Josep Maria Sabaté, director territorial del Departament de Salut del Camp de Tarragona.
Molt bon dia, benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Bon dia.
S'acosta, no, ja som a l'estiu, hi ha qüestions que en l'àmbit sanitari són molt importants,
i sobretot a cara a la prevenció, ara que s'acosta que som a l'estiu,
el augment de les temperatures, què és el que hem de tindre en compte
i què és el que s'especifica en aquest pla que es diu
Protegeu-vos del sol i de la calor, per exemple?
El que hem de tenir en compte és fer cas de les indicacions que ens diuen els professionals,
donat que per primer cop s'elabora un pla que es diu Pla d'Actuació
per prevenir els efectes de la onada de calor sobre la salut, abreviat pocs,
i va orientat a que d'alguna forma sistematitzar els consells que els professionals puguin donar,
orientats bàsicament a les persones que puguin ser més sensibles amb aquests efectes,
que són bàsicament les persones grans de més de 75 anys,
i les persones que tenen algun problema amb el que és l'aparell respiratori o qüestions al·lèrgiques, etc.
El pla s'estructura és bàsicament el que persegueix és poder facilitar una sèrie d'informació,
per una banda, que els professionals la tinguin sistematitzada i la faciliten,
per tal que la gent sàpigui els consells de salut mínims per poder suportar aquestes coses,
com és no prendre el sol en excessiu, ingerir líquids, no fer esforços, etc.
Tot això està escrit amb aquest bànol que t'han portat,
que llestimosament els nostres radiodients no el poden veure,
però que es tira els propers dies repartit per tots els centres d'assistència primària,
cosa que anirà força bé perquè la gent poguéssim saber tots què fer
i on adreçar-nos en cas de problemes.
Aquí es fa referència també a un telèfon de Sanitat Respon,
que és el 902-111-444,
allí on poden també la gent adreçar-se i rebre tota classe de consells de salut
envoltant aquest fenomen que l'any passat tant de ressò va tenir.
Justament és que es pot llegir a una part del bànol,
a donar de calor, un perill per la salut.
Vostè ara fa referència a l'any passat,
on malauradament moltes persones van perdre la vida
com a conseqüència de la canícola, d'onada de calor.
Ara som a temps.
Bé, el que passa és que penseu que els nostres serveis sanitaris
estan orientats tots i això no és dolent, no és una crítica,
és positiu a solventar problemes bàsicament quan estan en fase aguda,
és a dir, quan ja pràcticament tenim el problema damunt de la taula.
I els nostres professionals estan en aquest sentit,
la seva tasca està orientada a solucionar el problema quan es presenta.
Excepte tot el que és la xarxa d'atenció primària,
que ja fa anys que està entrant en tot el que és temes de salut pública
i medicina preventiva, que el govern actual vol primar molt
i orientar moltíssim.
És a dir, és molt més efectiva si es pot realitzar un programa
de medicina preventiva per tal d'advertir quins són els problemes
que podem tenir i com es poden solucionar per no arribar a la fase final,
que és l'agudització del problema, que no pas tenir molt més preparades
i molt més reforçades, que també ho fem, els serveis, les instal·lacions
i les persones per atendre de forma massiva problemes de salut.
Llavors, amb aquesta línia pensem que ha de ser un gran esforç per a tothom
transmetre aquestes situacions i per això s'està fent aquestes campanyes.
Bàsicament els consells són molt pocs.
És a dir, fer cas dels professionals que t'orientaran si tens un problema específic
i no abusar del sol i portar una alimentació acurada
i ingerir força líquids i portar una vida tranquil·la i relaxada.
Els grans efectes venen determinats quan hi ha unes pujades de temperatura
molt fortes en poques hores de temps.
i això a cada persona li pot provocar efectes diferents en funció de la seva sensibilitat
respecte a aquest tema.
Els més sensibles, com us he dit, són la gent gran i les persones afectes.
Llavors, aquestes són les que han de tenir cura d'aquests consells i nosaltres no hi podem fer res més.
Més que aconsellar que es conegui, que pugui el professional tindre eines a l'abast
per fer fàcil la seva feina, que la gent ens faci cas
i després també tindre, per suposat, els dispositius preparats
per si aquest problema es repeteix i la gent no pot amb aquestes mesures preventives
solventar aquests problemes, l'atenguéssim amb la màxima celeritat possible.
Efectius preparats vol dir un reforç de material i també de personal,
els principals hospitals, els CAPS...
Exacte. Cada any això és un programa que ja es va fent.
Aquest any continuem amb la mateixa tònica que d'altres èpoques.
L'únic que ens diferència és aquesta campanya de Medicina Preventiva
i una orientació més acurada a les persones de gent gran
que s'estan realitzant uns cens específics
perquè els professionals puguin tindre cura de quina pot ser la magnitud del problema
en cas que es repeteix, insisteixo, aquestes brusques diferències de temperatura
que són bàsicament les que provoquen desajustes en les persones.
L'arribada de la calor, però també, òbviament, l'arribada de turistes
i, per tant, doncs, augmenta i considera l'atenció primària.
No és només la calor, sinó, diguéssim, el sector que ens aporta
tantes coses aquí a les nostres comarques,
que, evidentment, ens aporta també moltíssima gent que li hem d'atendre
i cada cop som més exigents.
Ens ve turisme de gent gran,
perquè la tranquil·litat que això els suposa tenir els nostres serveis,
crec que tenim uns serveis de qualitat
i això ho demostra que molta població turística del nord d'Europa
cada vegada confia més en poder viatjar aquí i estar tranquil
perquè té uns serveis que li poden solventar problemes.
I això és bo.
Recordem aquest telèfon, que és el 902-111-444-902-111-444,
és el telèfon d'aquest servei previst per aquest estiu,
un estiu amb salut.
A més a més, aquest bano que tenim a la mai, que ara ens va perfectament bé
i que podran trobar, suposo, que molts llocs de demarcació.
Aquests dies es repartirà.
Estem en una primera fase només del pla,
estem senzillament escampant aquesta informació,
fent censos de col·lectius fràgils i de risc
i assessorant molt els professionals de primera línia
que puguin actuar amb respostes contundents i res més.
Encara no s'ha fet.
A partir del juliol sí que es farà més insistència sobre la població
pels mitjans i més qüestions,
que és realment a quan vindrà l'impacte.
Ara no cal que estéssim tots preparats per si plou,
perquè potser no plou, però sí que hem de tindre les qüestions en línia
i fer-se quan toquen.
Vostè en tant que director de Territorial del Departament de Salut
al Camp de Tarragona,
segurament s'han trobat algunes qüestions que ja són endèmiques,
que són problemes que han de fa anys
i n'hi ha una que és especialment greu,
però que malgrat tot potser de vegades no serà la suficient importància.
M'estic referent al tabaquisme.
El tabaquisme és causa directa de mort
de moltíssimes persones
i en canvi no s'acaba de trobar una mesura efectiva
per pal·liar-ho, per fer disminuir els índexs.
Fent sí que venim d'una cultura.
Nosaltres quan anàvem al col·legi,
i som d'una generació no molt gran,
encara el tabaquisme era considerat un senyal de maduresa.
sortosament tot això ha canviat molt,
però saps que els hàbits culturals costen moltíssim
de reeducar i de canviar.
Aquí s'ajunta un fenomen estrany
que la joventut actual, molt ben informada,
precisament està fumant molt també.
Coinsisteixen dues coses.
Una, que la informació que s'ha referit a la població jove
no ha calat prou,
i això és un defecte del sistema.
I l'altra, que per la població de mitjana edat i adulta
és un tema cultural.
És difícil trencar els esquemes.
Jo crec que s'estan fent molts esforços
per transmetre a la societat realment
quin és el problema.
I ara entrem en una època diferent i diferenciada
perquè hem de començar,
igual que d'altres països,
a respectar el fumador passiu.
Perquè té més drets que el fumador actiu, per supost.
Perquè ell rep i no pot triar.
El fumador actiu pot triar,
el fumador passiu no pot triar.
A no ser que poguéssim tenir
les instal·lacions adequades per amb ells.
Llavors, si això parla,
doncs que s'ha de refer,
i això ja ho ha anunciat la consellera
aquests últims dies,
s'ha de començar a parlar
sobretot dels sectors de l'hostaleria,
d'anar pensant en una legislació
que permeti respectar els drets
i que tothom pugui triar.
En aquests moments,
els fumadors passius no poden triar.
Ajudaria, per exemple,
la prohibició de fumar els centres de treball
o el d'establir les diferenciades,
per exemple, establiments públics,
bars, restaurants...
Sí, a més, tot ajudaria.
El que passa és que, clar,
pensar que estem parlant
d'un tema que està tolerat
i que, a més a més,
paga els seus impostos
i que és molt discutible
quan estem parlant de les prohibicions.
Prohibir és sempre espant de tothom
perquè quan surt una prohibició
per darrere
sempre surt un sistema alternatiu
més prejudicial.
Jo crec que aquí
aquesta guerra s'ha de guanyar
amb un debat cultural
i que, realment,
sí que a totes les instal·lacions
s'ha d'anar acotant
per respecte,
per respecte,
els drets dels que no fumen,
més que prohibir els que fumin.
sembla que sigui una contradicció
però jo no hi veig cap més sortida.
És un tema cultural,
bàsicament d'educació
de les persones
i això hi hem de posar
tots la nostra
gra de sorra, no?
En fet, hem dit
no és normal
que una persona
estigui en una cua d'autobús
i es pugui encendre
una cigarreta
sense preguntar
si molesta,
per exemple.
Tot i que és el que està passant.
I que és el que està passant
i això no el podrem
fer a les autoritats.
No és normal
que vagis en un restaurant
i no puguis triar una zona
amb garantia
que no rebràs
el fum d'un tabac.
No, però és que
fins i tot es fuma
als hospitals.
Tot i que està prohibit,
però, per exemple,
a les escales dels hospitals
se les fuma.
Bé,
el que tenen els hospitals
són es per fumadors.
Precisament per combatre
aquesta situació.
És a dir,
la major part de centres
ja són hospitals sense fum,
centres sense fum,
això vol dir que
tot i que està prohibit
en tot l'edifici
sempre hi ha alguns llocs
que a vegades coincideixen
amb espais
quasi clandestins
i amagats,
com són les escales,
on la gent fuma
i ningú li diu res.
Pensa que són llocs
on la gent està
en un grau de tensió
molt alta,
sobretot els familiars
i al dalt,
i hem de ser,
d'alguna forma,
hem d'entendre
que hem de buscar solucions
sempre i quan respectin
els, insisteixo,
els fumadors.
Això passa.
I llocs amagats
que la gent es refugi
perquè no la vegin i tal.
Llavors,
tot això,
no té cap altre sistema
que la cultura
i la campanya informativa.
La prohibició,
bueno,
jo tinc els meus dubtes,
que prohibir,
prohibir,
prohibir,
serveixi per a massa coses.
I aplicar,
per exemple,
a taxes als carburants
pot servir
per finançar la sanitat
com es pretén,
de fet,
tot i que amb algunes excepcions
i entrarà en vigor,
no tinc mal entès
d'aquí a pocs dies,
o sigui,
és que no...
Sí,
l'1 d'agost.
L'1 d'agost,
correcte.
Sí,
s'aproven els pressupostos.
I una altra,
o sigui,
una pregunta en dues.
El programa
del finançament
de la sanitat catalana
tindrà alguna repercussió
concreta aquí
al camp de Tarragona?
Per supost,
per suposat que sí.
A veure,
el problema de la sanitat,
la primera pregunta
que m'ha fet
era referent
al tema
de la tassa de carburants.
A veure,
des que va bé
la sanitat
en aquests moments
ja no es financia
via la seguretat social,
com tothom sap,
ja es financia
via impostos.
El que passa
és que es fa
d'una forma generalista,
és a dir,
es recullen tots els impostos
i després
es reparteixen
per les necessitats
que hi haguin
dels diferents programes,
salut,
educació,
treball,
foment,
etc.
El que hi ha
en alguns llocs
són impostos
amb caràcter finalista,
és a dir,
es fa una recaptació
en un sentit
que tot el que es recapta
per aquí
fa cap
a un programa determinat.
Això és el que es pretén
amb el tema
dels carburants.
Llavors,
és a dir,
escolta'm,
no se solucionen
els problemes
del finançament
de la sanitat
via taxa dels carburants,
però ajuda.
I no hem d'oblidar
que els carburants
ja porten
una gran quantitat
de tasses
que van
amb altres destins.
Jo crec
que la població
ha entès això,
ha entès
que realment
hem de pagar més.
Ja estem
en un copagament
que no se n'ha de parlar
en aquests moments,
que és el tema
de farmàcia
que estem pagant
una part,
però si volem fer
una sanitat
universalista
i per tothom,
com més anys
guanyem
el temps,
com més vida
posem els anys,
tot això
s'ha de poder
solventar.
I això
és una fórmula més
que ens ajudarà
a establir
uns camins
diferents
i la fórmula
jo crec que és
aconseguir
un nou acord
de finançament
i millorar
tot el sistema.
L'altra qüestió
és com això
repercutirà
a les nostres comarques.
Evidentment
que hi repercutirà.
Nosaltres
tenim unes bones dotacions
i tenim problemes
determinats
amb els professionals
i amb col·lectius
que s'han d'anar
treballant.
Mira,
la consellera
ha anunciat
dos grans taules
per debatre
els dos grans
problemes
de la sanitat.
Coneix
el tema
dels seus professionals,
les seves remuneracions
i les dispersions
que hi ha
amb els diversos sectors
i diversos serveis
que ja,
si no m'equivoco,
començaran les converses
immediatament
després del tema
de tancament
de pressupostos
i amb l'objectiu
de marcar-se
en uns pocs mesos
establir
unes regles
de joc més correctes
per saber
tots on som.
Ara hi ha grans
contradiccions
amb els diversos sectors
en les remuneracions
de professionals.
I l'altra,
l'altra taula sectorial
serà
amb criteri
de sostenibilitat,
és a dir,
amb una projecció
de futur
cap a on ha d'anar
el finançament,
quines són
les necessitats
que la població
requerirà
i com podem,
en fase preventiva,
veure amb un horitzó
de 8-12 anys
què ens espera.
Aquestes dos grans taules
que ja s'anunciaran,
que ja s'han anunciat,
però que tindran
molt més ressò
a partir de les properes setmanes,
començaran a treballar,
jo suposo que ara
es constituiran
i que en bon punt
s'acabi l'estiu
ja forçaran la màquina
per tal d'haver
si abans de final d'any
podem tenir
les primeres notícies
respecte
amb aquestes dos grans situacions.
Això comportarà, evidentment,
per tot Catalunya
uns grans canvis
com a mínim
d'informació.
Sabrem
què ens espera,
sabrem on anem,
els professionals
tindran les seves expectatives,
esperem que cobertes
amb uns horitzons
reestablerts
i sabrem
si podem sostenir
aquesta gran despesa
que se'ns espera
els propers anys
i si no la podem sostenir
haurem d'anar pensant
en mesures
per a fer-la efectiva.
Però això,
hi haurà una taula
d'experts
representant
de tots els sectors
juntament amb la Conselleria
que ho debatran.
En qualsevol cas
estem parlant
d'unes despeses
que és previsible
que vagin en augment
que siguin directament
proporcional
a l'abans del temps
i també a l'aparició
de noves malalties
sobretot malalties mentals.
L'OMS ja va alertar
que serien
en els propers anys
uns anys
en els que les malalties mentals
serien cada cop més importants
i cada cop,
per tant,
tindrem més
que donar més assistència
a aquestes persones
que pateixin aquestes malalties
derivades del sistema actual
que portem.
El sistema de vida.
Pensa que es viu més anys
però no
podem assegurar
que es visqui
amb molt més qualitat.
I això
té repercussions
amb les malalties cròniques,
amb la malaltia mental
i sobretot
en col·lectius fràgils.
Pensa que hi ha molts nens
la mortalitat infantil
ha baixat molt
però ara tiri en davant
molts nens
que abans no tiraven
i això és bo.
Però això també repercuteix
en uns grans col·lectius
més fràgils que ningú,
aquests nens
que tenen molts problemes
amb paràlisi cerebral
i d'altres lesions
que han de...
la nostra missió
és que tirin endavant,
ajudar-los a viure
amb la màxima qualitat
possible dintre
de les seves dependències
i tot això
suposa
un creixement
molt fort
que el que hem de buscar
és la manera
d'assumir-lo.
No senzillament
dir això no toca
i això sí, sinó buscar
la manera d'assumir-ho
i fer-ho bé,
fer-ho amb previsió
i amb un horitzó
de mig termini.
Sens dubte serà un gran repte
i si vols,
podem parlar
a la recta final
d'aquesta entrevista
d'algunes obres
que actualment
estan en procés.
S'ha parlat
aquests darrers dies
per exemple
de les obres
al servei d'urgències
de l'Hospital Joan XXIII,
si convindria
o no
traslladar
les dependències
mentre es fan les obres,
què és el que quedarà a fer,
com es farà.
També,
si vol,
podem parlar
de les protestes
que la setmana passada
van protagonitzar
treballadors
d'aquest hospital
reivindicant
diferents qüestions,
però entre elles
millores laborals.
Comencem,
ens vam parlar sobre
si ens repassem
algunes de les més importants.
Sí, sí.
El Joan XXIII,
com està?
El Joan XXIII està molt bé,
tret de les reivindicacions
que són normals
i són sanes
i són bones.
Jo crec que tot el tema
dels sistemes retributius
i comencem parlant per aquí
que és més curt,
em sembla invertint
el que diguis
després parlant de les obres
que podem parlar més temps.
Tot el que és
el sistema retributiu
i la forma
de tenir
les relacions laborals
que en aquests moments
són múltiples
i disperses
i que no hi està
gairebé d'acord
pràcticament ningú
amb la seva globalitat,
parcialment,
per supost que sí,
jo crec que
és amb aquesta taula
que t'he denunciat,
amb aquesta taula sectorial,
que tots els sindicats
estan invitats a ser-hi
allà on s'ha de discutir
i s'han de buscar
solucions definitives.
El que passa és que
tothom té el dret
a manifestar la seva opinió
en moments molt puntuals.
Per tant,
jo crec que s'ha de ser
respectuós
amb el que ha passat
ara amb el Joan XXIII
que la gent
no està conforme
amb determinades qüestions
i ho manifesta.
Jo crec que ho manifesta
d'una forma correcta
i que està amb el seu dret.
Però la solució
amb totes aquestes qüestions
ha de vindre per aquí
perquè s'ha de buscar
una solució correcta,
no diríem definitiva,
però sí,
pelmenys,
sostenible amb el temps
i buscant el màxim
de consens.
I això ha de parlar
del sistema retributiu primer,
de si hi ha d'haver
objectius o no
d'haver adjectius,
quines són
les tables mínimes
que els treballadors
de sanitat
del Sistema Nacional
de Salut,
que hem de començar
a parlar de Sistemes
Nacionals de Salut,
han de tindre
i quines són les qüestions.
I crec que la manera
de buscar
el consens
i les solucions
és amb aquesta taula
sectorial
que tan bon punt
acabi tot el procés
pressupostari,
la consellera ha anunciat
que es constituirà
i estan tots els sindicats
invitats.
Per acotar una mica més
el tema,
si em permet,
hi haurà més personal
de cara a l'estiu
a urgències,
al Joan XXIII,
perquè són les reivindicacions
que viuen.
En aquests moments
el que passa és que
s'està reajustant
totes aquestes qüestions.
Sempre n'hi ha hagut més.
El que passa és que pensa
que també,
coi,
el personal també
ha de fer vacances,
no?
I que llestimosament,
bueno,
sortosament,
no llestimosament,
estem en una zona turística
que ens ve molta més gent
i bé,
a l'estiu tenim molta més feina
i llavors a vegades
això porta contradiccions.
El que s'ha de reforçar molt
són les urgències
dels centres d'assistència primària.
L'hospitalització
ja és d'anar,
t'hi han de portar,
en via d'això.
Llavors,
hi ha alguna contradicció,
sempre s'han reforçat
les urgències,
més o menys,
sempre s'ha reforçat
i aquest any
suposo que també es farà.
Però,
vull dir,
no es tracta,
les coses no són
posar-hi més personal
o menys personal,
això és una visió
no més parcial del tema,
és tot un efecte tal.
S'ha de col·laborar més
amb els centres
de primera assistència,
els centres que es posen
el reforç de costa
han de ser molt més resolutius
i jo crec que ho són.
I després,
les urgències hospitalaris
en teoria
haurien de ser
les que menys
ja ho són,
les que menys
reben un impacte diferencial.
El que passa és que hi ha
moltes coincidències
al voltant de tot això.
És un problema global.
Coexistir les vacances
no hi ha metges,
no és fàcil.
A vegades tu pots tenir
el programa
i dir,
bueno,
aquí posarem dos metges
i no els trobes,
només en trobes un,
perquè no pots trobar metges
per un mes i mig o dos.
Cony,
tots són persones,
ens agrada.
Llavors,
quan parles de programar
millor les vacances
la gent tampoc
li sembla del tot bé,
vull dir,
en fi,
és tot un tema
que jo crec que és un paquet.
si jo no em sento
ben tractat
amb el salari
i amb altres qüestions,
i dir que a més a més
he de fer les vacances
al febrer,
vull dir que és un paquet
de qüestions
que jo crec que ara
en aquests moments
el que hem de fer
per solucionar-ho tot
és esperar una mica
quins són els resultats
d'aquesta mesa,
que tenim tots
moltes esperances
en veure què és el que passa
i després tot el que és
els problemes puntuals
els hem d'anar reforçant.
I l'estiu,
tot i que és
un tema molt important,
és un problema
d'uns dies
bàsicament concrets
en què s'ajunten
les vacances
de tothom
i a més a més
és quan ve més gent
i s'ha d'equilibrar.
S'acaba el temps
per on de parlar d'obres?
Sí,
de parlar d'obres.
Sí,
això ho havia de dir
pel final.
Mira,
em sembla que
hem de començar a parlar
del complex sanitari
de Tarragona.
Hem de començar a parlar
de complex sanitari,
no només de G123.
En aquests moments
s'estan acabant les obres
de l'Hospital Sociosanitari,
l'hospital que tindrà 140 llits,
allà no serà una residència,
sinó és un hospital sociosanitari
que és diferent.
Allà on es tractaran
persones que requereixen
llars períodes d'hospitalització,
però això no vol dir
anys d'hospitalització,
sinó llars períodes,
que s'ha d'establir
un pla de treball
acurat perquè col·labori
amb l'Hospital G123.
I a més a més
tenim el CAPT a reconèix,
i a més a més
tenim el centre d'especialitats
que està ubicat
tot dintre del mateix recint.
En aquests moments
estaríem parlant,
si ho contemplem
amb el seu conjunt
com un dels complexos sanitaris
més importants de Catalunya.
I no em refereixo
a complexitats
sinó per nombre de persones
que hi treballen,
que hi treballaran
quan estigui tot això acabat,
pel nombre de pacients
que estem parlant
d'un complexe
de gairebé 500 llits.
Més que la Vall d'Hebron?
No, bé,
això és un altre tema,
això és una ciutat sanitària,
jo t'estic parlant d'un complex.
Jo crec que no hem d'anar
a les ciutats sanitàries,
estan deshumanitzades,
la gent es perd.
Jo crec que aquest model
que estem desenvolupant
aquí a Tarragona
és el que és el que hem de fer.
Llavors,
hem de parlar d'aquest tema
i ho hem de parlar
en un sentit global.
Llavors,
l'ICS,
que és en aquests moments
qui porta el titular
de l'Hospital Joan XXIII
i del centre d'assistència primària
que li està ubicat,
té per aquesta zona
un pla plurinual d'inversions
que va cifrar
el doctor Belenés,
el gerent,
que amb una rada de premsa
que va fer la consellera,
té 13,5 milions d'euros
a invertir
en diferents programes
com són
la millora de les urgències,
la climatització
dels edificis,
l'arregla dels quiròfans,
la cafeteria,
etc.
És un programa,
és un ventall
de moltes coses
valorades en aquest punt.
Jo he demanat
a la gerència
de l'hospital
que tot això
enfoqui
en clau complex
sanitari
perquè a més a més
de tota aquesta inversió
hi ha l'hospital nou
que s'està acabant,
o sigui que a part
d'aquests 13 milions
i mig d'euros,
que en aquests moments
no recordo la xifra
però Déu-n'hi-do
l'important que serà
perquè em falten
els últims dades
a nivell d'equipaments
que pujarà molt,
però Portem
hi ha gastat molts diners.
Llavors que féssim
un pla estratègic
vinculat
al complex sanitari.
Llavors parléssim
on s'han de col·locar
les urgències
noves,
hi ha moltes alternatives,
no les discutirem ara
que és consensuent
però hi ha en tots
aquests espais
cada vegada
que s'hauria de col·locar
algun servei nou
que hi ha una plurifuncionalitat
i un contínu
assistencial primària
hagut sociosanitari
que no es dona
cap més lloc
a la província
i que difícilment
es pot trobar
una altra línia
de treball
tan positiva
com aquesta
si no parlem
de ciutats sanitàries
ja,
si no parlem
de grans
que no tenen
gais temes
amb el sociosanitari
i que hem de treballar
en un sentit
globalitzador
dels diversos nivells
assistencials
i aquí
podrem fer moltes coses
si aquests diners
arriben
penso que és un pla
plurianual
comencen a arribar
el pla de com es distribuirà
què farem
jo crec que ha de sortir
d'un pacte
dels propis professionals
per supost de la regió
i nosaltres
de la delegació
que també tenim coses
a dir amb el tema
i que a més a més
tot i estan cifrades
i que tinguin
un capítol finalista
hi ha diverses alternatives
de
juntar complexitats
i feines
i fer
d'aquest espai
un gran
un gran
complex sanitari
que podria estar funcionant
ja
l'estiu que ve
El que hem de fer
és prevenir
de cara a aquest estiu
com comentàvem
al començament
d'aquesta conversa
amb Josep Maria Sabaté
i no és com aixent
de fer nosaltres
com hem de fer
però també ho hem de fer
la resta dels subidors
a través d'aquest pla
un estiu amb salut
Josep Maria Sabaté
gràcies per acompanyar-nos
a Madrid de Terraona Ràdio
i fins a la propera
Moltes gràcies
i passeu un bon estiu
i rebeu els consells
amb il·lusió i ganes
que us faran
passar un estiu millor
Moltes gràcies
A tu