Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
amb una previsió no cara, Sant Jordi, no cara el dia 23 d'abril,
sinó més immediata.
Demà, dimarts, a les 8 del vespre,
s'iniciarà el cicle de primavera musical al Palau,
al Palau de Congressos de la Ciutat de Tarragona,
amb el concert que oferirà l'Orquestra Sinfònica i Nacional de Catalunya,
l'OBC i l'Orfeo Català.
Un concert que, entre altres coses,
donarà l'oportunitat al públic de comprovar l'acústica
instal·lada a la Sala August del Palau Firal
i de Congressos de Tarragona.
Aquesta serà una oportunitat,
però l'altra oportunitat és única,
la de gaudir de la música que podrem escoltar en aquest concert
amb l'Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
dirigida per Ernest Martínez Izquierdo,
que el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Senyor Martínez Izquierdo, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I primer que tot, i ens disculparà,
que ens hem retardat en el moment que havíem quedat amb vostè per parlar-ne.
Cap problema, cap problema.
Saps què passa?
Que parlàvem de Sant Jordi, amb editors, amb llibretes.
I ja sap vostè que aquest tema...
Això dona per molt, eh?
Dóna per molt i massa i tot, eh?
Sí, sí, sí.
I dic que no, no, ni que sigui, doncs, més breument,
però hem de saber, doncs, com es presenta aquest concert.
Després que una part, m'imagino una part,
i si no vostè em corregirà, del que podrem escoltar,
s'ha estrenat, no re, aquesta passada setmana a l'auditori.
Ah, exactament, doncs, de fet, diguem, la novetat més gran que té aquest programa
és l'estrena del concert per clarinet i orquestra de Joan Guinjoan,
del compositor de Tarragona, Joan Guinjoan,
que és, a més, encàrrec de la pròpia orquestra.
Això ho vam estrenar aquí a Barcelona el divendres,
que vam fer el primer concert,
i, doncs, farem l'estrena a Tarragona, doncs, demà la farem.
I això sí que està, és primícia a primícia.
Així, en plan de ciutat, no?,
se'n parla molt d'això de l'acústica, de la sala,
tant que s'havia parlat d'aquesta sala tan maca per concerts,
però que no estava preparada per, aviam, serà una prova de foc,
perquè, a més, amb una formació com la que vostè dirigeix,
i, a més, l'Orfeo Català,
jo no sé, vostès, s'imagino que han sentit parlar d'això de l'acústica de la sala, no?
Sí, bueno, de fet, nosaltres vam ja tocar amb l'orquestra, també,
amb un concert homenatge a Joan Guinjoan, el 2001.
Vam tocar el setembre del 2001,
i va ser, diguem, la inauguració, per dir-ho d'alguna manera,
de la sala de congressos.
De la sala 1, sí.
Exacte, i vam ser nosaltres qui vam recomanar, també,
que, doncs, s'havia de fer un acondicionament acústic,
perquè no creiem que podia tenir moltes més possibilitats
a nivell de qualitat acústica, no?,
perquè l'espai és magnífic, el lloc és ideal,
però trobàvem que acústicament no tenia les condicions ideals.
Llavors va ser, també, quan es van, doncs, posar a treballar
a fer un projecte de, bueno, remodelació de l'acústica i de més,
o sigui que, de fet, ja l'espai el coneixem,
el que sí que tenim ara és moltíssima curiositat
per veure com haurà quedat a nivell d'acústica.
Perquè, senyor Martínez Izquierdo,
d'una forma que sigui entenedora,
pels que no hi entenem gaire,
d'això de les acústiques i totes aquestes coses,
on reia la dificultat del Palau
per oferir concerts amb orquestres
com era la que vostè dirigeix?
Doncs el problema era que era un espai molt sec.
Normalment el problema que hi ha
amb aquestes sales polivalents
és que, clar, cada ús que es fa de la sala
necessita un tipus d'acústica determinat.
Per exemple, un teatre,
o per fer teatre o per fer conferències,
el que es necessita és que la veu
se senti molt clara i molt nítida.
Això vol dir que llavors
té que tenir un nivell de ressonància,
de reverberació petit,
perquè es pugui entendre tot.
Si fos massa reverberant,
com per exemple en una església o a més,
les paraules es barregen
i llavors no s'entén bé el text,
el que estan dient.
Però, clar, música és tot el contrari,
perquè es pugui disfrutar d'un bon so
i els instruments sonin bé,
el que necessiten precisament
és tot el contrari.
És a dir, necessiten molta ressonància
perquè els instruments es fusionin
uns als altres amb el so
i creï una pasta homogènia,
l'orquestra i soni compacta.
Llavors, el problema està
en que moltes vegades
trobem locals que funcionen bé
per una cosa
però no funcionen bé per una altra.
Llavors, clar,
una orquestra el que necessita...
Tu no tens que sentir
instrument per instrument,
tens que sentir un so global,
amb la qual cosa necessitem
un mínim de ressonància
i de reverberació
perquè realment allò
es pugui escoltar amb qualitat.
Doncs ara esperem que es pugui escoltar.
Res a veure, diguem-ne,
l'OBC també, per exemple,
està acostumada a actuar
al Teatre Auditori del Camp de Mar
quan estrenen l'obra
del Premi Musical
Ciutat de Tarragona.
El Teatre Auditori
sí que té una bona acústica,
tot i que és un teatre a l'aire lliure.
És aquest punt de vista
que vostè planteja.
Jo, disfructivament,
sempre he estat de viatge
quan...
No li ha tocat actuar aquí.
No he pogut anar-hi.
A veure,
pel que és l'espai a l'aire lliure,
tothom ha comentat
que té bones condicions.
El que passa és que no oblidem
que els concerts a l'aire lliure
són molt macos
i allò que es diu sempre
d'un entorno privilegiado
i tot això,
però la veritat és que
acústicament a l'aire lliure
no és bo per la música.
La veritat és que
quan fa bon temps
i amb un clima
com tenim aquí,
i a més,
ve molt de gust a l'estiu,
posar-se a escoltar música
a la fresca,
però la veritat és que
no són les millors condicions
per escoltar música.
El que passa és que
sí que a Camp de Mart,
perdonades les circumstàncies que és,
jo crec que és bastant bon lloc
per la música.
Demà aprovarem aquesta sala,
esmentava aquesta obra,
aquesta estrena pràcticament
a Tarragona
de la darrera obra
de Joan Guinjuan.
Exacte.
Amb quines altres obres
es completarà el programa?
Doncs la primera part,
abans de l'estrena
de Joan Guinjuan,
farem una petita obreta
d'un compositor
nord-americà
que la va escriure
amb motiu dels Jocs Olímpics
d'Atlanta,
que van ser després de Barcelona,
és a dir,
l'any 96,
i és una obra
molt amb l'estil americà
i gairebé molt influenciat
per la música
de John Williams.
És una música molt amable,
tot i que és un compositor jove,
però és una mica
amb aquesta influència,
doncs una mica
de simplicitat americana,
per dir-ho d'alguna manera.
És una obra,
diguem que jo crec
que és amable,
hem buscat una obra amable
per començar
entre el concert,
i que això ja ens porti
a l'obra de Guinjuan,
que és una mica més complexa,
en aquest sentit.
Llavors,
a la segona part,
hi ha una obra monumental,
espectacular,
que és l'Alexander,
la cantata Lissander Neschi
de Prokofiev,
amb cor solista,
orquestra gran,
és a dir,
que jo crec
que és una obra
molt espectacular
i que,
sense dubte,
agradarà moltíssim
a tot el públic.
És un repertori
molt variat,
imagino que l'objectiu,
entre altres coses,
era poder treure
el màxim nombre
d'espectadors possibles,
que sigui un programa
molt obert,
no només per experts,
sinó per persones
que els agradi la música,
senzillament.
Tot i que Prokofiev
no és un gran nom,
no és com Beethoven
o Mozart,
que tothom el coneix,
diguem que hi ha molta gent
que no coneix
qui és Prokofiev,
però la veritat
és que un cop
escolten la música
queden realment cautivats
perquè té una força expressiva
i és d'una espectacularitat
que ningú es pot escapar a ella.
Doncs estem ja esperant
que arribi el dia i l'hora,
el dia demà mateix,
a les vuit del vespre,
a aquesta sala august
del Palau Firal
i de Congressos
de Tarragona.
Ernest Martínez Izquierdo,
director de l'Orquestra Sinfònica
de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Moltes gràcies
per atendre la nostra trucada
i per la seva paciència,
que ens ha esperat
que el truquessin.
Gràcies per trucar-me
i espero que us agradi el programa.
Adeu-siau.
Molt bon dia.
Adeu.