Formalment hi ha dues llicenciatures,
que són la de Periodisme i la de Publicitat i Relacions Públiques,
que s'imparteixen en el marc de la Facultat de Lletres,
tot i que, com podeu comprovar, perquè estem in situ,
en un edifici a part i prou inspirador, com has dit abans.
Nosaltres això ho hem batejat amb una marca una mica més àmplia,
que és el d'Estudis de Comunicació,
que no constitueixen una facultat en si mateixa,
formalment, perquè pertanyem a la Facultat de Lletres,
però, com ho heu pogut comprovar, sí que tenim una personalitat molt marcada,
ja partint del fet que estem aquí, físicament,
però també tenim molts vincles i molt bons amb la Facultat de Lletres,
com no podia ser d'una altra manera, perquè hi pertanyem
i, a més a més, tenim molt bona relació amb el de ganat
i estem contents de formar part d'aquesta facultat.
Ara, en l'actualitat, quants alumnes sou?
Aproximadament.
Al voltant dels 350, jo diria,
però estem en fase de creixement, encara no hem acabat de créixer.
El nostre sostre arribarà l'any que ve amb uns 450 estudiants,
que és una xifra bona.
Jo això ho vull destacar perquè la gent es faig una idea,
a la Universitat Complotència, a la Facultat de Ciències de la Informació,
havien arribat a haver-hi 14.000 estudiants
i ara n'hi ha 6 o 7.000.
O a Vellaterra, que és un altre referent a l'Autònoma,
estem parlant de 2.500, 3.000 estudiants.
Per tant, són xifres realment molt grans,
que tenen els seus avantatges però tenen molts inconvenients.
Nosaltres no passarem d'aquesta xifra de 400, 450
i crec que en aquest cas també hi ha més avantatges que inconvenients
en ser mitjans.
La primera impressió és boníssima.
Aquest espai, com deia, en tan particular del seminari,
uns 400 alumnes, vull dir, és la dimensió ideal
per fer unes classes, per compartir, per treballar en equip, no?
Sí, sí.
Nosaltres estem molt contents de la dimensió actual
i de la dimensió a la que arribarem,
perquè estem convençuts que, efectivament, com tu deies,
que és un tamany idoni per una universitat com la Rovira i Virgili,
pel tipus d'ensenyament, que són els ensenyaments de comunicació,
que són ensenyaments amb una càrrega pràctica molt important,
per la qual un nombre desorbitat d'estudiants seria un destorb.
En canvi, un nombre d'uns 80 estudiants per curs,
uns 400 en total, és una quantitat que permet aquesta proximitat,
aquesta docència de qualitat, aquestes pràctiques amb grups reduïts
que nosaltres volem potenciar i que creiem que realment és la clau
d'uns ensenyaments de qualitat en el terreny de la comunicació.
Què passa? Que aquí al seminari podríem dir que esteu de pas.
Sí.
No sé si dir-te per sort o per desgràcia.
Jo crec que quan marxem d'aquí ho enyorarem, tots plegats,
estudiants i professors, però també és cert que a l'edifici futur
de la Facultat de Lletres anirem a guanyar bastant en espai, en qualitat.
Els estudiants podran fer realitat moltes de les seves reivindicacions,
com és el fet de tenir una biblioteca com Déu mana,
de tenir una cafeteria gran, de tenir una consergeria a ple servei a totes les hores,
cosa que en aquests moments no és possible per la provisionalitat,
per l'aïllament, etc.
Per tant, anem a guanyar en aquest sentit.
Perdem en quant a sabor i en quant a història i una mica l'esperit romàntic
que dóna aquest edifici, però ho guanyarem amb funcionalitat.
Una cosa és venir de visita com aquell que hi diu i un altre,
trobar-te amb les dificultats que pot fer el mateix espai al dia a dia.
Però jo m'estic passant, jo no soc qui ha de fer les preguntes,
ja m'estava passant de rosca, perquè ja saben vostès que en la mesura del possible
intentem que siguin els mateixos estudiants els que facin aquesta edició especial
del matí de Tarragona Ràdio.
És el tor de la Isabel Carranza.
Isabel? Hola, Isabel.
El Roger Seró? Bon dia.
L'Adriana Ferrer? Hola.
Ariadna? Ariadna, exacte.
T'he dit Adriana i Ariadna. Porto un matí amb els noms, xiqueta.
I l'Elder Moya. Hola, Hélder.
Bon dia.
Gràcies. I el Bernat, tot i que vosaltres ja parleu amb ell,
ara el teniu una miqueta en qualitat de convidat.
M'aguanten molt la classe, llavors ara es venxaran.
Doncs vinga, vinga, canya, eh? Tot vostra.
Terrible.
Bé, sí, de totes les assignatures que dones tu a la universitat,
quines sé que més t'agrada.
De les que imparteixo.
Sí, quines sé que més t'agrada donar classe.
Home, en aquest moment estic impartint dues assignatures,
que són la part de redacció, de redacció i locució i la d'història.
I, home, és una resposta diplomàtica, m'agraden les dues,
però és cert.
cadascuna té les seves coses.
Hi ha algunes classes d'història en què, si em sento una miqueta inspirat,
doncs realment m'ho passo bé, m'ho passo bastant bé.
No sé si això es transmet i als alumnes també els hi passa,
però intento posar una miqueta de salsa,
perquè les classes, com sabeu, tots els que m'heu aguantat a classe,
són classes més de la vella escola,
no és classe de rotllo.
No podem fer unes pràctiques espectaculars,
per tant, són classes de classe magistral
i si no s'hi posa una miqueta d'anècdota,
una miqueta de distensió,
doncs es poden fer molt àrides.
i en aquest sentit,
algunes classes d'història les disfruto particularment.
Retornant al tema que havies comentat abans dels estudis,
que aquí aposteu per poca gent
i per poder-ho ensenyar millor a nivell de pràctiques, etcètera,
què és allò que creus que caracteritza els estudis de comunicació de la URB
i que els diferencia, per tant, de la resta d'universitats?
Sí, nosaltres tenim...
Els professors d'aquí, de vegades tirant-nos una mica de farol,
diem, mig en broma, mig seriosament,
que aquí s'imparteixen les millors classes de comunicació de Catalunya.
Aquí, lògicament, hi ha un petit component propagandístic,
però hi ha una gran part de convicció en això que estem dient.
Sobretot perquè tota la gent que estem impartint classes aquí
venim d'altres universitats
i, per tant, coneixem de primera mà la realitat.
Hem estat alumnes d'altres universitats
i hem estat docents,
sobretot d'una Pompeu Fabra o d'una autònoma,
que són els focus principals.
Jo crec que la diferència principal
és d'escala, de tamany,
i de mentalitat del professorat,
i d'actitud i de model docent.
El model docent que nosaltres volem...
Nosaltres ens ho creiem molt, això,
i això ho intentem transmetre en el model docent,
per exemple, amb una presència,
jo crec que significativament superior a altres universitats,
de la docència pràctica.
Aquí es fan moltes pràctiques,
es fan des de primer curs,
i en el terreny pràctic també crec que és molt remarcable
el programa de pràctiques externes que tenim,
que és l'única universitat, jo diria que de l'Estat,
que té un doble període de pràctiques,
una tercer i una cinquè.
Per tant, ens preocupem també per la inserció laboral,
en aquest sentit.
Sempre ha estat una de les nostres preocupacions,
perquè sabem que el mercat és difícil
i bé, ens l'intentem treballar
perquè quan els estudiants acabin
tinguin el futur mínimament encarrilat.
Jo et voldria fer una pregunta
també sobre els nostres estudis,
que ens estàs parlant ara,
que veu una mica enllaçada també a una pregunta anterior,
que és que aquest model que té la seva particularitat,
que té el primer cicle comú
i que és un comú sistema innovador
que ho expliques ara i en altres ocasions,
si de debò és útil
o sortirem el dia de demà
amb certes avantatges, o quines són?
Sí, home, aquesta és una de les nostres apostes
més clares, possiblement,
que, com sabeu, ha comportat bastanta polèmica
la idea del cicle comú, etcètera.
Jo crec que ara ho tenim més o menys clar,
diríem des del punt de vista organitzatiu,
però des del punt de vista de filosofia docent
continua sent el mateix que el dia que vam començar.
i part és d'un principi molt bàsic, molt elemental,
que es basa en la realitat del mercat laboral.
El mercat laboral avui en dia,
cada cop més, i sobretot en els àmbits locals i comarcals,
demana professionals polivalents,
és a dir, gent que pugui fer moltes coses
i fer-les bé i ràpid,
i moltes coses diferents,
o bé a l'hora o bé consecutivament.
hi ha molta mobilitat laboral,
la gent canvia de mitjà, canvia de professió,
i per tant és molt important que el professional
tingui una formació en habilitats molt àmplia,
molt àmplia, perquè la realitat és aquesta.
És a dir, en aquest sentit,
nosaltres estem totalment convençuts
que a l'hora d'afrontar el mercat laboral,
els nostres estudiants estan millor preparats
que les altres universitats per aquest model.
Així m'estàs dient que el model dels estudis
que estudiem aquí s'acopla molt més
al mercat laboral actual del món dels mitjans
que no pas al de les altres universitats.
Jo estic absolutament convençut d'això,
o en tot cas ho hem fet amb aquesta intenció.
si serà així o no,
de fet encara no tenim una promoció que hagi acabat,
sabeu que els de la primera promoció estan a quart,
i per tant no hem fet la prova definitiva,
però per exemple tenim indicis
i és quin és el rendiment dels estudiants a les pràctiques.
I la primera promoció va tenir un rendiment excel·lent,
i ja ho he tingut ocasió de comentar-ho
i aprofito per felicitar-los,
perquè realment el grau de satisfacció
de les empreses amb els estudiants ha sigut molt alt.
Jo crec que això és una prova de que anem pel bon camí.
Bé, a mi el que m'agradaria preguntar-te, Bernat,
és, ja sabem tots que en aquest curs 2004-2005
s'ha encetat la posada en marxa del segon cicle
i que hem aterrat uns nou alumnes,
com és el meu cas, procedent d'altres carreres.
La posada en marxa d'aquest segon cicle,
com la podries valorar?
Home, de moment, jo crec que va raonablement bé.
Sempre hi ha coses per millorar,
però si et soc sincer,
ara que una mica a toro pasado, que se'n diu,
jo tenia una mica de por que no n'és massa bé,
perquè és la primera vegada que això succeeix
i implica una sèrie de complicacions administratives,
logístiques, per exemple, de compra d'equips,
d'ampliació d'equips,
de convivència de gent que té una formació,
com el vostre cas,
que és prou diferent de la gent que ve del primer cicle
de publicitat.
Hi havia moltes incerteses
i jo crec que la cosa està funcionant bastant bé.
En tot cas, jo et rebotaria la pregunta
i et demanaria que,
ja que estàs davant del micro,
fessis tu la valoració.
No, no, per mi la veritat és que està sent bastant positiva
i, vaja, tots jo, els meus companys
que hem aterrat en guany
estem, vaja, molt satisfets
del que ens hem trobat fins ara.
L'únic problema que hi ha hagut
ha sigut amb la matrícula,
però bé, ja està resolt
i ara ja, doncs, a mirar cap endavant.
Hélder, de quins estudis vens?
Jo vaig acabar dret al setembre,
però dels que hem arribat ara,
doncs tenim historiadors,
biblioteconomia,
educadors socials,
vaja, que el ventall és molt ampli
dels que hem aterrat.
Et veus més com a periodista
que no pas com a advocat?
Jo sempre crec que tinc
més vocació periodística
que com a advocat.
Doncs, escolta,
la formació en temes de dret
és extraordinària,
per tema de crònica de tribunals
que hi ha de vegades
unes llacunes de terminologia
de formació realment impressionants
dins d'aquesta professió.
Sí, de fet,
el periodisme de successos,
que sempre ha estat un àmbit
molt demandat,
amb molta presència als mitjans,
requereix una formació jurídica
perquè el periodisme de successos
és molt proper al periodisme de tribunals
i, de fet,
de vegades es confon.
I, per tant,
jo crec que en aquest sentit
la teva formació jurídica
t'anirà molt bé.
És com a estudiants
que vinguin d'econòmiques
per fer periodisme científic,
déu-n'hi-do també,
les barbaritats que podem dir
als que no som experts
en determinats àmbits,
per tant,
tota la formació que es pugui fer
serà poca, no?
Sí, aquí,
si em permeteu,
molt ràpidament,
sempre hi ha hagut un cert debat
en la formació
en matèria de periodisme
entre els que són partidaris
del model
fer un primer cicle d'un,
qualsevol altra cosa,
i un segon cicle de periodisme
i els que són partidaris
de l'estudi de periodisme
des de primera cinquè.
Cada cosa té els seus avantatges
i els seus inconvenients.
En el vostre cas,
és evident que el bagatge previ
que teniu
us dona una maduresa,
us dona uns coneixements,
us dona una amplitud de mires
que possiblement un estudiant
que només hagi cursat periodisme
no tingui tant.
I, en contrapartida,
potser us falta aprofundir
en els aspectes específics
de la professió,
en l'aperfeccionament
dels llenguatges,
en l'ús de les tecnologies,
en les tècniques, etcètera.
Per tant, en fi,
com tota la vida,
tot té avantatges
i tot té inconvenients.
Alguna pregunta més al Bernat?
Sí.
Vostè veu que ho tenim molt difícil
en altres per tindre treball?
No, una mica queda implícit
en el que comentava abans.
Jo no soc,
i amb tota la sinceritat,
no soc pessimista.
Aquesta és una cosa que
de vegades,
a les universitats
d'on veníem,
crec que era un pecat
que incurria
algun professorat
que era transmetre
un missatge molt pessimista.
Fins i tot,
jo havia sentit dir
algun professor
que acabarien fregant vàters.
Evidentment,
això no és així,
no ha sigut mai així.
Tampoc no s'ha d'ocultar
que el mercat
és un mercat complicat,
és inestable.
hi ha molta inestabilitat,
la gent canvia de feina
molt ràpidament,
però aquesta pròpia inestabilitat
té una altra cara
que és un mercat expansiu,
és a dir,
que contínuament
s'estan generant nous perfils,
no en el periodisme tradicional
o clàssic,
això és important tenir-ho en compte,
sinó en aquest món
de la comunicació corporativa,
institucional,
comunicació política,
la publicitat,
és un món,
internet,
per exemple,
és un món
que està canviant,
que està creixent.
Jo només vull,
com a exemple
de les possibilitats,
l'altre dia,
ahir,
concretament escoltant la ràdio,
comentaven
quina és la xifra
que s'ha invertit
a la campanya electoral
dels Estats Units
i eren,
no recordo,
però era una barbaritat
de milions de dòlars.
Aquests milions de dòlars
són per capital humà
en una gran proporció
i, per tant,
per persones que treballen
en comunicació,
en definitiva.
Això seria un exemple
de com
les professions
de la comunicació,
les diverses professions
són expansives,
estan en creixement,
estan canviant
i això també exigeix
per part de la universitat,
però també per part dels estudiants
és una mentalitat oberta.