Quatre minuts i mig i serà un quart de dues i aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Per cert, que estem escoltant una altra de les Nadales d'aquest treball que ha fet Antot i Soler,
recuperant peces clàssiques de Nadales, en definitiva, que tots una vegada o una altra hem cantat o, si més no, hem sentit.
I tots o no, alguna vegada una altra hem sentit o hem recitat algun que altre vers del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.
Un text i un moment nadalent que aquí a la ciutat de Tarragona vam tenir la fortuna de poder escoltar ja l'any passat a la Catedral de Tarragona.
Doncs bé, aquesta cita torna i ho fa aquesta nit a partir de les 9 amb alguna que altra variació d'importància,
sense dubte, perquè incorpora el que és l'actuació i el recital de Maria del Mar Bonet.
De tot plegat, d'aquest Nadal en concert, en parlem tot seguit amb Enric Major, que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Enric Major, molt bon dia.
Molt fred, fa molt de fred aquí, no sé si...
Ja vindrem aviats, no t'amoïni.
Sí, perquè a més és la catedral, i això de les esglésies ja sabem que la cosa de la pedra és com a freda en principi.
Jo imagino que s'anirà escalfant l'ambient, no?
Sí, no, això no, això és rai, això és rai. Ens fa moltíssima il·lusió venir, jo no he actuat mai a la catedral de Tarragona,
a Tarragona sí, però a la catedral no, i aleshores ens fa moltíssima il·lusió.
Però el text del poema de Nadal sí que l'havia fet alguna vegada, o tampoc?
Mai, mai, mai.
Mai tampoc.
No, no, avui ens estrenem uns quants.
Déu-n'hi-do. Estareu la Montserrat Salvador, la Mercè Pons, el Pem Moner i tu mateix.
Sí, l'Eulogio d'Avalos com a guitarrista, Manel Camp, pianista, i Maria del Mar Bonet, que ja sabeu qui és, vaja, no fa falta que la presentis.
Ens és familiar el seu nom, no és generalment familiar.
Sí, no fa falta, vaja, si algú anà cantant, algú del món de la música està en el nostre cor sempre, un dels noms és la Maria del Mar Bonet.
La veritat és que va ser un gran encert ja l'any passat, conversàvem amb l'Esteva Polls, amb el vincle que té també la Montserrat Salvador, amb la ciutat de Tarragona i tot plegat,
parlàvem amb ell l'any passat quan es va plantejar justament fer aquest poema de Nadal, que ell ja havia posat en escena feia uns quants anys.
I la veritat és que ell estava molt il·lusionat, però tocava fusta, com dient, a veure què passarà això a un poema de Nadal en ple segle XXI, com ho pot rebre la gent?
I la veritat és que va ser extraordinari l'emoció que es va arribar a crear a la catedral de Tarragona.
Sembla impensable, en principi, que una cosa així, ja veus tu, el poema de Nadal, una cosa tan antiga, tan de coses així, que pugui atreure tantíssim públic i tan heterogènic, no?
Mira, perdona que t'ho teixi, però el poema de Nadal és perillosíssim.
És perillosíssim per nosaltres, vull dir, a mi em fa plorar.
Vull dir que hi ha coses que et toquen fibres d'aquelles, no jo que sóc creient i practicant, sinó inclús agnòstics, no.
Va molt més enllà el poema de Nadal que tot això, i ja dic que és perillosíssim en aquest sentit, que de sobte l'emoció pot vèncer, cosa que a mi no m'agrada.
M'agrada sempre, és a dir, l'emoció està molt bé dalt de l'escenari o dalt d'un altar, com serà aquesta nit o aquesta tarda vespre a Tarragona,
però sempre l'emoció ha d'estar dominada.
I el poema de Nadal és això, que et toca unes fibres, que a vegades l'emoció se't dispara per allò on no voldries.
Justament, l'any passat, aquest comentari que feies, jo també t'ho teixo, si m'ho permets.
Home, només faltaria.
Doncs aquest comentari que feies està claríssim que es veu, perquè a la catedral de Tarragona,
una ciutat com Tarragona, que més o menys ens coneixem tots, trobaves persones que, com bé deia, són practicants, són creients, són catòliques,
però d'altres que el que s'estimen no ho són, però que el fet de sentir unes paraules ben dites, un text ben escrit, un escenari com la catedral, doncs els va a treure.
És que va molt més enllà, insisteixo, el poema de Nadal va, d'alguna manera, va molt més enllà.
Parla d'un ressort, toca un ressort i parla d'un ressort que qui no ha sentit mai o qui no li ha encantat el noi de la mare, per exemple.
I et remet a aquestes coses que, ja dic, que esclar, que et burxen una mica, o les injustícies humanes, vull dir que no només aquesta part, diguéssim, més íntima que podria ser el noi de la mare,
sinó que quan es parla del rabadà, no és el rabadà aquest simpàtic de caganer de pessebre, sinó que és un rabadà que es rebutja, no?
I ja dic que per mi em sembla molt interessant això.
I sempre, a veure, no l'he fet mai al poema de Nadal i sempre pensava que un dia o altre em tocaria de fer i sempre ho pensava amb una mica de por,
perquè aquesta part d'emoció indominable que hi ha vegades poden fer coses que no voldries.
De tot, dient això, és allò que diu, sembla com una melodia, té unes notes, i aquestes notes saps quines són les fibres de la sensibilitat de cadascun dels espectadors,
i en aquest cas, com tu bé deies també, dels interprets, és aquesta gran virtut.
I l'aposta en escena, no? Perquè, clar, el poema de Nadal, recitat amb els actors que us recitareu,
amb l'escalfament de la veu de la Maria del Mar Bonet, el Manel Camp, la guitarra de l'Hològio d'Avalos, com deies,
i l'escenari de la Catedral de Tarragona, clar.
I un quartet de veu magnífic.
I també, no ens estarem de res?
No, no, de veritat, és que és una aposta molt arriscada en aquest sentit de producció,
d'una gran... arriscada en el sentit de produir, això,
que són l'Esteva Polls i la Maria Josep Arenós,
que són qui ens han produït, doncs, això,
i qui lluiten perquè això sorti endavant, etcètera.
Doncs això és una aposta, avui en dia, on normalment,
les grans produccions, és un parell de persones que parlen dalt d'un escenari.
Està previst que hi hagi poquetes representacions a tot Catalunya.
No sé si l'heu fet ja o és aquí a Tarragona que comenceu.
Avui debutem, i amb molts nervis, per cert, per part meva,
amb ganes que tot vagi molt bé,
però hi ha nervis, com sempre, quan es comença una història, no?
Encara que sigui una història curta com aquesta, però sempre fa nervis.
Una mica, quina és la seqüència?
Obre l'acte, la veu de la Maria del Marbonet amb el Manel Camp?
Sí, Manel Camp, Eulogio d'Avalos, Maria del Mar...
Primer, Manel Camp, Maria del Marbonet,
després s'incorpora a l'Eulogio d'Avalos,
al cor, i després nosaltres tots junts,
perquè hi ha moments que participa el cor,
que participa la guitarra, que participa el Manel Camp,
que participa la veu, amb tots plegats.
No és allò un recital, i després s'acaba i ja està.
I llavors surten uns altres i parlen, no al revés.
He estat tot, diguéssim, he estat tot barrejat,
i tot per explicar millor la visió que té les teves polles
per explicar millor el poema de Nadal.
Ens estàs encomanant els nervis per assistir-hi, eh?
Jo en tinc molta veritat, avui ja no he dormit aquesta nit,
com si fos una estrena dels més delicats de la meva vida.
Déu-n'hi-do, hi ha molta expectació també aquí a la ciutat de Tarragona,
sobretot després d'estrenar-nos també nosaltres,
com a espectadors, assistint a aquest poema de Nadal.
Molts repetirem i estarem encantats de participar,
perquè en definitiva estem com a espectadors,
però d'alguna manera també participarem d'aquest poema de Nadal.
Sí, perquè no serà repetir, malgrat que es dirà el mateix text,
no serà repetir una cosa que heu vist,
sinó que és com es pot anar a veure una òpera,
es pot anar a veure Rigoletto un dia,
i l'endemà tornar-hi, si ho fan uns altres intèrprets,
perquè veuràs un espectacle diferent, no?
D'alguna manera és això el que pretenien els productors d'aquest espectacle,
que encara que es vagi a veure l'any passat el poema de Nadal,
aquest any es fa Nadal en concert i el poema de Nadal,
perquè, és a dir, per això,
per poder veure una altra interpretació del que bé hem dit.
Enric Major, moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada.
No, a vosaltres i fins molt aviat.
Una tileta, una tileta pels nervis,
i aquest vespre ens retromem a la catedral.
Moltíssimes gràcies.
Una abraçada.
Igualment, adéu-siau.