D'entrada utilitzem una cosa que ens sembla molt idònea
per una franja d'edats dels nens de les famílies,
que és utilitzar la narració.
Introduïm la mitologia a partir de quatre històries,
quatre històries que s'expliquen als peus de l'Olim.
Tenim una muntanya de l'Olim, allà representada,
i els nens i nenes amb els seus pares s'asseuen en un núvol.
És una imatge bastant idíl·lica també,
en el qual l'educadora introdueix quatre històries.
Quatre històries que són molt fàcils de connectar
i que, a més a més, aporten molta informació sobre la cultura clàssica.
És una història d'amor, la història d'Apollo i d'Afne,
una història de la lluita contra el monstre,
que també és molt interessant, que és Perseo i la Medusa,
una història d'un heroi molt esforçat que tots els nens coneixen
a través del dibuix d'animals, que és Hèrcules,
i la seva lluita, entre altres, contra el lleó de Nemea,
i una mica veure el cicle de la vida, que són les estacions,
la història de Plutó i Proserpina,
el rapte de Proserpina per Plutó,
que se l'emporta al regne dels morts,
i de quina manera la seva mare, que és Ceres, la deessa de la Terra,
la cerca, la troba,
i una mica arriben a un pacte, a través del pare de tots els déus, de Júpiter,
arriben al pacte que mig any Proserpina estarà amb la seva mare,
i, per tant, com que la seva mare està molt contenta,
la vida reneix i les flors estan en el seu esplendor
i les collites estan magnífiques,
i correspon a la primavera i a l'estiu,
i mig any Proserpina resta al regne dels morts amb el seu marit,
amb Plutó, que l'ha raptat,
i pertany en aquest cicle de la vida
en què les coses resten com a dormides,
que és la tardor i l'hivern.
Són quatre històries que serveixen per introduir moltes coses,
com els antics afrontaven l'evolució del cicle de la vida,
de quina manera explicaven fenòmens naturals,
de quina manera s'explicaven una mica
la posició de l'ésser humà en el món,
i això serveix per connectar amb el grup
i per explicar aquestes històries.
Aquestes històries s'expliquen amb imatges,
amb imatges que es van incorporant en aquest Olimp,
i després la proposta és fer un joc,
un joc itinerari pel museu,
en el qual s'entra en contacte
amb els protagonistes reals d'aquestes històries.
I tenim la sort de tenir una rica iconografia
procedent de la Tarragona romana
que ens expliquen tots aquests protagonistes,
des de Júpiter, el pare de tots els déus,
Mercuri, el missatge,
Medusa, que la tenim representada
en un mosaic magnífic del museu,
una de les millors peces
de la iconografia tarragonense.
tenim la possibilitat d'entrar en contacte
amb Apolo, amb les musses,
amb Minerva, amb Diana, la germana d'Apolo,
amb les ninfes,
amb la història de Plutó i Proserpina,
amb un dels sarcòfags que conservem en el museu.
És a dir, tenim totes les eines
per poder fer aquest joc itinerari.
Això és un joc
que té totes les connotacions d'un joc.
Hi ha uns equips
en què es divideix el grup,
amb uns colors,
que són els colors del parxís,
i hi ha unes proves,
que són 12 proves,
com les 12 proves d'Hèrcules,
que han de solventar en aquest recorregut
i hi ha un premi,
que el premi és arribar a l'Olimp.
Si en aquest recorregut
van solventant les proves,
que normalment tots els grups
són absolutament eficients
i acaben solventant les 12 proves
que se'ls proposen,
van recuperant tots els atributs dels déus
en el llarg d'aquest recorregut,
que els van obtenint,
i finalment Mercuri ajuda
a col·locar tots aquests atributs
al costat de cada déu,
estan ja en contacte amb els déus,
i llavors només els falta
l'última cosa
que és obtindre,
les caixes mitològiques
que tenim allà,
amb quatre peces fonamentals
per poder entrar a l'Olimp.
Aquestes quatre peces
són el cap de la Medusa,
que han obtingut en el seu recorregut,
el grup que representa
la història d'en Perseu i la Medusa,
la corona de Llobre d'Apolo,
amb la història d'Apolo i Daphne,
les flors que collia Proserpina
quan estava en el camp
i és raptada per Plutó,
i la pell del lleó d'Aneméa
d'Hèrcules amb la seva lluita amb el lleó.
Una vegada han obtingut aquestes quatre peces,
poden entrar a l'Olimp realment,
llavors el grup es fa una fotografia
als peus de l'Olimp amb els déus.
Carai, quina activitat, eh?
Molt divertida.
Molt divertida, molt participativa.
Sí, molt participativa.
Totes les proves han de posar en marxa
tots els sentits, eh?
Des de l'oïda per esbrinar
on vivien les ninfes,
per esbrinar tota una sèrie
d'instruments musicals
que Euterpe,
una de les musses que acompanya
a Apolo en l'Olimp,
quan ell està a l'Olimp,
doncs ens presenta.
Han de fer mímica
per esbrinar quins són
els animals que acompanyen a Diana,
germana d'Apolo.
Han de muntar un trencaclosques
per veure l'escena
del rapte de Proserpina.
Han d'evitar
que la medusa els miri,
els petrifiqui
i els deixi allà
com a peces de museu.
Vull dir que són tot proves
molt participatives
que permeten, doncs,
l'intercanvi d'experiències
entre els pares i els nens
i les nenes
que venen acompanyats,
amb l'educador,
vull dir que
amb les peces del museu,
amb el patrimoni.
És d'una manera
fer parlar el patrimoni
per cadascú, eh?
Amb el seu nivell
i, a la vegada,
permetre el coneixement
d'una part de la Tarragona romana.
Està clar que el programa
va destinat a famílies,
per això ja es diu
vint al museu amb família.
Els nens,
amb alguna edat
que recomaneu especialment?
Aquesta, precisament,
cada una de les activitats
que hem realitzat
tenia una franja d'edat
bastant determinada.
algunes són molt obertes,
com la, per exemple,
la del divertit
amb els romans.
El tema de la construcció
era per edats
una miqueta més grans,
a partir de vuit anys
fins a setze,
per dir-ho d'alguna manera.
Aquesta torna a ser
bastant per petits
i permet
des de cinc anys
en endavant,
perquè és una activitat
molt participativa,
que entra molt bé
perquè ens explica històries
que estan molt properes
dels nostres interessos,
a més a més,
i perquè utilitza
uns mitjans
que són molt adequats
per a aquestes edats,
des de la narració,
que és una manera
molt fàcil
d'entrar en els temes,
fins al joc,
que és una cosa bàsica
per a la relació
de les persones,
i totes les proves
que planteja
són proves
que es poden resoldre
amb bastanta facilitat.
Pilar,
què preteneu
amb aquest tipus d'activitats?
Bé, nosaltres creiem
que hi ha molts públics
que estan expectant
s'entorn al patrimoni.
Jo crec que hi ha molt d'interès,
sobre el patrimoni,
i que cada vegada
hem de fer més activitats
que intentin arribar
al màxim nombre possible
de ciutadans
que estan interessats
per al coneixement
de la història.
El públic familiar
és un públic
molt concret
que cada vegada
s'acosta més
en els temes de patrimoni,
que tenen uns interessos
també molt concrets,
i que nosaltres,
des de fa ja temps,
intentem arribar
a activitats
que pensem
que els hi poden ser d'interès.
El que intentem
és a través d'una relació
que és el de les famílies,
unes famílies
que cada vegada són més diferents
i més complexes,
perquè no hi ha només
un tipus de família,
sinó que hi ha molts,
fer propostes
que realment
els puguin
cobrir
unes de les seves expectatives
entorn al patrimoni,
que és de coneixement,
que és de participació,
que és de valoració també,
perquè és evident
que si la gent
emporta una bona experiència
de la seva relació
amb el patrimoni,
aquest patrimoni
s'ha de més estimat
i per tant
més valorat
i més conservat
per al futur
i a la vegada
també de coneixement,
d'ampliació
del seu coneixement
encara
per encarar la vida
i per encarar el futur.
Aquestes activitats
són complementàries,
evidentment,
a l'objectiu central del museu,
que és la seva exposició permanent
o les seves exposicions temporals.
Per cert,
que ara teniu,
encara durant tot el mes de febrer,
l'exposició titulada
El renaixement de Tarracó 1563,
una exposició que s'acaba
el 29 de febrer.
Sí,
és una exposició
que a més a més
estem molt contents
perquè és una exposició
sobre una etapa
molt desconeguda
de Tarragona,
que és el segle XVI,
l'època del renaixement,
que té molt a veure
també amb el renaixement
de Tarracó,
amb el renaixement
del coneixement,
el que per nosaltres
és una mica
l'eix central
del nostre discurs,
que és el coneixement
de la Tarragona romana,
però que aquí
hem pogut lligar
dues coses,
hem pogut lligar
el coneixement
del segle XVI
de Tarragona,
el que això
va representar
per la recuperació
del passat antic
de la ciutat,
de la Tarragona romana,
amb boca
i amb ulls
de dos personatges
molt importants
com van ser
Lluís Pons d'Icar
i en Tom van denvingaerde
que va estar coincidint
amb ell aquí a Tarragona
i ens van deixar
unes imatges
i uns documents bàsics
per al coneixement
de la Tarragona romana.
Una exposició
que ha tingut molt d'èxit
que a través
tant de l'exposició temporal
com del seu catàleg
està tenint molta repercussió
i que també fem activitats
tant per al món escolar
que són les visites itineraris
durant la setmana
de dimarts a divendres
i els caps de setmana
també els diumenges
proposem
una visita itinerari
per al públic
en general
que vulgui apropar-se
a aquesta Tarragona
del segle XVI
i aquests dos personatges
que van ser tan importants
i tan capdals
per al coneixement
del nostre passat.
Això s'acabarà
com dèiem
a finals d'aquest mes
després?
què teniu preparat?
Després estem ja
preparant
com totes les institucions
jo diria que de Tarragona
la primavera fotogràfica
aquest any
és any de primavera
de primavera fotogràfica
i estem totes les institucions
de Tarragona
com sempre
lligant
els nostres projectes
per fer una presentació
cap a finals
del mes d'abril
d'una sèrie
de propostes
entorn al món
de la fotografia.
Nosaltres com sempre
lliguem
el tema de la fotografia
del patrimoni
perquè és el nostre
leitmotiv
però hi ha exposicions
molt interessants
a totes les institucions
que com sempre
les presentarem
al mateix dia
i que estaran
durant diversos mesos
aquí a Tarragona
ocupant
la proposta
cultural
de la ciutat
amb una gran càrrega
del món
de la fotografia.