D'aquí a tres minuts serà un quart de dotze.
Seguim endavant a Matí de Tarragona Ràdio
per parlar justament d'un espectacle que tindrà lloc demà
amb motiu de l'11 de setembre,
Diada Nacional de Catalunya,
al Teatre Metropol.
Es tracta d'una activitat organitzada conjuntament
per a Òmnium Cultural, Comissions Obreres
i l'Ajuntament de Tarragona.
En volem parlar d'aquest acte que serà un acte
amb una mena de barreig entre cometes
de les lletres,
el teatre i l'espectacle.
Hi haurà una mica de tot, també hi haurà música.
Ara en parlarem i ho direm desgranant.
De mica en mica ens acompanya d'una banda
la responsable d'Acció Jove de Comissions Obreres,
Xux García, molt bon dia, benvinguda.
Hola, molt bon dia.
També s'acompanya Rosa Comas,
de l'Ajuntament de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona.
Rosa, molt bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
I a l'altre costat de l'edit fil telefònic tenim
la persona que serà l'encarregada
de dur a terme, de fer, d'interpretar
un music hall que va fer expressament
l'autor que aquest any dediqueu
a l'homenatge que és a Manuel Vázquez Montalbán.
Lídia Casaprima, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, com esteu?
Com ho portem?
Molt bé, molt bé, gràcies.
Com ho portem això de fer un music hall
del Vázquez Montalbán?
Ha sigut molt complicat preparar-se?
Doncs no, no, no, no, què va.
Jo coneixia la Guillermina
a través de les nostres col·laboracions
de les jornades de música viva
que fèiem a Tarragona i Barcelona
cap allà l'any 76-77
i bé m'ho van proposar
perquè ella per motius personals
no va poder
i a través d'un amic comú
em va a on trucar
i com que vaig veure tanta il·lusió
què va, què va, què va.
Ara sabrem per què...
O sigui, què té a veure
la Guillermina Mota tot plegat?
La Guillermina Mota és la persona
per la qual a Vázquez Montalbán
havia fet l'espectacle,
no?
Havia fet el music hall.
Sí, el music hall el va escriure Montalbán
en una època en la qual
els music halls realment
eren molt complicats d'escriure
i de, diguéssim, de portar a terme
i el va escriure en express
per la Guillermina Mota.
És un music hall molt estrany,
molt surrealista,
de fet és molt divertit
i no ha estat mai estrenat
perquè es va prohibir, de fet, l'estrena.
Nosaltres hem volgut recuperar
gràcies a la Lídia
doncs una sèrie de cançons
i poder estrenar mínimament
aquest music hall
que realment val molt la pena.
Molt bé, i a veure,
una mica aquí el que s'ha volgut
conjuminar, podríem dir
el que s'ha volgut combinar
és per una banda
aquest aspecte, aquest music hall,
aquestes cançons de Vázquez Montalbán
i alhora un homenatge personal
per part dels escriptors del Camp de Tarragona
que diríem és l'altre element important
de l'espectacle
que és la participació
d'una sèrie d'escriptors
que el que fan és fer unes lectures
de textos de Vázquez Montalbán
i penso que això també dona
aquesta nota personal,
aquesta aportació
dels escriptors
que trien el text,
que ells mateixos
aporten la seva visió
de Vázquez Montalbán
i la seva estima
per aquest autor.
Sí, de fet és més que un homenatge
que sona potser massa oficialista,
és un record
i un record bastant emocionat
perquè és molt personal.
És a dir, els escriptors han triat realment
els textos que amb ells
els ha portat alguna cosa,
en cap moment se'ls ha dit
feu aquest text o feu un altre,
sinó que se'ls ha deixat triar lliurement
el text que ells poguessin recordar
més bé Montalbán.
I fins i tot,
ara també us ho explicarà la Rosa,
el primer sketch i l'últim sketch
estan fets expressament
per aquest muntatge
i a més d'una manera voluntària
pels escriptors
interpretat també
de manera voluntària
per actors.
Sí, tal com diu el Jus.
Els escriptors,
perdona, Rosa,
deixem dir que són,
podem dir els noms,
perquè no són gaires, no?
Gòria Ganga,
Poetessa,
Àngels,
Orduña,
Francesc Roig,
Francesca Fortuny,
Cinta Molet,
Roser Guàs,
David Serra,
Aleix Cort
i Jus Garcia, tu mateixa.
Sí,
jo feia una mena d'aparició sotala.
Què faràs?
No, no us ho puc explicar.
Heu de venir,
heu de venir al Teatre Metropol,
demà,
a les 9,
i sorpresa.
Perdona, Rosa,
diga, diga, diga.
No,
és com deia la Jus,
doncs mira,
una mica és,
per una banda diríem
el que han fet els escriptors,
o sigui,
una sèrie d'escriptors
dels que s'han homenat
faran lectures,
i en canvi,
doncs n'hi ha tres,
l'Àngels Orduña,
l'Aleix Cort
i el David Serra,
que han creat textos
expressament,
per l'ocasió,
és a dir,
també han fet aquest homenatge
des de l'escriptura,
no?
Uns ho fan des de la lectura,
altres ho fan des de l'escriptura.
I el que han muntat,
doncs és això,
han escrit,
l'Àngels Orduña
ha escrit l'escriptor inicial,
i el David Serra
i l'Aleix Cort,
doncs l'escriptor final,
no?
I han buscat
una sèrie d'actors,
i han muntat,
doncs això,
dos sketches
que d'alguna manera,
doncs recreen el món
de Bàquet Montalbán
des de la seva,
bueno,
des de la seva escriptura,
no?
I bé,
és que,
a veure,
jo trobo que serà
un element sorprenent
i...
Sí,
que s'ha de veure.
Sí,
més que explicar-lo.
És molt muntat,
el Banyà.
Sí.
Lídia,
Lídia,
que s'ha de venir a...
Mira,
que em deixes dir alguna cosa.
Sí, sí,
perquè és que,
com que aquí no et s'ha de saber...
Digues.
M'agradaria saludar
la Rosa Comas
i la Xus,
que m'hagués agradat molt
estar aquí amb vosaltres,
però per motius de treball
no he pogut.
I, bueno,
és fantàstic
el que han dit
i que m'ha fet molta gràcia
perquè tota la gent
que va col·laborar
amb aquest projecte
d'aquesta obra musical,
que per setena vegada
se'ls va censurar
l'any 1972,
el meu bon amic,
Joan Lluís Moraleda,
va fer la música
i el director musical
era el Màrio Gas
i, esclar,
em va fer molta gràcia
perquè tots els coneixem
i, bé,
doncs que molta il·lusió,
no ha sigut cap sacrifici,
al contrari,
jo crec,
tal com diuen
la Rosa i la Xus,
que la gent
s'ho passarà molt bé
i sobretot,
doncs,
recordar
el Manel Vázquez
de Montalbán
i tota la seva obra,
que és el que és important.
Què es pot avançar
d'aquest Music Hall,
Guillermota,
en el país
de les Guillermines?
Què es pot avançar?
Què és el que veurem?
Doncs, mira,
jo,
la primera vegada
que em van trucar
per proposar-m'ho
va ser el Josep Maria Fortuny
de Consell de Jans Obreres
i la Montse Sabrià,
amb molta il·lusió,
i el David Serra
i l'Eix Cort,
que ara m'heu dit,
doncs,
l'han fet al seu guió.
Què puc destacar?
Doncs,
que és d'una frescura
increïble
i que,
malgrat que es va fer
sobre l'any 1972,
és molt vigent.
Jo crec que serà sorprenent,
de veritat.
Rosa,
sobre la figura
de Bàquet Montalbán,
que podem dir
que no l'ha així dit,
en fi,
s'ha parlat molt,
però què diries?
Podríem destacar...
Crec que tots podem dir,
no?,
sobre Bàquet Montalbán,
perquè, de fet,
és un escriptor
que, podríem dir,
que és popular,
que hi ha molta gent
que l'ha llegit
i que mostra
tota una sèrie de facetes
que, d'alguna manera,
totes arriben
amb els diferents sectors
de gent,
no?
És a dir,
precisament,
l'espectacle,
de fet,
tots aquests textos
que han triat
els escriptors,
reflecteixen
les diferents,
o algunes de les facetes
que ell tractava,
no?
És a dir,
des de,
per exemple,
des de la temàtica
de l'amor
fins a la temàtica
de la gastronomia,
tan present
en la seva obra,
també, no?
Des de,
doncs,
ara,
no sé,
just, per exemple,
la temàtica
més política,
no?
És a dir,
o sigui,
Basil Montalbán
jo crec que és un autor
que, de fet,
clar,
no circunscriu
en un àmbit,
no?
Llavors,
esclar,
com que toca
a tants àmbits,
de fet,
crec que,
per mi,
la característica
més evident d'ell
és que això,
que molta gent
es pot sentir
en contacte
amb aquest escriptor
des de diferents
punts de vista.
És un personatge
molt humà
i en comissions
també ha tingut
sempre una relació
molt tendra,
diguéssim,
una persona compromesa
políticament,
una persona compromesa
amb els treballadors
i per nosaltres
també és un referent
com a comissions obreres,
com a sindicat nacional
i de classe,
doncs és molt important,
és una figura
realment
que destaquem
i per això també
vam voler
aquest any
dedicar-li a ell,
no?
Una miqueta
la intenció era aquesta.
Evidentment,
el personatge
de Carballo
està present,
no?
I és,
estarà present?
Sí, sí,
i és,
està bastant present
al llarg de tot.
El músicol surt,
Lídia,
surt el músicol
de Carballo o no?
M'anem?
Digues, digues,
no, no,
dic si surt
el músicol
de Carballo o no?
Oh, i tant que sí,
és una peça clau,
com deia la Rosa
i la Xus.
Bé,
la segona part
de l'acte
es cantarà
amb aquests textos
que es llegiran,
es cantarà
la cançó
jo jamás olvidaré
l'ombra
que quiso
ponerme un piso
i com deia la Francesca
Fortuny llegirà
el seu text de gastronomia,
el Francesc Roig de Política
i després un tema
que es diu
No lo quiero azul,
després el Johnny Go home
i seguirem,
s'aixecarà el teló
i el Jaume Montaner,
que serà el Mario Swing,
que és el productor
de l'obra
que mai es va arribar
a estrenar,
el Jesús Calvo,
que farà el paper
de Carvalho
perquè m'agrada,
si em deixo a algú
em sap greu,
però és que m'agradaria
ressaltar
a tots els que hi participen
perquè hi ha molta il·lusió
i jo crec que està bé,
que se'n recordem de tots,
i el Josep Maria Doset,
que és un actor
que fa el censor,
després farem l'Sketch,
que tancarà l'acte
d'homenatge
i que inclou dues peces musicals,
que és aquella
Yo en Amor soy muy ligera
i un Òscar
que la cantant
li canta
un xoti sentimental
li canta
a l'Òscar
que és el censor
i bé,
i després
crec que serà fantàstic,
estic molt entusiasmada,
de veritat.
Creus que pot haver-hi
després del Metropol
més,
o si més no t'agradaria
que hi hagués més representacions
d'aquest music hall
de bàsquet Montalbán?
No sé si ho previst,
ho teniu en ment
o a l'hora de fer-ho
ho heu plantejat,
ho penseu,
si més no.
No, però mira,
mas madera,
s'ha començat,
es veu que a la vida
tot té el seu moment
i aquest n'és un,
per què no,
per què no,
mai és tard.
Mira,
a la vuitena va a l'avançuda.
A la vuitena ja...
No rima,
però potser és tard.
Ja tocava, eh?
Escolta,
m'agradaria dir-vos
que m'acompanyarà
al piano
en aquesta història
un bon professional
i millor amic
que és el Lluís Vidal
i bé,
que també li he fet
molta il·lusió,
ell ha estat molts anys
amb la salseta
de Pobla Sec
a Barcelona
i de seguida
que li vaig parlar
em va dir que sí,
o sigui,
tot ha anat rodó.
Mas madera.
Alguna cosa més
ha de destacar,
Rosa Matxús,
de l'espectacle
de demà dissabte,
insistim,
a les 9 del vespre
al Teatre Metropol
aquest homenatge
a Manuel Vázquez
a Montalbán.
No en parla gaire
de l'escenografia,
de com van dir
els decorats...
Tinc entès,
però,
que és una mena
d'oficina,
no?
Va per aquí la cosa?
Sí,
va per aquí.
És una mena
de recreació
perquè és un espectacle
bastant fresc,
com deia la Lídia.
Recrea una mica
el despatx
d'en Carballo,
d'una manera
bastant minimalista,
però molt suggeridora
i a partir d'aquí
es van desenvolupant
tots els esdeveniments
que van passant.
És molt divertit
i entremig
la Lídia
ens oferirà
les seves cançons
amb un espai diferenciat,
perquè també volem
donar-li volum
a cada aspecte.
Jo el que destacaria
que precisament
d'això que parlàvem,
del fet de poder-ho
potser repetir
en més ocasions,
precisament jo el que destacaria
que aquest és un acte
molt singular
en el sentit
que aquesta participació
de tota aquesta gent
potser només la podrem
aconseguir una vegada
tots junts
al mateix dia
d'aquesta manera.
I penso que això
és un atractiu
que té de més
l'espectacle.
Lídia,
creus que vindrà
gent d'arreu
sabeu l'espectacle?
Oi, per què no?
T'ho pregunto,
no ho sé.
I per què m'ho preguntes?
M'agrada?
Passa palabra?
Tu has nascut a Reus,
no?
Perquè tu vas néixer a Reus,
tu vas néixer a Reus,
no?
Sí,
mira,
és que jo soc de pares d'actors
i mira,
la meva mare va fer justet,
justet.
El meu pare va néixer a Tarragona,
eh?
Val, val, val.
Mig mitja, per tant.
O sigui, entre Reus i Tarragona
cap problema.
I l'especte del món
cantarragoní.
Que vinguin,
no, també que vinguin,
els de Reus.
Oh, i tant que sí,
i tant que sí.
Però això ja s'ha de haver acabat,
no suposo.
Sí o sí?
No, no,
s'ha acabat, s'ha acabat.
Això ja era abans, eh?
Sí, sí, sí.
I a més és magnífic, eh?
Que vas que Montalbán
que va col·laborar tant
amb Tarragona,
també.
Explica'ns-ho,
explica'ns aquest vincle
de Montalbán amb Tarragona.
Sempre un imánem?
Explica'ns, sisplau,
aquest vincle de Montalbán
amb Tarragona.
Bé,
això m'ho podeu explicar
quasi més vosaltres, no?
Perquè jo conec la seva obra,
però sí que ha col·laborat molt
i sobretot que estava molt compromès, no?
La seva part política.
és una mica cinc cèntims, també.
Exactament.
Perquè jo fa temps
que estic a Barcelona
i he seguit més des d'aquí
que des de Tarragona.
Però sé que ell va tenir
una bona unió amb Tarragona.
Era un home,
sens dubte,
compromès
amb moltes causes,
moltíssimes,
amb molts llocs,
moltes ciutats,
molts indrets
i podria dir que pràcticament
amb el món, eh?
Perquè també era un home
que voltava moltíssim.
Alguna afegitó més
sobre aquest espectacle de demà?
Insistim a les noves
al Teatre Metropol,
homenatge a Manuel Vázquez Montalbán.
a part de recomanar-ho
òbviament a tothom,
als d'Arreus també.
Escolta'm,
el que no sé
és si vindrà
algun familiar
del Manel Vázquez Montalbán.
Ho confirmarien avui.
Està per confirmar encara, Lídia.
M'hanem?
Que està per confirmar encara,
però estem esperant
a veure si tenim la sort
de comptar
amb algú de la família
d'en Manel.
Això seria fantàstic, eh?
Sí, sí,
és el que he intentat.
El que passa
és que potser és difícil
també fer venir,
vull dir que és complicat,
però estem esperant.
No, jo crec que són una gent estupenda
i tot és qüestió
a vegades de trobar
el moment adequat
i la persona
per poder-hi parlar.
Bé, doncs jo sí,
jo invito tothom
que vingui,
perquè val la pena.
És el que deia la Rosa
i la Xus,
que serà potser irrepetible.
Almenys,
si ens veu
des d'algun lloc
el Manuel Vázquez Montalbán
dirà, mira,
a la vuitena
la vençuda.
I qui sap
el que pot passar?
El Montalbán
ens està veient
des d'un meu olé
de Barcelona, segur.
No pas des del cel, eh?
Fantàstic.
No ho dubto pas, eh?
Bé, donar-vos les gràcies
pel vostre entusiasme
i que invito
als darrers,
als de Tarragona,
tota la província
i Barcelona
i que endavant.
Lídia, que s'aprima
des del telèfon
des de Barcelona,
gràcies per atendre
la trucada a Tarragona Ràdio
i ens veiem demà
a Metropol.
A vosaltres,
i em sap molt greu
perquè m'hauria fet
molta il·lusió
de poder estar aquí
en directe,
però per motius de treball
no he pogut.
Demà es veuran.
Rosa, Xus,
una abraçada ben forta.
Igualment.
Fins demà
i bé,
i a tu també.
Fins aviat,
una abraçada.
Doncs ja està,
Rosa, Xus,
hem explicat l'espectacle
de demà,
insistim a les 9
i no és que
que tothom
que aquí baixi
gaudiran d'això
d'aquest espectacle inèdit
que no s'ha vist fins ara
i que per tant
estarà molt bé.
Sí,
per mi va només res
d'això,
animar la gent a venir
en el sentit aquest
que és un acte
molt singular.
Sí,
és una estona
que s'ho passaran bé,
que disfrutaran
i veuran coses diferents,
que això
de tant en tant
una mica d'aire fresc
va bé.
Quan dura l'espectacle?
Comença a les 9?
Quant dura?
Aproximadament,
perquè repeteixo,
és molt fresc,
molt dinàmic
i pot passar de tot,
aproximadament
una hora i quart,
una hora i vint,
no ho sé,
és bastant imprevisible,
però aniria
per aquesta línia.
i recordar-vos
que el títol de l'obra
a banda que és un homenatge
al Manuel
es diu
El hombre de mi vida,
vull dir que també
és un títol bastant potent,
que amb això
jo hi aniria,
jo si veies aquest títol
hi aniria,
ve d'agost.
El hombre de mi vida.
Sí, sí,
és molt suggeridor.
Per què no l'expliquem?
Per què no l'expliquem?
El títol
és una,
o sigui,
diguéssim,
és el títol
d'una novel·la d'ell
i a més a més
amb un contingut
bastant
passional,
com era ell.
Rosa,
gràcies per vindre
a Madrid de Tarragona Ràdio
i recomanem des d'aquí
aquest espectacle
El hombre de mi vida,
aquest homenatge
a Manuel Vázquez Montalbán
demà al Teatre Metropol
a les 9 de la nit
i previstament durarà una hora,
doncs ja ho sabeu.
Gràcies,
fins aviat.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies,
bon dia.