A mi el personatge Dalí m'ha entusiasmat des de sempre,
vull dir, és una persona que crec que la seva obra més important és ell mateix,
vull dir, Dalí crea Dalí,
i com a conseqüència una persona que és capaç de crear una marca, un producte,
i a més en una època molt anterior al que realment era el món de la imatge
i el món de la publicitat, com és la seva època,
és en principi per admirar-lo, per interessar-me per ell.
I el que he fet és anar interessant-me per ell
i al llarg dels anys ha anat bé tant la seva obra com els seus escrits,
i això m'ha portat a elaborar la meva pròpia obra a base de copiar l'obra de Dalí.
Vull dir, he manipulat l'obra de Dalí.
Així de descaràvem, eh?
Aviam, al llarg de tot aquest any, si sentirem dir coses de Dalí,
sentirem dir coses inversemblants moltes vegades, se'n dirà de tot, se'n parlarà de tot,
però tu que sempre has seguit molt aquest personatge,
justament, així d'entrada m'agradaria preguntar-te si creus que Dalí era un personatge,
creat per ell mateix, que ell, en el fons, interpretava les 24 hores del dia?
Jo crec que...
Se'l tractava de boig, ja ho saps, els mitjans de comunicació sempre sortien amb el seu migoti, eh?
Se'l tractava de tot.
Sí, sí, i de savi, i de tot, de tot.
De, o sigui, vaja, el mateix Breton, o sigui, el fundador del seu realisme,
és una persona que, que, bueno, que crea la franfàcia que hi ha famosa,
on, jugant en les lletres del nom de Salvador Dalí,
vull dir, ve a dir que Dalí és una persona que l'únic que està interessada són els diners.
Vull dir, és una realitat, o sigui, ell mateix ho diu, o sigui,
al llarg de la seva vida va es veient que des de petit,
vull dir, es preocupa d'anar sent Dalí,
i lògicament, a mesura que va passant els anys,
a mesura que va treballant, a mesura que va, diguem, relacionant-se amb el món de l'art,
cada vegada aconsegueix assolir més el seu Dalí.
O sigui, ell des de petit, ja ho diu, els seus escrits,
i jo crec que les seus pròpies obres d'aquella època,
que vol ser una figura de l'art, i ho aconsegueix.
Però per poder-ho ser, vull dir, utilitza uns mitjans molt diferents
que possiblement s'havien utilitzat des d'aquest moment.
O sigui, que és el de l'escàndol, el de la provocació,
o sigui, estar dintre del dada del futurisme, del surrealisme,
o sigui, utilitza tot el que té a la seva base,
precisament per crear Dalí, la marca Dalí.
És que jo ara penso, Mariana, als anys 70,
que el món de la cultura i de la pintura era molt restrictiu
a persones que intel·lectualment estaven en un estatus, efectivament...
És a dir, sorties al carrer i preguntaves per un pintor,
contemporani, qualsevol persona, independentment del seu nivell cultural,
podia respondre a Dalí, perquè era un personatge que ara diríem mediàtic.
Ara, si Dalí visca, seria un personatge mediàtic,
realment, a banda d'un gran artista, que no hi ha dubte.
És a dir, que això va transcendir a tothom, a tota la població.
Era un personatge folclòric, fins i tot se li deia, no?, en aquella època.
Sí, precisament a Tarragona tenim molt clar que era així,
perquè el 8 d'agost de l'any 1973 vam utilitzar Dalí,
per vendre el producte de Tarragona.
Ah, sí, explica'ns això, que això ho reculls al llibre, clar.
Bé, una miqueta.
Una miqueta, que sigui de pas.
Un poquet perquè, vull dir, diguem, la vida de Dalí,
les anècdotes de Dalí i tota la seva activitat i la seva creació
és tan extensa que, lògicament, en les planes del llibre aquest,
on domina més la imatge, inclús que el text, és molt difícil.
Però, vull dir, un fet anecdòtic, un fet que demostra, precisament,
que Dalí és un home que s'utilitza, doncs, per promocionar un producte,
com, o sigui, ell arriba a dir que, vull dir, que no sap si és artista o publicista.
O sigui, vull dir, i a nosaltres, precisament, quan va vindre a Tarragona
i el vam passejar per Tarragona a dalt d'aquell elefant
i després va fer la pintura i l'Ajuntament i tot això,
doncs, vull dir, què vam fer, doncs, utilitzar, o es va utilitzar,
diguem, la imatge i l'home de Dalí, diguem, per promocionar la ciutat nostra,
que és a Tarragona, vull dir, que, a més, jo ho trobo extraordinari,
i, vull dir, i que pensar que això es va fer l'any 73 a Tarragona,
doncs, vull dir, és una feta important, perquè estem parlant,
o sigui, de 30 anys enrere, o sigui, lògicament, vull dir,
es tindria que tindre una visió bastant, diguem, de futur,
el fet de promocionar la ciutat utilitzant un personatge
que, a més, era famós a tot el món.
I, vull dir, i ella, quan va tornar a Espanya l'any 48,
en una dels seus escrets, jo ho diu, que torno a Espanya,
diguem, perquè ja soc famós a tot el món,
i havia aconseguit, diguem, que els reconeguessin,
possiblement no tant a vegades com a artista,
potser no tant com a escritor, no tant com a cineasta,
no tant, o sigui, però com tot,
perquè, vull dir, era un home, diguem, que ho tocava tot,
i que jo diria que dintre del cap, pues, ho tocava bastant bé.
Home, jo diria que també.
Déu-n'hi-do.
Maria, biografies d'Andalí n'hi ha, eh?
d'oficials, de no tan oficials,
ja sabem què passa amb els grans personatges
que formen part ja de la nostra història més recent,
en sortiran moltes, enguany.
Per fer aquesta biografia,
per quins camins has anat?
Bé,
anem a veure, o sigui,
la vida secreta de Dalí
és un document important
per poder treballar.
El llibre de l'Ian Gibson,
sobre el Dalí,
també és un llibre important.
I moltes publicacions, i molts articles,
i vull dir, i vaja,
vull tenir elements a l'abast,
com poden ser informacions a través d'internet,
on tens informació i documentació sobre el personatge.
Ara hi ha un apartat, vull dir,
que a mi em va cridar molt l'atenció,
i és quan el mateix Dalí
diu que ell és capaç de crear infinitat de coses,
i vull dir,
i això ha servit perquè hi hagi molta gent que et copi,
i ell diu,
prefereixo que me les copien o me les robin,
que tinc de les que fer jo mateix.
Doncs bé, sobre aquesta base,
és quan a base de buscar textos i de fer...
i de buscar imatges,
diguem, crea una espècie de collage,
tant de textos com d'imatges,
però la realitat, diguem,
que l'objectiu del collage és,
diguem,
l'engrandiment del personatge,
però, diguem,
enburlant-se'n d'un mateix,
o sigui,
enburlant-se del propi Dalí,
i enburlant primer que tot d'allò mateix.
O sigui, vull dir,
jo soc la persona que ho fa,
i dintre de tota aquesta història,
doncs intento,
diguem,
que la cosa, diguem,
dintre d'aquest afany,
d'altiment d'un personatge,
vull dir,
doncs passar-me una miqueta de present,
perquè jo crec que quan et passes una mica
arriba el radícul,
i vull dir,
i arriba el divertiment.
Clar.
L'objectiu és divertir la gent,
o sigui, vull dir,
aquest treball,
a mi m'agradaria és que la gent que llegis el llibre,
i el que vegués les imatges,
diguem,
doncs suposo que avui no s'escandalit ningú
per les frases que pugui dir d'ell,
però vull dir,
alguna persona pot dir
quina ocorrència m'és poc,
diguem,
però vull dir que almenys que sigui divertida,
que és el que he pretengut.
Hem parlat de la biografia,
el llibre consta de dues parts,
no diferenciades,
és un tot el llibre,
després passem a aquesta part,
d'aquestes imatges,
d'aquest treball de col·laix,
aquestes 69 parides,
i dos ous ferrats.
Parla'ns d'aquest títol,
i dels ous,
que són molt importants en aquest llibre.
Bé, és evident que si anem a Figueres
i veiem al Museu de l'I,
la primera cosa que m'ho es crida l'atenció
per un cantó és els ous que hi ha a la part,
diguem,
com de muralla de l'edifici,
els torreons,
diguem,
els pans enganxats al parell,
o sigui,
són elements o imatges que ell utilitza.
Vull dir,
l'ou com a ou,
diguem,
de figura geomètrica,
o com un ou boide,
o sigui,
en tres dimensions,
i el que faia és aquest ou escarxar-lo
i fer com si fos un ou ferrat.
I vull dir,
a mi el tema de 69 parides,
per la cosa simbòlica del 69,
per tota la cosa,
diguem,
del concepte de parida,
perquè,
jo me'n recordo que quan estudiàvem,
vull dir,
quan estudiàvem i dibuixàvem,
moltes vegades diem,
quina parida es fem,
vull dir,
en aquest tema,
vull dir,
una idea va per aquí,
dius,
una parida de què?
Doncs a partir d'un text,
de Dalí,
a partir d'una imatge,
que n'hi ha algun element
que pot ser de Dalí,
o a vegades lo recordi no ho és,
i jo crec que el mateix Dalí
va utilitzar com a recurs
el fet aquest
de manipular imatges d'altres,
o sigui,
ell té tota una col·lecció
d'imatges
sobre els capritxos de Goya,
que també els utilizo jo,
dintre d'aquestes imatges,
o sigui,
diguem,
que seria un sofrito d'un sofrito,
o sigui,
que hi ha tot un seguit
d'elements...
Cuina d'aprofitament,
que es diu,
no?
Això mateix,
o sigui,
aprofitem tot el que hi hagi,
no?
i després,
o sigui,
el 69,
i,
i,
fico allí,
i dius,
dos os ferrats,
però vull dir,
bastant més,
o sigui,
en realitat,
quan comences a treballar,
diguem,
el limitàs,
el fet de fer 69 frases famoses,
i 69 imatges
que puguin il·lustrar
aquestes frases,
doncs,
difícilment,
vull dir,
desacabent 69,
necessites molt més,
no?
I per això,
aquest i,
i dius,
i per ficar hi ha alguna cosa més,
doncs els os ferrats.
Molt bé,
doncs a cada parida
li correspon una imatge
que has tractat amb quina tècnica?
Perquè tu ets gravador,
allò de convicció,
de vocació i de tot,
no?
Quina tècnica,
què has fet?
Has jugat molt amb les noves tecnologies,
no?
Bé,
i nosaltres,
si saps que organitzem
una bienal internacional de gravat,
i resulta que molta gent,
a vegades,
m'hi diu,
diu,
tu acceptes gravats digitals?
I vull dir,
no els accepto,
sinó que els faig,
o sigui,
jo penso que les noves tecnologies,
en el molt de l'arro,
el que hem de servir,
per exemple,
és per avançar,
i lògicament l'aportació
que ha fet la informàtica
a l'hora de crear,
i sobretot a l'hora del que he fet dieu,
o sigui,
dius,
jo he intentat manipular imatges,
com a conseqüència,
la millor forma de manipular
aquestes imatges
és tindre una bona biblioteca d'imatges,
que estiguin relacionades amb el tema,
o no,
juntar-les,
i juntar-les després en les frases,
i lògicament això ho he fet
utilitzant el suport,
diguem, digital,
i per això jo en dic monotips digitals,
perquè després d'haver elaborat
aquestes imatges per ordenador,
després totes estan tocades a mà,
o sigui,
vull dir,
el text o les lletres
que formen les frases
que il·lustren els dibuixos
o a l'enversa,
vull dir,
estan fetes a mà,
i després els dibuixos
he ressaltat
aquells elements
que m'interessaven.
que la remèze
o a l'enversa
i l'enversa