3 minuts serà un quart de 12 del migdia, parlem de cirque.
Clar, parlar de cirque, qualsevol es pot fer, la idea que desitgi en funció de la seva experiència
amb el tòpic d'elló, el més gran espectacle del món.
Avui s'estrena a la ciutat de Tarragona, afortunadament ja l'any passat vam tenir
per les festes de Tarragona s'incorpora, s'integra un espectacle de cirque.
En aquest cas, avui s'estrena la funció grotesca de la companyia Montianci.
Ens acompanya l'Oriol Buixede i el Joan Montañés.
Oriol, Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguts. Jo no sé, aviam, aquesta conversa si la portem bé,
perquè el més gran espectacle del món, el circ, hi ha tants equívocs,
els referents personals a la infantesa de cadascú, les voltes que dona el món del circ,
la consideració social de l'espectacle, els professionals que hi treballen,
quantes coses per parlar-ne.
Home, al circ hi ha moltes coses a dir, no?
El principal del circ és que és un record de la infantesa,
d'això que deies tu ara quan el micro tancat, no?
Tots en tenim, no?, de records de la infantesa, dels pallassos, el circ,
aquest espai gran, màgic, que entres i a dintre hi ha tanta gent.
I això és una manera de recordar el circ que és molt maco.
Els petits ho recorden així i els grans porten els petits una mica,
però també per buscant-hi una mica, passar una estona divertida.
Vull dir que té un encant que hem de mantenir,
que nosaltres tenim la missió una mica de mantenir, no?,
a través del nostre espectacle i a través de la nostra feina.
A veure avui si...
Quins són els vostres records personals del circ?
Ui, a veure, els meus records són els del Palau d'Esports de Barcelona
i després...
Bé, jo, el meu pare em portava al circ,
em portava tots els circs que venien
i el recordo com molt màgic,
recordo uns trapecistes en un poble de França de fa molts anys
i recordo el Palau d'Esports i l'època dels banderins,
que ja no existeix.
Sí.
L'època dels banderins,
que hi ha un senyor,
el senyor Cardenal,
que es va fer multimilionari amb els banderins.
Amb els plàstic, sí.
Jo recordo el Charlie Rivel, el recordo.
Jo recordo l'Hombre Bala.
Em recordo un cañó.
Això era el Circo Prise, no?
No, això jo em sabia que era el Mundial els primers.
El Mundial els primers temps,
em sembla que era el Mundial.
I recordo l'Hombre Bala,
que és que era impressionant, no?
Sortia tothom a fora del circ a la mitja part
i a fora hi havia un canó pintat
amb les barres i estrelles americanes.
Ara no ho podrien fer,
perquè perdrien tota la credibilitat, no?
Però llavors el tio es ficava a dintre
i tota la gent a fora,
i jo com un nen nano i et deien
has d'obrir la boca i t'aparta les orelles
perquè l'espatec és molt gros, no?
I després, pum, sonava així, però...
O sigui que tot era més impressionant
i sortia el tio disparat.
Era impressionant.
Recordo la Ciutat de los Muchachos,
recordo moltes coses de circ, sí.
Del circ aquest a la Ciutat de los Muchachos
era increïble,
hi havia artistes molt joves, eh?
Home, és que era allò,
era una escola,
era una escola viva de circ allà
amb funcionament per tot el món, no?
Vull dir, encara existeix.
El que passa és que va tenir una època
en què realment era una missió,
el Padre Silva,
nosaltres el coneixem, l'altre...
Encara està pel món el Padre Silva, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Ah, hi feia una tasca humanitària
que anaven joves òrfans, no?
Que les seves famílies no es podien mantenir
ni fer-se càrrec,
anaven a parar allà.
El que diu mis nietos, no?
Els hi diu?
O mis sobrines.
Sobrines.
Els seus fills serà fots, no?
Perquè es fa gran, déu-n'hi-do.
I clar, després passa
que comença a ampliar-se
d'una manera extraordinària
el tema del lleure,
les ofertes culturals,
i el circ de cop i volta
desapareix del mapa
i desapareix de les agendes dels pares
a l'hora de portar els seus fills
a veure espectacles,
a gaudir de la cultura,
i hi ha un impàs molt estrany, no?
Amb tot això del circ.
Hi ha com una absència absoluta d'espectacle.
Sí, bueno,
com a més Barcelona i Catalunya,
terra de circs,
de circs estables i de grands circs.
Jo sé més la història de Barcelona
perquè d'allà soc, no?
Però el que sí que és veritat
és que Barcelona,
el mític London
era un dels llocs
on es trobaven els artistes de circ,
grans pallassos, groc,
les famílies d'acròbates,
els frediani,
dels quals gent s'han anat quedant
per Mataró i per diferents llocs.
Els anys 20,
quan el Passeig de Gràcia,
tot el que ara són
el Cirque Tívoli
i el Cirque Novedades
era la Carpa Novedades,
la Carpa Tívoli,
la Carpa Fantasio,
la Carpa Coliseum
i, bueno,
clar,
no hi havia televisió,
no hi havia tota una sèrie
d'històries
i allà es feien,
doncs,
des d'espectacles de teatre
fins a Cabaret,
fins a Music Hall,
fins a Cirque.
això es va perdre la guerra
i tornar-lo a recuperar,
em sembla que no s'ha recuperat
mai, mai, mai
d'aquella manera,
el progrés va molt ràpid,
avui en dia per telèfon
ho pots veure a la tele,
pràcticament,
i la caixa tota aquesta
és una cosa...
Allà et donen de tot,
i ha fet...
Molt poderosa,
sí,
ja no t'has de moure,
i, bueno,
lluitar contra això,
doncs,
és una mica,
amb la cultura,
és una mica
el que s'ha de fer,
doncs,
el circ és un apartat més,
passa que el circ,
en aquest país nostre,
Catalunya,
anem amb 25 anys
de retrasa a nivell d'Europa,
perquè Europa
no s'hi ha quedat tan enrere.
Però respecte a l'estat,
tenim una salut
força macatona, eh?
Sí,
respecte a l'estat,
sí,
però no et pensis,
a Madrid s'està fent
el primer circ estable
i que ja està cobert,
i que s'hi inaugurarà aquest any,
i porten 3 o 4 anys
amb això del circ estable,
hi ha l'escola de circ del Corcon,
que està prou bé,
l'associació de circ Carampa,
no et pensis,
no estan...
Home,
les capitals són les que centralitzen
tots els...
les associacions
i les escoles de circ,
però, bueno,
independentment,
anem 25 anys enrere,
perquè a França
hi ha moltes escoles nacionals
de circ,
això tampoc ho entenc
perquè n'hi ha tantes
d'escoles nacionals,
però a Itàlia hi ha escoles,
hi ha reglamentació,
hi ha les lleis,
ja està organitzat aquí,
no existeix pràcticament res.
Segur que hi ha moltes causes,
però aquest buit
que hi ha hagut
en les últimes dècades del circ,
potser és perquè
el mateix espectacle
i el concepte de circ
que s'havia quedat estancat,
fins que han arribat,
doncs,
gent,
com ara vosaltres
i altres companyies catalanes
que han buscat
aquest circ més contemporani,
més...
Bueno,
però val a dir
que nosaltres fa 25 anys
que estem en el...
Vaja,
jo i altres grups
i altra gent
que està treballant aquí
al Tortell Pultrón
que fa 25 o 30 anys
que estem en el circ,
el que passa és que...
Però convisquent
amb el circ aquell més tradicional
que s'estava quedant
una miqueta pobre.
Sí,
però s'ha considerat
sempre que el circ
és un apartat del teatre
o que és un apartat més
de la cultura
i penso que el circ
sí que ho és un apartat més,
però té un...
Tota una problemàtica,
té tota una temàtica especial,
té tota una manera
de funcionar,
té tota una...
I mai s'ha tingut...
S'ha tingut...
S'ha considerat
com una art diferent,
no?
El circ,
per fer circ,
no pots anar
a una escola de teatre
per aprendre circ.
Per el circ
s'aprèn en el circ,
o sigui,
en el circ
o les escoles de circ.
La gent d'aquí,
que els joves
que estudien
o que han començat
a practicar
o que estan aficionats
al circ
saben que tenen,
per exemple,
a Barcelona
hi ha l'escola de Nou Barris
on es poden practicar
per fer uns...
Després hi ha uns cursets
puntuals
que es fan a llocs,
però no hi ha una escola
de si.
Llavors,
quan hi ha algú
que progressa
en aquest sentit,
s'ha d'anar fora
que continua estudiant.
Llavors,
això és perquè
aquest retrasc
que deia el Monti
existeix,
evidentment,
i penso que ara,
vaja,
nosaltres fa molt temps
que estem lluitant
a través d'espectacles
i a través del que nosaltres fem,
però que s'ha de considerar
des d'un punt de vista
més general
tot el que és
el circ aquí,
des de l'ensenyament,
després amb els circuits,
els llocs on s'han de mor
els circs
i després les ajudes
o el tipus de legislació
per poder anar als pobles,
per poder tenir accés
a l'aigua,
a la llum,
a la publicitat,
als terrenos,
per poder anar...
Això és un problema
moltes vegades,
trobar allò que dient
dins de la ciutat.
Tot això no està al dia,
llavors és una mica...
Però és clar,
l'única manera
d'aconseguir-ho
no és només demanant-ho,
perquè si ho demanes
no foten cas,
el que has de fer
és demostrar
que hi ha una gent
que treballa per això,
que fa uns espectacles
de qualitat,
que a la gent li agrada
l'espectacle,
que hi ha un públic
i suposem i esperem
que amb el temps
es aconsegueixin
aquestes coses.
Després també han de venir
circs de fora,
Soler i no sé què
i el Fingaró
i els circs de fora
amb qualitat
perquè nosaltres
ens adonem
o perquè el país
se n'adongui
que realment
el circ és una cosa viva
i que s'actualitza
amb el temps,
amb el transcurs del temps
s'actualitza
i que hi ha espectacles
que sí,
que són antiquats
i d'això,
però hi ha espectacles
que són punters
i que són la bomba
i que el circ continua viu.
No podem només mirar
els circs antics
que s'arrosseguen
i que continuen fent
quatre cosetes
i ens hem de mirar
allà amb els circs nous
que surten
i que fan propostes
tant en un sentit
com en un altre,
propostes actuals.
Vosaltres feu propostes
diguem-ne
per a tots els públics,
afortunadament.
Ja d'entrada
aquestes propostes
de circs no tracten
els nens
com si fossin justets
sinó que els tracten
com a personetes
d'una certa edat,
cosa que és d'agrair
per part de les criatures
i també dels pares
que de vegades dius
jo tinc un fill petit,
no un fill amb problemes
per entendre
el que li diuen, no?
Sí, home,
nosaltres som grans defensors.
Penso que
el que ens agradaria
aconseguir
amb el temps
és el que
siguin els pares
que porten els nens
al circ
i no que siguin els nens
que porten al circ
els pares.
És a dir,
que els pares
disfrutin tant
o més que els nens.
I disfruten.
Disfruten,
sí, sí, sí.
Nosaltres,
poc a poc...
A vegades són els primers
a riure,
a participar
més que els nens
de vegades i tot.
Sí, però a poc a poc també
que nosaltres sempre hem tingut
molt una discussió
si pallassos per adults
o pallassos per nens
se'ns ha dit
que eren pallassos per adults.
No, nosaltres,
tot i que anem afinant
cada vegada més,
m'imagino,
perquè ja portem
des del 96
com a companyia
i anem bas-bas
intentant arreglar les coses.
Fem l'espectacle
per a tots els públics
perquè ens interessa
que pensem
que el circ
és un llenguatge universal
i no té dat.
I estem en una...
Com ens agrada
o com penso
que a mi m'agrada
personalment definir
el nostre circ,
el nostre espectacle,
són espectacles
de nou circ clàssic,
que vol dir
que són espectacles
contemporanis,
és una paraula
que està molt de moda,
però bevent
de l'antic,
de l'ancien,
dels grans mestres
del circ
en tots els sentits,
en el sentit dramatúrgic,
en el sentit d'artistes,
en el sentit dels pallassos,
en el sentit del vestuari,
de la escenografia,
perquè el circ
ha de ser
un gran espectacle,
allò que deies tu,
el mayor espectáculo del mundo,
un espai fascinant
per grans i per petits
en el qual
tothom disfruti
per igual.
I en aquest sentit,
l'espectacle
que presenteu
a Tarragona,
Grotesco,
el que agafa justament
és aquest fil conductor
d'una història,
una dramatúrgia,
és a dir,
anar incorporant
tots aquells elements
del circ,
però amb una història,
a més a més,
és a dir,
programa doble,
com si diguéssim,
història i atraccions.
Sí,
el circ ha de ser
algú que
sigui total,
que tu entres allà
i fins que no surts
no s'acaba
aquella màgia.
A nosaltres,
els nostres espectacles
sempre hi ha hagut
un,
bueno,
n'hem fet ja
cinc o sis,
de la nostra companyia,
sempre amb el circuit
dels teatres,
hem estat aquí al Metropol
un parell de vegades
amb diferents espectacles
i, bueno,
hem voltat tot arreu
i hem ficat una mica
dintre dels teatres
doncs aquest món del circ,
aquest món que intentem explicar
l'hem ficat,
no?
Són uns pallassos
que sempre els hi passa
una història,
sempre surt una trapecista
o sempre surt
un personatge de circ
dintre dels...
I ara,
aquesta és la primera vegada
que tenim l'oportunitat
que tenim una carpa
de circ
maca,
grossa,
on es poden penjar
un trapeci a dalt,
on es poden fer salts
mortals
sense tocar el sostre
i aquestes coses
i llavors,
doncs,
hem seguit
amb la mateixa línia
el que passa
és que tenim el circ
que és l'envoltori
i fiquem també
una història
una mica teatral
a dintre del circ.
És una mica la cara...
que estàs de la història
que fa gràcia.
És un noble,
a més a més,
vingut a menys.
Sí,
és el senyor Grotesco,
vingut a menys
i que té un crac econòmic
dintre de la companyia,
no?
Arriban notícies,
només al començar
l'espectacle
a Macachis
li arriba una notícia
que té una...
ha fet fallida,
ha fet fallida,
després tot el que passa
ja es veurà
perquè els pallassos
són una mica
els que li salven
l'economia del circ,
cosa que també seria
molt estranya,
no?
Que és una bona ficció,
no?
Comptem amb artistes
de fora,
també,
hem incorporat
gent jove,
és un circ de gent jove,
amb artistes joves,
i hem incorporat
una trapecista russa,
un equilibrista rus,
uns...
com en diuen això,
agafant palanca...
Balanquistes.
Balanquistes.
Com va?
Bàsculistes.
Això,
un de bàscula romanesos
i un mexicà
que ens fa malabars,
més nosaltres
que portem
tot el fil conductor
i fem de pallassos...
Sempre sou pallassos
en els vostres espectacles?
Sí.
Pallassos músics,
pallassos acròbates...
Pallassos i molt més,
no?
Sí.
Motiusos,
com les navalles suïsses,
però pallassos,
no?
Sí, pallassos,
sí, home.
no podem deixar de ser pallassos,
això.
Ni proposant-nos.
I en qüestió d'allò de fer riure,
què es porta aquesta temporada,
el de sempre?
Hi ha temes universals per fer riure?
Mira, nosaltres...
Ah, ja, també.
Mira, no...
Nosaltres no seguim allò de les modes.
Em sembla que el pallassos
no s'escapa una mica d'aquest...
No és que busqui la gràcia
de que es parla i de...
A nosaltres ens agrada molt
emmirallar-nos
amb aquells personatges
que són...
que no moren, no?
Que són els pallassos,
aquests pallassos que recordem,
els Fratellini,
el Charlie Rivel,
el Charlotte, també.
Hi ha un tipus de comicitat
que...
amb què no té...
És atemporal, no?
Tu t'hi podries sempre trobar
i pensem que els nostres avis
i els nostres fills
s'hi mirarien
i riurien amb les mateixes coses.
Vol dir que el xiste,
quasi no existeix,
sinó que és tot una mica...
Humor blanc, no?
Sí, humor blanc.
És una situació,
és gestual,
és la música,
és la màgia,
és la situació
en què es troba, no?
I el joc que fan entre ells,
els personatges,
la relació que tenen
entre...
Hi ha tres personatges,
hi ha el...
A més a més,
hi ha el presentador del circ,
que també considerem
com a pallasso,
perquè és el pallasso blanc,
és el llest,
llavors al moment
hi fa el pallasso
que no és tan llest
i jo faig el que hi ha,
és el menys llest.
Estàs l'últim
en el...
Es clau de la intel·ligència.
Sí, que al fons...
que al fons...
Al fons,
sempre el més tonto és el més llest,
perquè tot li se li embufa
i tot...
Llavors la situació,
el que passa entre els tres,
la relació,
és aquest tipus d'humor,
no?,
el que ens agrada.
tant, fem algun guinyo,
però molt d'aquests locals,
no?,
o alguna cosa,
però molt...
que surt sobre la marxa improvisada
i que al cap de tres dies
ja la treus
i en poses una altra,
no?
Bueno,
però no es basa l'espectacle
amb la comicitat parlada...
Més que res per fer,
doncs,
allò,
com un detallet cap al públic
i poca cosa més.
Sí,
que tothom l'entén
i...
No,
d'aquests detallets
en fiquem molts,
no?
Un a un.
que passa que la base...
Sí,
és un especialista
en canviar-li detallets
i...
Jo, per exemple,
jo sé que teniu ganes
de parlar del braç de Santa Tecla,
del vostre espectacle.
Doncs,
estava jo pensant
d'alguna cosa
per ficar una mica
de cullerada
d'allò,
buscarem algun raconet
que tinguis.
Molt bé,
algun raconet hi haurà.
Sí,
home,
sí.
Home,
jo sí,
el que sí és cert
és que anant a espectacles de cir,
jo recordo haver rigut
per la mateixa cosa,
feta per diferents pallassos,
sempre amb la mateixa intensitat.
hi ha gestos
i moments clàssics
dels pallassos
que sempre rius
i que saps
que sempre funcionen.
És que hi ha coses
que funcionen sempre.
Mira,
a nosaltres hi havia una cosa
que va haver-hi un temps
que la deixàvem de fer
perquè ens semblava
que era una mica
agressiva, diguéssim,
que és la típica bufetada
dels pallassos,
no?
Però si trobes la manera
com...
en quin moment
i per què
el Lles li fot una bufetada
al tonto,
te'n juro que és una cosa
que és una tonteria
i els nens...
O caure de la cadira,
no?
Exacte,
són coses
que sempre li faran riure.
O sigui,
a nosaltres ens ha passat,
a mi m'ha passat
anar pel que ribeu
a la senyora Rellisca
a caure terra,
la primera reacció
és riure.
Ho sento molt,
després vas corrent
i l'ajudes a aixecar,
però l'home té un instint
en què se n'enriu
de les situacions
i a vegades
inclús se n'enriu
de la seva esport pròpia,
que és el més...
Ja el millor
és ja quan tu saps riure
de les teves pròpies defectes,
de les teves pròpies ensopegades,
no?
Llavors aquest esperit humà,
aquests esperits bàsics humans,
si el pallasso sap reflexar-ho,
és les coses
que realment fan riure,
perquè fan riure
des de dintre
el més profund
dels nens,
dels grans
i del públic,
no?
I els altres
el que són xistes
i això són coses
que millor
quan de seguida
se t'obliden,
no?
Avui estreneu a Tarragona,
heu voltat molt
aquest estiu?
Hem voltat molt
aquest estiu,
sí,
hem estat a tot arreu,
a Castelldefels,
a Barcelona,
a Pineda,
a Tàrrega,
venim de la fira de Tàrrega,
hem estat per tot arreu
i encara ens queda
un bon tuté
fins al Nadal
que no acabem la gira.
Ah, doncs que bé, no?
Sí, el masque.
Molt bé, molt bé.
Sí, sí,
és la nostra feina.
Doncs que continuï el grotesco
durant molt de temps,
comenceu a barrinar
algun altre espectacle
o encara aquest està molt per...
Comencem a barrinar.
Comencem a barrinar,
comencem a barrinar
de la temporada que ve,
grotesco dos.
De moment ens quedem amb l'1
que s'estrena avui
a la ciutat de Tarragona,
el podrem veure al llarg
de tot el cap de setmana,
informarem puntualment
a les agendes
i quan arriba el grotesco dos
o el que convingui
torneu a Tarragona.
Home, i tant!
I per festes que jo sé
que a ell li agrada moltíssim
això de la processó
i totes aquestes coses de...
Sí, jo soc un furofu, home,
i dels castells també.
Abans m'has dit,
jo alguna vegada he vist
això de la baixada dels pilars
i m'agrada molt, no?
A mi m'encanta,
jo soc furofu
de les festes
d'aquestes tradicionals,
és més,
jo havia tocat la gralla
i havia acompanyat
els castellers i tot,
o sigui que...
Ja et vaig incorporant la gralla
com a...
El pallasso català!
Escolta, doncs...
Amb la gralla i barretina,
poca broma, eh?
Doncs un...
Mira, pel Grotesco 2
m'estàs donant una idea.
Veus?
Doncs avui els royalties aquells
i els copres ràys
i totes aquestes coses.
Està molt bé,
està molt bé
el de la gralla, veus?
Sí, sí, sí.
El tortell ja acaba
l'espectacle amb barretina.
Nosaltres no...
Ah, és veritat?
Sí.
Però ara no, era una...
L'any passat, sí.
L'any passat sí que acabaven.
Alguna coseta es pot pensar, eh?
Que serà per símbols.
Sí, que per alguna cosa
són pallasos catalans, eh?
I tant, ja trobaríeu alguna cosa.
però el tema gralla
s'obsidiu en el saxofó clàssic
del pallasso músic.
Pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa.
Sí, veus tot el públic
amb els dits a les orelles,
aixecant-se, eh?
Ja m'ho direu, eh?
L'any vinent,
quan vinc a veure-us
en el nou espectacle
com surti una gralla
i no m'aviseu abans,
em sentireu, eh?
Vam un 3 de 3.
Molt rebé.
Moltíssimes gràcies.
Enhorabona.
Molta sort i fins la propera.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.