Suposo que qualsevol cosa que es faci de la Rambla en guany té èxit,
perquè, de fet, clar, se n'ha parlat molt i és un lloc que la gent hi ha viscut.
Tothom té records de la Rambla, sigui de l'edat que sigui,
han passat per la Rambla alguna vegada i tenen històries que explicar.
Aleshores, qualsevol cosa que es faci em sembla que té l'èxit assegurat.
Es combineu el que és aquest itinerari i aquestes referències històriques del passeig
amb textos literaris que tenen a veure amb la Rambla.
Sí, de fet, la Ruta Literària ja fa, em sembla que tres anys que funciona,
durant la Tardor Literària, i el que feien era triar un autor
i, a partir dels textos d'aquest autor, fer un recorregut per la ciutat.
O sigui, que era un autor sol per diferents llocs.
I en guany vam fer el CD-ROM del Museu d'Història sobre la Rambla,
que es va presentar la setmana passada,
i un dels punts que hi ha dins el CD és la Rambla com a font d'inspiració.
Aleshores vam estar buscant escriptors, viatgers,
que haguessin escrit sobre la Rambla.
I vam trobar molta, molta cosa.
A banda que vam demanar la col·laboració a cultura,
i arrel d'això va sortir la possibilitat de fer la ruta.
Aleshores, en guany la ruta, és ben bé el contrari.
A partir d'un eix, que seria la Rambla,
tots els escriptors que han fet referència en els seus escrits sobre el passeig.
Parlem d'escriptors que ja no hi són, però d'altres contemporanis,
que és el que també la seva...
Sí, sí, de fet, el primer text que llegim és de Pini Soler,
o sigui, dels finals del segle XIX,
i el més contemporani és de l'any 2000,
a banda que n'hi ha més.
O sigui, que hem hagut de fer una tria,
perquè a cada punt que ens pararem,
potser llegirem dos o tres textos,
però n'hi ha molts més.
Llavors, fins i tot, els que apareixen en el CD
i els que fem a la ruta són diferents, alguns.
O sigui, que n'hi ha molta producció literària,
la veritat, de la Rambla.
Prosa, poesia, m'imagino, no?
Sí, sí.
I després, en aquest cas, no en llegirem cap,
si no recordo malament, d'un viatger,
però en el CD surten textos de viatgers
que venien a Tarragona
i explicaven una miqueta com veien la ciutat.
I és curiós perquè, abans que s'endarruqués la muralla de Sant Joan,
que és la que va donar origen a la Rambla,
parlaven de dues ciutats diferenciades,
la part alta i la marina o la part baixa de la ciutat.
Però parlaven com si fossin dues ciutats diferents,
perquè eren completament una amb una punta i l'altra amb l'altra.
I després, quan es va començar a endarrugar la muralla,
els que venien i ho transmetien en els seus llibres
posava que es projectava un passeig
d'unes característiques que semblava allò molt maco.
Com una fusió entre aquestes dues parts separades,
la rambla fusionés les dues parts de la ciutat.
De fet, el carrer de la Unió ve d'aquí,
que va ser el carrer que va fer la Unió de la part alta amb la part baixa.
Tot això ho expliqueu a la ruta.
Sí.
Veus? En un moment, no m'estranya que s'apunti la gent,
perquè són coses d'aquelles que no coneixes
i que donen justificació a aquells actes
o a aquelles coses que quotidianament utilitzes.
De què parlen, en general, aquests textos?
Fan alegories a la bellesa, a les vistes, a edificis...
De què parlen?
Doncs hi ha una mica de tot,
perquè, de fet, el lloc que més textos ha donat
és el balcó del Mediterrani.
I, de fet, qualsevol persona que s'hi apropi,
sigui de Tarragona o de fora,
impressiona la vista que hi ha des del balcó.
Aleshores, molts dels textos del balcó
són d'una sortida del sol o una aposta de sol o de la llum,
doncs donen una impressió que és el que tothom més o menys
ha viscut alguna vegada, no?
Perquè tothom ha passejat pel balcó i, bueno, és un lloc maco, no?
Després, doncs, altres que expliquen una miqueta el que et deia, no?
En general, de la Rambla, no?
Que si els arbres, els plataners...
Hi ha records dels plataners que hi havia a la Rambla,
que l'altre dia ho recordàvem i, bueno, doncs,
els van tallar l'any 82, que ja fa molts anys
i hi ha molta gent que no...
Però hi ha coses... Jo, per exemple, dels plataners me'n recordo,
jo me'n recordo perfectament de la polèmica que va haver-hi,
de cartes al director, de persones indignades
per aquests arbres que...
De fet, l'Ajuntament va fer una consulta popular
per saber quin tipus d'arbres es podien plantar.
I també s'han fet consultes...
Per les rajoles?
Pel terra de la Rambla, l'actual, no?
I després, pel monument als castells,
també es va fer una consulta popular.
Efectivament, on havia d'anar.
I es donava en diferents ubicacions.
Sí, sí, o sigui que hi ha molta història,
tant del que són els edificis, les escultures,
com qualsevol racó té la seva petita o gran història.
Sortiu de la plaça Imperial Tarracó a quarts de dotze, aproximadament,
i aleshores...
A la primera parada la fem a la plaça Imperial Tarracó
precisament perquè és el punt intermig del que serà
la Rambla del futur, pràcticament.
perquè la Rambla, de fet, està previst tot el que és Lluís Companys,
doncs que ja és Rambla,
i després continua per Francesc Macià.
Aleshores, hi hem quedat al mig de la rotonda
perquè és curiós, però hi ha molta gent
que no hi ha entrat mai al mig de la plaça.
I vam dir, bueno, doncs és un bon punt de trobar-nos.
Si us deixen els ànecs, aquesta és una altra.
I després seguirem pujant,
fem una altra parada a la Font del Centenari.
El que passa, a partir d'aquí,
és el que és la Rambla més autèntica, diguéssim.
Més de tota la vida.
De tota la vida i que ha donat més textos.
Tot i que aquesta Font del Centenari
també ha estat de trasllat més d'una vegada.
Déu-n'hi-do si l'han mogut.
I amb el que deu passar,
mira si l'han mogut d'un lloc a l'altre.
Sí, de fet, quan la van col·locar l'any 54
ja es va proposar de posar-la on està ara.
El que passa és que aleshores
les rotondes no eren el sistema de trànsit habitual
i l'enginyer va dir que es veia qualsevol dia
els camions dins de la Font.
Llavors es va decidir posar-la on ha estat
fins fa ben poc.
Ben poc no, ja fa uns quants anys
que la van traslladar.
Com explicaves abans, aquí al Font del Centenari
una miqueta d'explicació i una lectura.
I una lectura, sí.
Normalment són un parell de lectures.
La següent parada, en aquest tram
pararem diverses vegades.
la fem a l'alçada de la llibreria de la Rambla
i l'haig d'anar, més o menys.
O sigui, que pararem al cap de pocs metres
per parlar de la vitalitat cultural
que va haver en un moment determinat a Tarragona
a partir de les llibreries.
O sigui, les llibreries que hi havia a la Rambla
tenien, a banda de ser llibreries,
per vendre llibres tenien la seva sala d'exposicions,
de conferències...
i es van fer moltíssims actes.
Potser era la manera
d'entrar una miqueta
en el món cultural.
Si la cultura oficial no ho feia,
ho van fer les llibreries d'aleshores.
I també parleu d'un dels establiments
també emblemàtics de Tarragona
en aquest sentit, que ja no hi és,
la llibreria Guàrdies.
Sí, de fet, la llibreria Guàrdies...
Aquesta la recordem encara, eh?
Sí.
Encara ens toca per edat.
Sí, sí, doncs la llibreria Guàrdies.
També fem una aturada allà
per parlar precisament de la llibreria
i del senyor Guàrdies,
que era un poeta,
i llegim precisament un poema seu.
Després també pararem
a l'alçada del motoclub
per parlar una mica dels cafès
i dels hotels que hi havia a Tarragona
en aquella època,
que, de fet, n'hi havia molts.
A banda que durant aquests 150 anys
hi ha hagut,
però en moments importants
doncs se'n comptabilitzaven un munt.
El Cafè de Tarragona...
El Cafè de Tarragona, sí,
que de fet estava al costat del motoclub.
El motoclub ocupava un espai
del Cafè de Tarragona
i el Cafè de Tarragona,
la imatge que es presenta
per anunciar la ruta
és de l'interior del Cafè de Tarragona
i és una fotografia preciosa.
És que ara mires l'interior d'aquest cafè
i dius, ara no l'haguéssim tret.
No, i tant.
Ara no l'haguéssim tret.
I com això, molts edificis
que digitalment no es poden recuperar.
No ho comentem amb alguns edificis,
com per exemple quan arribem al balcó,
el número 1, la Casa Güell,
que era una casa preciosa,
que bé, en aquells anys
hi havia una permissibilitat
a l'hora d'enderrocar edificis
que ara no hi és.
La cosa del Gratacel
feia molta enveja, no?
De les grans ciutats.
Semblava que feia més cosmopolita,
tenia edificis als altres ciutats.
I cases molt maques,
doncs que clar,
eren tipus xalets,
com la Casa Ventosa,
que estava just davant dels despullats,
que de fet és on està ara Hisenda.
Doncs hi havia un xalet
que també és molt maco.
Aleshores, clar,
tot això ha anat evolucionant, no?
I quan veus les fotografies
penses...
Això ara ens ho pensaríem,
un parell o tres,
o mil vegades abans de tirar-ho a terra.
Acabeu al balcó, lògicament.
Sí.
I allà per triar textos
m'imagino que ha estat difícil,
perquè deu haver-hi moltíssims.
Jo ja proposaré a la gent
que si a algú li interessa
els hi passarem un llistat
perquè de fet dona per molt
i per ganes de seguir llegint, no?
I allà parlarem una miqueta
a banda de la barana,
el monument,
els edificis que hi ha al voltant,
d'unes polèmiques
que van sorgir arrel
de denominació de Rambla,
perquè no tothom estava d'acord
en que se li digui Rambla,
perquè de fet,
si ho pensem,
no és una Rambla.
La Rambla hauria d'estar inclinada
en direcció a mar,
és per allò que corren les aigües
i aquí és el contrari.
I deien que això
es volia imitar una miqueta
la Rambla de Barcelona,
que realment sí que era una Rambla, no?
Aleshores, això va crear polèmica.
I tot això, doncs,
com que hem trobat textos
que està reflectit,
doncs ho anirem llegint.
Quines altres propostes hi havia?
Després, a veure,
hi havia una proposta
al començament de...
pel nom.
Pel nom?
L'Esplanada.
L'Esplanada.
Popularment se li coneixia
com a Esplanada.
Ja.
Home, és més maco, sí.
Clar, fixa't que no té cap sentit
dir-li Rambla,
però no l'hi podríem dir
d'una altra manera.
No, no.
L'Esplanada no quedaria...
No, no, no, és allò.
Però quan es va construir,
realment era una esplanada, allò.
Perquè qualsevol terreny
al costat de fortificacions,
doncs era un terreny
lliure d'edificacions, no?
O sigui, no es podia construir
a la vora d'una fortificació,
aleshores el terreny que hi havia
realment era una esplanada.
I més tenint en compte
que continuaven camps
fins que començaven
les primeres cases
a la banda de baix
del carrer de la Unió, no?
Ja, ja.
Acabeu el balcó.
Quina durada
li doneu aproximadament
a...
Una hora i mitja.
Aquesta ruta.
Sí, intentarem
que no s'allargui més
perquè suposo que
a vegades dona per més, no?
Perquè a vegades
amb comentaris
de la gent
i així doncs sempre...
Però intentarem
que sigui
una hora i mitja.
Tu fas de guia
com a historiadora
i la Carme Tàpies
és qui posarà la veu
als textos
dels autors.
Sí, que de fet
l'altre dia
vam fer com un tast
perquè ens vam fer
un petit reportatge
per la televisió
i va ser molt agradable
perquè realment
sentir els textos
llegits per una persona
com la Carme
que li dona una entonació
i una gràcia
és...
Realment val la pena.
Ens posa les dents llargues, eh?
Ara que no queden places
per aquest dissabte
però en fi
tenim l'esperança
que puguin haver-hi
per el dissabte 27
per la sessió del matí
en principi
està tot cobert.
Truquim
perquè sempre pot haver-hi
alguna baixa
i la idea és que es pugui fer
una sessió de tarda.
Sí.
Ja que també ha de ser bonic, eh?
Perquè mira que té
una visió
de la posta de sol
al balcó
o qualsevol punt
de la Rambla.
Sí, sí, la llum
és molt diferent
al matí
i a la tarda.
Helena,
què han de fer?
Posar-se en contacte
a través d'un telèfon
em penso que és, no?
Sí.
O un correu electrònic.
Sí, telèfon
o un correu electrònic.
És el 977-29-6100
o correu
arroba
premisliteraris
totjunt.org
Ja està.
No té més
així de senzill.
Podria haver-hi
continuïtat
més enllà de la tardor literària
d'aquest tipus de...
Home,
ens hem plantejat
el que passa
que no ens hi hem posat
però de fer alguna cosa més.
Perquè aquest any d'aniversari
deveu tenir tant de material
de la Rambla, no?
Sí, sí, sí.
De fet,
per exemple,
en quant a imatges
doncs també
se n'han recollit
moltes d'imatges
molt maques
que a vegades
a partir d'una imatge
doncs
pots identificar
un lloc
o...
És molt curiós,
la veritat.
és molt curiós.