Com us anunciàvem al matí de Tarragona Ràdio,
avui hem volgut convidar a la persona
que va guanyar el concurs de cartells de carnaval d'enguany.
Ella és la Mao Somekawa, té 22 anys, viu a Covelles
i és una jove dissenyadora gràfica d'origen japonès
que ja fa 15 anys que viu a la demarcació.
Molt bon dia, Mao.
Bon dia.
Dic bé Mao Somekawa?
És Majo.
Majo?
Sí.
D'acord, doncs diem-ho correctament
perquè no estem habituats probablement
a la pronunciació.
Com decideixes des de Covelles,
d'estudiant disseny gràfic,
a presentar-te al concurs de cartells de carnaval?
De fet, jo estava mirant pàgines web
i he acabat d'estudiar fa poc,
vaig acabar el desembre
i estava mirant a veure si trobo alguna cosa
per presentar-m'hi, per fer algun cartell,
per fer algun logotip, una cosa així
i trobo això del concurs de cartells de Tarragona
que em va semblar molt interessant
i en un principi vaig dir
ostres, és Tarragona, vull dir que no és allò
com si diguéssim de Vilanova o de Covelles,
que és més local,
i vaig dir, a veure què faig,
em presento, no em presento,
al final vaig decidir que sí
i res, vaig estar rumiant sobre el tema,
vaig mirar les fotografies i tota la informació
i d'això ha sortit el cartell.
Un cartell que avui destacava,
la tarda que us va donar el premi,
el dimarts a la tarda, si no m'equivoco,
destacava Carles Sala
que era una noia, una ninota de carnaval,
que no tenia res a envejar
a les dones de Rubens,
una dona potent, una dona amb corbes, no?
Com s'ha t'acut aquesta idea de la ninota
tan festiva, tan realment
molt allunyada dels estereotips estètics
de la superreina del carnaval?
Clar, clar, és que el que vaig pensar primer
és això, que s'ha de representar una dona,
una noia, llavors vaig pensar
quin tipus de dona, doncs, hi vull posar, no?
Perquè, clar, el primer que et ve al cap
doncs és una dona superestilitzada, no?
Molt primeta, molt maca
i, de fet, ho és, és molt maca,
el que passa que és més...
és com... té més impacte, no?
És més...
com et diré...
té molta més força
i, a part, bueno, tot l'estil del que és el cartell
és molt així, no?, en línies gruixudes
i, bueno, i també, doncs, és per això,
per allunyar-me del que són els estereotips, no?
Perquè en un cartell, estem molt acostumats
a veure cartells amb noies molt primes i així
i, doncs, em volia sortir una mica d'això
i, per què no, una noia, més aviat grassoneta,
però dins de... o sigui, no és tan poc realista
el que és... té les caderes molt, molt amples
molt... però, bueno, és això, no?
Una dona, són els atributs de la dona
com molt exagerats.
I també hi ha aquell component del carnaval
de la carnalitat, no?, hàbitant
d'aquest cos de dona impressionant, no?
A mi m'ha recordat, de cop i volta,
Sofia Loren, amb determinades pel·lícules
dels anys 40-50, no?, una mica aquesta idea.
Perquè quins referents vas agafar per digenar això?
Vas dir, d'acord, vull fer una dona potent,
vull fer una dona amb força,
una dona quotidiana, una dona sense complexes.
Clar, és això.
Una mica és aquesta la idea.
D'on treus els referents visuals
per treure tot això?
Una mica de tot?
Vas anar dibuixant, vas anar fent?
Sí, vaig anar dibuixant.
Se'm va acudir això.
Bueno, vaig també...
El que és la cara de la Ninota,
la vaig agafar d'unes fotografies
que hi havia a la web,
em vaig basar en aquestes fotografies,
el que passa és que, bueno,
vaig fer la meva versió
i, bueno, i després el que són,
bueno, icones tampoc no,
no és que hagués buscat una icona en concret,
ni res, el que passa és això,
volia fer, doncs, una imatge així com,
més aviat caricaturesca,
però alhora molt divertida, no?
I, a més a més, els colors ja molt escollits per impactar,
o sigui, si ja la figura en si,
si poséssim només...
Jo els hi dic,
és una dona dibuixada amb uns grans traços negres,
com ens comentava la Majo,
però, clar, després,
aquesta estructura bàsica ja és prou potent,
amb l'any negre, crec jo, per el que he vist,
té groc, vermell,
uns colors fortíssims,
uns colors molt mediterranis, no?, de fet, Majo?
I també molt vius, no?,
perquè són, clar, són colors de molta energia,
de molta alegria, de molta vitalitat,
i, de fet, és el que...
és el carnaval en si, no?
És això, és baix, és deixar-se anar,
sense complexos, sense inhibicions,
i és el que volia representar amb aquests colors, no?,
és el que volia transmetre,
i, a més, bueno, havia d'estar a l'alçada
del que eren les línies amb què havia fet el cartell, clar,
perquè si és massa impactant la línia,
però el color n'acompanya,
llavors, allà, doncs, no queda tan bé, no?
En tot cas, quan et van dir,
Majo, tu ets la guanyadora del concurs,
que crec que fins i tot va sortir publicat,
i te'n vas assabentar,
o et devies assabentar el mateix dia
que sortia el nom del guanyador, no?
Sí, a mi em van trucar...
No et van avisar prèviament?
Em van trucar,
i la frase que vaig dir va ser,
en sèrio, de veritat, o sigui...
Us ho heu pensat bé, això?
En sèrio, que no estava molt...
Sí, trasbalsada, no?
Perquè no m'ho esperava, la veritat.
Vaig entregar el cartell l'últim dia,
perquè s'havia d'entregar fins al dia 16,
doncs, allà, el dia 16 al matí,
vaig anar a entregar el cartell,
o sigui, va ser tot molt...
O sigui, me'l vaig treballar molt,
però fins a l'últim dia, no?
I quan em van dir que havia guanyat,
doncs, va ser una alegria molt gran,
i que no m'ho podia creure en un primer moment.
I a casa què et deien, els pares?
Bueno, contentíssims.
És el primer que vaig fer a agafar el telèfon
i, papa, que he guanyat, i, bueno...
Havies participat anteriorment
a algun tipus de concurs
mentre estudiaves o alguna cosa?
Sí, sí, però...
O sigui, un premi com aquest, doncs,
no l'havia guanyat, no?
T'agrada, no?
Ara ja el podràs posar al currículum.
Ara que acabes d'acabar, no?
Sí, sí.
En tot cas, tu, d'aquí a poques hores,
d'aquí pocs dies, te'n vas cap al Japó.
Sí.
Suposo que teniu família allà
i aneu viatjant amunt i avall.
I, clar, a mi el que em sobtava
quan llegíem la informació
i dèiem que la Majo, doncs,
és d'origen japonès,
si la tinguéssiu davant
és, evidentment, d'origen japonès,
és que el cartell a mi em va resultar
molt càlid
i moltes vegades la imatge que es té
de gràfica japonesa
és com a més freda, no?
El que passa és que tu fa 15 anys que vius aquí.
Jo no sé si has conjuntat les dues cultures,
has tingut algun tipus de xoc o no.
Vaja, o sigui, jo porto 15 anys vivint aquí
i la veritat és que la gent,
clar, no s'ho creu, no?
Si parlen amb mi per telèfon diuen
no, pot ser que siguis japonesa
i si soc japonesa el que passa és això
que porto des dels 7 anys vivint aquí
i, clar, tota el que és la cultura d'aquí
doncs ho tinc molt, molt arrelat, no?
I el que faig,
sí, hi ha cartells meus que són més d'estil japonès
són com més d'estructura més lineal
i així
però en aquest cas concret
doncs és veritat que sí que és com més espanyol, no?
Més com més...
Sí, sí, és que em dóna la sensació d'aquesta energia.
Sí, sí, sí, exacte.
En tot cas, et felicitem moltíssim.
Gràcies.
Que vagi molt bé el viatge.
Són 14 hores, ens ha dit, abans de començar aquesta entrevista.
Per tant, comença a conscienciar-te
i, en tot cas, espero que per carnaval tornis a ser aquí
i puguis veure pels carrers de Tarragona el teu cartell
que això, doncs, suposo que et deu fer molta il·lusió.
Molta, molta il·lusió.
Moltes gràcies, Majo.
Gràcies.
Gràcies.