festival d'estiu
al Cant de Mar,
la bandogui musical de Tarragona
amb aquest espectacle
clàssic en Densen,
acompanyats per l'Acadèmia de Ball
Mai.
Aquest auditori del Cant de Mar,
a quina hora?
Dos quarts d'onze.
Dos quarts d'onze.
Doncs tothom
que hi baixi
segur que ho recordaran,
l'any que ve ho recordaran,
llavors us trucaran l'any vinent
i ho recordaran.
Joan Boada,
Joan Baptista,
gràcies.
Gràcies a vosaltres
per l'ocasió que ens doneu
de dirigir-nos a la gent
al poble de Tarragona.
Gràcies.
Gràcies.
I vostès,
en el marxin,
falten pràcticament
dos minuts i mig
per arribar a les onze
perquè ara ens retrobarem
a l'actualitat nacional
i internacional
a partir de les onze
amb aquesta música
fantàstica de fons.
Després no,
òbviament.
I a partir de les onze
pocs minuts
arribarà el relleu
de la nostra companya
Yolanda García
que parlarà
d'un altre cicle de música,
d'un cicle de música,
concretament aquest encara no ha començat
però començarà ben aviat,
es tracta d'un cicle de música
als castells
i em parlarà, atenció,
amb un varó,
el varó del vi,
en Carles Montorius.
A partir de les onze
i pocs minuts
amb Yolanda García.
Ara us deixem
amb aquesta fantàstica música
perquè acabem de
conduir fins a les onze.
Les notícies
i tornem de seguida.
i tornem de seguida.
i tornem de seguida.
i tornem de seguida.
i tornem de seguida.
Fins demà!