Dos minuts i serà un quart d'onze del matí.
Temps al matí de Tarragona Ràdio per parlar en clau política
justament del nou curs, de l'inici del nou curs polític 2004-2005
des de la perspectiva del Govern de la Generalitat aquí al Camp de Tarragona.
Avui hem convidat el delegat en Jevis Sabater
per repassar l'actualitat informativa, l'actualitat política
relacionada amb la gestió del Govern català.
Senyor Jevis Sabater, bon dia.
Hola, bon dia.
Comença un nou curs polític, serà el primer curs sencer
del nou Govern de la Generalitat, del Govern tripartit.
Per tant, també el primer curs polític sencer
del nou delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona.
I damunt de la taula, en l'inici del curs,
alguns temes pendents que des de la perspectiva local
estrictament tarragonina continuen aparentment aturats.
Tot i que s'ha avançat, hi ha hagut converses i s'ha negociat,
però tenim, per exemple, el futur de l'Escola Oficial d'Idiomes
o el futur de la XAR3 encara sense una resolució definitiva.
i aquests, recordo, que eren temes que en l'última entrevista
que li vam fer aquí al matí de Tarragona Ràdio,
vostè hi posava un especial interès.
Però ha arribat el mes de setembre i seguim igual.
Sí, sensiblement igual, és veritat.
Però quan les coses no avancen i són competència de dos,
les responsabilitats, en fi, jo no diré que sigui de l'altra part,
però com a mínim deuen estar compartides.
Així que jo ho lamento perquè a la ciutat de Tarragona
tenim moltes coses pendents,
i no és d'ara, d'aquests vuit mesos que fa que he començat
amb aquesta nova responsabilitat de delegat del govern,
sinó de fa molt de temps, de fa anys, alguns.
Bé, doncs, el teatre, com vostè ha dit,
l'Escola Oficial d'Idiomes,
és l'única capital de Catalunya
que encara té una vella Escola Oficial d'Idiomes
en un edifici infecte que hauríem d'abandonar aviat.
La xartrés, plans d'acció cultural,
els temes relacionats amb el Palau de la Justícia,
amb els serveis de justícia i la presó, etcètera, etcètera.
I això està aturat.
Espero que el nou curs sigui més propici
i que els déus en siguin favorables i els béns també.
Però tenim alguna dada concreta
sobre alguna d'aquesta llista que feia de temes pendents?
Doncs, miri, l'Escola Oficial d'Idiomes
jo espero que es desbloquegi ja.
El desbloquejarem ja, sigui com sigui,
perquè no podem continuar d'aquesta manera.
Jo no voldria que arribés el desembre o el gener,
per ser més precisos,
que fes ja un any d'aquest nou govern
i que la cosa encara no estigui resolta.
s'ha donat molts de toms,
s'ha buscat moltes ubicacions en el passat, etcètera,
i encara estem igual.
Així que sé que aquesta setmana que ve
hi haurà una visita del director general corresponent
i espero que ja diguem aquí.
I jo espero que sigui amb el consens de l'Ajuntament,
perquè és difícil actuar en una ciutat
sense que el seu Ajuntament ja estigui d'acord.
però si no hi ha aquest consens,
doncs, en fi, no diré que es farà sense consens, evidentment,
però haurem de fer alguna cosa, com la Chartres.
Miri, la Chartres cada mes la Generalitat
paga entre 6 i 7 milions de pessetes,
pel que és un deute, un sens anfiteutic,
millor dit, per ser més precis,
que és com una mena d'hipoteca, no?
I ja fa anys que s'està pagant això,
i l'edifici continua buit i sense ús,
més que quan arriben les festes,
com ara les de Santa Tecla,
que l'Ajuntament ho demana,
i llavors es fa algun tipus d'activitat.
En fi, lamentable.
I aleshores, amb el tema de la Chartres?
Doncs li vam donar un termini a l'alcalde,
que acabava, crec que el 30 d'abril,
i miris, ja ha plogut, eh?
Per dir-li que, en fi,
que la Generalitat li oferia el mateix tracte idèntic
que li havia ofert el govern anterior
de Convergència i Unió.
I aquest era que la Chartres,
si hi havia interès per part de la ciutat,
per part de l'Ajuntament,
doncs que aquest passés, evidentment, a l'Ajuntament,
però que aquest es fes càrrec d'aquest sense amfiteutic,
que és aproximadament el que li he dit,
aquesta quantitat mensual,
crec recordar fins al 2012.
I si no era així,
doncs que hi hagués algun altre tipus,
com es fa habitualment,
amb negociacions d'aquesta naturalesa,
amb altres ajuntaments,
algun altre tipus de compensació,
perquè totes les administracions
anem molt mancades de recursos,
llavors podia ser un solar,
podia ser un altre edifici, etcètera,
que fos de propietat municipal.
Tampoc no ha estat possible fins ara l'acord.
Teatre Roma.
Fa uns dies l'Ajuntament demanava a la Generalitat
a veure si podia netejar el solar,
que, en fi, des de fa molts anys
està en molt males condicions.
Hi ha alguna possibilitat
de fer algun tipus d'intervenció en aquest espai?
Espero que sí.
I ara mateix,
quan acabi just aquesta entrevista,
em vaig corrent a parlar
amb el director general,
el senyor Francesc Terrats.
però, miri,
tot el tema relacionat amb l'arqueologia
és un tema més de fons, no?
Podem netejar l'espai aquest,
que ja fa anys que està brut,
però el problema és que requerim,
aquí en aquesta zona,
i no només a Tarragona,
ciutat,
sinó a tot el que és Tàrraco,
els municipis de Constantí,
Constantí, Altafulla,
Roda de Barà i la pròpia ciutat de Tarragona,
un pla específic, potent,
que és el que volem engegar
i sobre el qual ja hi estem treballant,
i espero que aquests ajuntaments
s'hi sumin també, no?
Per fer una acció coordinada,
conjunta,
i que serveixi no només
per tenir una gestió correcta
d'aquests importantíssims recursos arqueològics,
sinó també perquè el turisme ho requereix,
i aquest estiu una de les qüestions
que s'ha posat més a debat
ha estat precisament el turisme
de les nostres costes,
i si hem de superar allò que en diem
sempre de sol i platja,
hem d'anar a captar nous segments del mercat,
i en fi, nosaltres des del govern de la Generalitat
estem convençuts que el que podem anar a captar,
nous segments del mercat turístic,
és precisament aquella gent,
i n'hi ha milers, jo diria que milions,
de persones interessades
en les nostres restes arqueològiques,
la nostra activitat cultural,
i no només el món romà,
sinó també els monuments
com els monestirs de Santes Creus i Poblet,
o altres paisatges de l'interior, etcètera, etcètera.
Doncs això és el que requereix,
i espero que en els propers pressupostos
de la Generalitat i de l'Estat,
que són els primers que abordarem
des de la perspectiva del nou govern,
el 2005, per al 2005,
doncs això ja hi figuri,
i llavors jo espero que els ajuntaments,
i en particular el de Tarragona,
s'hi pugui sumar.
Però parlava, aleshores,
s'ha anomenat d'un pla,
una mena de pla conjunt,
d'acció conjunta.
Exactament.
Nosaltres havíem dit sempre quan estàvem a l'oposició,
i ara ho tornem a repetir,
que el que cal és un consorci
en el que hi participin administracions més potents
que les locals,
que poden disposar de més mitjans,
com la de l'Estat,
la Generalitat,
i també els ajuntaments.
No sé per què l'Ajuntament de Tarragona
sempre ha dit que aquesta alternativa no li agradava,
però és la millor manera
per recaptar recursos
i fins i tot plantejar-se accions més potents
a prop de la Unió Europea.
Jo espero que en els pressupostos propers,
tant l'Estat com la Generalitat
aportin partides significatives
en la perspectiva, a Tarragona,
a més, de començar a pensar ja seriosament
i en partides també concretes
per al nou Gran Museu Arqueològic de Tarragona
que fa anys que en parlem,
però que no s'acaba de posar en marxa.
Ja que ha anomenat els pressupostos,
els projectes de pressupostos de l'Estat
i del Govern de la Generalitat
de cara al 2005,
en els pressupostos del Govern de Catalunya
hi haurà alguna partida
per la façana maríptima de Tarragona?
I ho dic perquè la setmana passada
es va crear una certa polseguera
perquè el diputat socialista
al Congrés de Madrid, Francesc Vallès,
va dir que difícilment hi hauria diners
en els pressupostos de l'Estat
per aquest projecte.
En els de la Generalitat n'hi haurà, senyor Sabater?
Però no va dir que seria impossible
i per tant ho estem treballant
i el que estem mirant entre tots
és que com altres projectes de Tarragona
i com altres de Catalunya,
doncs aquests projectes siguin factibles
per una banda,
però per l'altra no pel fet
que hagin de ser factibles,
haguem de sacrificar
el nostre paisatge
i el nostre entorn urbà.
Així que, en fi,
hauríem de procurar
que la façana marítima
i el soterrament del tren a Tarragona
no anés en detriment
de la qualitat de vida dels tarragonins
i que allò que poguéssim guanyar
per una banda
ho perdéssim per l'altra.
Jo espero que tot això
ho puguem fer compatible.
Ningú ens podrà acusar
en aquest govern
que no siguem realistes
i abordem els problemes
des del punt de vista
de la seva factibilitat
i de la seva possibilitat
de realitzar-se
i, per tant,
no som ingenus
i diem que farem les coses
quan no es poden fer.
Jo crec que la façana marítima
es pot fer,
es pot fer el soterrament del tren,
però fent les coses ben fetes.
És a dir...
Amb un serraprofitament,
per tant,
dels terrenys que puguin quedar alliberats,
però no amb un aprofitament
tan intensiu
que faci que perdem qualitat de vida
amb tot el que és
el front marítim de Tarragona.
És a dir,
està dient,
en unes altres paraules,
si jo ho entenc bé,
que condicionen d'alguna manera
el suport econòmic
al finançament del govern
de la Generalitat
a una redefinició del projecte.
No,
en fi,
jo crec que el que s'ha de fer
és acabar-ho de parlar
entre totes les administracions.
Miri,
per exemple,
potser es comptava
en el fet
d'un aprofitament
de tots els terrenys
alliberats per la Renfe.
En canvi,
de tothom ha sabut
que el govern nou
de José Luis Rodríguez Zapatero
s'ha proposat
que tots aquells terrenys
que s'alliberin públics,
que sigui
de ferrocarrils,
de casernes militars,
de casernes de guàrdia civil,
de ports,
etcètera,
i que per tant
esdevinguin urbans
es dediquin
a l'habitatge públic.
Doncs
haurem de redefinir
també aquest projecte
i veure si això
és factible
i de quina manera
si hem de dedicar
més espai
i més vivendes
als habitatges públics,
doncs
potser ens faltarà
també recursos
per acabar de finançar
el projecte.
És a dir,
tot això s'ha d'acabar
d'estudiar,
però jo crec que
en els propers
pressupostos
de l'Estat
i fonamentalment
l'administració
que ha de posar diners,
doncs
ja hi haurà
alguna partida,
sí.
Ja que estem parlant
de la façana marítima,
del projecte
de la façana marítima
de Tarragona,
seguint geogràficament
en la línia
que us tènera,
fa uns dies
sentíem crítiques
dels empresaris,
de la patronal
tarragonina
dient
que el pla
director
de protecció
de la costa,
no és exactament
aquest nom,
però en fi,
ja ens entenem,
impulsat pel govern
de la Generalitat,
pot perjudicar
el desenvolupament
econòmic
i urbanístic
de Tarragona.
Què n'ha de dir
com a delegat
del govern?
Doncs
el que he de dir
és que aquest govern
té la ferma decisió
de protegir
el litoral
i que per tant
aquest pla
de protecció
del litoral
el durem a terme
en fi,
costi el que costi,
no,
perquè miri,
el que ha costat
és fer
una acció legislativa,
no,
un decret,
en fi,
nosaltres creiem
que
el litoral
s'ha de preservar
i que durant molts anys,
no ha estat el cas
de Tarragona
ciutat
on
podem estar
bastant satisfets
de tota la trajectòria
de com ha anat
la protecció
de la nostra costa,
però sí que
en molts altres indrets
hi ha hagut
un aprofitament
urbanístic
excessiu
i aquest govern
i aquest govern
encara
està a temps,
ha estat a temps
d'algunes zones
preservar-les
i miri,
jo entenc
les legítimes
aspiracions
dels empresaris
que pensen
cada dia
hi ha la seva obligació
que rutllin
les empreses,
que hi hagi
inversions,
etcètera,
etcètera.
però avui en dia
en ple segle XXI
hem après tots
que la qualitat de vida
no es medeix
només
amb diners
sinó també
amb la protecció
del paisatge,
de l'atmosfera,
de les nostres aigües,
etcètera,
i que per tant
no pot haver
un creixement
sense que tingui
en compte també
aquests altres aspectes.
Així que continuarem
i entenc
una mica més
encara que no del tot
els de Montroig
per avall
per entendre'ns,
en aquesta
província encara
perquè
és veritat
que els de l'Ebre,
els empresaris de l'Ebre
i inclús
alguns ajuntaments
diuen
escolti,
és que nosaltres
gairebé
de ciment
no n'havíem posat
encara
i ara resulta
que ens impediran
el creixement.
Bé,
doncs el creixement
que es faci una miqueta
més cap a l'interior
i deixem la nostra costa
que és un dels béns
més preuats
que tenim.
Aquest estiu
senyor Sabater
s'ha parlat
d'una infraestructura
que no és propietat
de la Generalitat
però que Déu-n'hi-do
aquí a Tarragona.
S'ha parlat molt
de la plaça de Toros
pel tema
de l'entrada de menors.
El tema està acabat ja
amb les disposicions
que va establir
en el seu moment
la delegació del govern
pel que fa
al compliment
de la normativa?
Crec que només
ens queda una cursa,
un espectacle
per Santa Tecla
i espero que les coses
vagin raonablement bé.
Jo no sé
si és políticament
correcte
o no
o jurídicament
massa precís
el que aniré a dir ara
però
hem avançat.
Era la primera temporada
en una plaça,
en un indret
on
és bastant complicadet
fer complir la llei
perquè
aquí ve gent
d'altres comunitats
autònomes
i de l'estranger
que es troben
amb un fet
nou,
insòlit
i que per tant
s'ha d'acostumar
també, no?
I hem de fer pedagogia
i donar molta informació.
Aquí ve gent de Zaragoza
per exemple
i diuen
escolti,
és que
en Zaragoza
dejan entrar
i por lo tanto
jo no lo sabia.
Bueno, doncs
jo no dic
que s'hagi de ser permissiu
però
el que sí que dic
és que
s'ha d'entendre
que en els començaments
hi ha lleis
que costa
fer-les complir
i aquesta ens ha costat
una mica
perquè
en els seus inicis
tampoc hem tingut
la col·laboració
de l'empresari
que té la concessió
de la plaça
crec que al final
sí que ho ha entès
i que les coses
acabaran bé
i que la propera temporada
sí que ja espero
que no tinguem
cap problema
amb aquesta
amb aquestes situacions
i que les coses
ja
no haguem d'anar
cada dia
tot l'estiu
que si denúncies
que si fotografies
que si
les policies
etcètera
la llei
jo crec que ja
s'acomplirà
amb tota normalitat.
Més qüestions
que són competència
del govern
de la Generalitat
i que afecten
a la ciutat de Tarragona
en clau política
hi ha el tema
de Terrascavades
en mitjans polítics
i periodístics
s'espera l'informe
que ha de fer
el Departament de Governació
sobre
l'assumpte de Terrascavades
quan estarà a punt
senyor Sabater?
A mi a vegades
em costa ja
parlar d'aquest tema
perquè
el senyor Nadal
després diu
que jo
ha esmerço
molt de temps
en aquesta qüestió
i li puc assegurar
que
personalment
vaja
poquets minuts
els mínims
per tenir
la informació
que em passa
en altres departaments
aquí
la Generalitat
ha abordat
aquest problema
perquè
Esquerra Republicana
de Catalunya
fa dues
denúncies
o dues queixes
o dos escrits
digui-li com vulgui
un a la Conselleria
de Governació
i diu
escolti
Conselleria de Governació
de la Generalitat
de Catalunya
vostès que totalen
la labor dels ajuntaments
i els seus actes
nosaltres
ens sembla
que aquí hi ha hagut
irregularitats
i després
fa el mateix
amb la Conselleria
de Política Territorial
i Obrers Públiques
i cada un
dels dos departaments
perquè són dues qüestions
diferents
una que afecta
la tramitació
estrictament municipal
en el si del propi
ajuntament
la de governació
i l'altre
pel que fa
a la tramitació
en la pròpia
Comissió d'Urbanisme
de la Generalitat
que és la Conselleria
de Política Territorial
i Obrers Públiques
estan fent
els seus informes
el conseller
de Política Territorial
i Obrers Públiques
ja vaig anunciar
fa pocs dies
que ha decidit
passar el tema
a la Comissió
d'Urbanisme
de Catalunya
és a dir
podria resoldre ell
té la facultat
o podria
o pot fer
passar-ho a la Comissió
d'Urbanisme
de Catalunya
perquè sigui
un òrgan col·legiat
qui decideixi
sobre aquesta qüestió
i la Comissió
d'Urbanisme
de Catalunya
es reunirà
si no recordo malament
el 15 d'octubre
o els voltants
del mitjans d'octubre
per una banda
i la Conselleria
de Governació
està ultimant
un informe
sobre la legalitat
o no
de la tramitació
que s'ha efectuat
en l'Ajuntament
de Tarragona
i això estarà acabat
a finals de mes
a finals de setembre
i aquesta és
la notícia
que puc donar avui
a finals de setembre
tindrem acabat
l'informe
que ho està fent
la Conselleria
de Governació
i a mitjans d'octubre
es reunirà
la Comissió
d'Urbanisme
de Catalunya
que també
es resoldrà
sobre aquesta qüestió
els dos
sobre l'afer
de Terrescavades
avui fa just una setmana
i en aquests micròfons
l'alcalde de Tarragona
l'acusava vostè
directament
perquè a més
va citar el seu nom
de ser l'impulsor
d'una mena de campanya
de linxament polític
contra el senyor
Àngel Fernández
i contra ell mateix
contra l'alcalde
contra l'alcalde
de la ciutat
una campanya
que duraria 15 anys
15 anys
imagini's
15 anys
dient una mentida
per veure
si es pot convertir
en veritat
i no ho aconsegueix
perquè si ho hagués
aconseguit
ja no ho repetiria
en fi
el senyor Nadal
torna a dir la mentida
que a mi no em costa res
tornar-la a desmentir
que jo mateix
vaig presentar
una denúncia
a la Fiscalia
contra unes actuacions
suposadament irregulars
que en fi
després van desembocar
en una resolució
judicial
que diu el que diu
que diu el que diu
potser la podríem llegir
però diu que
hi ha aquesta denúncia
i mai
en 15 anys
mai
ha pogut presentar
la denúncia
perquè jo no he firmat
mai cap denúncia
ni he presentat
cap denúncia
per tant
ja és gros
en fi
jo moltes vegades
li deia
perquè ara ja no
no tenim ocasió
de confrontar-nos
perquè ja no estic
a l'Ajuntament
li deia
senyor Nadal
torno a intervenir
per la història
perquè ja estic cansat
de repetir sempre el mateix
doncs
altre cop
per la història
d'aquí
20-30 anys
quan algun estudiant
faci
alguna tesi
sobre
la història
de Tarragona
en els últims anys
del segle XX
i començaments del XXI
ja sortirà
tot això
i espero que quedi
ben reflectidat
per escrit
en un estudi
seriós i profund
sobre el que ha passat
jo no he presentat
mai cap denúncia
el senyor Nadal
necessita
sembla
buscar un bo
que emissari
allò que
en castellà
diuen
un xivo expiatorio
dels seus mals
i m'ha trobat a mi
jo doncs
no diré cap
molt de gust
però
doncs
ja
ja ho assumeixo
no?
ja fa 15 anys
és una càrrega
que
per altra banda
em sembla que
és molt poc útil
pels seus interessos
no?
perquè
els ciutadans
ja ho veuen
és a dir
quan has de buscar
un enemic exterior
aquesta ja és una vella tàctica
que els que no tenen
altres raons
busquen
per justificar
l'injustificable
es parla
amb l'alcalde
de Tarragona
jo cada vegada
que el veig
el saludo
li dic bona tarda
alcalde
i
ell m'acostuma
a correspondre
però alguna cosa més
és a dir
parlen
dialoguen
negocien
com a representants
de dues administracions
jo vaig fer una
visita institucional
em vaig posar
a la seva disposició
va ser el primer
que vaig fer
visitar l'alcalde
de la meva ciutat
li vaig dir
aquí tenim
tota una sèrie
de qüestions
a resoldre
em poso a la teva disposició
alcalde
per tot allò
que necessitis
i en fi
no m'ha tornat
hi ha altres alcaldes
que em venen a veure
em truquen
no he tingut el plaer
de fer-ho
però també és veritat
que
quan hi ha algun conseller
que va a veure'l
doncs
acompanyo els consellers
i parlem
sobre les coses
de la ciutat
amb poca fortuna
perquè
veig que les coses
no avancen
i en fi
un dia ja vaig dir
que segurament
devia ser
i així ho he fet
arribar tots els consellers
la ciutat de Catalunya
que té més qüestions pendents
de resoldre
compartides amb la Generalitat
i no d'ara
sinó ja d'abans
és a dir
ara podríem dir
no és que ara hi ha
el govern
d'esquerres
i progressista
catalanista
que no s'entén
no però és que abans
ja passava
i eren del seu color
polític
i lamento
que la nostra ciutat
estigui com està
en totes aquestes qüestions
en una llista tan llarga
ara que em tornava
a anomenar la llista
m'havia quedat pendent
de la primera part
de l'entrevista
preguntar-li
per un altre projecte
de la ciutat
el Palau de Justícia
que vostè també
l'anomenava
al principi
al final
la conselleria
el Departament de Justícia
per quina opció
es decantarà
perquè l'última visita
del conseller
va recuperar
el projecte
de les antigues
cases dels mestres
perquè els oients
ens entenguin
sí
i després l'altre
que és el de
la de l'altra banda
del Franco Riu
exacte
quina de les dues opcions
o encara no
hi ha presa la decisió
encara no
miri
jo crec que
en fi
la meva opinió
és que
però jo
deu menllibri
de donar-li consells
a l'alcalde
però jo
altres alcaldes
que tenen problemes similars
els hi aconsello
o els hi dic
els hi suggerixo
va li faré un suggeriment
és que un dia
demanin una entrevista
amb el president
de la Generalitat
o amb el consell
en cap
i que li porti
tot el llistat
de temes
que hi ha
de Tarragona
perquè és que
la llista
s'ha fet molt llarga
i ara ja ocupa
gairebé dos folis
i llavors digui
bé
fem un
un pla
perquè
en tres mesos
a veure si
podem
desbloquejar
tot això
la ciutat de Tarragona
no té
per no tenir
ni una seu
suficientment
digna
i representativa
del que és
el govern de Catalunya
i aquesta és una qüestió
que a l'alcalde
li hauria de preocupar
perquè és que si no
en el futur
doncs les coses
a lo millor
es compliquen
no?
i ja
ho hauria de tenir
també
en fi
però qui diu això
diu
altres serveis
als ciutadans
estem parlant
de serveis
als ciutadans
no de qüestions
que tinguin
sentit
per si soles
o perquè hi hagi
d'haver més o menys
edificis
o més o menys
teatres
o més o menys
museus
sinó perquè
els ciutadans
de Tarragona
tinguin una vida
més digna
una millor qualitat
de vida
i perquè els visitants
puguin trobar
nous alíciens
per venir
a visitar
la nostra ciutat
en fi
a punt
ja d'acabar
queden segurament
molts temes pendents
però li volia preguntar
en Claudo
interna de partit
recordem que
Xavier Sabaté
és el primer secretari
del partit
dels socialistes
de Catalunya
a la demarcació
de Tarragona
va haver-hi
al Congrés Nacional
del PSC
el mes de juliol
nada bé
aviat
imagino
el Congrés
de la Federació
de Tarragona
sí
el dia 2 d'octubre
dissabte
farem un congrés
el qual vindrà
espero
perquè ens ho ha confirmat
el primer secretari
del partit
i ministre d'Indústria
Josep Montilla
i vostè repetirà
com a
o aspira
continuar com a primer secretari
sí
sembla que
les coses van
en aquesta direcció
farem una
nova executiva
amb gent
jove
també
amb gent
que continuarà
com sempre hem fet
fent relleus
de forma
assenyada
i a més
amb una nova realitat
perquè per primera vegada
a la història
doncs
ens dividim
els socialistes
de les Terres de l'Ebre
per una banda
en una federació
que tindrà
la seva personalitat
pròpia
i la seva independència
i l'altra
la del camp
de Tarragona
per adequar-nos
millor
al que ja hi ha
esperem
que sigui
bastant proper
la divisió
territorial
de Catalunya
que aquesta província
doncs
tindrà
dues vegueries
diferents
malgrat això
mantindrem
un òrgan
de coordinació
entre les dues
perquè
mentre les eleccions
tant al Parlament
de Catalunya
com
les Corts Generals
siguin provincials
mentre que la Diputació
sigui provincial
etcètera
doncs
hem de
governar
també
de forma
coordinada
totes aquestes
realitats
i en fi
jo espero
no només
que fem
una nova executiva
amb nova gent
etcètera
sinó que
el que surti
del Congrés
que és el que
sempre em preocupa a mi
encara que el més cridaner
sempre sigui
això
les executives
qui repeteix
o qui no repeteix
etcètera
doncs
què és el que oferim
als ciutadans
en projectes de futur
ara que tenim
responsabilitats de govern
tant el govern de l'Estat
com el govern de la Generalitat
com en tants
i tants ajuntaments
això és el que crec
que serà important
i en fi
com sempre
la gent ha de saber
que estem preocupats
per la nostra economia
i pel nostre creixement
per una banda
i per la redistribució
de la riquesa
que estiguem generant
amb programes socials
avançats conjuntament
i al nostre territori
no cal dir-ho
amb un medi ambient
cada vegada més sa
i més modern
amb aquesta menció
doncs al Congrés
de la Federació de Tarragona
del PSC
acabem aquesta entrevista
amb el delegat
del govern de la Generalitat
a Tarragona
Javier Sabater
senyor Sabater
moltes gràcies
i fins la propera
bon dia
bon dia