Fa 15 anys, aleshores, va ser quan vam començar a fer actes en públic
i la nostra intervenció, i precisament l'any 1989,
el mes de febrer, vam començar la ràdio escolar a les emissones municipals,
el Ràdio Fòrum, que ara és Tarragona Ràdio,
i aleshores hem recopilat totes les activitats que hem anat fent
durant aquests 15 anys i triem unes conclusions
sobre investigació psicopedagògica i cultural.
Quines mancances vau detectar en aquell any, el 1989?
Què és el que preocupava per crear aquesta associació Ceradai?
Bé, mira, l'any 89 nosaltres ja havíem presentat
a la Mostra Nacional de Saragossa, organitzada per la universitat,
un joc que deia Jocs Scacs Digital,
i aleshores havíem participat ja en uns quants simpòsiums
entre els 86-87 i 88,
i aleshores vam veure que era necessària fer una associació
amb personat jurídica,
i s'atençava la reforma educativa,
el 88-89 és quan se feien debats,
i aleshores era un moment idoni per crear
i constituir una associació psicopedagògica Ceradai.
I l'objectiu, és a dir, la finalitat,
la tasca que desenvolupàveu,
què perseguies?
És a dir, fer la pedagogia més amena,
més propera, més directa, més...
No ho sé.
Sí, a veure, nosaltres,
a nivell de la investigació psicopedagògica i cultural,
ens referim, sobretot,
a donar conferències,
a impartir tallers,
de creixement personal,
a joves,
a promoure les associacions,
les xarxes de treball entre associacions i federacions,
col·laborem amb l'AFAPAC,
col·laborem amb la Federació Catalana de Monetariat Social,
i aleshores, doncs,
la nostra finalitat és la investigació psicopedagògica.
Què diu aquest manual Ceradai?
De què parla?
Parla d'educació?
El manual Ceradai,
perquè seria una mica...
És llarg, és gruixut, no?
Però, a veure,
simplement seria...
És una recopilació a nivell pràctic,
com se pot actuar a nivell educatiu,
des dels pares i les mares,
des de qualsevol àmbit,
i marca un espai...
el que és un manual, no?
Perquè un manual, què vol dir?
A veure, el manual no és un mètode nou,
no és un model,
sinó de psicologia,
sinó que, a veure,
el manual ens ajuda,
davant d'un dubte,
consultar-lo,
perquè puguem desenvolupar
les nostres possibilitats,
els nostres potencials,
que tenim nosaltres,
les persones dins nostre,
a nivell de la creativitat
i l'esperit crític, no?
Llavors,
el manual Ceradai
s'ha adafat
tot en models psicològics,
que més i més
empenen,
en aquest moment,
en el mercat,
o en l'oferta pública,
a nivell de coneixement,
i aleshores
hem buscat
una inclusió,
una inclusió
a nivell de coneixements
psicopedagògics,
una inclusió del llenguatge,
i després,
tot el que pot ser
a l'hora de la pràctica,
portant-lo a terme,
la inclusió social
i la cohesió.
La cohesió social
parteix, doncs,
d'aquesta visió
que,
davant d'una situació
en concreta,
doncs,
tinguem una eina
per poder intervenir
a nivell,
en el lloc que es trobem,
tant si és una associació,
com si és la família,
com si és l'escola,
com si és l'institut.
La responsabilitat d'educar
és una responsabilitat compartida,
cada vegada
es vol carregar,
doncs,
a tot el gruix
d'aquesta responsabilitat
en un sector determinat,
i és de tots,
de tots els sectors implicats.
Sí, precisament,
el manual Ceradai
es posem
que el món de l'educació
és com una ciutat,
com Tarragona,
i, aleshores,
un visitant
tindrà un coneixement
del Museu Arqueològic,
tindrà un coneixement
de la universitat,
podrà tindre un coneixement
de cada edifici,
de cada monument i tal.
Hi haurà un professional
de l'arqueologia
que tindrà un coneixement
molt profund,
però en l'educació
passa el mateix.
Els professionals
de l'educació
són persones
que dominen
un camp
a nivell tècnic,
però els pares
i les mares
també eduquen,
i, per tant,
hi ha una cultura
que podríem dir
comú,
de sentit comú,
de lògica
i de ser humor,
també,
de ser humor,
perquè també
hem de
prendre-se
una mica
amb humor
i trobar alegria
a les activitats
que fem,
i satisfacció,
perquè si no trobem
satisfacció
a les activitats
que fem
realment
no arribem a ser
persones
plenament desenvolupades,
i l'important
és que tot el que fem
poguéssim
trobar aquesta satisfacció,
aquestes ganes
de compartir,
aquest és el missatge
que volem donar
als pares,
a les mares
i tot el món
de l'educació.