Una cosa és la comparació amb altres àrees del món, d'Europa, per exemple,
i l'altra és l'evolució en el temps.
Des del punt de vista de comparació, tenim una incidència de càncer de mama
o d'altres tumors molt similares a Girona, on també hi ha dades d'aquest tipus,
hi ha altres dades de l'estat espanyol i, diguéssim, de l'àrees mediterrànies,
de França i tal, etc.
I tenim menys càncer en termes mig que els països nòrdics.
Hi ha un patró, diguéssim, geogràfic molt a l'engròs,
que els països a Europa, doncs, els països del nord hi ha més càncer
i els països mediterranis menys.
Possiblement, doncs, la dieta, aquí hi ha un factor important a l'hora d'explicar això,
la dieta mediterrània és una dieta, com tothom sap, molt sana
des del punt de vista de moltes malalties i també el càncer, allò que dèiem abans.
Des del punt de vista d'evolució en el temps.
Sí, és veritat que, sobretot per alguns tipus de càncer,
la incidència en aquests últims 20 anys ha estat augmentant
i que el global, el nom neuroglobal de càncer també ha estat augmentant.
Aquí t'arriba, però no aquí t'arriba, aquí t'arriba, aquí t'arriba, hi ha girós...
En general.
...i a tot arreu.
Per què? Doncs perquè estan canviant molts hàbits i moltes coses, no?
Entre altres coses, entre els grups de tumors que més augmenten són els tabacs relacionats,
amb els homes, perquè estem veient els efectes de l'augment del consum del tabaquisme
de fa 20 i 30 anys.
L'efecte, clar, el càncer no apareix de seguida,
tal d'un període de latència de 15, 20, 25 anys,
i en alguns casos fins i tot de 30,
i llavors nosaltres el que estem veient és que
l'augment del tabaquisme de fa 20 i 30 anys
l'estem notant ara a nivell de càncer.
Això possiblement ho notarem.
De fet, ja ho hem començat a notar a nivell molt petit,
en pocs casos, però que sí que es veurà més
amb els càncers tabacs relacionats amb les dones,
que encara avui en dia són molt més freqüència que els homes,
però a poc a poc s'aniran igualant, malauradament, no?
I hi ha altres tipus de càncer,
per exemple el càncer de còlon, que també està augmentant,
i possiblement aquest és degut a la dieta, no?
Una dieta que cada vegada, malauradament,
és més occidentalitzada, més industrialitzada,
diguem-li com vulguem,
però que en definitiva és menjar menys natural
i menjar cada vegada més prefabricat
i tot més industrialitzat, no?
I potser més greixos d'animals,
potser mengem més tossir, no? Etc, etc.
Potser hauríem de plantejar-los aquesta...
aquest canvi en els hàbits dietètics
i recuperar simplement el que ja teníem, no?
Un bon plat de cigrons amb una manida, etc., etc.,
doncs és una alimentació perfecta, no?, per exemple.
I tant, i tant.
I, bueno, hem d'anar segurament per aquí.
Aquest tipus de coses val la pena reiterar-les, eh?
i que sigui el missatge de cada any,
perquè, clar, sí que hi ha tota una sèrie de factors
que poden incidir en la malaltia,
però en part, també, depèn de nosaltres amb aquests hàbits.
Vull dir, tothom ha de fer,
però els primers que ens hem de cuidar
són nosaltres mateixos, no?
Totalment.
I això no acabem de tenir-ho clar.
L'administració i els professionals
i les entitats...
Vostès ja estan a la seva feina, no?
Poden anar dient molt i poden treballar molt,
però després, clar, és responsabilitat individual
de cadascú de seguir aquelles recomanacions o no, no?
És una mica com els accidents de trànsit,
oi, diuen no correu,
doncs el que passa és que amb els accidents de trànsit,
com que pot ser mal a altres persones,
et poden multar i et poden prohibir, no?
En aquest cas d'alimentació no et poden multar, no?
Hi ha productes que els haurien de multar, eh?
Que són inmenjables, però vaja.
Però bé, no hi entreu.
No entrarem, no entrarem aquí.
Però vull dir que, en tot cas,
sí que és una qüestió, doncs,
de responsabilitat personal,
o més que de responsabilitat, diguem-ne,
de consciència, no?, personal.
I això és el que jo crec que a poc a poc
s'hi va augmentant la cultura d'un país,
doncs és efecte.
Reconeixer la realitat, parlar de xifres
i mostrar el dramatisme que té la malaltia
amb tota la seva cruesa,
no treu que siguem optimistes,
pensant que hi ha moltes persones que se'n surten,
i també els tractaments deixen de ser, doncs,
tan traumàtics i tan virulents
com eren un any fa anys, no?
En el cas de la radioteràpia, doncs,
igualment són les radiacions que toquin,
però, doncs, els aparells d'avui en dia,
doncs són molt més curosos
a l'hora de concentrar les dosis on toca
i tots els mecanismes de física, de tot això,
i, per tant, doncs, els efectes secundaris són inferiors, no?
Això no vol dir que no n'hi hagi, evidentment,
amb tractament del càncer sempre hi ha efectes secundaris,
però que posat a la balança el risc-benefici, no?,
el benefici perjudici, doncs, evidentment,
són petits, no?, en comparació, doncs,
amb la possibilitat de curació de la malaltia, no?,
i, per tant, de sobrevivència, no?
En el cas de la quimioteràpia, doncs,
home, hi ha tractaments més durs i tractaments menys durs,
però sí que també és veritat
és que aquests últims anys s'ha treballat molt
amb medicaments que intenten reduir
al màxim possible els efectes secundaris, també, no?
I, per tant, doncs, els vòmits i altres efectes secundaris
que pot donar alguna quimioteràpia,
doncs, són reduïts al màxim possible, no?
Jo diria que des d'aquest punt de vista s'ha avançat.
També s'ha avançat amb la pròpia eficàcia
dels tractaments dirigits a la curació, no?
I això fa, doncs, que amb el càncer de mama,
que encara que la incidència estigui augmentant una miqueta,
la mortalitat, doncs, està disminuint.
És un efecte de la millora de les terapèutiques, no?
Per tant, hem de ser optimistes.
La propulsió de gent que es cura de càncer avui
és més elevada que fa 20 anys,
i suposo que d'aquí 20 anys, doncs, en principi,
és de preveure que serà molt més elevada,
o almenys relativament més elevada que avui en dia.