Gràcies.
Ara l'editor, l'Urdes Magrat.
L'Urdes, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És un bon temps per fer poesia, ara, a l'octubre, o no?
Bé, de fet, tot l'any és un bon temps per fer poesia,
però és possible que la tardor,
amb el que comporta de nostàlgia,
de ignorància,
una sensibilitat més extrema,
potser es presti més.
No ho sé.
Potser hi ha llocs millors que altres per fer poesia.
No ho sé, ara m'estic imaginant una imatge així bucòlica,
un lloc del camp, allà al mig de...
Sí, de tota manera, Tarragona és un molt bon lloc
per fer poesia.
Tarragona és un molt lloc?
Sí.
Doncs mirem, gràcies que amb els tarragonins i tarragonines
que facin poesia
i que participin, que prenguin part d'aquesta nit de la poesia.
Què podríem destacar de les bases que són per participar-hi?
Són molt àmplies, hi ha una mica de tot,
a podem parlar, doncs,
què cal tenir, quins requisits cal complir
per participar en aquesta nit?
L'únic requisit que es demana
és que siguin persones que visquin o treballin
en el que és el camp de Tarragona
o bé hi tinguin alguna relació familiar o de feina.
És a dir, no cal que necessàriament visquin aquí,
sinó que només que tinguin alguna relació
poden presentar-se.
Són set poetes, no?, en principi?
Sí, perquè l'acte aquest de la nit de la poesia,
si fem una mica de recordatori,
en un principi era un recital de poetes.
Quan va començar? Fa molt temps que va començar?
Doncs...
Alguns enllets, no?, ja?
Sí, penso que deu fer uns cinc anys, ja.
Cinc anys.
Sí, sí.
I com va anar?
És a dir, com evoluciona?
Exacte, llavors ha anat evolucionant,
com que era un acte que tenia molt d'èxit,
tant de participació com de públic,
doncs s'ha anat sofisticant, no?
I ja des de fa tres anys,
l'organització de l'acte consta de dues parts.
Una primera part,
que és el que en diem
dues llengües, dues cultures,
en què participen poetes
que ja són poetes reconeguts, editats,
dos poetes catalans,
un poeta d'una altra llengua.
Enguany, els poetes catalans que venen
són el Jordi Julià,
que és el guanyador del Premi de Poesia
Comés Imaduei de l'any passat,
i un poeta de Barcelona,
que és l'Albert Mestres.
I en la part d'un poeta d'una altra cultura
ve un poeta sart,
que és l'Albert Tomasala,
i llegirà els seus poemes en italià
i, a més a més, la traducció.
És recitat també la traducció.
I aquesta seria la primera part de l'acte
dedicat a poetes i a editats.
I aquesta segona part,
que és la que comentàvem de les bases,
és una part pensada
per a poetes que comencen a escriure,
que encara no tenen
un reconeixement públic de la seva obra,
i bé, és un concurs obert de tothom
que s'hi pugui presentar,
i aleshores de tothom que es presenta
se'n seleccionen set.
I aquest set,
amb una quantitat de dos, tres poemes màxim,
doncs aleshores ja es deixen aquesta nit.
Se'n presenten molts?
Se'n presenten molts, sí.
Sí, sí, sí.
Estem molt contents
perquè cada any ha anat augmentant la participació.
I llavors,
qui fa la feina d'escollir-ne set d'aquests molts
que es presenten?
Per això ser dur, no?
Sí, a més, això sempre és difícil.
Fem una mica de comitè dins d'Arola,
ens ho llegim tots,
i aleshores decidim
quins són els set que a nosaltres ens agraden més.
Sempre, clar, això ja sabem que és molt subjectiu,
procurem ser honestos
i mirar-nos bé el text,
però, clar,
sempre pot haver-hi qui digui
doncs mira, a mi aquest poema no m'agrada tant, no?
Serà quin dia el que es farà
la nit de la poesia, l'Urdes,
el proper dia?
El dia 19 de novembre.
El 19 de novembre.
És a dir, que som a temps,
per tant, de poder presentar-nos amb aquest...
Sí, de fet, el termini s'acaba el 30 d'octubre.
El 30 d'octubre d'aquest mes.
És a dir, que encara ens queden 15 dies ben bons
perquè la gent s'animi a escriure i es presenti.
A costa que hi ha molta gent
que li dona per la poesia aquí a Tarragona?
A veure, de poetes n'hi ha molts a Catalunya.
De vegades ho parlem amb amics i ho diem, no?
És un país que dona molts poetes.
A Tarragona hi ha molta gent que escriu poesia
i, bé, és, no sé,
deu ser un dels gèneres amb més tradició literària
aquí al nostre país.
No és allò que sempre s'ha dit,
que és la germaneta pobra,
però, vaja, en fi, no ben bé, no?
A veure.
Hi ha tota una correnta poètica,
diguem-ho així, no?
Això de la germaneta pobra,
quan es diu, es diu en un altre sentit.
No és tant pel contrau del gènere,
sinó per...
L'odifici que és guanyar-se la vida sent poeta.
Sí, o sigui, ningú s'hi guanya la vida.
sent poeta.
S'edite poesia, potser no prou,
i el que passa és que segurament
es llegeix molt poc poesia.
Aleshores, quan es parla de la germaneta pobra,
es parla d'això, no?
De la quantitat de lectors.
Els lectors, sobretot,
llegeixen novel·la narrativa, clar.
Llavors, també cal animar la gent
a que llegeixi poesia.
Hi ha grans poetes catalans
que estan una mica oblidats, no?
Sí, sens dubte,
com amb la literatura catalana
sempre passa, no?
Queden noms oblidats
en els llibres d'història de la literatura
i bé,
i s'han d'anar recuperant a poc a poc.
Actes com aquests
contribueixen a fer que la poesia
estigui a l'ordre del dia,
que estigui viva, si més no,
que a més a més,
aquells que volen començar en aquest món
tinguin una bona oportunitat,
un camí per seguir, no?
A través de premis com aquests
o com aquesta nit de la poesia.
Sí, perquè a més aquest és un concurs,
a veure,
que de fet el premi és la lectura
i després la edició del recital
i és un concurs senzill,
obert a tothom,
que és una bona via de començar, no?
Perquè llegir els teus textos en públic,
doncs bé,
ja et dones a conèixer
i també anima més,
pel fet de ser seleccionat,
anima més a escriure, no?
És un concurs, jo diria, popular
i a més,
de la manera que es fa l'acte
també és obert a la ciutadania en general.
Pot ser gent que no és molt propera
o que no té costum de llegir poesia,
doncs el fet d'assistir amb aquest acte
doncs pot engrescar-la i dir
ah, això està bé,
doncs llegim-ne una miqueta més, no?
I sí, de donar a conèixer
uns autors que segurament
no es coneixen gaire.
Tu, Lourdes, que ets de tarot d'editors,
veus que se'n publica
molta de poesia?
És a dir, els editors
aposten per la poesia?
Sí que sí que se'n publica.
O aposten per, no sé,
per els clàssics de sempre?
O veus que hi ha noves fornades de poetes
als quals se'n publica la seva obra?
A veure, es publica poesia.
El que passa és que els editors,
els grans editors,
parlem de les empreses editorials
fortes del país,
l'aposta és evident que és per la narrativa,
perquè sempre,
doncs, té més sortida comercial, no?
Però igualment s'edita poesia.
Més o menys totes les editorials
s'editen, tenen una col·lecció de poesia
o altra.
Des de...
Ara canviem de terç, eh?
perquè la Lourdes, a veure,
ens ha parlat d'aquest...
d'aquest nit de la poesia,
en tant que coordinadora d'edicions
de l'editor,
però que volíem també parlar
de l'Associació de Professionals
de Llengua i Cultura Catalana.
Ho he dit bé, això o no?
Sí, l'Associació de Professionals
i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalana.
Tinc entès que teniu
moltes activitats previstes, no?
Tenim, dins també de la Tardó Literària,
dins d'aquest novembre,
un cicle dedicat a la literatura,
com cada any,
i enguany li ha tocat
a la literatura mediàtica.
La literatura mediàtica.
Això donaria molt que parlar, eh?
Dona molt que parlar,
i bé, aquest és un primer cicle,
és una aproximació,
a veure com surt,
i bé,
és per començar a fer un debat
sobre el tema,
a veure quines conclusions
n'extraiem.
Quan ho fareu, això?
Ara ho dic de memòria
i potser m'equivoqui.
Són tres sessions
i són els tres primers dimecres
de novembre.
I ara no sé
amb quins dies
cau cada...
els tres primers dimecres.
Tindrem temps de parlar-ne
d'aquí al novembre.
Sí.
De tota manera,
ara, segons que els oients
recordaran, doncs,
que després de quedar a Sant Jordi,
sempre hi ha aquest titular
tan...
tan recurrent, no?
De dir,
els autors mediàtics
han tornat a, doncs,
a guanyar en aquesta d'això
de Sant Jordi,
guanyar entre cometes, no?
Han estat els més comparats
per Sant Jordi.
Això continua sent així, no?
Continua passant així, sí.
Sí, sí, sí.
Això és una llàstima,
ho hem dit moltes vegades.
Està bé que hi hagi
uns escriptors mediàtics,
uns llibres que hi hagi
un públic que compri,
però no hem d'oblidar
que també existeixen els altres
que fan una obra
d'una excel·lent qualitat
i que queden com a mig tapats,
doncs,
pel ressò que tenen
aquests autors mediàtics.
Una vegada recordo també
que per un Sant Jordi
un autor d'aquí,
del Camp de Tarragona,
em va dir que no...
no li agradava
que el tiréssim d'autor local.
I això també hi ha hagut cert canvi, no?
Perquè abans
hi havia aquesta diferenciació, no?
Entre autor local
i autor què?
Clar, local i què?
No, quin seria l'altre costat?
Cada cop som més...
Un autor d'aquí,
del Camp de Tarragona
pot arribar a tot arreu.
És a dir,
no té per què estar
atillat de local, no?
Aquest ha estat
el gran problema
i en part
encara ho continua sent.
No des del nostre punt de vista,
no des de la gent
que vivim aquí
o treballem amb cultura aquí,
però sí segurament
des del punt de vista
de Barcelona, no?
És aquest centralisme
que sempre hem comentat
i aleshores
un autor,
pel simple fet
de viure
i escriure a Tarragona,
doncs,
per a alguns sectors,
és anomenat
autor local.
Això és un absurd,
perquè un autor,
una persona
escriu
i és igual
des d'on escrigui.
El que importa
és la qualitat
de la seva obra
i aquí a Tarragona
és evident
que tenim autors
que escriuen molt bé,
que fan una obra excel·lent
i que han d'arribar
a tot arreu.
I bé,
nosaltres el que hem de fer
és ajudar
que això sigui
d'aquesta manera, no?
A part d'això
que ens has comentat abans,
d'aquestes taules
sobre els autors mediàtics,
teniu alguna cosa
més en ment
que ja estigui
ben a la vora
des de la pell?
Què prepareu?
Què esteu preparant?
A veure,
nosaltres,
la programació
que tenim ara
és fins al desembre,
evidentment,
hi ha aquest cicle
i el que tenim
previst també,
que això és a viadet,
és el dia 21 d'octubre,
és una assemblea general
de l'associació,
però que després
té un acte públic,
a banda de per als membres
de l'associació
obert a tothom,
en què es farà
una recitació
del text
de Dames i Vells
últim.
La recitació
la farà
el Pere Navarro
i s'acompanyarà
aquesta recitació
per la música
de Dames i Vells
amb un parell
dels músics
que els acompanyen.
I bé,
és un acte
obert a tothom.
És el dia 21,
si no m'equivoco,
a les 8 del vespre,
a la sala de graus
de la universitat.
Són activitats...
No, no,
dic que més enllà
no podríem parlar
de programació encara,
no?
Ja en parlarem,
ja arribarà.
tornem al que ens ha ocupat
des de l'inici
de l'entrevista
de la nit de la poesia,
hem parlat
de les bases
per concursar
i de què cal fer,
quins requisits
cal tenir
per participar
per ser un dels 7 membres
dels 7 poetes
d'aquesta nit
de la poesia.
No hem comentat,
però,
on s'han de presentar
les bases,
on s'han de presentar
aquests treballs,
aquestes poesies,
què cal fer
per presentar-s'hi?
A veure,
aquí en les bases
hi ha l'adreça
a la qual cal
trametre
els poemes.
En un sobre,
on a l'exterior
consti
la nit de la poesia,
i bé,
s'adreça ara
a l'editor
i a l'apartat de correus
número 253,
codi postal
43080
de Tarragona.
Ja està,
s'envia per correu,
llavors nosaltres
ho rebem
i en fem la selecció.
A partat de correus
el número 253
a 43080
Tarragona
indicant el nom,
cognom,
adreça i telèfon
abans del dia 30 d'octubre
d'enguany
i a sobre
hi ha de constar
la nit de la poesia.
Qualsevol poeta
que ens estigui escoltant
que s'animi,
que s'animi,
que tingui una poesia
més o menys curta,
més o menys llarga,
com ha de ser?
No importa l'extensió del poema,
el que importa és la quantitat,
sí,
que sigui entre dos i tres poemes,
més no perquè no es poden llegir
perquè sinó l'acte seria massa llarg.
Temàtica lliure,
és clar.
Temàtica lliure
i que ens sorprenguin.
Això mateix,
que sigui una sorpresa
que teniu de la poesia.
L'Urdes,
malgrat,
gràcies per explicar-nos-ho.
Gràcies a vosaltres.
I fins aviat.