a peu d'altar i llavors començarà el solemne ofici.
Els recordem que aquesta transmissió és una col·laboració entre Tarragona Ràdio
i la delegació diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Aquesta transmissió l'oferirem íntegrament
fins al moment que les autoritats i els senyors arquebisbes abandonin el temple.
La catedral presenta una gran entrada,
potser evidentment no tan espectacular com la del diumenge passat,
però déu-n'hi-do.
És aquelles ocasions en què la catedral s'omple
i ara hi ha una gran quantitat de persones davant de la capella Santa Teclesi,
la popular capella dels marbres,
on estan esperant que surti en processó el braç que portarà el senyor arquebisbe
fins a l'altar major.
Ho farà acompanyat dels membres del capítol de la catedral.
Aquesta cerimònia, aquesta solemne eucaristia,
els cants de l'assemblea aniran sostinguts
pel cor i l'orquestra dels amics de la catedral
que dirigeix mossèn Miquel Barberà.
El silenci, després de l'enorme tronada que s'ha sentit abans,
encara es fa més palpable.
No podem alçar gaire la veu per no molestar les persones
que estan disposant-se a seguir aquesta funció litúrgica
a les proximitats a aquest punt de retransmissió.
Van entrant autoritats, en aquest cas les autoritats militars,
que es col·loquen també amb un dels seients reservats a la nau central.
Tant el creuer com tota la nau estan realment plena
i veiem que cada vegada s'està concentrant més gent
al voltant de la capella de Santa Tecla.
És una devoció aquesta realment antiga.
Aquesta devoció, com dèiem,
es remunta ja a una època molt llunyana.
La tradició ja parla dels temps apostòlics,
en temps de Sant Pau,
de la qual era deixeble Santa Tecla.
De fet, la devoció però sembla ser que es va arralar fortament
arran de l'arribada dels monjos que fugien de la fúria iconoclàstica
que es va desformar al Imperi Bizantí.
En aquestes circumstàncies,
aquests monjos van fugir d'aquelles terres gregues
i van vindre a la nostra ciutat portant el provat reliqui,
el braç, el primer dels que hem tingut aquí.
I ara en aquests moments surt el braç de Santa Tecla
de la seva capella on es va negar tradicionalment.
Sonen les notes del cant d'entrada
propi d'aquesta jornada
que interpreten els amics a la catedral
tant el seu cor com la seva orquestra
acompanyats de l'orga de la catedral.
Dirigeix el conjunt musical
mossèn Miquel Barberà,
mestre capella del nostre primer temple.
La jornació que s'està concentrant
al voltant de la capella Santa Tecla
ens impedeix veure ben bé el que passa,
però en aquests moments hem observat
com el senyor arcabisbe està a punt d'iniciar
la processó que la durà per primera vegada
duent aquesta relíquia
que recordem la primera va fer cap a Tarragona
l'any 630.
Un
grã.
Grà.
Un
получить
un
let
M'envoltaven els llaços de l'amor,
tenia davant meu els seus parants,
vaig invocar el nom del Senyor,
ah, Senyor, salveu-me la vida.
M'envoltaven els llaços de l'amor,
ens salveu-me la presa,
que salveu-me la presa,
a la seva subèmplica,
que salveu-me la presa,
que salveu-me la presa,
que salveu-me la presa,
el Senyor és just i benig.
Ara ja veiem el senyor arcabisbe com porta el braç
i entra a la nau central.
tothom dampeus mentre mossèn Joan Magí
està cantant aquesta introducció pròpia de la diada de Santa Tecla.
Ara ja arriba a les immediacions del presbiteri la creu alçada,
precedida del turiferari,
és a dir, la persona que porta l'incenser,
i darrere de la creu alçada d'aquesta creu arquebisbal
ve un diaca portant l'Evangeliari.
Darrere inicia la processó de preveres.
Són els preveres de la ciutat
i representants de les diferents comunitats religioses
que tenen la seva seu aquí a Tarragona.
Després també segueixen els membres del capítol de la catedral
i el senyor arcabisbe portant la relíquia de la Santa.
De fet, molt poc se sap sobre l'origen de la devoció per Santa Tecla
a la nostra ciutat,
tret del que es diu en els magnífics i acurats treballs
publicats pel gran historiador, doctor Josep Sánchez Real.
La majoria d'autors que han tractat aquest tema
admeten que el seu culte fou introduït en el segle VI
per sacerdots i monjos grecs que, per aquell temps,
s'establiren a Tarragona.
Ara el senyor arcabisbe ha cedit la relíquia
a un dels seus vicalls episcopals,
el mossèn Joan Anton Sador Perelló,
que l'ha depositat amb la peanya
des de la qual presidirà aquesta cerimònia.
La catedral està plena completament de fidels
que segueixen en devoció a aquesta solemne Eucaristia.
al cant recordem que és una música de mossèn Miquel Barberà
amb orquestació del mestre Joan Juncà.
El senyor arcabisbe està procedint a la insensació de l'altar.
i el senyor arcabisbe va acompanyat en aquests moments
i el senyor arcabisbe va acompanyat en aquests moments
S'arcavisme va acompanyat en aquests moments el cananja doctor Esplugues.
Dirigeix els cants de l'Assemblea el senyor Jordi Guàrdia i ara en aquests moments el senyor Jaume Roig, membre del capítol, farà una munició d'introducció.
En el nom del Pare, del Fill i de l'Espírit Sant, la pau sigui amb vosaltres.
Germans, preparem-nos a celebrar aquests sants misteris reconeixent els nostres pecats.
Era la veu del senyor Arcavisme.
Vos que sou la força dels nostres màrtirs,
Senyor tingueu pietat.
Senyor tingueu pietat.
Aquesta invocació la canta la senyora Núria Salla.
Vos que amb la vostra sang ens fireu justos,
Cris tingueu pietat.
Cris tingueu pietat.
Cris tingueu pietat.
Senyor tingueu pietat.
Vos que plagueu els fills de Déu dispersos,
Senyor tingueu pietat.
Senyor tingueu pietat.
Senyor tingueu pietat.
Que Déu omnipotent s'apiadi de nosaltres,
Ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna.
Són les notes del Glòria,
amb música de mossèn Mítel Barberà.
i tín, vos cridה o pietat.
Vos gràcies per la Vocul meu e de bençà glòria.
Senyor correr, silestiu,
Leu paret i bugrer?
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.





Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.



Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Força dirà ara a la lectura del Vangeli.
El Senyor sigui university.
No, el nostre serí.
Lectura de l'Evangeli segon Sant Mateu.
Glòria a vos Senyor.
En aquell temps, Jesús, digué als deixebles aquesta paràbola.
Passarà amb el regne del cel com en Déu noies, que sortiren amb torxes a rebre les pors.
N'hi havia cinc de prudents i les altres cinc eren desassenyades.
Les desassenyades no s'emportaren oli per les torxes,
però cadascuna de les prudents s'en proveï d'una ampolla.
Com que el nuvi trigava, els vingués sol i totes s'adormiren.
Ja era mitjanit quan se sentí cridar.
L'esposa és aquí, sortiu a rebre'l.
Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes.
Les que no tenien oli digueren a les altres,
doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen.
Però les prudents els respongueren,
potser no n'hi hauria prou per a totes.
Val més que aneu a comprar-ne.
Mentre hi eren, arribava el nuvi
i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa
i la porta quedà tancada.
Finalment arribaren també les altres
i deien des de fora
Senyor, Senyor, obriu-nos.
Però ell els respongué
Us dic amb tota veritat que no us coneix.
Balleu-nos perquè no sabeu ni el dia ni l'hora
Paraula del Senyor
Ha entonat l'Evangeli al diar
que mossèn Raimon Mateu
que procedeix ara, precedit del toriferari,
el que porta l'incens i els canelobres
a tornar cap al presbiteri
portant en alt l'Evangeliari.
S'arriba ara fins a la seu.
El Senyor Arquabisbe vés a l'Evangeli
i es dispoja a pronunciar la seva primera homilia de Santa Tecla
com a arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
És així les paraules de mossèn Monsenyor Jaume Pujol
el qual acompanyen mossèn Francesc Gallart
en lloc de preferència com a degà del capítol
i mossèn Joan Antón Sador Perelló
com a vicari episcopal de Tarragona.
Escoltem les paraules del nostre pare i pastor
un senyor Jaume Pujol i Valcells.
El Senyor troba vetllant aquesta verge prudent
i la feu entrar amb ell a les noces.
Benvolguts, prevers concelebrants,
benvolguts, germans i germanes.
Aquestes paraules que amb tanta alegria
ressonen avui en aquest temple
catedral metropolitana i primada de Tarragona,
aquestes paraules de lluança
que la litúrgia dedica avui a la nostra patrona,
Santa Tecla, Verge i Màrtir,
ens inviten a prendre exemple de la seva vida,
a vetllar amb l'esperit atent
i amb les torxes enceses,
tot esperant la vinguda del Senyor
per entrar amb ell a les noces celestials.
Com ja sabeu,
però és per a mi bonic recordar-ho
en la primera festa de Santa Tecla
que em toque presidir
i amb molta emoció
he portat el seu braç
aquí al peu de l'altar
perquè presideixi la nostra Eucaristia.
Una antiquíssima tradició,
molt estesa entre els primers cristians,
descriu que Sant Pau,
en la seva primera missió,
empès per l'Espírit Sant,
va anar a reure a la ciutat d'Iconi.
Allí es va al·lotjar en el pis alt d'una casa
on totes les tardes anunciava l'Evangeli
i eren molts, els jueus i els grecs,
que s'hi reunien per escoltar-lo.
Com que era estiu feia calor
i les finestres eren obertes.
El carrer era estret
i a la casa de davant
hi vivia una noia que es deia Tecla.
Les paraules de l'apòstol
li arribaven clares i lluminoses.
Ella escoltava.
Així, dia rere dia,
segueix dient la tradició,
el seu cor es va anar
amarant de la llum de l'Evangeli.
La fe es va obrir pas en el seu Espírit.
Santa Tecla va descobrir el Senyor,
va rebre el baptisme
i emprenguer el camí
que passant per la creu del martiri
la portaria a la glòria.
Ara retinguem aquests fets
que s'aniran envellint amb altres
i aturem-nos a contemplar
aquesta donzella
que recolzada a l'àmpit de la finestra
de casa seva
no es canse d'escoltar
la paraula de Déu.
Ella és com Maria,
la germana de Látzer,
que bo i asseguda als peus del Senyor
bevia la seva paraula.
Ella és com Maria,
la mare de Jesús,
que guardava en el seu cor
les paraules del seu fill.
Benaurats ha dit el Senyor
els que escolten
la paraula de Déu
i la guarden.
Amb els cristians
de tots els temps,
també nosaltres
la proclament benaurada.
Què en dona de fruit
qui rep la semença
en terra bona,
qui escolta la paraula
i la comprèn?
L'un, com diu l'Evangeli,
fa cent,
l'altre 60,
l'altre 30.
Germans i germanes,
una gran missió
se'ns ha confiat
als fills de l'Església
en començar
el nou mil·lenni.
Encendre un altre cop
la fe cristiana
d'una Europa
que sembla que a poc a poc
s'està allunant de Déu.
Dins nostre,
cadascú,
sense adonar-nos,
ens tornem a poc a poc
més materialistes.
Ens fixem només
de vegades
en el que veiem
o toquem.
enmig
de tants valors
que contemplem
també
a la nostra societat,
cal augmentar
la vida
de l'Espírit,
el sentit
de la transcendència,
el sentit moral
de la nostra societat.
Sí,
germans,
el compliment
d'aquesta missió
tan sols és possible
si sabem
escoltar
la paraula de Déu.
Hem de meditar
l'Evangeli,
hem de dedicar
temps a la pregària.
Tant de bo
l'exemple
de Santa Tecla,
la nostra patrona,
ens mogui
a prendre'ns
seriosament
aquesta obligació.
Perquè ha arribat
un moment
en què el Senyor
ens pot retreure
allò que un dia
retreia
a Tomàs de Campis.
Fins ara
no paro
de parlar
a tothom,
però molts
endureixen
la seva oïda
i no volen
escoltar
la meva veu.
A molts
els agrada més
escoltar el món
que no pas Déu.
segueixen
més fàcilment
els gustos
de la seva carn
que no allò
que plau a Déu.
El món
promet coses
temporals
i petites
i he servit
amb gran avidesa.
Jo
prometo
coses
grans
i eternes
però els
corres dels homes
s'esmussen.
Fins aquí
Tomàs de Campis.
Germans,
són moltes
les coses
boniques
i bones
que Déu ha disposat
per a nosaltres
perquè les fruïm
amb acció de gràcies
però mai
no hem de permetre
que aquestes coses
ens privin
d'escoltar
la seva veu
d'atendre
els germans.
És bo
viatjar
per exemple
i és bo
fer l'esport
però si per culpa
del viatge
o de l'esport
deixem de complir
el precepte dominical
com volem
que això
plaguï a Déu?
És bo
estar ben informat
però no és bo
perdre el temps
estafanejant
xafarderies
davant d'una revista
o de la televisió
qui fa això
com serà capaç
d'escoltar el Senyor
quan parli tot baixet
al fons del nostre cor?
És bo
que el jovent
s'esbarregeixi
de forma sana
amb bon humor
i alegria
però si això
els porta
a cercar
afanyosament
satisfaccions
immediates
i artificials
que porten
a l'egoisme
això no pot agradar
a Déu.
És bo
el treball
però si no
s'acapara
el temps
que hem de dedicar
a la família
i als amics
i a preocupar-nos
dels més pobres
i desvalguts
si ens deixem portar
d'un materialisme
consumístic
que anestesia
la vida
de l'Esprit
això no és bo.
Fem avui
davant del braç
de Santa Tecla
una mica d'examen
germans i germanes
i esmenem
la nostra vida
perquè és cert
que Déu ens parli
diu el llibre
de l'Apocalipsis
siguis celós
i converteix-te
mira
sóc a la porta
i truco
si algú escolta
la meva veu
i obre la porta
entraré a casa seva
i soparé amb ell
i ell amb mi.
Tecla
escoltava Jesús
quan escoltava
Sant Pau
així és l'Església
qui us escolta
a vosaltres
m'escolta a mi
diu Jesús
als apòstols
escoltar Déu
comporta també
escoltar el magisteri
de l'Església.
Jesús continua dient
qui no fa cas
de vosaltres
no fa cas de mi
i qui no fa cas
de mi
no fa cas
del qui m'ha enviat.
Els cristians
tenim la seguretat
que escoltant
els pastors
de l'Església
el Sant Pare
els bisbes
i els preveres
trobem el missatge
de salvació.
És Jesús
sempre present
a l'Església
qui guia el seu ramat
per mitjà
dels seus pastors.
Avui tenim
els tarragonins
molts més mitjans
que el temps
de Sant Pau
i Santa Tecla
per escoltar
la paraula de Déu.
Que l'exemple
de Santa Tecla
verge i màrtir
en el primer segle
de l'Església
espereu-ni
la nostra fe
i ens dugui
a escoltar
fidelment
la paraula de Déu
en la intimitat
del nostre cor
i en la proclamació
del seu magisteri.
Escoltar
la paraula
de Déu
i sembrar-la
abundosament
en el nostre segle
per tot arreu
començant
per als que tenim
al nostre costat.
S'està preparant
la Convecció
per Europa
de l'any 2004
que configurarà
considerablement
el nostre futur.
La nostra ciutat,
patrimoni
de la humanitat,
té també
una vocació
europea.
ho fa ben palès
la presència
en aquesta celebració
dels representants
de les ciutats
europees
a Germanades
en Tarragona.
Emplau saludar
ben cordialment
els representants
de la ciutat
d'Alger
amb la mateixa
llengua que parlem
nosaltres
i que encara
mantenen viva.
La vostra presència
ens fa reviure
arrels històriques
comunes
i fa créixer
la nostra fraternitat.
Veramente
si amolieti
de la vostra amicizia.
J'exhali
trè cordialment
els representants
de la ciutat d'Avignon
i de la ciutat d'Orléans
i remerci
la vostra presència
aquí.
Nous soms
heres
de vostra visita
i de vostra fraternitat.
J'exhali
amb la cordialitat
de la presentació
per l'Estat
per l'Estat
la vostra presència
aquí
és per
l'expressió
d'un nostre amició.
com santa tecla
i com les verges prudents
de l'Evangeli
acollim Cris
l'espòs
amb la torxa
baptismal
encesa
la torxa
de la fe
de l'esperança
i de la caritat.
Fins aquí
la homilia
de Monsenyor
Jaume Pujol
del Cells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i primat
en aquesta
primera
festa
de Santa Tecla
que presideix
són ara
les notes
del
crec que
en un sol 10
música
de
Miquel Barberà
i orquestació
de Joan Juncà.
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
Fil unigènit
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comença tot seguit el que és la litúrgia de l'Eucaristia.
La ciutat implorant la seva benedicció per la intercessió de la nostra patrona Santa Tecla.
Responeu, escolteu-nos, Senyor.
Pel Papa Joan Pau, per l'arcabisbe Jaume, per tota l'Església,
demanem la força dels màrtirs per confessar l'Evangeli amb la paraula i la vida.
Preguem el Senyor.
Per les parròquies, moviments, estòlils, demanem cercar sempre en l'Eucaristia
la força per renovar com el llevat en la pasta les famílies i la societat.
Preguem el Senyor.
Per la ciutat de Tarragona i per tots els que la habiten,
demanem la convivència en la pau i actituds acollidores amb les dificultats dels que hi cerquen treball.
Preguem el Senyor.
Preguem el Senyor.
Pels que treballen al servei dels malalts, els immigrats i la gent gran,
per la presó i els col·legis, instituts i universitat,
que la finalitat última de tant treball sigui el bé de les persones.
Preguem el Senyor.
Preguem el Senyor.
Pels que han sortit d'aquest món ferms en l'esperança de la immortalitat,
que siguin trobats dignes de la festa del Regne del Cel.
Preguem el Senyor.
Preguem el Senyor.
I pels qui avui celebrem la festa de Santa Tecla,
demanem que per l'Eucaristia el goig d'aquesta diada ens doni la primícia de la festa del Cel.
Preguem el Senyor.
Escolteu, Pare, al poble que commemora el martiri de Santa Tecla,
i per la seva intercessió veniu a la ciutat talment que els seus fills
obtinguin de vos tot allò que esperen de la vostra mà.
Per Jesucrist, nostre Senyor.
Senyor.
Per Jesucrist, nostre Senyor.
Ara, el dia que procedeix a col·locar a l'altar les ofrenes,
que en un moment estan portant aquí cap al presbiteri,
ara d'aquí uns breus instants començarà el que hem dit abans a la litúrgia de l'Eucaristia,
d'aquesta diada de Santa Tecla.
La Catedral de Tarragona es troba plena de gom a gom
de persones que estan seguint aquesta cerimònia litúrgica aquí a la Catedral de Tarragona
i que arriba a vostès per una gentilesa i una col·laboració conjunta
de Tarragona Ràdio i la Delegació Diosesana de Mitjans de Comunicació Social
de l'Archivisbat de Tarragona.
Recordem que això és possible gràcies al treball dels nostres companys,
Sílvia Gracia, els estudis, Joan Maria Bertran a la unitat mòbil,
que per sé ara han tingut els problemes amb els micròfons però els ha resol ràpida i eficientment,
i l'acompanya Núria Cartunyà.
sort que l'altar agafa la patena amb el pa i la té una mica alçada sobre l'altar i està dient l'oració anomenada secreta.
Està ara procedint també a incensar el calç de la patena,
mentre sonen les notes de l'orga de la catedral de Tarragona,
aquesta santa església catedral basílica metropolitana i primada.
El senyor Archivisbat se dirigeix, acompanyat d'un membre del capítol,
no sé, n'espluga, escritura més a xeremania,
a encensar la creu que presideix aquesta celebració.
El senyor Archivisbat, com és propi en aquestes funcions litúrgiques dirigides a un màrtir,
porta els seus ornaments vermells.
ara el turiferari es agressa cap als fideus i els incensa dels tres moviments.
de rigor i saluda a l'Assemblea i aquesta retorna a la salutació.
Pregueu, germans i germanes,
perquè aquest sacrifici meu i vostre sigui agradable a Déu Pare Omnipotent.
Que el senyor rebi de mans vostres aquest sacrifici,
a lluança i glòria del seu nom,
i també pel nostre bé i de tota la seva santa solésia.
Senyor, accepteu les ofrenes que us presentem
en la commemoració dels sants màrtirs
i concediu-nos de mantenir-nos ferms en la confessió del vostre nom.
Per Cris, Senyor nostre.
Ara es procedirà a la pregària eucarística.
Els preveres concelebrants es van disposant al voltant de l'altar.
El senyor té un brà Tim impossió de ser molt tràvia a laمل.
I aquest és possible queановats a l'altar.
El senyor sigui amb vosaltres
хорошо y concedim a vosaltres.
És realment just i necessari, oh Pare Sant, que sempre us donem gràcies
i que sempre us glorifiquem, perquè per confessar el vostre nom,
la sang de la màrtir Santa Tecla, besada a imitació del vostre fill Jesucrist,
proclame les vostres meravelles.
Així feu que en el martiri la força es manifesti en la feblesa
i que el dèbil sigui fort a donar testimoni per Cris Senyor nostre.
Per això, amb tots els àngels i els sants, cantem la vostra glòria tot dient.
Aquest cant de Sant, Sant, Sant és la música del mestre Albert Aulé
i l'orquestració del mestre Joan Juncà.
Interpreta, sostenint el cant de l'assemblea, el cor i l'orquestra dels amics de la Catedral,
dirigits per mossèn Miquel Barberà.
Dirigeix el cant de l'assemblea al senyor Jordi Guàrdia.
Vos sou realment sant, Déu i Pare nostre,
i amb raó us canta lluances tot l'univers creat,
perquè pel vostre fill Jesucrist, nostre Senyor, i amb el poder de l'Esprit Sant,
doneu vida a totes les coses i les santifiqueu.
I no deixeu mai de reunir-vos un poble que, de llevant fins a Ponent,
presenti al vostre nom una oblació pura.
Per això us supliquem, oh Pare,
que santifiqueu pel vostre Espírit aquestes ofrenes que hem presentat per a ser consagrades,
perquè es converteixin en el cos i en la sang del vostre fill Jesucrist, nostre Senyor,
que ens confia a la celebració d'aquest sacrament.
Ell mateix, al vespre en què el van trair,
prengué el pa i donant-vos gràcies i beneïm-vos al partir
i el donar als seus deixebles tot dient
preneu i mengeu-me tots,
que això és el meu cos entregat per vosaltres.
Igualment, havent sopat,
prengué el calze i donant-vos gràcies i beneïm-vos al passar als seus deixebles tot dient
preneu i bebeu-ne tots,
que aquest és el calze de la meva sang,
la sang de l'aliança nova i eterna,
besada per vosaltres i per tots els homes
amb remissió dels pecats.
Feu això que és el meu memorial.
Proclamem el misteri de la fe,
per això pari celebrant el memorial
de la passió salvadora del vostre fill,
de la seva admirable resurrecció i de la seva ascensió al cel,
mentre esperem el seu retorn,
us oferim en aquesta acció de gràcies
el sacrifici sant i vivent.
Mireu l'ofrena de la vostra església,
reconeixeu-hi la víctima que ens ha reconciliat amb vos.
Concediu-nos que els que rebem el cos i la sang del vostre fill,
plens del seu Espírit Sant,
ens siguem en Cris un sol cos i un sol Espírit.
Que ell passi de nosaltres una oferenda eterna,
de fi que obtinguem valència amb els vostres escolits,
en primer lloc amb la Verge Maria,
Mare de Déu,
amb els apòstols i els màrtils,
amb Santa Tegla,
amb Sant Fructós,
Sant Auguri i Sant Eulogi,
amb Sant Magí i amb tots els sants,
que sempre ens adonen
amb la seva intercessió.
Us preguem, Senyor,
que aquest sacrifici de reconciliació
dugui a tot el món la pau i la salvació.
Enfortiu en la fe i en la caritat
la vostra església que encara peregrina la terra,
juntament amb el vostre servent,
el Papa Joan Paula,
amb el nostre bisbe Jaume que ens presideix,
i amb els altres bisbes,
els preveres, els diakes
i tot el poble que us heu redimit.
Acolliu les súpliques d'aquesta família
que heu admès a la vostra presència.
Per la vostra pietat,
Pare Clementíssim,
reuniu els vostres fills dispersos pel món.
Als nostres germans difunts
i a tots els que han sortit d'aquest món
en la vostra amistat,
admeteu-los al vostre regne.
Allà esperem retrobar-nos amb ells
i saciar-nos per sempre
de la vostra glòria
per cri, Senyor nostre,
pel qual vos concediu al món
tots els béns.
Han acompanyat en aquesta pregada
i m'acorística
mossèn Francesa Gallart
i mossèn Joan Anton Sedó.
Fidels a un malament del Salvador
i seguint el seu diví mestratge,
de la vostra glòria.
Fidels a un malament del Salvador
i els celebrants
donen al Pare Nostre.
El cant és una harmonització
de Mousset Miquel Barberà
i el mestre Joan Juncà.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Estem en el Rito de la Comunió, hem passat també ara el Rito de la Pau, i ara entrem pròpiament en el que és el cor del Rito de la Comunió.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Mentre sona aquest cant de comunió.
El Fidel s'atancen a rebre la comunió de mans del senyor arcabisbe.
Ara diversos preveres s'atancen també amb cupons per exerir aquesta part de la cerimònia.
Mentre tant, recordem que l'esclat millor dit de la devoció per Santa Tecla es va produir tot just a fou reconquerida a Tarragona als àrabs.
És un esclat que, sens dubte, seria el ressorgiment d'una antiga tradició.
El que el dia 1 de juliol de l'any 1091, el papa Urbà II, atorgués a l'arcabisbe tarragoní el dret d'utilitzar el pali durant la festivitat de Santa Tecla,
remarca la importància que la mateixa posseia tan sols un any després del començament de la repoblació efectiva de la ciutat.
Per altra banda, a la carta de donació de la ciutat a l'arcabisbe senoleguer, per part del comte Ramon Branguer III el Gran,
l'església de Tarragona figurava com a dedicada a Santa Tecla.
Això no és tant, amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio,
la consolidació definitiva de la devoció i el culte a l'excelso preto màrtir
va tenir lloc el 13 d'octubre de l'any 1198,
al ser fundat per l'arcabisbe Ramon de Castellterçol al benefici de Sant Pau i Santa Tecla
a la capella del seu palau, ja desaparegut.
Anys després, el 10 d'octubre del 1259,
el papa Alexandre IV declarava la festivitat de Santa Tecla com la més solemne,
concedint 40 dies d'indulgència a qui visités el seu altar a la catedral.
La culminació d'aquest procés es va produir el 3 de maig de 1279
a l'acordar al concili provincial convocat per l'arcabisbe Bernat d'Olivella
que el dia de Sant Ticle fos festiu a tota la província eclesiàstica.
Aquest culte, com hem dit abans, sembla que estiria ja molt arrelat
abans de la invasió dels àrabs.
El referent Andreu Tomàs escriu que només així s'explica totalment
l'extraordinària devoció per Santa Tecla des dels primers temps de la reconquesta.
A més, existeix una vella narració inserida en el cronicó de Lluïc Pran
que l'esmenta el doctor Sánchez Real, aquest gran historiador
que ha fet tant per record de la vella Tarragona.
Dèiem que, segons aquesta llegenda, la nostra ciutat, l'any 633,
va rebre l'obsequi de la relíquia del braç de Sant Ticle per part d'un àngel.
Aquest àngel sembla ser que devia ser, en certa manera,
algun d'aquells preveres grecs que fugien dels desastres que hi havia a l'imperi bicentí.
Aquelles lluites internes que acabaran aflavlint segles després aquell imperi.
Podem dir també que el costum d'aquesta festa està perfectament consolidada ja a l'any 1369,
en què hi ha referència de seguissis i guarniments de carrers.
I, a més a més, en aquell temps es disposava que la processó se celebrés al claustre de la catedral
si hi havia algun tipus d'inclemència atmosfètica, com ara la pluja.
Aquest braç de Sant Ticle és el segon que hem tingut en aquesta ciutat
perquè el primer es va perdre durant la dominació àrabe.
Després, aquest braç que es venera actualment va arribar a Tarragona l'any 1321,
tremès a la nostra ciutat pel rei Òsim d'Armènia a petició d'en Jaume II el Just,
el qual, junt amb les cartes de sol·licitud, va enviar al monarca oriental, com a obsequi,
una cadira segellada d'or, pedres precioses, perles, quatre cavalls i dos mil formatges de Mallorca,
a més a més d'altres regals.
De la solemnitat d'aquell primer dia de Sant Ticle amb el nou braç, amb aquesta nova relíquia,
parla amb els seus escrits, el doctor Sánchez Real,
i es menta que va ser aleshores quan es va celebrar la primera de les processons.
En el pas del temps podem dir que la processó va arrelar la nostra ciutat
recorrent els carrers de Tarragona.
En aquest temps hi ha la participació dels ciutadans a FOU multitudinària des del primer moment,
formant els gremis amb les seves banderes respectives,
i, per altra banda, ja consta la intervenció de diverses comparses i jugulars
com a acompanyament d'aquesta processó a finals del segle XIV.
Mentrestant, continua repartint-se la comunió als fidels que omplenen aquesta catedral tarragonina,
aquesta santa església catedral basílica metropolitana i primada de Tarragona.
Recordem que aquesta és la primera de les Eucaristies que presideix
Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arquebisba de Tarragona i primat de les Espanyes.
Mentrestant, acompanya aquesta part de la celebració les notes de l'orga de la catedral,
que interpretem en Miquel Castillejo.
Aquesta transmissió està arribant fins a les seves llars, amics i amigues oïdors,
a Tarragona Ràdio, per la col·laboració entre aquesta emissora i la delegació diocesana
de mitjans de comunicació social de l'arquebisbat de Tarragona.
Aprofitem la benentesa també per recordar-los que aquesta tarda, a les 6, presidides també
pel senyor arquebisba, hi haurà les solemnes vespres de Santa Tecla.
I després, tot seguit, a les 7 aproximadament, s'atindrà lloc la processó del Sant Bràs.
La presència de fidels en guany potser supera fins i tot la d'anys precedents.
El recolliment presideix aquesta cerimònia tan arrelada al cor dels Tarragonins.
Ara ja els darrers fidels estan atençant per a rebre la comunió.
I aviat ja entrarem a la part final de l'Eucaristia.
Gràcies.
Hi ha nombroses persones d'empeus en aquesta celebració, tots els bancs i cadires suplementàries,
fins i tot l'antic cadirat dels Canonges està ocupat per una gran quantitat de fidels
que, com dèiem, omplen aquesta seu tarragonina, aquesta magnífica joia de l'art de transició del romànic al gòtic.
Recordem també que al final d'aquesta celebració es procedirà a la veneració de la santa relíquia de la nostra patrona.
Serà la primera vegada també que el doctor Jaume Pujol doni a vessar aquesta relíquia als fidels tarragonins.
El silenci, com podem comprovar, és absolut a la catedral.
Per aquests sacraments celestials, concediu-nos, Senyor, gràcies abundoses en la festa de Santa Tecla, Verge i Marti.
I feu que pels sofriments d'una mort tan gloriosa, aprenguem a sofrir amb fermesa
i arribem a l'alegria de la victòria eterna.
Per Cris, Senyor nostre.
Ara, el senyor arquebisbe, des de la seu, procedirà a impartir la benedicció.
Que Déu, el nostre Pare, que ens ha reunit per celebrar la festa de Santa Tecla, patrona de la nostra ciutat,
us beneixi, us protegeixi i us conformi en la seva pau.
Que Cris, que ha manifestat en Santa Tecla la força renovadora del misteri pasqual,
us faci autèntics testimonis del seu Evangeli.
Que l'Espírit Sant, que en Santa Tecla ens ha donat un exemple de solidaritat fraterna,
us faci capaços de crear una veritable comunitat de fe i amor.
I que us beneixi Déu Tot Poderós, Pare, Fill i Espírit Sant.
Amén.
Germans, aneu-vos-en en pau,
un de les gràcies de Déu.
Recordeu que avui a la tarda, les vespres, són a les sis,
i posteriorment sortirà la processó.
Després del comiat,
es procedirà a la veneració del braç de Santa Tecla.
mossèn Jaume Roger ha agafat el braç de la seva peanya
i l'ha lliurat amb el senyor arquebisbe, que l'ha besat en munció,
mentre sonen les notes dels goig de Santa Tecla.
recordem que es tracta d'una transcripció d'enrictrats amb una harmonització i orquestració del mestre Joan Juncà,
que arriba fins a vostès amb una interpretació sostenint el cant de l'assemblea del cor i l'orquestra de la catedral de Tarragona,
dirigits per el mossèn Miquel Barberà.
Ara, els preveres assistents a aquesta celebració
estan proseguint a venerar la Sagrada Relíquia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aquesta melodia es remunta per allà al segle XVII i XVIII.
Està molt arrolada dins del cor de tots els tarragonins.
Ara són les autoritats encapçalades per l'alcalde i la seva esposa les que veneren la relíquia.
I en aquests moments podríem aprofitar ja per acomiadar la nostra transmissió des de la Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada
que avui ha presenciat un fet històric, la primera missa de Santa Tecla, el primer ofici solemne,
presidit pel doctor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat.
Recordem aquesta tarda a les sis les vespre solemnes, també presidides pel senyor arcabisbe.
Veiem ara que les representants de les ciutats, les germanades de Clagenfurt, Avinyó, Orleans, L'Alguer,
Estàfor, veneren el Sant Ras.
I procedim ara ja a acomiadar aquesta transmissió.
Repetim un cop més, recordant que a la tarda a les sis hi ha aquestes solemnes vespres seguides de la processó
i que aquesta transmissió ha estat gentilesa de Tarragona Ràdio
en col·laboració amb la delegació d'Issosana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arquivisbat de Tarragona.
Els ha parlat Dirac Bertran des de la Catedral,
des dels estudis Sílvia García,
des de l'unitat de mòbil
que està movent-se pels carrers de la nostra ciutat en aquests dies de festa,
Núria Gartanyà,
i ha tingut cura de la part tècnica
el nostre company Joan Maria Bertran.
Endavant, companys dels estudis centrals.
Gràcies.