3 minuts, un quart de 12 del migdia, continuem al matí de Tarragona Ràdio.
Com els dèiem, teníem per aquí fora els estudis de Tarragona Ràdio
tota la gent del grup escènic Atenea, que aquest diumenge faran la segona representació
de l'obra Feliz Aniversari d'Adolfo Marsillac.
Doncs els hem agafat de fora, els hem entrat dins a l'estudi, els hem posat davant d'un micròfon
i ells són la Rosa Bosch, Rosa, molt bon dia.
Bon dia.
El Pepa Ema, Pepa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El Josep Linares, molt bon dia.
Bon dia, guapíssima.
I la Diana Roig, també, molt bon dia.
Una obra que, de fet, nosaltres ja anem amb una mica d'avantatge,
perquè arribeu aquí amb ja una representació a les esquenes
i, per tant, més tranquils, més serenats i ja per anar apurint detalls.
És així o no? Com va anar el diumenge?
Doncs com representació.
Bé, va anar... Home, sempre la primera representació anem una miqueta nervis,
però vull dir que va bastant bé.
A mi me va... Jo vaig quedar content com va quedar.
Feliz aniversari.
Estem parlant d'una alta comèdia interpretada per la Rosa Bosch
com a la Lídia Constanza, no sé si ho dic bé, sí?
Sí, molt bé.
Doncs, diguem, la gran protagonista escena durant tota l'obra.
Què tal l'experiència de la diva teatral, per dir-ho així?
Rosa?
Bé, vull dir, a nosaltres que ens agrada fer teatre,
doncs l'escenari és el que ens agrada justament.
Aquesta és la història d'una noia, d'una senyora de 50 anys
que celebra el seu aniversari en escena i és una dona, doncs, que no ha treballat mai
i a casa, doncs, la veritat, la vida ha sigut poc atractiva, diguéssim.
Ha sigut molt monòtona i sense masses estímuls.
s'ha casat amb un home que, a més a més, doncs, ha tingut els seus afers a fora
i ha tingut la seva vida muntada a fora
i allò de casa, doncs, era el confort, en fi, la part...
Un estereotip, també, de la dona de l'època, no?
Sí.
Perquè estem parlant de l'Espanya dels 60-70, aproximadament, no?
Exactament, sí.
O sigui que per aquí va la cosa.
I actual, perquè...
Ella explica la seva vida des de...
Ella explica la seva vida...
És un flash, és un...
Correcte, correcte, sí.
Dicen que comencen a l'època actual, el que passa és que ella explica la seva vida
i el desencant que ha tingut, no?
En tot cas, si em recorden a dones tipus 5 hores com Mario,
doncs, dones que han tingut una vida intensa, no, però, clar,
estem parlant de comèdies, estem parlant d'un altre registre.
Sí, és alta comèdia, és alta comèdia, està en tot humorístic, no?
Bueno, humorístic.
I, Pepe, tu ets el pare que no hi ets mai?
Bueno, jo, aquí faig dos papers.
perquè, a explicar la seva vida, els personatges se transformen
i fan de quan érem petits, quan érem grans, jo faig de pare i de marit.
I aquí Diana fa...
Bueno, la Diana és la que fa la seva filla i prou.
Sí, que vosaltres sou el contrapunt generacional, per dir-ho d'alguna manera.
Jo faig dos papers, eh?
Cosme i Álvaro, també ho llegim.
Exacte, jo faig el paper, quan ella fa el transcurs de la seva vida,
jo passo a la seva vida quan era el seu nòvio.
Bueno, nòvio...
Bueno, el seu nòvio...
Tenen 12 anys, 13 anys...
En teníem 15 anys, així...
Anava a dir rotllete, però no amb 12 o 13 anys, és una mòvieta, una altra cosa.
Apareixo en la seva vida, però allò, són tot flashback, no?
I després em torna a veure, però com una altra persona, com a Álvaro,
que ens trobem en un bingo.
Quan comencen a parlar del sexe, que estan solitats, que no saben res de res,
i comencen a parlar d'una forma...
És una obreta molt maca, n'hi ha gent...
És una obra, jo voldria recalcar que no és l'obra d'allò de...
No, no és la comèdia que ja...
És una obra més de donar-li a la gent una realitat i que la gent se sinta una mica identificada.
És que estem parlant d'Adolfo Marcillac, estem parlant d'un personatge amb certa cultura.
Me remeteixo a lo que diu aquí Adolfo Marcillac, en el programa que diu,
parlant de la dona aquesta, diu
Su historia es la historia de una mentira, en cierto modo, por lo tanto, es la historia de todos nosotros.
Pero no se asusten, las mentiras pueden ser divertidas y hasta balsámicas.
Hay más matrimonios que se han salvado diciendo embustes que confesando verdades.
Yo les invito a la sonrisa y a una posterior reflexión, Adolfo Marcillac.
Vull dir que amb això te dona una idea del que...
Rosa, quines mentides són aquestes? O t'enganys o què?
Sí, sí, la meva vida o la vida del meu personatge és tan avorrida i tan monòtona
que doncs la va esquitxant de mentides.
I se la va muntant una mica, doncs, ella mateixa sobre una mentida perquè no sembli tan desagradable.
Però quan s'acaba de dir, bueno, i que ha sigut tot això, ha valgut la pena?
Perquè és que no ho sé.
I la Diana, què?
La Diana Roig, que és la Laurita.
Sí.
La Laurita és un poc la rebelde, no?
Molt joveneta, per cert.
Què tal el teu personatge?
És la típica filla rebel, insuportable, que va a la seva,
que només vol els pares pels diners, les coses materials,
però que després bon vent i barca nova.
Quants anys tens tu, Diana?
Jo en tinc 18.
Tens 18.
Què tal l'experiència amb el grup Escenicatania?
Cada cop que venim, diem el mateix, que és un grup amb gent amb un amplíssim ventall d'edats
i de perfils, podríem dir-ho així.
La Diana, jo no la coneixia, de fet no sé quantes entrevistes portem amb vosaltres,
però com no paren de fer coses, venen a la ràdio contínuament
i potser és la sisena o se tenen entrevistes.
La Diana és la primera vegada que l'avec o la que la conec.
Què tal l'experiència?
Bé, bé.
Ja l'última obra que vam fer, el matrimoni de conveniència, ja vaig estar i està molt bé.
Però ara estàs com un papel...
És que és molt important.
Està solint.
Està solint.
El que mira molt és que si es pot és que cadascú doni l'edat que té de donar
i precisament Diana dona l'edat que marca l'autor, a part que ho fa molt bé.
I és la que representa el que dèiem de la transició aquesta de moral,
que es presenta una dona en una moral antiga, diguem,
i ella que es presenta en una moral moderna que no dona importància a les coses.
O sigui que diu, mira, estic prenyada, doncs estic prenyada, ja està.
La Rosa, jo suposo que el teu personatge és d'aquelles persones
que voldria mantenir-se en una determinada època
i que res no canviés al voltant, que tot fos com a perfecta, no?
D'alguna manera.
No, en certa manera no.
En certa manera és que comença l'obra i diu, avui és el meu aniversari,
no tinc el lloc més agradable que fer-ho que aquí.
I després ja diu, estic celebrant d'una manera absurda aquí amb vosaltres,
amb el públic.
I llavors va una mica endarrere i en realitat crec que pensa
que no m'agrada res del que he viscut fins ara.
I a partir d'avui intentaré ser d'una altra manera
i aprofitar el que em queda de vida.
I ser una mica...
És un carpet diem, no?
És un creta a l'alliberament femení.
Sí, vull dir, fins ara ha sigut un engany i una merda, perdó.
I diu, però és que ara vaig a intentar canviar
i és que a més ho diu així, a partir d'avui seré un altre
i s'ha acabat el fer el tonto i l'estar consentint
que el meu home estigui amb els seus rotllos
i jo aquí fent el pallasso, fent-li el sopar i fent-li...
I tu una mica ets el somni.
Sí, bueno, jo després tinc un personatge,
que sóc una dona separada.
A veure, perdona.
Un moment, un moment.
No facis cas, eh, no facis cas, que aquest...
Un moment.
Ai, perdona, perdona que vaig urtia i que no me'n recorda.
Perdona, què em deies?
El teu personatge, que és una mica el somni.
Bueno, els meus personatges, sí, són...
O sigui, és com la meta, no?
Li hauria agradat, o sigui, trobar el típico, bueno, pues guapo...
El seu joc cluni particular.
Exacte.
I llavors, en comptes d'això, la vida li ha portat un...
Un tormento, com és el seu marit, que és machista.
Bueno, ja veureu, un Pepe Ema totalmente transformado, eh?
És que, a més, el Pepe és una persona tremendament cordial
i no me l'imagino jo com a un masclista redomado ni res.
El Pepe es dona, el dona bé.
Sí, és el paper que ho tens de fer i ja està.
És el paper que...
Si puc dir una cosa?
Digues, digues, i tant.
Que quan ell fa aquestes escenes de supermasclista,
quan ensegem, després em diu, lo siento.
Això ja diu molt, eh, Pepe?
Home, perquè no ha estat un sentiment.
Però vull dir, però d'alguna torta he d'interpretar el que està...
Tampoc és tan...
Dins del que és molt machista és graciós, no?
Perquè té unes escenes que fan gràcia perquè...
Quan diu això, que li està donant sempre el catxofes per dinar i tal.
Hem parlat de l'obra, però també hem de parlar d'una cosa
que ens volem fer ressò des d'aquí des del matí de Tarragona Ràdio.
Parquem, de moment, la ficció que veurem a sobre de l'escenari el proper diumenge
i parlem d'un problema que heu tingut i que, doncs, a veure si entre tots el podem solucionar.
I és que el grup Escenic Atenea, doncs, per un error informàtic,
doncs, va esborrar les dades dels socis simpatitzants del grup.
Per tant, el que demanen és que la gent que, doncs, era soci simpatitzant del grup Escenic Atenea
es torni a apuntar, torni a donar les dades.
Com ho fem tot això?
El carnet val igual, vull dir que el que tingui carnet ja sap que pot anar allí
i treure les seves localitats amb el descompte adequat i tal, no?
El que passa és que no rebraran informació perquè no tenim...
S'han perdut les direccions d'aquesta gent, no?
I les dades.
I llavors és molt important que sàpiguen que no rebraran la carta informant d'aquesta obra,
que molts no s'han enterat que fem aquesta obra.
Que la fem el diumenge, per última vegada, ja.
Dos quarts de set de la tarda.
I que, sisplau, que passin per les taquilles de Ràdio Tarragona o que truquin per telèfon
i que tornin a donar les dades.
De fet, ja n'hi ha molta gent que les ha donat, no?
I si coneixeu algú del grup Escenic Atenea, doncs, tan fàcil que posar-vos-hi en contacte directament.
Correcte, si truquin per telèfon o bien que baixin a les taquilles del Metropol,
que allí les taquilleres són molt simpàtiques i les donaran un imprès perquè tornin a posar-los a dar...
Un imprès per...
Sí, un imprès i...
I així podem ja a la pròxima obra informar que aquestes s'enterin a través d'Ara de les Ondes
que la fem el diumenge a dos quarts de set i que és una obra que val la pena veure.
Alta comèdia, una obra d'Adolfo Marsillac, Feliz Aniversario,
on Rosa Bosch es posa a sobre de l'escenari com la gran diva teatral del grup Escenic Atenea
amb el seu paper de l'idea contacte.
No li agrada gens que li diguin pel que acabo de comprovar.
Però es té de dir que, escolta, que surti a escena i que estigui comptant la seva vida tota l'obra
perquè els altres personatges entrem, sortim...
És una passada, eh?
Però allà no surt del...
Escolta'm, menys modèstia, eh, Rosa?
Menys, eh?
Jo feia temps que no veia un paper tan llarg, eh?
Sincerament, almenys a l'Atenea...
Sí, no és el més llarg que s'ha fet.
Sortir i no moure't d'allí de ser importantíssim.
Bé.
Fem una cosa.
Tota la gent que vulgui anar aquest diumenge a dos quarts de set al Teatre Metropol
a veure el Feliz Aniversari del grup Escenic Atenea
nosaltres tenim aquí dues invitacions.
Com aconseguir-les?
977-24-47-67
La pregunta a respondre és
de qui és l'obra de Feliz Aniversari?
Fàcilet, eh?
Ho hem posat molt fàcil.
És una persona molt coneguda.
Són, doncs, entrades dobles, em dius?
Cada una són dues entrades dobles
i sembla que ja tenim una primera trucada.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Paquita.
Amb la Paquita.
Sí.
Paquita, què més?
Deixa.
Hola, Paquita, que te'n vols anar a veure el grup Escenic Atenea.
I tant.
Sí, no?
Sí, sí.
Escolta'm, Feliz Aniversario.
De qui és?
De l'Adolfo Marcillac.
De l'Adolfo Marcillac.
Sí, senyora.
Molt bé.
Ara farem una de preguntes per la segona entrada.
Digue'm.
Molt bé.
Gràcies per avisar, això que han avisat,
que jo tinc el carnet i donaré les dades noves, doncs.
Que la Paquita té el carnet del grup Escenic Atenea,
ens comenta i, doncs, d'aquesta manera ja donarà les dades noves.
Doncs, Paquita, doncs, encantats d'haver-te fet servei.
Moltes gràcies.
Ja les pots passar a buscar per aquí a la ràdio.
Gràcies.
Un abraçada.
Adéu.
Adéu-siau.
Bon dia.
Una altra pregunta, perquè tenim unes altres entrades dobles per regalar
i la pregunta és, n'hem parlat moltes vegades,
com es diu el personatge que interpreta la Rosa Bosch?
El nom, només.
Com es diu el personatge que interpreta la Rosa Bosch?
I si ens posem...
Doncs, és molt complicat, ho trobeu molt complicat, camíeu amb la pregunta.
Home, jo posaria quina és l'arrel quadrada de 2850.
I potser és més fàcil.
A quina hora es fa l'obra de teatre al Teatre Metropola?
Vinga, això és més fàcil.
El proper diumenge, aquest Feliz Aniversari d'Adolfo Marsillac.
A quina hora es representa al Teatre Metropol?
977-24-47-67.
I tenim una entrada doble, també, per regalar la primera persona que truqui.
I sembla que sí, que ja tenim una trucada que està a punt d'entrar en antena.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Maria Teresa.
Maria Teresa, què més?
Papió.
Maria Teresa, tu no sabies el nom de la protagonista de l'obra?
No.
No, d'acord, però a l'hora sí.
M'assembla que sí.
A quina hora?
A dos quarts de set.
Sí, senyora.
Doncs aquí tens la invitació doble per anar a veure el grup Acent i que tenia aquest diumenge, d'acord?
Molt bé, d'acord.
Gràcies, Maria Teresa.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Doncs ja ho veieu, més fàcil, eh?
No en tenien ni idea.
De cop hem pensat, uf, i hem mirat les cares de la gent i ens deien, uf, malament, malament.
I s'ha parat, eh?
I s'ha parat, de cop no ha trucat ningú.
Doncs us ho repetim, feliz aniversari d'Adolfo Marsellac aquest proper diumenge al Teatre Metropol, dos quarts de set de la tarda.
Hem tingut amb nosaltres la Rosa Bosch, el Pepa Ema, el Josep Llinarés i la Diana Roig, que ens han fet cinc cèntims d'aquesta obra.
Més tranquils aquest diumenge, ja n'hem fet una primera representació el diumenge passat.
I també recordar-los que si vostès són socis simpatitzants del grup escènic Atenea per un error informàtic, que ells s'han esborrat les dades i els pregarien que al Teatre Metropol, si coneixen algú del grup escènic Atenea, portessin les seves dades de nou perquè puguin tornar a configurar tota aquesta base de dades i puguin rebre tota la informació necessària.
Moltes gràcies a tots quatre, que vagi molt bé la representació del diumenge.
Nosaltres continuem el matí de Tarragona Ràdio, de seguida donem la benvinguda a la gent de Mans Unides.