Dos quarts i cinc minuts d'una del migdia.
Seguim endavant el matí de Torgona Ràdio,
en directe des de les vuit del matí fins a dos quarts de dues.
I ara per parlar de pastorets.
Però no d'uns pastorets qualsevols, no.
De pastorets n'hi ha molts.
I de representació dels pastorets també n'hi ha, n'hi ha moltíssimes.
Del clàssic d'en Folky Torres, en fi, cadascú pot fer la seva.
Pot ser més o menys a fi de l'igno al text o no, o no ser-ho tant.
Ara parlarem d'aquests pastorets de Tarragona,
però concretament aquests, els de Tarragona i els de la companyia La Goufa,
la versió del clàssic de Folky Torres de l'actual consellent cap, Josep Bergalló.
En volem parlar i ens acompanya per fer-ho, per comentar-ho,
per parlar de com anirà aquest dissabte i diumenge al Teat de Metropol,
en Jordi Gómez. Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Fixa't que ara parla amb tu i jo vam entrar en directe
de si agraden o no agraden, si agraden més o agraden menys.
Això no ho saps mai, o sí que ho saps.
Quan s'acaba la representació et veus al públic i saps si us ha agradat, això?
Bé, nosaltres fem una trampa, perquè això de pastorets, tot s'hi val.
I de fet és tradició, des de temps immemorials, des que es va començar a fer pastorets,
que a Lluquet i Roballó hi ha una part de l'espectacle
que baixen a platea a donar caramels als nens,
que pot ser la mitja part, entre actes i demés.
Nosaltres ho fem al final de l'obra.
Com que l'obra té un ritme molt ràpid i gairebé no hi ha pauses, ni foscos, ni res,
doncs al final el que fem és baixar el públic i donar caramelets
quan la gent ja està enfilant la sortida cap a la Rambla.
i és el millor moment per veure si ha agradat o no l'obra.
La gent, en principi, no sé si per fer el pilota i que donin més caramels o què,
li s'agrada bastant l'espectacle, perquè sorprèn.
A la gent que no coneix, a l'espectador que no coneix l'obra,
saben que és una obra que...
Bé, no ho saben i es troben allí que és una obra que sorprèn,
perquè té una miqueta de dosi d'humor dedicada exclusivament als nens, als infants,
i una dosi d'humor també dedicada als adults, que també és interessant, no?
És un espectacle familiar i, per tant, hem de donar una miqueta de paixet tant als adults com als nens.
Que ens pots avançar.
Bé, aquest és un espectacle...
Ara em diràs, ja sé el que em diràs, eh?
Sí, sí, però et puc dir una coseta que altra.
És un espectacle que cada any l'intentem variar una miqueta
perquè sigui atractiu a la gent que encara no ens ha vist i també als que es veuen cada any.
Llavors, en guany, sempre apareixen.
És el cinc any aquest, no, Jordi?
És el quart any que fem aquesta adaptació del text.
Nosaltres portem la golfe, portem uns 15 anys fent pastorets,
el que passa que vam fer al principi la versió d'en Folky Torres ja bastant canviada,
però era l'en Folky Torres,
i és de fa quatre anys que va sortir l'oportunitat de fer-ho amb el Josep Bargalló,
que llavors era regidor de l'Ajuntament de Torreda d'en Barra,
i que cada any que ha anat fent pastorets ha anat pujant de grau, no?
No sé què serà l'any que ve.
Vindrà o no?
Vindrà, vindrà.
Sí, sí, cada any ve.
Això sí que és una persona que, estigui o no estigui,
el nivell que estigui, cada any ens fa el possible per venir
i, com a mínim, un dia ve, si no els dos, inclús.
Digues que t'he teat el fil.
Sí, exacte.
Estàvem parlant que hi ha canvis,
sobretot a l'hora de fer petites conyes sobre política municipal,
que aquest any és bastant sucosa, no?
Ja es podeu pensar per on va la cosa.
També política nacional i estatal,
perquè també hi ha hagut molts canvis,
i, per tant, d'això s'aprofitem.
I sempre n'hi ha petites dosis d'humor.
Aquest tipus d'humor és més aviat dedicat als adults, no?
Perquè és humor de política i de més.
L'humor dedicat als nens,
bàsicament és visual.
És a dir, aquest any han millorat bastant,
o han ficat més accent sobre les accions,
els gags visuals,
més tipus clown, no?
Tipus pallasso, d'alguna forma.
El Lluquet i el Rubelló,
aquest any podríem dir que són més pallasos,
amb el punt de vista més planer, no?
El que treballen amb una clau més de clown, no?
De pallasso.
Quan parleu d'una aparició virtual...
Bueno, aquesta ja la sàvem,
perquè és la mateixa de cada any.
a la primera escena de Pastorets,
com suposo que saben els entesos sobre Pastorets,
que és molta gent,
és que l'àvia explica un conte als dos pastors,
el Lluquet i el Rubelló.
Els pastors es dormen
i a partir d'aquí aterren a l'any zero,
a la versió original del Folk i Torres.
La nostra versió són dos joves,
a l'any 2004-2005,
que estan veient la tele
i és una especial presidenta de la Generalitat
que els explica la història per televisió.
Presidenta.
Presidenta.
Presidenta.
Presidenta, sí, sí,
de la Generalitat.
Correcte.
I llavors és ella,
que és un personatge molt conegut,
és un actor molt conegut
de les comarques tarragonines,
de Tarragona Ciutat, de fet,
que ha sortit molt per la tele
i que la majoria de gent ja sap qui és
perquè això, com que és virtual,
no ho canviem gaire.
De moment, de moment,
ja veurem si un any d'aquestes
canviem de president o de rei
o del que sigui.
De moment és aquest.
Si vols saber qui és,
veniu a veure-ho, no?
També, també podem veure.
Bé, sí que no ho saben.
Bé, alguns sí que ho saben,
però no tots.
Dixem-lo així en mig dubte,
perquè si els que no ho sabeu,
doncs igual us animeu a venir
a veure qui és.
Imagina't, Jordi,
que hagués d'agafar l'obra
que feu vosaltres,
a les pastures de Tarragona
i desgranar-la en parts.
De dir, mira,
cada part l'hi donem a algú,
perquè se l'encarregui.
No sé,
la música, l'escenari,
la scenografia,
quantes parts té aquests pasturets?
En quines parts es pot dividir?
Bé, evidentment,
hi ha una part important,
que és la part nuclear,
que seria el tema
de la interpretació,
els actors i demés.
Junt a Bixó
ve la part de dansa,
perquè nosaltres també
incloem la dansa
dintre de l'espectacle,
amb la col·laboració
de l'Acadèmia de Dansa Mai,
de Tarragona,
de fa molts anys,
i que a part fan els personatges
de les fúries,
de l'infern,
és a dir,
els pecats capitals.
Després també hi ha
la música en directe.
Altres anys havíem utilitzat
un grup de música tradicional.
Aquest any utilitzem
un teclat,
un piano,
per fer un canvi,
a veure què tal.
La sonoritat és molt diferent,
ja hem fet les proves pertinents,
i la cosa queda diferent
i molt interessant,
perquè hi ha coses que és millor,
altres que són pitjors,
però al principi és diferent.
Per tant,
és el que t'interessa.
Pots també utilitzar els efectes,
a banda de la part musical,
efectes...
Un teclat...
Tot el que em puguis imaginar.
Exacte,
vull dir que un teclat
és una persona sol tocant
i també tenim
una persona cantant,
a banda de la gent
que canta en directe
damunt de l'escenari,
també hi ha una persona
que canta,
podríem dir,
amagada,
i també tenim
una part molt important
que s'ha de tenir en compte
que és tot el tema tècnic,
perquè el Teat a Metropol
dona molt de joc
per fer moltes coses,
i nosaltres juguem
en una scenografia senzilla,
si més no,
no és molt carregada,
però juguem
en moltes pujades
i baixades de talons,
molts efectes especials,
de una forma d'an de llum
com de so,
per fer un espectacle
que sigui ràpid
i dinàmic,
vull dir,
que no hi hagi gairebé
cap tall,
que sigui molt fàcil
d'entrar-hi.
Què dura l'espectacle?
L'espectacle,
penseu que la versió
original de Pastorets,
la que és el llibre
de Foc i Torres,
pot durar tranquil·lament
tres hores i pico.
La nostra ens dura,
comptant la mitja part,
unes dues hores.
Està bé.
Sí,
encara volem fer-la més curta,
vull dir,
hi ha projectes
de fer-la encara més curta
perquè realment
tu mires el teatre
avui en dia d'adults,
tant d'adults com de nens,
el de nens evidentment
mai passa de l'hora
i el d'adults
rarament arriba
a les dues hores
avui en dia,
per tant,
pensem que encara
es pot actualitzar més
la cosa
i fer-ho una mica més curt.
Dissabte,
primera representació
dos quarts de set de la tarda,
la primera,
tenim entrades,
ara encara no,
no obrim línies,
encara obrim línies lluix o no?
Encara no,
esperem una miqueta,
no?
Millor esperem una miqueta,
va.
I la segona,
que serà diumenge,
també la mateixa hora,
dos quarts de set de la tarda,
qui sou la gofa?
Ja tothom ho coneix,
però,
mira,
tothom que tothom ho coneix
ningú s'ho pregunta,
no?
Qui som?
A veure,
la companyia del golfe
ja porta uns quants anyets
fent teatre per Tarragona,
tants com uns 18-19 anys,
i m'acosta calcular
perquè és que no me recordo exactament,
això fa anys.
I des del primer moment
es van dedicar a fer pastorets,
el que passa
que també han fet altres coses,
però últimament,
degut a aquest canvi radical
que han fet de l'espectacle,
com a companyia
ens dediquem només a fer pastorets,
tot i que els actors de la companyia
fan coses
en altres grups de teatre.
Jo, per exemple,
faig teatre a Reus mateix,
vull dir que
aquest tema de Tarragona a Reus
jo el tinc bastant ja superat.
No tens cap problema,
a la obra.
Sí,
hàstima que...
L'obra no,
hàstima no,
a l'obra apareix bastant
el tema de Tarragona a Reus.
T'anava a preguntar.
Tenim material
per posar coses.
T'anava a preguntar
si surt la...
Surt,
surt bastant.
I, curiosament,
el meu pertinent
és dir el Robelló,
perquè feia de Lluquet
als pastorets,
el Robelló
és de Reus,
el Ferran,
i el director,
el Miquel Àngel Fernández,
també és de Reus,
tot i que viu a Salou,
però és més reusenc
que no pas de Salou.
Vull dir que
tenim uns pastorets
així com a barrejats.
Sou una companyia
supermunicipal, no?
Exacte,
ja està bé això, no?
Molt bé,
parlareu de qüestions
directament relacionades
amb l'actualitat política,
és a dir,
que qui baixi
trobarà temes
que li seran familiars,
coneguts,
també alguns personatges,
no?
Diguem-ne,
també d'aquest tarannà,
d'aquesta política nostra?
o...?
Bueno, a veure,
el personatge com a tal
no apareix al polític,
no?
El que passa
que es fa referència.
El seu esperit.
El seu esperit apareix
i, a més,
algú diu que
els satanars
que teniu vosaltres
s'assembla molt
a tal persona,
no direm qui,
o aquest té deix,
o són uns 15 anys,
té el deix
d'aquesta persona.
Diu, bueno,
això ja és una mica lliure,
no?,
la interpretació.
A veure,
seria massa evident
posar els seus personatges
damunt de l'escenari,
no?
Sí que sí,
en parlem i bastant d'ells,
el que passa
que treure's directament
ja em sembla molt fort.
El que seria interessant,
i això és un crit
que faig a la gent,
una crida que faig
a la gent
que són populars
a Tarragona,
polítics i demés,
és que si algú està interessat
en sortir als pastorets,
estem encantats
que sortin polítics i demés,
que s'ho passarien molt bé
tots plegats.
Ells els primers,
probablement.
Ells d'actors?
D'actors,
clar,
perquè no,
paper petit,
no?,
però t'ho imaginat
veure,
jo què sé,
per dir alguna cosa,
un exemple,
potser massa agosarat,
veure un exemple,
veure el Nadal fent un,
l'alcalde,
fent un personatge
de pastorets,
per exemple,
seria molt interessant,
o algun regidor que altre,
del partit que sigui,
no tenim manies,
o algun polític
de nivell nacional,
és a dir,
el mateix Bergalló,
alguna vegada ens ha dit
que ell li faria molta gràcia sortir,
i evidentment té la porta oberta,
el que passa que
la seva,
bé,
té molta feina,
que els polítics
tenen molta feina sempre,
i és difícil.
però mira,
em sembla que va ser l'altre dia,
la setmana passada,
al Parlament de Catalunya,
que van fer una cantada popular,
els diputats van fer una cantada,
no sé quin dia,
ara me'n recordo,
però estava mirant per la tele
i feien allò,
doncs al final d'acabar la sessió,
doncs se plegaven tots,
i feien,
cantaven una cançó,
no sé quina,
no em facis dir quina,
però...
I ho havien dit cantar molt malament,
suposo,
no?
No ho vaig sentir,
no ho vaig sentir,
francament,
però ho vull dir,
que em va cridar l'atenció,
que mira,
també fan...
Exacte,
això seria el mateix,
fer una intervenció,
nosaltres encantats de la vida,
perquè seria una forma
que el polític de veritat
baixés el món real de la ciutat,
almenys a l'escenari,
i que a més a més
seria una forma de propaganda,
tant que us agrada,
que els agrada els polítics
la propaganda i tot això,
és una forma també
de sortir a les fotos,
no?
En aquesta edició d'enguany,
què passa més, Jordi?
La plana nacional
a nivell de Catalunya,
amb el cas que heu introduït,
la plana local,
a Tarragona,
a Cucà,
a Tarragona
i al Camp de Tarragona?
A veure,
és que hi ha temes
molt sucosos aquest any,
aquest any ha sigut difícil
fer la selecció de temes
perquè hi ha uns quants.
Per començar,
ja saben també la gent
que veu Pastorets,
el públic,
que hi ha una part
de Pastorets
que són les cobles,
que són uns versos satírics
cantats,
que parlen sobre,
bueno,
sobre temes,
els que vulguem,
al principi.
Aquí tenim sis cobles,
de les quals
dues ja estan fixades
perquè són les que canta
sempre el rovelló,
referint-se al sopar
que es fotrà
quan vagi al casament
del Lluquet
i de l'Isabeló
i el Lluquet
canta una cançó
per la seva estimada.
Però a banda,
les altres quatre que queden
són lliures
per cada any
col·locar els temes
que vulguem.
Aquí tenim quatre temes
col·locats.
I a banda d'això,
durant l'obra,
també apareixen altres.
Aquest any és que és molt sucós.
Tenim temes municipals
molt interessants
per poder parlar-ne
i criticar.
Temes del camp de Tarragona
molt interessants
també per criticar.
Temes a nivell nacional,
a nivell estatal,
canvis de govern
a tot arreu.
Vull dir que és un any
d'aquells bons,
per poder fer conya
del tema.
Què s'hi faries fer
amb els oients
per aconseguir dues entrades?
Els oients?
Doncs, a veure,
que...
Que residin en alguna part?
Sí, o potser que...
Oh, més fàcil.
No sé,
això també té això
una mica a la teva disposició,
però podíem dir-los també
que es diguin
a veure si coneixen
algun personatge
que no siguin els típics
de tot l'any,
el Lluquet,
Rubelló,
Satanas i Ocifer,
si coneixen altres personatges.
Una miqueta pregunteta,
un test.
A part dels personatges
més coneguts,
si en saben dir el nom
d'algun dels altres personatges
dels Pastorets,
doncs 977,
ja ho sabem,
24,
47,
67,
tenim entrades
per anar concretament dissabte,
és a dir,
que si no poden anar-hi dissabte
ja no cal que truquin,
eh?
Dissabte,
diumenge no en tenim.
Tenim entrades per anar dissabte,
demà passat,
és a dir,
dissabte dia 1
en aquesta representació
que farà el Teat de Metropol
dels Pastorets de Tarragona
a càrrec de la companyia La Gofa
i en la versió
de l'actual consell en cap
Josep Bargalló.
Tenim la primera trucada.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El teu nom?
Isabel,
Isabel Benítez.
Isabeló?
Isabel,
perdona,
m'has dit Benítez?
Sí.
Des d'on truques, Isabel?
De Tarragona.
Molt bé, molt bé.
D'aquí del Port.
Mira, tens aquí el Jordi
de la Gofa.
Sí.
Hola, Isabel,
com estem?
Hola, bon dia.
Com estem?
Una cosa d'Isabel,
tu has anat algun any
a veure els Pastorets de Tarragona?
L'any passat.
I què et va semblar?
Però ho va fer l'assalle,
vaig anar al de l'assalle.
Bueno, així,
no és que ho fem a l'assalle,
sinó que ho fem els dos
cada any, eh?
Sí.
Ah, bueno,
un i els altres.
Anem alternant vaques,
però sí.
Bota, l'assalle són més clàssics,
no?
Més de foc i torres,
no?
Més segur,
respectant el text original.
Isabel,
a veure,
s'ha de dir algun dels personatges
que no siguin d'aquests
coneguts coneguts?
Va.
Que no siguin coneguts coneguts?
Sí, que no siguin.
Ara sí que m'has agafat així.
Ai.
Dona, pensa,
pensa que si n'hi ha els bons,
i n'hi ha els dolents.
Ja he dit que els satanàs
i els fes són els dolents
i els bons són,
però no a banda,
Lluquet i Rovalló,
això de bons és una mica especial,
però bueno,
diguem que són bons
i hi ha que haver un altre bo també,
no?
Un altre bo, sí.
Qui pot ser?
Qui és el més bo de tots?
El més dolent i el més...
El que surt amb l'espasa, va.
El que surt?
Amb l'espasa.
Un moment, un moment, eh?
Sí.
A veure,
què deus estar fent la Isabel?
Saps què està fent?
Està buscant el programa,
el programa o el llibre.
Isabel?
L'Àngel, no?
L'Àngel.
I com se diu l'Àngel?
Que ho saps?
Sí.
Com?
Com la cervesa es diu.
Com la cervesa.
Isabel,
però si t'ho estem posant molt fàcil, eh?
Sí.
Sant...
Sant què?
Sant Rabiel.
Bueno, vale, aquest també, sí.
Mira, cervesa.
Doncs vinga, Isabel.
Ui,
mal que ha passat.
Prou la superada.
Tens dues entrades,
sobretot veniu a buscar-les
perquè si no algú altre
se'n quedaria sense.
Sí, no, no, no,
que vindré a buscar-les.
Doncs tens dues entrades per dissabte.
Encara ja estàs molt de temps
sense trucar
per una malaltia
desgraciada.
Com ho trobes?
Millor?
Sí.
I, bueno,
no ve a casa ara.
Vale, no pateixis.
Sí.
Vale, pues gràcies.
A veure si ara començo ja a trucar
i a parlar.
una forta abraçada
i que provi l'any 2005.
Doncs vale, gràcies.
Ens veiem, Isabel.
Vale, que vagi bé.
Adéu.
Doncs vinga, dues entrades,
s'entendem, sis.
En queden quatre.
Tindrem pròs personatges
o no per anar a preguntar?
Ui, i tant.
Són molts.
9-7-7-24-47-67.
La Isabel Martínez Benítez.
Té dues entrades
per anar dissabte
al Dia de Metropol
a veure els pastorets
en aquesta versió
de Josep Bergalló
i la companyia La Gofa.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El teu nom?
La Paquita.
La Paquita?
Lleixar.
Des de Constantí.
Exacte.
La Paquita Lleixar.
Com estem, Paquita?
Bé.
Ja han fet balans del 2004
o encara no?
No, encara, no, encara.
I ha sigut bona aquest any o...?
Mira, segons com tu miris.
Per sí, per no.
Molt bé.
Paquita,
tens aquí el Jordi de la Gofa.
Hola, Paquita.
Com estem?
Hola, bé.
La Paquita es toca de Constantí.
De Constantí.
Està bé, això.
No que no sigui només
Tarragona a centre,
sinó també a Constantí.
No, perquè no.
A més, et dic una cosa, Paquita,
que també els pastorets de Tarragona
també hi surt Constantí, eh?
Ah, sí?
I tant.
Més d'una vegada, de més.
Ah, bé.
Ara som pobles veïns, no?
Està bé.
Sí.
I al Moussodeu, també,
que potser surt.
Ah, exacte.
També surt, també surt.
Molt bé, Paquita,
escolta'm,
algun personatge d'aquests
dels pastorets
que no siguin dels coneguts?
Oi, és que jo fa tants anys
que no els hi veig.
I l'arcàngel no serveix?
Sí, no serveix l'arcàngel.
Doncs la Mare de Déu, veus?
Vinga, Paquita,
no en parlem més, Paquita.
No en parlem més.
Tens dues entrades, també,
aquí per anar a veure,
el dissabte, també, eh?
Sí, d'acord.
A les quarts de set,
al Tieta Metropol.
Una forta abraçada.
Gràcies, igualment,
i bones festes, bon any,
i tot allò que esperem passar bé.
Esperem, esperem que comenci bé el 2005.
I tant que sí.
Adéu, Paquita.
Vinga, adéu-siau, adéu.
Doncs vinga, dos, quatre,
dos i dos, quatre,
i dos, sis,
se n'en quedaran dos més.
Dos entrades més,
977-24-4767,
les últimes entrades, ja.
Que arreglem per anar a veure
els pastorets de Tarragona,
dissabte,
al Tieta Metropol,
977-24-4767.
Ja ho veus, Jordi,
que per dir personatges,
més que en dirien, encara, no?
I tant,
me'n guanyen uns quants, eh?
Doncs quanta gent sou a la gofa,
fent la...
A veure,
quan diem personatges,
simplement,
el que és estrictament personatges,
som uns vint i pico.
Però, clar,
si això junta,
és que hi ha gent que balla,
i que n'hi ha gent que toca el piano,
i que música,
i també apareix
una colla de castells pel mig,
i tot això,
ja,
doncs damunt de l'escenari,
poden aparèixer 50 persones tranquil·lament.
I, a més a més,
comptant que hi ha tècnics
que no surten,
però que hi són,
i, a més,
doncs imagina la gent
que impliquem fent uns pastorets.
I això porta feina, no?
Perquè, clar...
Porta molta feina.
Compaginar-ho tot,
que tot surti
quan ha de sortir,
que la música entri quan ha d'entrar...
En fi, no sé què...
Mira,
és una feina de molt de temps
i de molta gent.
A vegades,
sempre n'hi ha l'estigma, no?,
de fer pastorets
és una cosa molt tonta
i que és la part més bàsica del teatre,
i, a més,
jo us puc assegurar,
portem molts anys fent pastorets,
i us puc assegurar
que és complicadíssim,
perquè avui en dia,
l'any 2005,
amb les opcions que té la gent
de lleure i d'oci,
fer teatre és una de les últimes,
ja us ho dic.
I, a més a més...
Però fer teatre, on el teatre?
Fer teatre ja és complicat,
perquè els que feu teatre
ja ho sabeu,
que fer teatre el fas
quan pots,
no quan vols,
és a dir,
quan toca,
i a ningú li agrada
anar a estar a casa calentet
a les 8 de la tarda
i aixecar-se del sofà
per anar a assajar.
I som molta gent
que surt a l'escena
i que, clar,
s'ha de combinar tot,
no?
Som molts mesos,
perquè ho fem des de l'octubre,
i això,
comencem a assajar,
i és molta gent,
i llavors, clar,
és complex el tema
de lligar tot.
Més quan fas un espectacle
de cada any
canvia una part,
que no és el mateix exactament,
i per tant,
la gent se l'ha d'explicar
i ensenyar bé
el que té que fer i tot això.
Per tant,
és feina,
és molta feina.
Que passa que és una d'aquelles obres
que,
no ho sé,
jo m'imagino,
que si en aquell moment
que estàs allà,
no sé si es diu el directe també,
el teatre,
en fi,
l'escenari,
el directe,
i no et ve que ja faràs
si en dius una altra,
potser no passa res,
Bé,
sí,
evidentment,
és una obra
que es presta bastant
a la improvisació,
el que passa
que no ens agrada a nosaltres,
perquè pensem
que improvisar
és només l'últim recurs
quan,
que ho dius tu,
que et deixes en blanc
o perquè algú
s'ha despistat,
o alguna cosa així,
però normalment
no ens agrada jugar
amb la improvisació
perquè és molt delicada,
el respecte a l'espectador
té que ser absolut
i estàs oferint
un treball
de molts mesos
a unes persones
que han pagat l'entrada,
excepte els sis
que la tindran gratuïda.
I hi ha dos que encara
no han trucat,
eh?
A veure,
a veure,
és a dir,
dos que vulguin entrar
per anar a franc
als Pastorets,
a Tarragona,
al Teat de Metropol,
aquest dissabte,
a dos quarts de set,
dos entrades de franc,
977-24-47-67,
n'hem donat quatre
i en tenim dues més encara,
si no els vol ningú
els quedarem nosaltres,
eh?
Amb això no també,
mira el Lluís,
el Lluís mateix,
no?
Però ja veuràs
com tocarà el Lluís,
977-24-47-67,
digues,
perdona.
No,
està dient això que...
Ah, no sé què està dient tu,
però...
Mira,
ja han trucat,
ja han trucat,
és que Lluís t'has quedat
sense entrades,
a veure qui serà el que
se'ls emportarà.
Hola,
bon dia.
Hola,
bon dia.
El teu nom?
Carme.
Carme,
què més?
Aguilar.
Carme Aguilar,
com estàs amb Carme?
Doncs miri,
agripada.
Agripada?
Molt bé.
Bé,
molt bé no.
Molt bé no,
però vaja.
Molt normal,
aquesta època d'hora.
Eh,
que sí?
Però avui,
quin està constipat avui?
Aquest dia és tothom,
gairebé tothom.
Ai que sí.
Molt bé Carme,
estem preguntant personatges
que no siguin dels coneguts
de l'obra Als Pastorets.
Ja han dit
l'Arcàngel Sant Gabriel,
la Verge Maria,
quin altre podríem dir?
Pues Sant Josep.
Clar,
això és la lògica plastant,
perquè si no,
la Verge Maria Soltera
per allà no la podíem tenir.
Clar que no.
El Lluís diu que és fàcil,
el Lluís diu que...
És fàcil,
no?
Me l'has posat molt fàcil?
Ho estem fent molt fàcil,
això, eh?
Sí?
Carme,
tu no t'atreviries a recitar
una part dels pastorets?
Ai, no.
Jo vull encara menys.
Escolta,
cuida't molt, eh?
D'acord.
I què t'anava a dir?
Les entrades
les tens aquí a Tarragona Ràdio,
d'acord?
Molt bé,
moltes gràcies, eh?
Un abraçada, Carme.
D'acord.
Adéu, Carme.
Ben dia, ben dia.
Doncs mira,
ja estan repartides les sis.
Molt fàcil,
ho hem fet això,
de donar les entrades
per anar a Franca
al Teatre Metropol dissabte
amb aquests pastorets de Tarragona
que, Jordi,
segur que anirà molt bé, no?
Sí, esperem que sí,
vaja, no sé,
cada any va millor,
per tant,
esperem que no es trenqui
la lògica, no?
Doncs ja ho saben,
dissabte,
d'una banda,
dos quart de set
al Teatre Metropol
i d'altre,
diumenge,
segona representació
d'aquests pastorets de Tarragona,
versió de Josep Bergalló.
Què hi serà?
Quan vindrà dissabte,
diumenge?
Ho sabeu?
Doncs no ho sé,
avui el tenim que veure
i ens dirà
quantes entrades vol
i quin dia.
el conseller en cap,
l'actual conseller en cap,
que en el seu moment
va fer aquesta versió
del clàssic de
Josep Maria Folk i Torres
i que podran veure
com deia,
dissabte i diumenge
al Metropol
a dues quartes
de set de la tarda.
La companyia de la Gofa
és qui l'haudurat a terme
que em portarà a l'escenari.
Jordi, gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Que vagi molt bé.
Adéu, gràcies.