És una mica un joc de paraules en el sentit que en català i fins i tot en espanyol
dotzena de frara és conjunt de tretze coses, o el que en diuen els anglesos de Baker's Dawson,
o els francesos, per exemple, de tres a la dozena.
És una expressió que és bastant internacional, aquesta cosa que en diem dotze per voler dir tretze.
Bé, les dotze collites del frara definitivament són tretze, des del 89 fins al 2001.
Són tretze històries que repassen tretze collites.
Tretze històries que deuen tenir un component humà molt important, que ara explicarem,
i també un component visual, fotogràfic, que ha plasmat en Pep Escuda.
Sapiguem captar aquells moments, aquells moments que transmeten tot això, no?
Sí, lògicament, com tu ho has dit, hi ha un fort component humà.
I, com ha dit el Carles, està clar de tretzenyades.
Llavors, per part més, ha sigut un treball de tot un any,
seguint tot el procés del vi del Clos de l'UAC.
I, bé, em siguin, ja has vist esfullejar, també, aquest llibre,
i és poètica de l'espai, i poesia visual.
Això m'ha dit, també, que és un llibre que està ben fet,
que visualment està ben editat, entra molt bé.
Això també fa que, quan aneu a estar unit a presentar-lo aquesta setmana,
doncs que ho rebin amb bons sols, no?
Això esperem.
Aquí hi ha un tema del que deia el Peu, jo volia comentar,
és el treball que ha fet Art i Pixel, en aquest sentit.
Al principi hi ha un treball de connexió entre l'autor,
per dir-ho d'alguna manera, literari,
i, en aquest cas, l'autor fotogràfic.
en Pep Escoda li va arribar el text a les mans,
i hi ha un moment donat que en Pep diu, ja ho veig.
Quan en Pep ens passa les fotografies,
nosaltres vam dir, ja ho tens.
És a dir, realment el Pep ha fet una interpretació increïble,
una interpretació visual del text literari.
El conjunt d'això, és el conjunt d'aquest treball,
més el conjunt del disseny,
jo crec que ha estat un gran treball d'Art i Pixel.
El Priorat, Pep, és una comarca
que fotogràficament no sé si s'inspira més que d'altres,
però que té uns paisatges increïbles.
Sincerament, tots siguin de Terrona,
jo era una comarca que no coneixia massa,
i gràcies a Déu li descoberen aquell llibre.
Jo que sí que puc dir una cosa és que t'atrapa.
Hi ha una frase del Carles,
que diu,
vivir en el Priorat és acceptar els fantasmes del passat,
si no m'equivoco.
Jo volia dir que fotografiar el Priorat també és
acceptar els fantasmes del passat.
perquè té alguna cosa que t'enganxa realment.
Com recordes, Carles,
aquests temps en què a tu i a quatre més
que vau a Terrona al Priorat us deien
que si estàveu sonats de voler fer vivió
en aquella comarca?
Bé, suposo que algú encara ho diu que ho estem,
però llavors ens ho deien més.
Bé, d'això fa 25 anys,
vam començar sobre els 79,
vam començar a moure pel Priorat,
en realitat van ser concretament
en René Berbier i nosaltres
que vam començar allà,
després amb els anys m'anava ningent,
ho recordo amb una certa nostàlgia
per un cantó
i per l'altre cantó
o per l'altre costat
amb una gran duresa.
En aquells moments
ningú hauria dit
que un vi com Clos de Lubac
estigués a nivell internacional
o que un llibre
que parla de vi,
que està fet al voltant del vi,
però que no està fet només
per les persones del vi,
arribés a presentar-se,
com es presentarà el dimecres proper,
a Nova York,
a l'Hispany Institute.
Creieu que a Nova York
cada cop hi ha més cultura del vi,
això és cert, no?
I cada cop també tenen més referències d'aquí,
cada cop veu més clar
que hi ha una comarca que es diu Priorat
que fa un vi que és de molta qualitat,
això a Nova York,
qui expressi una mica
en el món del vi ho ha de saber, no?
Bé, de fet, en aquests moments
a Nova York coneixen
tant o més els vins,
el vi Priorat,
que aquí.
Hi ha un altre component important aquí,
i no sé si és el moment o no de dir-ho,
però com a mínim és divertit.
En aquest moment,
l'opinió internacional
està en que els propers 20 anys
el gran país del vi al món
serà Espanya,
nosaltres anirem Espanya i Catalunya,
però dins de, diguéssim,
de l'estat espanyol,
i per aquest ordre Priorat,
Jumilla i Toro
seran les tres regions més importants.
Per tant,
per un tema matemàtic
es considera que el Priorat
serà una de les regions vinícoles
més important del món
aquest proper quart de segle.
Per tant,
els americans estan molt al tanto
d'aquestes històries.
Va ser que el llibre es vendrà a Amèrica, no?
Jo crec que ja has vist tu com està el llibre,
amb els textos,
la fotografia,
l'edició,
com s'ha fet tot
i amb el carinyo que s'ha fet,
jo crec que tindrà molt d'èxit.
Bé, de fet,
el llibre,
ens han fet
un primer lliurament dels ejemplars.
Jo crec que em penso que és avui
que fan en l'editor
el 100% del lliurament.
S'ha demanat una segona edició
perquè la primera edició,
abans de rebre els llibres,
la tenim esgotada.
Això és una satisfacció
absolutament increïble.
Donem-me més detalls
a aquestes històries
que surten al llibre,
a aquestes diferents històries.
Per exemple,
fotogràficament parlant,
Pep,
què destacaries?
N'hi ha alguna que t'ha impressionat
més que d'altres?
Alguna temporada de l'any
que diguis, mira,
el Priorat té un color diferent
en aquella època de l'any.
En totes les èpoques de l'any
el Priorat té colors diferents.
Jo no destacaria en si
cap imatge en concret.
Jo crec que és un conjunt.
Lògicament hi ha algunes
que t'atrapen més que les altres
i si em fas definir per aquí
potser van ser de les primeres
que vaig fer
que era en boira.
Això no t'ho havia dit abans
però en aquell llibre
tampoc s'ha tingut en compte
la climatologia.
En un llibre normal,
les que fas normalment,
busques el sol,
busques que faci un dia esplèndid.
I aquí s'ha treballat tot l'any
i era igual que hagués pluja,
que hagués sol,
que hagués boira.
Jo destacant-ne
no en destacaria cap.
Crec que s'ha de veure llibres,
s'ha de llegir el llibre,
s'han de mirar les imatges
i crec que totes són
prou importants
i fa molt bé
descriveix molt bé
el text que va fer el Carles Pastrana.
Bé, de fet,
jo el que voldria dir
és que hi ha un tema important
en el llibre,
essencial,
que és que no hem d'oblidar
que fa no massa més d'un mes
va guanyar un treball
sobre aquest llibre,
el Premi Nacional de Fotografia.
Això dona la idea realment
del treball que ha fet en Pep Escoda.
És a dir,
a nosaltres una de les coses
que més ens ha impressionat del llibre
és el treball d'en Pep Escoda.
Per què?
Perquè nosaltres,
que fa 25 anys
que vam arribar en aquell priorat,
hem vist que ve una persona,
una persona de mar,
a més a més,
com el Pep,
que veu les coses
des d'un angle
absolutament diferent.
Nosaltres hem pogut passar
per davant d'un lloc
durant 25 anys
i no hem vist mai
allò que el Pep Escoda va veure.
El llibre realment
és per llegir-lo, potser,
però jo us dic que,
a més a més,
per mi i per casa nostra
encara és més per mirar.
I està bé que ho diguis tu
perquè ell no ho diria, això.
Home, no està bé que ho digui.
No està bé que ho digui jo.
Però bé,
en comptes, sí.
És per mirar
i per llegir, lògicament,
perquè els textos d'ells
són meravellosos.
Jo em vaig basar,
lògicament,
en els textos d'ells
que m'ho vaig llegir
molt de vegades
i quan veigues el llibre
detingudament
veuràs
les simbioses que hi ha
entre les frases
i les imatges.
Jo estic molt content,
sincerament.
Gràcies.