Dos minuts i seran tres quarts d'onze del matí.
En aquest matí de dilluns volem parlar durant uns minuts d'arquitectura,
perquè ara fa 40 anys que s'inaugurava l'edifici del Govern Civil de Tarragona,
l'edifici situat a la plaça Imperial Tarraco,
obra de l'arquitecte Alejandro de la Sota.
Un aniversari aquests 40 anys prou important
perquè el Col·legi d'Arquitectes, aquí a la demarcació de Tarragona,
i la pròpia subdelegació del Govern Central de Tarragona
hagin organitzat tot un seguit d'activitats.
En volem parlar ara mateix amb el senyor Jordi Granell,
que és el vocal de cultura del Col·legi d'Arquitectes de Tarragona.
Senyor Jordi Granell, bon dia.
Bon dia.
Primer que res, situïns aquest edifici.
Com podríem qualificar aquest edifici en el seu moment,
en el moment en què es va fer, la dècada dels 60,
i en una ciutat com la de Tarragona?
L'edifici en realitat surt d'un concurs
que va organitzar la Direcció General d'Arquitectura i Urbanisme l'any 57.
Llavors, l'any 57, perdó, el convoca, el 56,
i es resol el febrer del 57.
Llavors, en aquell moment, realment opta per un edifici trencador,
una mica amb l'arquitectura més lligada
al moviment conservador que hi havia aquí a Espanya.
Podem dir que és un edifici,
molta gent parla que si és cubista,
l'estil cubista en arquitectura no existeix,
sinó que és un edifici que està plenament identificat
dins del moviment modern.
Llavors, cal dir que en aquell moment el jurat va ser molt atrevit
de recollir com a guanyador aquest edifici,
o el projecte en aquell moment.
És un edifici representatiu d'aquella època dels anys 60?
Bé, a Espanya llavors en aquell moment estava una mica aïllat,
no cal explicar per quins motius,
estava una mica aïllat del que passava al resta d'Europa.
Però sí que hi havia certs arquitectes,
tot i que Alejandro Lassó era un arquitecte conservador,
lògicament, en aquell moment,
que es preocupaven per el que passava
i recollint les tendències que hi havia del moviment modern
al resta d'Europa i a tot el món,
va saber això, agafar aquestes idees
i plasmar-les en un edifici que segueixi en una fita
de l'arquitectura moderna espanyola.
Diu que és un edifici, que és una fita,
és un edifici que segurament els no entesos,
els no experts, més d'uns segur que considera
que és estrany,
o alguns fins i tot poden dir que és lleig,
o poc agradable des del punt de vista arquitectònic.
Què diuen els experts, què diuen els arquitectes?
Només com a anècdota,
la setmana passada precisament hi ha una institució
que es diu Docomo,
que vol dir Documentació i Conservació del Moviment Modern,
que va arcar una mica,
el període és una mica més flexible,
però se considera entre l'any 1925 i el 1965.
I per primera vegada, la setmana passada,
es va entrar en tres edificis espanyols
que fins ara el registre del Docomo internacional.
És a dir, això va per...
Hi ha el Docomo ibéric, que és Espanya i Portugal,
el europeu,
inclús hi ha el català,
doncs hi ha hagut registres del Docomo català,
però al Docomo internacional encara no hi havia cap edifici espanyol
i la setmana passada va entrar en unes jornades
que es van fer a Nova York,
van entrar tres edificis d'Espanya.
Un va ser el del govern civil,
un altre va ser els menjadors de la SEAT a Barcelona
i després unes vivendes a Mallorca de Josep Lluís Cerd.
És a dir, això sol dona la importància del que és l'edifici.
I l'altra cosa és que, per exemple,
nosaltres que tenim un servei de visites organitzat,
quan venen gent des de l'estranger,
i ens venen de molts llocs,
ens venen alemants, anglesos,
quan ells organitzem una visita,
bàsicament ens demanen dues coses.
Una és el teatre metropol
i l'altra sempre és el govern civil.
Llavors, dins dels arquitectes,
lògicament està molt ben coincidrat.
Va ser més que res un edifici
que si el situem això a 45 anys enrere,
quan l'any 57 es fa l'avant projecte pel concurs,
doncs lògicament era molt adelantat
el que passava en aquell moment aquí a Espanya.
I, a més a més, venia molt regularitzat
per totes les ordenances.
És a dir, per exemple,
es fixava en unes alçades mínimes,
es fixava que els aplacats de la paret
tenien que ser de pedra,
que tot això ho va tindre molt en compte
l'Alejandro de la Sota,
com va fer l'edifici.
Com, en el seu moment,
hi ha una làmina molt maca a l'exposició,
que també amb el petit, senzill catàleg
que hem editat es reprodueix,
que explica com entén ell el govern civil.
Perquè el govern civil, per una part,
era representativitat,
i en aquells moments també hi havia molta part
que era vivenda.
És a dir, més del 50% del programa era vivenda.
Llavors ell fa una simbiosi entre les dues coses
per aconseguir el resultat que tenim ara a la vista.
Hem enmarcat l'edifici,
l'edifici del govern civil de la plaça Imperial Tarracó.
Com podríem situar la figura també
de l'arquitecte Alejandro de la Sota?
Bé, Alejandro de la Sota,
ell neix a Pontevedra l'any 13, crec recordar,
i bàsicament, aquell any hi havia
moltes menys escoles d'arquitectura.
Ell estudia a Madrid
i fa tota la seva vida pràcticament hi ha a Madrid, no?
Llavors té moltes obres importants,
però bàsicament són dues.
Una diríem que és el govern civil, claríssimament,
i després n'hi ha una altra que és el teatre,
ai, perdó, el teatre,
de l'amplicació del Gimnàs Meravilles a Madrid, no?
D'un col·legi.
Llavors aquestes dues obres són les més representatives seves,
però lògicament en té moltes més.
I llavors és un personatge que ha passat a la història
per la seva arquitectura,
però també per la seva ensenyança, no?
És una persona que va escriure molt,
que té moltes frases cèlebres,
que té molts escrits publicats a tot arreu
i que ha creat escola, no?
I després, descendents seus o decebles seus,
n'hi ha molts arquitectes, no?
El mateix Navarro Valdebert,
que és ara un dels màximes figures espanyoles,
arquitectes espanyols,
que com a anècdota va fer l'antic escut,
l'escut, diguéssim,
que hi havia a la façana fins al canvi de Constitució.
I després, doncs, López Cotelas,
i molts arquitectes que han passat pel seu despatx, no?
Aprofitant aquests 40 anys de l'edifici del Govern Civil,
imagino que el Col·legi d'Arquitectes,
en col·laboració amb la subdelegació del Govern Central,
han volgut aprofitar per donar a conèixer
la importància de l'immoble
i també la figura de l'arquitecte.
I per això han organitzat diferents exposicions, no?
Exacte, sí.
A veure, nosaltres el que pretenem una mica
és posar...
que tota la gent de Tarragona s'ha de donar a compte
que a part del Teatre Petrovó,
a part de la Rambla,
a part de moltes coses que té Tarragona,
a part de tota l'arquitectura romana
o tota l'arquitectura medieval,
doncs que té un edifici de l'arquitectura moderna molt important
i que, sentit, està, diguéssim,
al top 10 de l'arquitectura espanyola, no?
I això crec que és important, no?
És a dir, que els tarragonins,
la gent d'aquí,
sapiguem valorar aquest edifici
pel que representa,
més enllà, doncs, que sigui això, no?
Que ens agradi més, ens agradi menes,
però que realment és un edifici, doncs, important, no?
Llavors, per fer això,
s'han organitzat tota una sèrie d'actes
que han comptat amb la col·laboració
de la subdelegació del Govern.
Nosaltres encara li seguim dient a tot Govern Civil
perquè és com se'l coneix, no, de tot arreu,
però realment ara hi ha subdelegació del Govern
i consisteix en tres activitats.
Una són unes exposicions
que inicialment volíem fer al mateix edifici,
però que per motiu de seguretat
no s'han pogut fer
i que s'estan celebrant ja des de divendres
al Col·legi d'Arquitectes,
que són tres.
Una es diu Alejandro de la Soroc de Arquitecto,
que és un repàs de la seva obra, no?
Amb fotografies, amb maquetes de l'obra,
inclús ja una maqueta de l'avantprojecte
del Govern Civil.
Després, una altra,
que en diem Govern Civil Mobiliari,
amb la qual hem tret les principals peces
que hi ha al Govern Civil,
dissenyades per ell i pel seu germà,
és a dir, va ser un edifici molt pensat
des de l'arquitectura fins al mobiliari
i fins a la llum i la il·luminació.
A més, l'últim detall va estar pensat
al mateix de la sota.
Llavors, ens han deixat unes quantes peces,
les més importants,
i les estem exposant a la sala d'actes
del Col·legi d'Arquitectes.
I, finalment, d'un recull de fotografies,
que en diem detalls,
perquè són fotografies des de detalls,
fins a fotografies de la façana,
que posem el que és el Park House
del Col·legi d'Arquitectes.
Les tres exposicions es poden veure
fins al 12 de novembre.
També s'han concertat,
hi ha una sèrie de visites que es poden fer,
que estan obertes a tothom,
les que es fan al Govern Civil
s'ha de fer previa inscripció
al telèfon del col·legi,
el 977-24-93-67,
mentre que les visites que es fan a l'exposició,
també convindria trucar al col·legi
cada un dia,
però n'hi ha unes quantes de programades.
Hem programat tots els dimecres
del mes d'octubre,
a les 7 del vespre,
una visita guiada,
hi haurà un arquitecte
que explicarà qui és de la sota,
el mobiliari,
una mica tot el concepte del Govern Civil.
I després, les visites,
avui també,
que és el Dia Mundial de l'Arquitectura,
estan programades dues visites
a les exposicions,
una a les 12 del matí
i una a les 7 de la tarda.
I després,
els dies 9 i 23 d'octubre
i els dies 21 i 4 de novembre,
hi ha també visites organitzades
al Govern Civil,
que aquestes sí que és imprescindible
trucar al col·legi,
inscriure's i donar DNI
per temes de seguretat.
Podem repartir aquestes últimes dates
que deia de visites al Govern Civil?
El Govern Civil són els dissabtes
9 i 23 d'octubre,
en principi,
sobre les 12 del matí,
i després,
els dies que hi ha una xerrada,
que ara passarem a explicar,
els dies que hi ha xerrades
que es fan a la sala d'actes
del mateix Govern Civil,
el dia 21 d'octubre
i el 4 de novembre,
les xerrades estan revistes
a dos quarts de vuit de la tarda,
una hora abans
també es farien a visita.
Comentem, doncs,
aquestes xerrades que comentava.
Mira, les xerrades,
al final,
hem intentat moltes coses
i va en un moment que volíem portar
molta gent que havia treballat amb ell,
però això és molt difícil.
Avui en dia,
tots els arquitectes hi ha molta feina,
els arquitectes aquests de prestigi encara més
i costa molt de coordinar.
Llavors,
ho hem sintetitzat amb dos actes.
Un és el dia 21 d'octubre,
dos quarts de vuit del vespre,
on primer hi haurà,
es presentarà el projecte
de digitalització dels fons
de la Fundació Alejandro de la Sota,
que ell quan va morir,
doncs,
alguns dels seus treballadors
han continuat
i junts amb la família
han fet la fundació aquesta, no?
Llavors,
estan documentant
tot el que tenien
de fotografies,
de dibuixos
i ara ho estan digitalitzant.
Llavors,
això ho presentaran
per primera vegada
aquí a Tarragona.
I tot seguit,
hi haurà una xerrada,
al principi,
doncs,
una mitja hora després,
sobre les vuit,
que es diu
Presències Intenses,
que la dona
José Manuel López Pelaez,
que és un arquitecte madrileny,
doncs,
que ha fet diverses tesis
sobre Alejandro de la Sota
i es coneix molt bé
tant l'obra de la Sota
com de l'edifici, no?
I que posaran una mica
en valor
hem pogut contactar
amb dues noies,
una noia,
una arquitecta italiana
i una arquitecta anglesa
que des dels seus països
van descobrir
la figura de la Sota
i van fer tesis
sobre el govern civil.
Una,
les dues,
a partir de xerrades
que ella havia donat
a les associacions
d'arquitectes
dels diferents països,
es van interessar
per la seva obra
i van fer aquestes tesis.
Hem trobat
que era interessant
per això, no?
Perquè com gent
des de fora
s'interessa
per l'obra aquesta, no?
Llavors,
la primera xerrada
que serà
dos quarts de vuit,
es diu,
el títol és així,
l'utxer con gran dificultat
per aconseguir
un edifici harmònico
jerárquico i noble.
Això es veu
que eren paraules
que sempre
li deia
el de la Sota
a la Joanna Tomas,
que és la noia anglesa
que va fer
una de les tesis, no?
I la segona xerrada
està donada
per una noia italiana
que es diu
Estracione Materia
en el Palacio del Governatore.
Les dues noies
parlen perfectament espanyol
i per tant
les xerrades
seran espanyol
obertes
a tots els tarragonins
a part dels arquitectes.
Totes aquestes activitats
doncs
pretenen justament
reivindicar
la importància
d'aquest edifici
que possiblement
senyor Granell
si s'hagués ubicat
en una altra ciutat
en una ciutat important d'Espanya
potser hagués tingut
més valor
i més significat
de l'arquitectura moderna
d'aquella època.
És possible,
és possible.
El que passa
que mira ara
aquests dies que hem anat llegint
hem anat recuperant
molt material
per exemple l'any 87
es va fer la restauració
de l'edifici
que primer l'anava a fer
com un altre arquitecte
i finalment
amb pressions
des del Col·legi d'Arquitectes
es va aconseguir
que s'encarregués
el mateix de la Sota
junt amb Josep Llinàs
que és l'arquitecte
que després també va restaurar
el Teatre Metropol
i llavors es van fer
totes unes jornades
en què sí
van pintar molts arquitectes
de fora
i jo recordo
el dia que es va fer
que va vindre l'Alejandro
a la Sota
doncs explicant
a l'edifici
que es va fer
la mateixa sala
d'actes d'allà
doncs estava ple de gent
d'arquitectes
d'altres llocs d'Espanya
i hi havia madrilenyos
i hi havia barcelonins
i hi havia molta gent
vol dir que és un edifici
que està plenament
ja
pel que és el món
de l'arquitectura
el títol
completament reconegut
ara les coses
ja sabem
tots que tenen més transcendència
quan passen
a Matito a Barcelona
ara es tracta
que la gent
de Tarragona
els ciutadans de Tarragona
també reconeguin
la importància arquitectònica
d'aquest edifici
avui se celebra
el dia mundial
de l'arquitectura
així que era un bon motiu
una bona excusa
per parlar d'aquests 40 anys
de l'edifici
de la plaça Imperial Tàrraco
i per comentar
totes les activitats
organitzades
pel col·legi d'arquitectes
aquí a Tarragona
en Jordi Granell
vocal de cultura
moltes gràcies
per aquestes explicacions
un petit apunt
que també s'han organitzat
visites guiades
a les exposicions
i també es poden
mirar de fer
el govern civil
per a centres educatius
sé que el divendres
ja
enterats per la premsa
algun centre educatiu
va trucar
però que sense cap problema
trucant al 977-24
al 93-67
miraríem d'organitzar-ho
i llavors per a alumnes
ja sigui
d'educació inicial
perdó
d'educació primària
o siguin de secundària
o de batxiller
doncs
poden fer les visites
més o menys
dirigides al seu nivell
diguéssim
queden clares
queden clares
doncs
totes aquestes exposicions
activitats
en fi
tot això que ens estava explicant
Jordi Granell
vocal de cultura
del col·legi d'arquitectes
aquí a Tarragona
moltes gràcies
i que vagi molt bé
moltes gràcies
adéu-sia
bon dia
bon dia