Cinc minuts i seran tres quarts de dotze del matí.
En aquest matí de divendres estem fent una mena de tast de Tarracoviva
d'aquestes jornades de reconstrucció històrica romana
que han començat de manera suau, podríem dir, aquesta setmana.
Aquest cap de setmana, aquest dissabte, aquest diumenge,
ja hi ha un gruix important d'activitats,
tot i que el més fort vindrà la setmana vinent.
Però en aquesta mena d'aperitiu cal remarcar una activitat
que ha organitzat la Fundació La Caixa,
que era, d'alguna manera, el pòrtic d'aquestes jornades
quan començava el passat dilluns
amb un cicle de poesia clàssica llatina
que ha coordinat la Maite Blay,
que ens acompanya ara en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Maite, bon dia.
Bon dia.
Un cicle que s'acaba avui amb un recital de poesia, no?
Sí, amb un recital de poesia que anirà càrrec de Zones Àlata
i que esperem que sigui un èxit
i on convidem a tots, a les persones que ens estan escoltant a assistir-hi.
Un cicle de poesia d'aquí o de què?
És un cicle de poesia clàssica llatina,
però concentrat en la figura d'Horasi
i més concretament al voltant d'aquella dita
que és coneguda probablement de molta gent,
aquella dita que diu
non omnis moriar, és a dir, no moriré del tot.
Reflexionem sobre la immortalitat de la poesia,
sobre la immortalitat d'Horasi.
En aquest context de Tarragó Viva,
jo penso que és una de les millors coses que es pot fer.
Per què heu triat la figura d'Horasi?
Horasi és un poeta indispensable,
és un poeta que es fa servir molt a nivell de frases fetes.
Jo crec que molta gent coneix expressions d'aquelles
com Beato Xile o Carpe Diem,
es fan servir moltíssim en premsa, en el llenguatge parlat.
Però és un poeta difícil
que convé acostar al públic de Tarragona.
Ens agrada molt Horasi.
Com podríem explicar, de totes maneres,
de manera molt planera,
el sentit de la poesia en general d'Horasi?
Horasi és el gran representant de la poesia lírica
de l'època d'August.
L'edat d'or de la poesia clàssica llatina
es mou en el que seria el segle primer abans de Cris,
i molt especialment dins del que és el període de govern d'August.
I així com Virgili representaria la poesia èpica,
o ens podríem trobar els representants d'Ovidi,
amb l'Ovidi com a representant de les metamorfosis,
la poesia elegia,
que juntament amb d'altres com Tibolo Properci,
Horasi és la lírica llatina per excel·lència.
Aquest recital poètic serà avui,
a dos quarts d'avui del vespre,
al Centre Cultural i Social de la Fundació La Caixa,
és a dir, al carrer Colom número 2,
i amb el recital, d'alguna manera,
es tancarà un cicle que ja deia al principi
que ha estat el pòrtic d'aquestes jornades de Tarracoviva,
un cicle que va començar el passat dilluns
i que ens ha portat diferents conferències
i imagino diferents temàtiques.
Sí, el dilluns va venir el doctor Jaume Joan,
Jaume Joan Castelló,
que és professor de la Universitat de Barcelona
i que va introduir el tema parlant sobre la immortalitat
a la poesia d'Oraci.
Després va venir el dimarts,
va venir el David Castillo,
que és director del suplement de cultura del diari Avui
i que a més a més és poeta,
i que ens va fer un acostament a l'amor,
a la poesia d'Oraci.
Finalment va venir dimecres
Luis Alberto de Cuenca,
que a més a més de ser filòleg clàssic,
és poeta,
i ens va fer un altre acostament més general,
que seria sota el títol Leiendo Horacio.
D'aquesta manera,
les persones que han vingut en aquest cicle
s'hauran trobat diferents oracis,
diferents oracis que tots junts
ens ajudaran a comprendre millor
aquest recital de poesia d'avui.
Ha estat interessant?
Esteu satisfets com a organitzadors del cicle?
Molt satisfets.
Jo penso que hi ha hagut una molt bona afluència de públic
i al mateix temps que el públic que ha vingut
no s'ha trobat decebut de cap manera,
sinó que ha marxat, penso, tothom molt content.
Aquesta és la part, a més, podríem dir,
menys popular o més difícil
del conjunt d'activitats de les jornades de Tarracoviva, no?
Potser?
És...
O és la que costa més apropar al gran públic?
A veure, el llatí...
La gran idea de la Fundació La Caixa
és apropar al llatí,
sota la seva forma més estètica,
sota la forma literària,
al públic de Tarragona.
Però és que unes jornades de Tarracoviva
sense res que tingués a veure amb el llatí,
per molt bones que siguin les altres activitats,
que ho són,
i felicito els organitzadors per fer-les,
penso que seria incompleta.
El Jaume Joan ens deia una anècdota
on comentava Horaci el primer dia,
dient que, a veure,
un governant no necessita només uns pintors
que li facin unes grans imatges
o uns escultors que els reprodueixin guapíssims,
sinó que, si no té uns bons poetes
que parlin de la seva obra,
la seva obra no perduraran el temps,
vull dir, la obra del governant.
De manera que Horaci, en aquest sentit,
va fer possible que tot el que era el projecte d'August
arribés a consolidar-se
i arribés allà on ha arribat,
a través de les paraules.
Aquest cicle, Maite,
no l'heu fet per primera vegada
en el Mar de les Jornades de Tarracoviva?
No, és...
És el segon.
Sí, de fet,
és el segon que coordino jo
i és el tercer.
El primer el va coordinar
amb grandíssim encert Jaime Siles,
va fer una gran introducció
a la poesia llatina en general,
després ja ens hem anat concentrant
en gèneres diversos.
L'any passat vam fer Dido i Eneas
i, per tant, vam treballar l'Èpica i Virgili
i aquest any ja ens toca la lírica
i esperem que la iniciativa continuï
i anem poguent acostar
a la ciutat de Tarragona
als diferents temes,
als diferents gèneres.
Deia això, Maite,
perquè m'imagino que la voluntat, per tant,
és donar-li continuïtat
i que, igual que continuaran
les Jornades de Tarracoviva,
seria interessant mantenir aquest cicle
de poesia llatina.
Jo penso que sí,
seria molt interessant
i, a més a més,
que a la ciutat de Tarragona
li dóna una premsa
a nivell de grans especialistes de llatí,
molt interessant.
És a dir,
estem acostant la ciutat de Tarragona.
Penseu que han vingut...
Lluís Alberto de Cuenca,
per exemple,
és el secretari d'Estat
de l'anterior govern.
És a dir,
estem parlant de figures
de primera línia
que potser,
per la part arqueològica,
no estarien tan interessats,
però que, en canvi,
al treballar la literatura,
coneixen les activitats
i, de passada,
coneixen les altres activitats
de Tarracoviva
i poden difondre-les
perfectament bé
dins del que són
els seus ambients
i els seus cercles culturals.
Penso que a la ciutat de Tarragona
li interessa
que coneguin
les seves activitats
com més gent millor
i, si és gent
de les categories intel·lectuals
dels que estan venint,
doncs encara més.
Des d'una perspectiva
fins i tot
més estrictament personal,
com analitza,
com veu el panorama
de Tarracoviva
en el seu conjunt,
la Maguita Blay?
Jo ho veig un luxe.
Ho veig un luxe
i, a més a més,
m'enorgulleix
viure en una ciutat
que disposi
d'aquestes jornades
que, a més a més,
tenen un nivell,
tenen un nivell,
penso que excepcional.
Estic molt interessada
a veure què passa.
A més a més,
jo em dedico a l'ensenyament,
soc professora d'institut,
de forma que
no hi ha res
que em vagi millor
que que se'm proposin
aquestes activitats,
quin millor reforç a les classes.
Ara parlarem
amb un altre professor d'institut
a través del telèfon,
és el Joan Pasqual,
de l'Aula de Teatre de la URB.
Ell també serà protagonista
per diferents motius
en aquestes jornades
de Tarracoviva,
però és que demà
presenta un llibre titulat
Teatre Popular en Romà.
Joan Pasqual, bon dia.
Hola, bon dia.
Oi que estàs vinculat
a Tarracoviva
per diferents qüestions?
Doncs sí, sí.
Cada any,
quan arriba el mes de maig,
resulta que tenim
bastanta feina
i feina,
a més, penso important
i tal com deia la Maite
que la sentia ara
per micro,
doncs amb uns nivells
i amb unes propostes
penso importantíssimes.
Demà presenteu
tu i l'Enric Garriga
un llibre, no?
Sí, presentem un llibre.
Titulat Teatre Popular en Romà?
Exacte,
és un llibre
que és el reflex
de quatre anys
de treball i de recerca
al voltant d'un tema
molt concret
que és les farses atalones,
que és un tipus
de teatre romà popular
molt concret
i molt específic.
Per què vau decidir
de fer aquesta publicació?
Home, vam decidir
per diversos motius.
El primer,
perquè nosaltres,
que sempre diem
que el teatre és efímer,
doncs pensàvem
que després d'haver posat
en marxa
tot aquest projecte
de tornar
a donar vida
a aquest tipus
de teatre,
a aquestes farses,
pensàvem que era
una llàstima,
que tot el procés
de treball,
de reconstrucció
i de reinvenció
d'aquesta forma teatral
es perdés
després en el temps
i ens feia gràcia
que quedés constància
d'aquesta feina
que hem fet.
D'altra banda,
a mi em sembla
que des de l'aula
de teatre
de la Universitat de Rubí Virgili
conjugar el que és
la reflexió teòrica
amb la reflexió pràctica
és bàsic
i estem en això
i de fet
continuem
aquest treball
de recerca
que ha donat
com a següent pas
enfrontar-nos
ara a un guany
que també ho estrenem
dintre de Tarracó
Viva,
doncs estrenar
un text
del Plaut
a l'amfitrió
que ha sigut
com a resultat
d'aquest treball inicial
a través
de les farses atalanes.
La presentació del llibre
serà demà
a les 8 del vespre,
no?
Demà a les 8 del vespre.
La Torre Minerva.
Exacte.
Pensem que és un marc
impressionant
i un marc adequat
per fer aquest tipus
d'actes.
A més,
estàs vinculat,
m'imagino,
com a assessor
director de Sona Sàlata
que és el grup de teatre
que interpreta avui
aquest recital
que estàvem comentant
ara amb la Maita, no?
Exacte, sí,
per un altre costat.
A més,
confrontar-se
amb els clàssics
em sembla
que et dona
una visió
molt més àmplia
de la teva realitat
i de la teva contemporaneïtat.
No hem d'oblidar
que quan parlem
de clàssics
i quan parlem
d'aquestes recuperacions
o de tenir-los presents
el que estem fent
és no oblidar-nos
de la nostra història,
del nostre origen
i aquesta memòria
s'ha de mantenir viva
perquè d'altra forma
et permet
conèixer la realitat
d'una forma
més a fons
i n'aprens molt.
N'aprens molt.
Jo,
des que portem
tot aquest procés
de reconstrucció
i de treball
de recerca
al voltant
del tema romànt,
doncs les reflexions
que fas també
al voltant
del teatre en general
és molt més rica
i t'aporta moltíssimes coses.
Vull dir que no solament
és reconstruir
o buscar
com era aquest tipus
de teatre
sinó que aquesta mateixa
investigació
i recerca
et permet també
reflexionar sobre
el teatre
que es fa avui en dia.
Joan,
per acabar també,
li preguntava la Maite
una perspectiva
estrictament personal
de les jornades
de Tarracoviva
com a tarragón
i com a espectador.
Com les valores?
Com les analitzes?
Home,
a mi em sembla
que el qualificatiu
que ha donat
la Maite
de...
Un luxe,
a mi em sembla
que jo també
el mantinc
i malgrat
no ser massa objectiu
en el sentit
que estic molt implicat
en una sèrie d'actes
que es produeixen
dintre de les jornades.
Tot el que veig
al voltant
del tema romà
i tot el que s'està fent
em sembla
que permet
una projecció
de la ciutat
cap enfora
que és importantíssima
i a més
és reivindicar
una mica
que una ciutat
com la nostra
pot donar
moltes coses
no solament
en relació
al patrimoni històric
sinó en relació
a la vida cultural
que aquí
a la ciutat
tenim,
una vida
que no solament
a partir del passat
sinó del present
i del futur.
Joan,
no et molesta més.
Moltes gràcies
per atendre en directe
els micròfons
de Tarragona Ràdio
i que vagin molt bé
totes aquestes activitats
previstes pels propers dies.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies al Joan Pasqual
de l'Eula de Teatre
de la URB.
El llibre Teatre Popular Romà
es presentarà
demà al vespre
a les 8
a la Torre Minerva.
Maite Blay,
també moltes gràcies
per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Recordem que el recital
és aquest vespre
a dos quarts de 8.
Fundació La Caixa,
carré column número 2,
accés lliure,
m'imagino.
Accés lliure
i us esperem a tots
i a totes.
Doncs gràcies
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Gràcies a vosaltres.