D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Com us dèiem fa moment, avui hem convidat l'advocat
i expresident del Port de Tarragona, Lluís Badia,
com a primer candidat de Convergència i Unió al Senat
en aquestes eleccions del diumenge 14 de març.
Candidat de la Federació Nacionalista
a la demarcació de Tarragona a la Cambra Alta.
Volem parlar amb ell d'aquesta campanya electoral,
dels seus objectius, de les seves línies de treball,
del que vol fer el Senat si és escollit
a partir de les eleccions del 14 de març.
Senyor Lluís Badia, bon dia.
Hola, molt bon dia a tots.
Després de vuit anys de gestió al Port de Tarragona,
en una institució econòmica tan important com el Port de Tarragona,
com es troba fent campanya?
I a més, molta campanya.
És una novetat, no?
Una cosa és la gestió del dia a dia,
el treballar dia a dia amb els interessos empresarials
i econòmics del Port de Tarragona,
i una altra, evidentment, és anar explicant el que pensaràs fer
o el que vols fer si els ciutadans te donen el seu visiplau
i pots ser un representant de les comarques de Tarragona al Senat.
Per tant, és una feia entretinguda, molt entretinguda,
perquè veus a molta gent, parles amb molta gent,
discuteixes amb molta gent,
i en tot cas, vull dir, bueno,
tot té les seves coses bones i les seves dolentes, no?
Fa cap...
Unes que encara estic una miqueta fotudet de...
De la veu.
De la veu, però bueno, per una altra...
Hem estat amb molta gent que feia temps que no veia,
hem parlat amb molta gent,
i, bueno, jo crec que això és bo, també.
Fa campanya, a més,
en una circumstància segurament una mica complicada,
són les primeres eleccions
per Convergència i Unió
sense el govern de la Generalitat.
Per alguns, analistes diuen que
és la campanya més difícil per la Federació Nacionalista.
Vostè comparteix aquesta opinió?
Miri, totes les campanyes electorals
són complicades i difícils, no?
L'important, de totes formes,
és poder exposar els teus temes
i, evidentment, en democràcia,
l'important és que en les campanyes electorals
parlin dels temes, i des d'aquest punt de vista
jo el que intento fer és això, no?
És evident que és difícil,
perquè és la primera vegada que Convergència
i Unió compareix a unes eleccions
sense tindre el govern de la Generalitat de Catalunya,
però bé, també referendant
que, bueno, el que hi ha al govern de Catalunya
no té res a veure amb el que ha hagut
durant 23 anys,
que ha sigut una pau social,
una entesa en tots els interessos
econòmics, socials i de tot tipus
que hi havia a Catalunya
per tirar endavant el país,
i una situació realment negativa
al front del govern de Catalunya
i al futur que ens espera
si això continua per aquesta línia.
En aquest ambient,
o en aquestes teòriques dificultats
que pot tenir la Federació Nacionalista
en aquesta campanya electoral,
vostès han triat un missatge,
un eslògan,
sentit comú,
seny,
prou de fer mal a Catalunya,
també seria un segon eslògan,
però sobretot amb aquesta idea
de sentit comú
davant d'un panorama molt crispat, no?
Mira, jo crec que estem
en una campanya electoral
on sembla ser que la notícia
és el flaix aquell
de l'insult,
la descalificació,
la, diguem,
no respectar els plantejaments
que es puguin fer uns als altres, no?
I d'endavant d'aquesta situació,
amb el fàcil era també apuntar-nos
amb això,
amb la descalificació,
l'insult,
el no buscar alternatives
i parlar més de qüestions ja passades
o qüestions que hi ha
no li preocupen a la gent.
Però nosaltres hem optat
per una opció,
que jo crec que ha sigut l'opció
durant molt de temps
de conferència i unió,
que és el sentit comú, no?
Jo penso que totes les coses
es poden fer de moltes maneres,
però al final
sempre ha de primer el sentit comú
i des d'aquest punt de vista
el que estem intentant
és aportar la campanya
a aquest sentit comú,
de parlar les coses com són,
de parlar de programes,
de parlar el que volem fer
en el futur,
del que creiem com s'ha de fer,
del que significa escoltar
i buscar el consens per damunt
de buscar la divisió
i la descalificació personal.
I jo crec que és una campanya complicada,
però jo estic segur
que els ciutadans de Tarragona
i de les comarques de Tarragona
i de Catalunya
sabrà valorar
quin és l'esforç
que està fent conferència i unió
des d'aquest punt de vista,
de no entrar en la descalificació
i sí entrar en el que és explicar
el programa
i buscar que el sentit comú
sigui primordial
a l'hora d'analitzar
qualsevol faceta de la vida.
Jo crec que això és l'important
i amb aquesta línia estem.
Evidentment,
ja veurem quins seran els resultats,
però jo crec que passi el que passi,
aquesta ha de ser la línia política
de Convergència i Unió
en els propers anys,
és a dir,
el sentit comú,
el seny,
el seny català
que jo crec que en aquest moment
n'està bastant faltant
la política catalana i espanyola
perquè tant pel Partit Popular
sobretot i per l'Esquerra Republicana
de Catalunya
estan més aficionats
a la descalificació
i a la lluita d'impromperis
a veure qui la diu més grossa
que penso que no és bo per ningú,
ni és bo per Catalunya,
ni és bo per Espanya,
ni és bo per qualsevol
dels interessos de futur
que ens hagin de plantejar
al nostre país i a Espanya.
Com dèiem,
Lluís Badia
és el primer candidat
de Convergència i Unió
al Senat
i quan es parla
amb un candidat al Senat
des de fa temps,
des de fa molts anys segurament,
el senyor Badia
és gairebé obligat
preguntar
per la pròpia cambra legislativa,
per la pròpia cambra alta,
el seu funcionament
i les seves reformes
postergades
durant molts anys.
Jo crec que el Senat
és la gran desconeguda
de la democràcia.
Tots coneixem
el Parlament de Catalunya,
tots coneixem
el Congrés de Diputats,
però el Senat
jo crec que és
la gran desconeguda
de la democràcia.
Segurament perquè
als partits majoritari
els hi ha interessat
que fos així,
tant el Partit Socialista
com el Partit Popular
no els hi ha interessat
que hi hagués una segona càmera
que fes les lectures posteriors
a la del Congrés de Diputats,
és a dir,
que s'analigessin realment
les lleis,
sinó que ha sigut una càmera
que s'hi ha tingut allà
aparcada.
Està clar que jo crec
que els ciutadans de Tarragona,
si els hi preguntem,
malauradament coneixen
molts pocs senadors
que els han representat,
és més,
hi ha determinats senadors
de partits majoritaris
a casa nostra
que no són coneguts
ni molt menys.
Jo crec que ha de canviar
aquesta dinàmica,
no?
A mi,
jo quan vaig anar al Port,
algú deia això del Port
és una cosa que estàs allà
i no en servirà per res,
no?
Vull dir,
jo crec que al llarg
d'aquests anys
s'ha demostrat
que tothom coneix,
tothom s'implica,
tothom ha fet aquesta pinya
que ens ha portat
a fer del Port
una referència
de primer nivell
al Mediterrani.
Doncs bé,
jo intentaré posar
també el meu grà de sorra
per tirar endavant
el que significa
el Senat
com càmera territorial.
Jo li garanteixo
i garanteixo
als ciutadans
que ens sentiran
parlar del Senat,
que ens sentiran
parlar de reivindicacions,
que ens sentiran
parlar de coses
de Tarragona al Senat,
que ens sentiran
parlar del que significa
les diferents reivindicacions
que jo crec que tots assumim
i que d'alguna manera
ens plantegem.
És més,
jo espero que la setmana que ve
puguem presentar
des de Convergència i Unió
una proposta concreta
perfectament estructurada,
jurídicament estructurada,
perquè tot això es pugui fer,
perquè siguem
una càmera territorial
i que d'alguna manera
els representants
del Congrés i del Senat
de no solament
de Convergència i Unió,
sinó de totes les forces polítiques
que obtinguin representació
parlamentària,
tinguin veu a Madrid.
Jo crec que aquesta és una dinàmica
que moltes vegades
se n'ha parlat,
però que n'entros,
es diu,
estic treballant jo personalment,
estem estructurant jurídicament
perquè, evidentment,
i convidant a tothom
que s'assumin
amb aquesta proposta,
però una cosa
que d'alguna manera
en podem donar comptes,
que en podem passar comptes
i que d'alguna manera
si hi ha algú
que no compleix,
si hi ha algú
que vol escurri al voltí
li puguem dir
i, escolti,
vostè no està complint
aquell acord
que sembla ser
que ara és prioritari
de defensar
les comarques de Tarragona.
Aquesta proposta
de la que parla
i en la que està treballant
vostè personalment,
doncs,
què representa?
Un canvi justament
en la forma de representació
del Senat
com a cambra
justament de representació
territorial?
És un punt més,
jo crec que hem de posar
imaginació a la política
i crec que moltes vegades
ho hem fet
i jo soc especialment
dels convençuts
que a la política
se li ha de donar
novetats importants
que la gent
la faci creïble.
Crec que aquest pot ser
un punt de partida important.
Jo soc dels convençuts
que o són capaços
de donar-li a la gent
participació a la política
o, si no,
la política passa de la gent
i, per tant,
només se'n recordem
de la gent
una vegada cada quatre anys.
I des d'aquest punt de vista
jo ja feia molt temps
que barrinava,
feia molt temps
que hi pensava
de com articular
una fórmula
que ens permetés
això, estructurar-ho.
Però que ens permetés
estructurar-ho
no com una qüestió
purament simbòlica,
sinó fer-ho jurídicament,
buscar que totes les forces
polítiques s'hi sumessin
i jo no vull ni el protagonisme
ni molt menys
la capacitat
de liderar això
ni molt menys.
Jo crec que ho hem de liderar
entre tots,
hem de buscar una qüestió
que tothom tingui
la seva representació,
que tothom sigui rotatòriament
el responsable
a màxim d'aquest tema
i jo li puc dir
que està molt ben trebada
jurídicament
i espero i desitjo
que les altres forces polítiques
s'hi sumin
i que d'alguna manera
tinguem una fórmula
que ens permeti
passar comptes,
és a dir,
que ens permeti
influir les lleis
quan afectin
a temes de Tarragona,
que ens permetin
comparèixer
amb debats parlamentaris
quan afectin
a temes de Tarragona,
que ens permetin
donar la nostra opinió
des de Tarragona
de qüestions
que ens afectaran
directament
a casa nostra.
Jo crec que aquesta
és una dinàmica important
i ho estem treballant.
Jo crec que,
vaja,
en 24 o 48 hores
ho tindrem acabat
i la setmana que ve
ho presentarem
i ho remitirem,
evidentment,
a totes les altres forces polítiques
perquè també puguin dir
la seva opinió
i que entre tots
puguem treure
alguna cosa en conjunt
que ens serveixi de futur,
que ens serveixi
que el Senat
sigui la Càmera Territorial
però que sobretot
els representants nostres
a Madrid,
al Congrés de Diputats
i al Senat
ens permeti discutir
els temes
que ens afecten aquí
i no valdrà després dir
escolti,
no me n'he enterat
o això no,
se m'ha passat
o vull dir,
el meu partit
a nivell estatal
no m'he deixat d'intervindre.
Jo crec que tot això
s'ha de limitar,
és a dir,
la gent quan llegeix
ha de saber
que llegeix
els seus representants
de Madrid
però que llegeix
els seus representants
de Tarragona a Madrid
i per tant
jo crec que aquesta és
una incidència
que hem de fer
l'esforç de fer-ho
i li prometo
que en qualsevol cas
la proposta
està ben treballada,
està ben trebada
jurídicament
té una fórmula
perfectament possible
i per tant
jo estic convençut
que pot ser
una alternativa més
a les moltes
que evidentment
hi ha damunt de la taula
per tirar projectes
d'aquest tipus.
Es tractaria doncs
de connectar
en fi
el representat
amb els representants,
no?
Jo crec que hi ha...
És a dir,
els electors amb el senador.
Jo crec que
hem de copiar
bastant el món
anglo-saxó,
no pot ser
evidentment
els polítics
anem de campanya
en campanya electoral
cada quatre anys
a veure les entitats
socials,
les entitats econòmiques,
les entitats sindicals
i després no hi anem,
no tinguem el contacte.
Jo crec que
els representants polítics,
en aquest cas
el Congrés de Diputats
de les Senats
han de tindre
una relació puntual
amb les forces
socials,
sindicals,
empresarials
permanentment, no?
I això s'ha de fer
articulant-ho d'alguna manera,
buscant la fórmula
que es pugui fer,
buscant que d'alguna manera
tothom pugui exigir
aquestes responsabilitats
perquè si no
el que passa és que
si va quedar quatre anys
t'adonen la seva opinió,
és una foto més
de la campanya,
queda difuminat
amb un munt d'actes
de campanya
i certament
no es concreta en res.
Jo crec que això
ho hem d'articular
d'alguna manera
però formalment,
és a dir,
no es pot dir
escolta i ho farem,
no, no, no,
això s'ha d'articular
en un document
que s'ha d'assignar
públicament,
que s'han de comprometre
una sèrie d'obligacions,
que s'han d'assumir
una sèrie de responsabilitats
i que evidentment
qui no s'hi vulgui sumar
que no s'hi sumi,
però jo li garanteixo
que si jo tinc el suport
dels ciutadans
i soc president Medita
això tirarà endavant
com van tirar endavant
altres coses,
com van tirar endavant
el tema
que el port avui sigui
el que és,
com van tirar endavant
que fos un port obert
a la ciutat
i que tothom pogués
dir la seva,
que hi hagués un pla estratègic,
és a dir,
jo crec que tot això
s'ha de fer dia a dia
i l'important
és que els ciutadans
puguin incidir
en aquest dia a dia,
que estiguin informats
del que passa,
de com se fa,
determinades inversions.
Tot això és el que s'ha de fer,
no pot ser
el que l'ideia abans
que de tant en tant
els polítics visitin
les diferents representants socials
i després se n'oblidin
durant quatre anys.
Això jo crec que no és bo,
però no és bo
ni per la democràcia
ni és bo
per la pròpia dinàmica normal
de desenvolupament
del que és
una democràcia moderna
i d'una democràcia participativa.
Quines propostes?
Parlen de coses pràctiques
i segurament a partir de la reforma
quins temes,
quines qüestions de Tarragona
es podrien portar al Senat?
Perquè segurament
la sensació que té ara el ciutadà,
la persona que ens està escoltant,
és que coses de Tarragona
que ens afectin,
al Senat no se'n parlen.
Li parlaré de qüestions concretes,
és a dir,
quan vingui una llei al Senat
que incideixi als temes de Tarragona,
hi ha d'haver una reunió
dels representants
de diferents forces polítiques
de les comarques de Tarragona
que puguin incidir en aquests temes,
que demanin l'opinió puntual
de tots els mitjans
o de tots els representants socials
respecte a aquests temes puntuals,
amb el tema de...
amb el tema inclús
d'incidir
amb tota la dinàmica política
dels altres temes generals.
El mateix,
jo crec que aquesta és la dinàmica
que hem de treballar,
que hem d'aprofundir
i que hem d'alguna manera
plantejar els temes.
Si la gent veu
que una vegada més
es passa de la gent,
evidentment al final
passarà com als Estats Units
que vota un 20%,
un 25%
i jo crec que això és molt greu
i per tant
el que hem de fer
és incidir en aquesta línia.
Vostè s'ha distingit
en els vuit anys
com a president del Port
hem de parlar sobretot
de qüestions relacionades
amb temes d'economia,
amb temes d'infraestructura.
Aquests temes
es poden portar
a la cambra alta?
Per descomptat,
aquí hi ha temes d'infraestructura,
d'inversions concretes
en infraestructura
que s'ha de fer un esforç vital
per a tractar aquests temes.
Com s'atracten?
Doncs molt clarament.
S'atracten discutint
en un moment
de discussió
als pressupostos generals
de l'Estat
de demanar
que s'incloguin aquestes partides.
I si no s'inclouen,
a veure qui és el responsable
que no s'incloguin.
Quan se discuteixin
temes que afecten
a temes socials,
a temes de pensions,
a temes d'ensenyament,
temes que podem incidir clarament
i que d'alguna manera
són molt importants per tots
i que d'alguna manera
ja hem de treballar
en aquesta línia.
Pel que fa al Senat,
als resultats de Convergència i Unió,
en les últimes eleccions,
fa quatre anys,
van tenir un senador
dels quatre
de la demarcació de Tarragona.
Imagino, senyor Badia,
que aspira com a mínim
a repetir aquests resultats.
Bé, amb això estem.
Evidentment,
aquí estem demanant
el suport dels ciutadans de Tarragona
perquè ens donin aquest suport
i, evidentment,
aquesta és la vocació
de Convergència i Unió,
no solament un,
sinó intentar buscar
els tres senadors
a les comarques de Tarragona.
Mira, jo crec que el Senat
és una llista oberta
i això és bo que ho sàpia,
els ciutadans.
No es vota exclusivament
a partits polítics,
sinó que es vota a persones.
I vull dir, bueno,
jo el que estic fent
és intentant explicar
el que porto fet,
el meu bagatge
i el que penso fer.
I, bueno,
els ciutadans són conscients
que es vota a persones.
no es vota solament
a Convergència i Unió,
sinó també s'es vota
el Lluís Badia,
el Jordi Jus
o el Joan Josep Malras.
Jo crec que aquesta és la variable
d'unes eleccions al Senat.
I a vegades que demanem
tant allò de les llistes obertes,
que demanem tant
que es pugui votar persones,
escolti,
aquesta hi ha una oportunitat
important de fer-ho
i jo, en tot cas,
crec que m'he d'obligada més
a oferir el que penso fer.
Jo és el que estic explicant,
intentant explicar
i posant damunt de la taula
tots aquests dies
de campanya electoral
i espero i desitjo,
evidentment això
ho pugueu portar a terme.
En tot cas,
la paraula la tenen
els nostres conciutadans
a l'hora d'exerir el seu vot.
Aquesta fórmula
de llista oberta
però que en què el ciutadà
doncs posa una X
amb una casella,
amb una llista
dels candidats al Senat
però posats en ordre alfabètic
vostè la considera
en fi, raonable
tenint en compte
que clar,
vostè es pot veure beneficiat
perquè el seu cognom
Badia
doncs està dels primers.
No podríem buscar
potser altres fórmules?
Home, jo crec que és avançar molt
ja buscar llistes obertes.
Jo crec que la ciutadania
cada vegada vota més
a les persones
o li agradaria votar més
a les persones.
Jo crec que és un pas més.
Segurament haurem de seguir avançant
en aquestes línies
de millorar les nostres
fórmules democràtiques
o de funcionament democràtic.
Seria bo que també
els ajuntaments
poguessin fer votacions
d'aquest tipus.
Seria bo que les llistes
majoritàries tinguessin més pes.
Seria bo que...
Jo crec que se'ns acudeixen
mil formes
però està clar que
d'alguna manera
jo crec que el tema del Senat
permet, com hem dit abans,
que la gent voti a persones,
que aquestes persones les coneix
i que independentment
de la força política
a la que perteneixin
cada persona
té un terreny especial.
Jo puc estar
en determinades coses d'acord
o no
i aquest és l'avantatge
i la garantia
que en tot cas
repeteixo sa vota a persones
i les persones són les que
en definitiva
tiren endavant els temes.
No oblidem
que els partits polítics
ho formen persones,
la societat
ho formen persones
i els objectius
de tirar endavant
els projectes
ho formen persones.
Jo crec que això
és una garantia
de futur importantíssim
i per tant
el Senat ens permet
votar persones
i en tot cas
demanar als ciutadans
que quan facin
el seu vot,
quan posin la seva cregueta
pensin
qui realment porta
treballant,
qui realment porta
tinguent una tasca
de defensa
de les comarques de Tarragona
i que obrin
amb consciència
respecte a aquest tema.
Lluís Badia
està fent tàndem
aquesta campanya
amb Josep Maldonador
que és el cap de llista
per Tarragona
en les eleccions
al Congrés dels Diputats
per acabar,
senyor Badia
i tenint en compte
que acaben de fer-se pública
l'enquesta
del FIS
del Centre d'Informacions Sociològiques,
d'Investigacions Sociològiques,
depenent del Govern Central,
una enquesta
del que ja s'havia fet,
s'havia creat
una certa expectació
en els últims dies.
S'acaba de fer pública
aquesta enquesta
amb dades
sobre
resultats
al Congrés dels Diputats
i pel que fa
a la demarcació
de Tarragona
apunten
que a Tarragona
per primera vegada
Esquerra Republicana
obtindria representació
amb un diputat,
Convergència i Unió
en comptes de dos
en tindria un,
el Partit Popular
ballaria entre
un i dos diputats
i el Partit dels Socialistes
tindria entre dos
i tres diputats.
En fi,
és una enquesta més,
però
l'acabem de rebre,
l'acaba de veure
igual que jo,
què li sembla?
Mira,
les enquestes,
jo recordar que
quan les enquestes
a les eleccions
del Parlament de Catalunya
no hi havia cap enquesta
que digués
que Convergència i Unió
guanyaria les eleccions.
Mira,
jo penso que en aquest moment
estem en una campanya
molt crispada,
i segurament la gent
encara vota
no vota amb el camp,
encara vota més
amb l'estómac
i amb el cor.
Jo espero que d'aquí
al dia 14
tothom voti en sentit comú,
que és el que diem
des de Convergència i Unió,
que aquest sentit comú
implica, evidentment,
pensar qui realment
fa propostes
i qui no fa descalificacions,
qui no fa, evidentment,
l'insult com a model de campanya,
i espero i desitjo
que, evidentment,
Convergència i Unió
sigui ratificant
aquesta presència
com a segona força política
a les comarques de Tarragona,
amb dos diputats
i amb almenys un senador,
i espero i desitjo
que les enquestes
que tampoc van acertar
a les eleccions
del Parlament de Catalunya
tampoc acertin ara
i que, evidentment,
finalment, Convergència i Unió
sigui una força política
de primer nivell a Catalunya
com ha sigut
i com penso que és important que ser,
perquè és la garantia
que el Partit Popular
i el Partit Socialista
no tinguin aquesta força política
en aquesta majoria absoluta
que no ens ha sigut bona
mai per Catalunya
i mai per les comarques de Tarragona.
Doncs, valorant aquesta enquesta
del CIS
que s'acaba de fer pública,
acabem aquesta conversa
amb Lluís Badia,
el primer candidat
de Convergència i Unió al Senat
per la demarcació de Tarragona.
Senyor Badia,
molta sort
en el que queda de campanya.
Moltes gràcies.
Bon dia.