La una del migdia, en deu minuts, en deu n'hi do, quin so és el so que ja està omplint des de fa dies la ciutat de Tarragona,
però aquest en particular el podran escoltar a partir d'avui, pràcticament, que s'inaugura la onzena edició del Festival de Dixieland.
Aquesta música que escolten de forma enregistrada la podran sentir, insistim, en directe perquè és el so que desprèn aquesta banda,
la Jazz Band, Ball Orquestra de Polònia, o com a ells també els agrada dir-li, la J-B-B-O.
Jordi Bertran, bon dia. Benvingut al Jordi Bertran.
Inassequible, el desalent, ens torna a acompanyar un altre dia perquè li hem demanat perquè ens farà...
Avui d'Urgència.
Avui d'Urgència, avui és el nostre traductor d'Urgència, que ens acompanyarà per entendre'ns, per comunicar-nos.
Tot i que diuen que la música és un llenguatge universal, els nostres convidants no han portat els instruments, lògicament,
però sí que han volgut venir avui a la ràdio i els volem conèixer una miqueta més de prop.
Jo no sé si diré bé els noms, ho intento, i si no ells que em rectifiquin.
El Tòleg, el Jan i el...
Jan.
Jan?
Tòleg.
Tòleg?
Ja sí.
Ja sí, millor que es presentin ells.
En tot cas, els oients ja ens entendran.
Anem fent així una mica de traducció simultània, una mica d'anar per casa perquè la conversa sigui mínimament fluida.
No farem com a la ONU, aquella cosa tan formal, perquè en el marc d'un festival de Dixieland
tampoc és qüestió de posar-se excessivament formal.
Els hi pots comentar una miqueta que els donem la benvinguda.
Tu ja saps com tractem a la gent aquí a la ràdio, no cal que et diguis res més.
We are going to have some words about the festival in a colloquial style to explain to our audience
that the characteristics of your band, no?
Vull dir que parla del festival amb un to colloquial i que anem explicant als oients això, no?
Molt bé. Actuaran, entre altres punts de la ciutat de Tarragona, el Teatre al Magatzem de la Cooperativa Obrera
i al costat mateix, ja saben vostès, que està al Cafè Cantonada, a Xanfrà Fortunya.
En Ràdio ens acompanya el Roberto Arrieta. Bon dia, Roberto.
Hola, què tal? Bon dia.
Que jo m'imagino que estàs encantat de la vida amb això dels sopars amb Dixi,
que heu organitzat com altres locals de la ciutat de Tarragona,
però vosaltres heu apostat ja per l'audició i el sopar simultàniament, no?
Sí, evidentment. Nosaltres ja portem, que són quatre anys,
fem el tipus de sopar que es feia a l'època de Nova Orleans, el 1900,
i continuem així amb aquest tema per donar una mica d'enventillo a l'escoltar la música, no?
Això ho hem vist a les pel·lis, eh? Això d'anar sopant i una banda de jazz de categoria,
perquè val a dir que aquesta banda que avui ens acompanya és de les més importants dels Països de l'Est,
és una banda amb una gran tradició i veterania dins del que és el jazz, no?
If you could explain us some part of your history in jazz.
Okay, I can try to do it.
You know, our band is over 40 years old, or over 40 years young.
Ells han estat tocant durant uns 40 anys.
Tot i que han anat canviant de membres i ara només hi ha un membre original,
que és el young.
Ell és el fundador.
But, you know, we're still playing, we're still feeling good, we're still feeling young.
Diu que ells encara toquen amb molt de ritme, amb molt de gust i que se senten molt joves.
What I want to say, it's our first visit in Spain.
Ells fan estrena a l'estat espanyol, aquí a Tarragona.
Que el concepte que tenen de la zona de l'estat és diferent,
les illes, que la zona de la península, podríem dir, no?
Perquè ha dit, ha dit, fort d'aventura, de m'ha dit,
Ibiza, vull dir que toquen diferents poblacions.
But never had opportunity to play in Spain, you know.
Okay, sí, sí.
And you are very happy.
Que he estat molt content d'estar aquí a la península.
Hi ha molta tradició de bandes de jazz als països de l'est, a Polònia.
Una tradició musical, però particularment també de jazz.
In the east of Europe, have you got a long tradition of jazz bands?
Yeah, yeah.
Diu que sí.
Jazz is very popular in Europe, in East Europe especially, you know.
Diu que el jazz és molt popular a Europa i que la zona aquesta d'Europa de l'est és molt popular.
Quina mena de jazz fan? Perquè el jazz és... all de jazz, no?
Could you define, could you explain the type of jazz you play in your band?
This is more than Dixieland, because we are playing kind of swing.
They describe us as new generation of swing.
Diu que ells van més enllà del Dixieland.
El Dixieland és els orígens del jazz i ells és una banda que, malgrat això pot subter una mica perquè és petita,
és una banda petita, està molt a cavall del swing.
El swing és l'època que succeeix al Dixieland, no?
I diu que realment ells es defineixen com la nova generació del swing, no?
És a dir que fan una regeneració o fan una mena de nova presentació del swing, no?
Bogue-bogue, ritme en blues...
No arriben a tant, no arriben a tant.
No arriben a tant.
No arriben a aquí.
Però a vegades hem de jugar polis.
Ja, diu que barregen els temes tradicionals de Polònia.
Que ells ho ensenyaran aquí, la barreja dels ritmes ètnics propis de Polònia amb el jazz, no?
Cosa que, com bé sabeu, és una de les apostes que hem fet aquí amb el festival.
No més, jo això no ho sabia, eh?
Però ja amb la Haipur, que vam parlar que eren amarrals hindús, ara també amarrals poloneses, la música de jazz.
És molt diferent el jazz que es pugui fer a Polònia que el que es pugui fer als Estats Units, sobretot tenint en compte que ells també han actuat a Amèrica, als Estats Units, no?
Do you think there are a lot of differences between the North American bands and, for example, your band, the Polish or the European...
No, no, no, no, no.
Diu que no, que s'assembla molt, que ells... Guai?
Ok, next question, please.
That's a good player, yeah.
We have played in USA over 20 times.
Diu que ells han tocat als Estats Units unes 20 vegades, i que, bueno, això dona idea que als Estats Units no toquen totes les bandes que la gent pugui imaginar,
perquè es fa una idea, a situar-se aquí a Catalunya, l'única banda que ha tocat de Catalunya als festivals, als festivals americans, és la Vella Dixieland.
Hi ha en moltes bandes, hi ha un país en moltes bandes, no?
I explained that in Catalonia, in this country, only a band has played in USA, so anything that's... to have an idea of the importance of your band.
We hope we will be very funny and hot in the concert.
Diu que són divertits i...
Do you know la Vella Dixieland, de Catalan Band, the most popular Catalan Band in Dixieland?
I'm sorry, no.
No, diuen que no.
Avui, en tot cas, els hi comentarem si tenen oportunitat de conèixer una banda que es presenta avui per primera gravada de First Time Today...
Bueno, tu mateix, Jordi, si no, i al final me'n patullaré.
Ells coneixen París-Barcelona-Greixen, és una banda que ha estat alguna vegada al festival, és més de petit format, però és una banda que potser no té tants discos, però que ha corregut molt damunt, realment.
Tarragona té bandes de jazz, també.
She's explaining that Tarragona has own bands that you are going to see.
Maybe you have changed to jazz.
Evidentment.
On els agrada més actuar? Al carrer, en un teatre, en un local més aviat fosc i petit? Quin és l'espai ideal per la G-B-B-O?
Jolanda explains that there are a lot of types of locals, clubs, theatres, the streets, in our festival.
Which type do you prefer? In the street, in a club, in a theatre, in a café?
You know, it's difficult to say because every place you have good public is good for playing music.
You can have very bad public, you know, audience in the theatre and very good audience on the street.
Diu que la qualitat d'una actuació no es determina mai pel local o per l'espai.
Tu pots tenir molt bon públic al carrer i molt mal públic en un teatre.
És ben cert. I en un restaurant?
I en... About the restaurants? What do you think?
Why not?
Per què no?
Per què no?
Jo no sé, Roberto, i ara parlarem uns minutets amb Roberto, això de menjar, escoltar música.
No sé si estarem més pel plat o per la música.
Jo crec que podem simultanejar totes dues coses, no?
Què et sembla, a tu?
Sí, sí, bueno, ja s'ha aprovat i ha sigut...
I ha anat bé, no?
Sí, sí.
I prepareu uns menús o uns plats, particularment per a l'ocasió,
a banda dels que teniu habitualment a la carta, aquí a la cantonada?
Sí, sí, bueno, nosaltres aquests tres dies el que no fem és la carta, evidentment.
la cuina que tenim la deixem una mica només dedicada a lo que és el menjar crioll,
que fem les hores que tenim un bon cuiner, que és l'Antonio, que és internacional
i, evidentment, ell ja porta deu dies preparant plats, anant provant, a veure aquest,
el que es pot una mica ajustar al gust que tenim la gent d'aquí, no?
La gent...
Llavors, bé, fem un plat combinat que va a tres o quatre tipus de menjar,
una mica de carn, de peix i una guarnició, i la gent pot degustar diferents sabors.
Però amb uns aires també que determinen un origen, no?
Sí, sí, clar.
D'aquella època de No Barleans que esmentaves a l'inici de la conversa.
Sí, sí, clar, evidentment està tot així, tot enfocat al tema aquest
i la beguda oficial que tenim és la cervesa àmbar, la cervesa aquesta que tenen especial
que es diu 1900, que lliga una miqueta amb aquest tema i, bueno, ja està.
I tot ambientat en el tema del Dixi i la gent disfruta,
perquè el Dixi és una cosa que ja hem vist, que són gent molt divertida, no?
És com el jazz clàssic que costa més d'engerir, no?
L'agrada a tothom i és molt alegre i la gent va menjant, jalant, parlant, mirant
i els músics estan i miren i se riuen d'un que està menjant així, d'allà.
És de l'ambientillo.
Diu, allò que, aquelles bones maneres que a tots ens han ensenyat
que a la taula no es canta ni s'ha de ballar ni ens hem de moure aquí,
s'han d'oblidar, eh? Si més no per aquestes nits, perquè a la taula menjant
podem cantar, podem ballar, podem fer allò que convingui.
Déu-n'hi-do com deu canviar el local, no?
Sí, sí, bueno, canvia tot.
No ha de tenir res a veure d'un dia qualsevol.
No, no, no, res. Pensa que ja hi ha una mantereria de color blau marí,
és tot canviat. Totes les taules volten espelmes,
els càmeres van amb les amarretes negres de Dixi,
bueno, és una passada.
Que us tematitzeu, eh? Us tematitzeu tots.
Jo no sé si val la pena allò de dir reserves, no reserves,
o mira, intenta-hi si agafes lloc que t'hi quedes
i si no ho intentes més tard, perquè aquests dies és molt complicat
amb els locals de Tarragona.
Sí, bueno, en el cas nostre, el que són els sopars s'han de fer en reserva.
És millor fer-ho amb reserva.
Clar, sí, no és molt difícil trobar puestos.
Que sempre hi ha, perquè alguno ve, per lo que passa,
i tens un lloc lliure, però evidentment el que és el cap de setmana,
divendres i dissabte, està quasi lliure.
Per tant, aquests sopars els fareu divendres, dissabte, dijous també?
Sí, el dijous.
Comencem el dijous.
Dijous, demà dijous.
Dijous, dissabte i domingos.
Només sopars, en aquest estil, lògicament?
Sí, només fent el sopar i el que se pot...
És el sopar aquest, vull dir, no hi ha res més.
De lo que fem, no toquem res més.
Doncs el Roberto Arrieta és el propietari responsable
del que fa la cantonada d'aquí de Tarragona.
Una mica l'hem convidat i ell molt amablement ha vingut
representant, no de forma oficial, sinó donant una idea
als oients i als espectadors que molts locals de la ciutat de Tarragona,
bars, pubs, restaurants, també tenen aquesta oferta
de la música, del jazz, d'aquesta banda sonora
que ocuparà la ciutat a partir d'avui i a partir de la tarda.
Jo no sé, ja per acabar, preguntar als nostres amics d'aquesta banda
una miqueta per on anirà el seu repertori,
si tocaran peces populars conegudes, peces pròpies de repertori propi,
què és el que ens han preparat per aquests dies a Tarragona?
Jolanda is asking about the repertori,
the themes you are going to play,
if it's going to be very classical
or you are going to introduce new themes
that perhaps we haven't heard here in Tarragona o in Catalunya?
I don't think so, you know.
Our roots are in jazz, Duke Ellington, George Gershwin,
you know, tunes like this.
Està dient que ell crec que venen a assegurar
un repertori que sigui conegut
i ha esmentat aquests dos compositors, no?
Ellington i Westing.
que són molt coneguts en el festival.
Abans d'entrar ens explicaven que avui també vindran a la jam,
que és a la bequeria.
You know, it's not what we play, it's how we play.
Exacte, diu que no es basen,
insisteix no tant en el que toquen,
sinó com ho tocaran, no?
És a dir, en la manera que la banda posa en escena
al seu repertori.
Que és una manera clàssica, en el bon sentit de la paraula,
de posar en escena el jazz, el dic sí.
Sí, suposo que sí, però vaja,
jo crec que serà una banda que sorprendrà per diferent.
Un petit tastet aquesta nit a la Dixi Jam,
de la bequeria, a partir de dos quarts de dotze.
No està anunciat per això?
No està anunciat, està anunciat la formació base
de la jam, que és l'Almus Quartet Trio,
però s'incorporarà a altra gent.
Entre altres, sé positivament que ve el Pep Gol,
també avui a la nit.
Déu-n'hi-do, quina nit, eh,
per estrenar el festival de Dixi Land.
a la banda que avui ens acompanya,
quan la podrem sentir?
Al Teatre al Magatzem,
demà a les vuit del vespre, si no m'equivoco,
tinc per aquí el programa.
Cada dia fan tres passes, el més pràctic.
Demà, el primer passe, si no m'equivoco,
és a la cooperativa obrera,
és una a les vuit, no aquest és el segon,
perquè em sembla que abans a la tarda en fan un altre.
Estim mirant els programes així ràpidament.
Sí, sí, perquè en tenim com una...
Cada actuació...
O sigui, la jazz, cada banda...
Al Teatre al Magatzem, a les vuit,
quarts de deu, justament, al Cafè Cantonada.
Després, aviam parat un mes d'altre...
És que, clar, va actuant d'una manera...
I al cap de setmana, també.
Cada dia, aquestes bandes,
la JVBO, la Barrel House, la Hypur i la Seat Jazz,
aquestes bandes, cada dia fan tres passes.
La millor manera de localitzar-los
és entrar a les tres doles Bs,
digsilianttarragona.com
o agafar un programa en tots els locals
o en el metropol que es pot trobar
i és fàcil de localitzar, no?
Vull dir, ho dic perquè serà la millor manera
que cada banda es pot trobar, doncs, en un espai, no?
Avui s'ha presentat a les dotze del migdia
un llibre relacionat amb el festival.
Avui s'inaugura una exposició.
S'ha presentat aquesta Big Band
a l'Aula de Músics de Tarragona.
En fi, l'activitat serà frenètica fins al dissabte.
Nosaltres, avui, el primer dia del festival,
hem volgut fer un tasteta i mai millor dit
perquè també ens ha acompanyat el Roberto Arrieta
de la cantonada i amb aquests músics
que van arribar i en un dia plujós, gris,
però mira, es va arreglant, eh?
Que vegin que Tarragona ja és sol, eh?
Que no es pensin que aquí tenim un clima així,
doncs, gris, sinó tot el contrari.
Tarragona és sani.
És sani, no és claudí.
No és foguí day?
No.
És ok.
Thank you very much.
Ok, thank you very much.
Moltíssimes gràcies.
Ens veuran als concerts.
Moltíssimes gràcies.
I moltíssimes gràcies també a en Roberto.
Gràcies, Roberto, que vagi tot molt bé.
I a vostès per acompanyar-nos un dia més.
Posem el punt i final al matí de Tarragona Ràdio.
Ara, dos quarts de dues,
arriba el repàs de l'actualitat nacional i internacional.
Acabin de passar un bon dimecres
i gaudeixin ja a partir d'avui de la música en directe
amb el Festival de Dixi.
L'Anna, adeu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.