De fet, el taller està adreçat als dos col·lectius,
és a dir, a la persona afectada i al seu familiar o cuidador.
El que passa és que n'hem d'oblidar que,
principalment, el que hem de treballar és amb aquella persona
que té aquestes dificultats.
I per això el taller ho dividim en dues fases.
Una primera fase, que seria la que farem demà divendres,
on treballarem molt directament amb la persona afectada,
i després, el dissabte, a la darrera part del taller,
fem entrar els familiars i els cuidadors
i, d'una manera molt activa, els fem saber tot allò que hem treballat,
tot allò que ells poden fer des de casa.
I, a més a més, s'emporten un bon material,
editat també per la Fundació La Caixa,
on es tracta que s'emportin a casa un quadern de treball
amb tot el resum del taller i totes aquelles coses
que poden incorporar amb la seva vida quotidiana.
En alguna ocasió hem parlat amb representants
de l'associació de Parkinson de les comarques de Tarragona.
Sabem que el Parkinson és una malaltia neurodegenerativa
i que, de mica en mica, va invalidant a les persones que la pateixen.
Disortadament és una malaltia que cada cop està apareixent
en persones relativament joves.
Abans era una malaltia que s'atribuïa a les persones
de la nomenada tercera edat.
Avui en dia estem parlant ja de persones afectades
que estan en l'edat adulta.
Sí, sí, de fet, a veure, dades epidemiològiques bastant recents
ens confirmen que un 1% de les persones majors de 75 anys
s'estima que tenen aquesta malaltia,
perquè el Parkinson cada vegada pot donar-se
amb edats més joves, no?
I tenim, bueno, una casuística d'incluso abans dels 40 anys, no?
On aproximadament, bueno, podem dir que del total
doncs un 10% de la població,
doncs un 10% d'aquests afectats de Parkinson
correspon ja a edat jove.
És una malaltia que afecta les zones del cervell,
les que s'encarreguen del control,
la coordinació del moviment, l'equilibri,
el to muscular, la postura.
En aquest sentit, quines són les propostes concretes
que es faran en aquest taller?
Doncs mira, en aquest taller el que pretenem
és detectar uns signes d'alarma
que ens permetin saber que hi ha una probable dificultat
amb la comunicació, eh?
I també amb la comunicació i amb la deglució,
i ara us explicaré el per què.
I a més a més, el que volem és oferir
tota una sèrie de pautes d'educació sanitària
i una sèrie d'estratègies que puguin incidir
en la millora de qualitat de vida d'aquestes persones.
El que ens trobarem és que, a veure,
aquestes persones, de per si ja,
com que tenen una falta d'una substància
que es diu dopamina,
doncs llavors el que se'ls proposa
és la medicació antiperquinsoniana,
però només amb aquesta medicació
no millorem aquestes característiques
tan importants que tenen la comunicació.
Llavors, el que intentem millorar en aquest taller
és la millora del volum de la veu,
que la parla es torni més intel·ligible,
perquè només amb la medicació això no és suficient.
Llavors, aquí la logopèdia i el taller d'expressió verbal
doncs es deveu una eina imprescindible com a suport.
Els malalts, segons tenim entès,
tenen problemes a l'hora de parlar.
La veu sembla com si perdés la força,
perdés el brillo, que es diu.
Problemes per menjar, també.
Sí, el que hi ha és, en general,
és una reducció de tota aquella musculatura
que és l'encarregada de controlar la respiració,
la veu, diguéssim, l'afonació,
l'articulació, en quant a pronúncia,
la prosòdia, que seria el ritme,
l'entonació i les pauses,
i després el que tu comentaves,
tot el tema de tregar,
que és el que professionalment anomenem la disfàgia.
Llavors, què ens trobem?
Aquestes persones, a part del problema de la comunicació,
tenen problemes per tregar
i això pot donar, doncs,
de vegades pèrdues de saliva involuntàries,
problemes d'ofec,
inclús hi ha problemes més greus que són d'aspiracions.
El que es farà divendres i dissabte aquí a Tarragona
no és una sessió terapèutica, sinó un taller.
Això implica que aprenguin,
que tinguin coneixement els mateixos pacients i els cuidadors
perquè a casa puguin posar en pràctica tot allò que ensenyareu.
De fet, en el taller, com tu bé dius,
no anem a fer rehabilitació ni anem a fer teràpia.
anem a reunir una sèrie de persones que tenen una dificultat comú
i se'ls entregarà tota una sèrie d'estratègies i de trucs, diguéssim,
perquè ells en la seva vida quotidiana ho puguin incorporar
sense la necessitat de tenir un terapeuta al cantó.
Llavors, per això la importància també
que el segon dia vinguin els familiars
perquè d'alguna manera és com la confirmació
i també l'ajut que després tindrà una continuïtat amb tot aquest taller.
Uns tallers que sorgeixen de la col·laboració
amb l'associació de Parkinson de les comarques de Tarragona.
Quina previsió de participació n'heu fet?
A veure, els tallers no poden ser molt nombrosos
perquè llavors, si no, el formador difícilment pot,
tot i que ha de ser una sessió global,
difícilment podrà entrar a les característiques individual de cada persona.
Llavors, som un màxim de 15 persones.
Això no vol dir que aquest taller tingui una continuïtat any rere any,
on puguem modificar certs aspectes
i podem incorporar noves accions.
Qualsevol persona que estigui afectada directa o indirectament
per la malaltia pot participar-hi?
Sí, es posa en contacte amb l'associació de Parkinson
i d'aquí Tarragona.
No sé si el grup s'ha tancat o no,
perquè això és un tema que porten ja des d'allí.
Si més no, qualsevol persona que estigui afectada de Parkinson,
ja sigui per fer aquest taller o no,
és bo que es posi molt en contacte amb l'associació
perquè l'associació, doncs, la seva funció justament és aquesta, no?
Poder donar aquest suport social, aquest suport anímic,
que quan pateixes aquest tipus de malaltia, evidentment, et fa falta, no?
I una guia de què pots fer quan et trobes en aquesta situació,
tant a la persona afectada, evidentment, com tot a l'entorn familiar.