Ara passen sis minuts, de dos quarts de dotze del migdia.
Ens acompanya ja el senyor Josep Maria Pena,
és el president de l'Associació de Veïns Maria Pena.
Ja ell en rectificava i molt ben fet.
Abans l'hi ha anunciat bé, senyor Pena,
i ara doncs el saludem. Bon dia.
Bon dia. Ara ja és el senyor Maria Pena,
el president de l'Associació de Veïns del barri
dels carrers que envolten la zona de l'Avinguda Reina Maria Cristina,
que és com que a vostès els agrada que es digui aquest carrer.
Carrer Maria Cristina, no.
Avinguda Reina Maria Cristina, no?
És així com els agrada a vostès que es digui, perquè és així.
Aquest barri porta el nom de la Reina Maria Cristina,
que és la reina...
Hi van haver dues reines consecutives a Espanya.
La reina Maria Cristina de Borbó,
que va ser la quarta esposa de Ferran VII,
que dins de les seves coses va ser una mica desastre
perquè hi va haver revolucions, etcètera.
Però el que nosaltres portem el nom de la reina Maria Cristina,
de Habsburg-Lorena,
que va ser la segona esposa d'Alfons XII,
la mare d'Alfons XIII.
I que va venir a Tarragona.
Sí, que va venir a Tarragona.
Va venir a Tarragona.
Ara va ser una magnífica reina, una magnífica persona,
però van tenir la disord que, amb el seu regnat,
hi va haver revolucions a Cuba i a Filipines,
i als Estats Units ens van apropiar de les colònies
que teníem a Oceania.
Li va tocar viure una època molt complicada.
Una època una mica tristona, sí.
El cas és que aquesta zona,
aviam, els veïns de Tarragona ja ho saben,
abasta els carrers coronistes de Serra,
de Seneuja i López-Pelaez.
López-Pelaez.
Són tots aquests carrers,
tot i que és una festa que, com que, evidentment,
no es posen tanques a ningú,
és una festa que està oberta a tothom
i es dibuixa geogràficament en aquesta zona.
És una festa que es prepara,
com totes les festes d'aquest barri,
a la ciutat de Tarragona, amb molta alegria,
una miqueta amb actes que intenten agradar a tothom,
a tots els col·lectius,
però amb l'esperit únic de retrobament entre els veïns.
Sí, això és important,
perquè, evidentment, avui dia,
a totes les ciutats vivim aquesta vida trepitant
i, a vegades, una mica estressada, oi?
I això ajuda a tots els àmbits
i a tots els barris de la ciutat
a que les persones se'n retrobem,
com molt bé deia vostè,
i hi hagi més temps per parlar,
aquells sopars que es fan al carrer,
la gent amb els diferents actes surt
i es relaciona i es comunica,
i això és important.
I tenen, doncs, els actes per la canalla,
les rebelles, els jocs esportius,
una cursa, també, popular, hi ha patins,
però, de totes les maneres,
hi ha dos actes que, probablement,
tots són importants, però tenen un significat, doncs,
molt destacat i que, a més, es donen cita avui.
D'una banda, aquesta nit, a dos quarts d'onze,
es farà el ball de la reina Maria Cristina,
que és com un ball parlat, per entendre'ns,
una miqueta en la línia del que treballava
i d'un dels creadors de la recuperació de la cultura popular
a la nostra ciutat, que era el Josep Maria Salvador.
La ira al barri, entre altres coses.
Sí, realment, aquest va ser una persona molt coneguda,
molt implicada en la ciutat,
amb tots els ordres,
i amb l'ordre cultural, associatiu i d'ajut.
I social.
I sí, inclús perteneixia i van fundar una ONG
que treballa a Hispanoamèrica, oi?
Vull dir que la persona en si és digna de ser reconeguda.
És tan digna de ser reconeguda
que l'any passat es va inaugurar
i es va donar el nom a una plaça,
i li va donar el nom de Josep Maria Salvador.
És aquella plaça que està a dintre la ciutat
tocant el carrer Cronista CC.
Sí, sí, la placeta que es deia antiga.
Que l'Ajuntament l'ha arreglat d'una manera curiosa,
sobretot pels nens i per les persones
que vulguin passejar i passar un rato.
Bé, en quant al ball de la reina Maria Cristina,
com deia vostè,
això és una representació teatral
en què domina la ironia
i el bon gust, evidentment,
no es procura no ofendre ningú,
però que es comenten actes
i fets que han sucsit a la ciutat
que podrien succeir.
I, en fi, tot un...
En un to irònic, divertit.
Sí, sí, irònic.
Un to distens, però interessant, oi?
Algunes vegades, per exemple,
sé que es fa referència
a la ciutat de Reus,
que tot i havent-hi una bona germanor,
sempre s'aprofita
aquella goteta de ironia,
de dir, nosaltres hem pujat a segona divisió,
per exemple, referència al nàstic,
i el Reus no ho ha pogut aconseguir.
Bé, són petites coses d'aquelles que...
I fan gràcia.
Sí, fan gràcia,
i avui dia ja no hi ha cap tipus de malícia,
sinó tot el contrari.
Ara que feia referència a vostè,
a l'ascens de l'equip d'Aragonès i del nàstic,
precisament aquest guardó que també es va instituir en el seu dia,
que du el nom del Josep Maria,
Josep Maria Salvador Iurpí,
el lloraran al nàstic.
Evidentment.
El nom d'aquest guardó,
In Memorem,
de Josep Maria Salvador Iurpí,
bé, es dona,
es va ser instituït per donar-lo,
per premiar-lo d'alguna manera, diríem,
a aquestes persones,
o institucions,
no solament persones,
o institucions,
que han tingut,
se'ls pot reconèixer,
algun mèrit professional,
personal, social,
dins de la ciutat,
oi?
És a dir,
tot allò que ajuda a fer ciutat.
I en aquest cas,
creiem que sí que hi ha altres persones
i altres institucions,
però per ser oportuns amb el temps,
evidentment,
el nàstic ha fet una bona proesa,
perquè me sembla que són 19 anys
que ha estat allunyat de la primera divisió,
i ha estat a tercera divisió,
i pujant després de 19 anys
a segona divisió
i pensant que en un temps passat
havia estat inclús a primera divisió,
això sembla que iniciem
el retorn cap allà on voldria la gent.
I és un fet que implica certa il·lusió
amb la gent,
en general, oi?
Home, en aquest acte es prenen la participació
de molta gent, oi?
I d'aquesta manera,
aquest any es donarà al Club Gimnàstic
per aquesta gesta, diguem, oi?
No és l'únic reconeixement que fan al Gany.
No, no, no, se'n pareix altres.
I esperem que el propi president,
el senyor Juret Maria Andreu i Prats,
estigui present en aquest acte, sí.
Molt bé.
També hi haurà, segurament,
algun tinent d'alcalde o regidor
que honrarà amb la seva presència
a la nostra festa,
i ajudarà també a fer més bonic
i més complet aquest acte respecte al nàstic.
El nom de Josep Maria Salvador
no és Iorpí,
no és l'únic nom destacable
que ha donat aquesta zona de la ciutat.
Hi ha un altre nom que també vostès,
doncs, estan amb un reconeixement
que és el de Joaquim Icard, no?
Joaquim Icard i la Vila
va ser una persona,
ja traspassat, evidentment,
molt important, no?
Molt important en l'aspecte cultural.
Va ser funcionari de l'Ajuntament, també.
Últimament era
era arxiver municipal
i va estar secretari
del Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus,
a la Societat Arqueològica de Tarragona,
etcètera, etcètera.
I, a més, en si,
va ser un traductor d'obres clàssiques,
dominava perfectament el llatí i el grec
i realment és un personatge, oi?
Nosaltres, la nostra associació,
recolzada per associacions veïnes,
pel Bisbat,
per la Real Societat Arqueològica de Tarragona,
per l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus,
i de més,
vam demanar a l'Ajuntament
que, per honorar la memòria d'aquesta persona,
s'adonés el nom a un carrer o a una plaça.
I fa pocs dies,
bueno, fa pocs dies,
fa mig mes aproximadament,
se'ns va comunicar
que se li donava el nom a un carrer
que estarà situat
en la direcció en aquella avenguda
que se'n diu dels Països Catalans,
que va en direcció a Sant Pere i Sant Pau.
I sortosament allí...
Per tant, no s'allunya gaire de la zona.
No s'allunya,
però fixi's bé que hem tingut l'encert
de posar-lo juntament a carrers
de persones molt conegudes,
d'un gran ressò cultural,
com Ramon Comas i Maduell,
en Joan Moles i Sabater,
el doctor Pere Batlle i Huguet,
el doctor Joan Serra Vilanova...
Que de tot envoltat de tarragonins il·lustres,
com si diguéssim.
Serà el barri dels tarragonins il·lustres,
i vaia.
A banda d'aquests actes
que tenen un pes també protocolari
en el bon sentit de la paraula,
com dèiem,
no falten les sardanes,
les rebelles...
La trobada de plaques de cava
que faran el...
La segona trobada de plaques.
La segona ja, eh?
Sí, sí, sí.
Els concursos de truita,
els vermuts púlpules,
els homenatges a la gent gran,
sí, sí, sí.
Exhibició Castellera diumenge.
Exactament.
I acabarem la festa
amb una cantada de veneres.
Amb les veus dels pescadors.
Però el que jo li deia
és que m'he fixat
que des del programa de festes
es convida a tots els veïns
a guarnir els balcons.
També.
I això té prèmi, a més a més, no?
Sí, també, també, sí.
Les nostres festes
estan obertes a la ciutat
i sempre ho diem
i, a més, així se'n reconeix.
Venen moltes persones
de diferents indrets
de la nostra ciutat
i d'algun poble veí
perquè coneixen
la manera de fer
de les nostres festes
i creiem que queden
complertes
i atractives
per la gent
que hi vulgui vindre.
Unes festes
que es posen amb molta gent,
sobretot a les Hores de les Revelles,
a la nit.
Sí, sí.
I es posa que no es pot ni caminar.
Evidentment.
Bé, la gent es diverteix sanament, sí.
Molt bé, senyor Pena,
doncs a vostè li toca
una mica fer una invitació
més o menys formal
a tota la ciutat
que comparteixin amb vostès
les persones que viuen
en aquest barri
de la Reina Avinguda
Reina Maria Cristina
que vinguin
i que s'ho passin bé
amb tots vostès, no?
Aprofito
l'amable invitació
de vostè
per reclamar
a tota la ciutadania
o ciutadans
de Tarragona
que vulguin participar
en aquestes nostres festes
saben que
hi ha actes suficients
i variats
perquè s'ho passin bé
i com
amb anteriors ocasions
ha sigut,
esperem que aquest any també siguin
i segur que...
A tots, molt bones festes
a tots, oi?
I que tot surti
com vostès han previst
senyor Maria Pena
president de l'associació
de veïns
del barri
de Maria Cristina
moltes gràcies
bona festa
Gràcies a vostè
Adéu-siau
Gràcies