Ara passen gairebé dos minuts, en de tres quarts d'una,
com els dèiem, ens acompanya Cristina Sánchez,
és la coordinadora de programes de prevenció de sida
i drogodependències de Creu Roja.
Cristina, molt bon dia, benvinguda.
Bon dia.
Avui és el dia mundial de la lluita contra la sida.
Institucions, entitats fan públiques dades que són preocupants
perquè va en augment l'afecció d'aquesta malaltia,
no només en els països anomenats del Tercer Mont,
que aquest seria un altre món realment a l'hora d'afrontar el problema,
sinó la societat industrialitzada.
De fet, Itàlia i l'estat espanyol diuen que són els països europeus
en els quals hi ha una incidència més gran d'aquesta malaltia.
A Catalunya s'està parlant de 15.000 persones afectades
i una incidència molt important en els últims temps,
sobretot de la població femenina de les dones.
Avui és el dia de donar dades, és el dia de sortir al carrer,
de fer campanyes, xerrades,
però també hi ha entitats i professionals que treballen tot l'any.
Una d'aquestes entitats és Creu Roja,
té tot un programa que funciona tot l'any, com dèiem,
no només de prevenció, sinó d'atenció directa a malalts de la SIDA, no, Cristina?
Sí, de Creu Roja, el problema de la SIDA ho abordem d'una forma integral.
Llavors tenim programes d'atenció, tenim un parell, com és la Casa Acollida,
que és un recurs de deu places dirigit a persones afectades
que no disposen d'un recolzament familiar ni social ni econòmic suficient.
I d'aquest programa l'objectiu final és la inserció sociolaboral d'aquestes persones.
L'altre programa que tenim d'atenció és el d'ajudar a domicili,
que oferim recolzament emocional, social i educatiu pels afectats
i també per les famílies dintre del seu domicili.
I després tenim els altres programes que són més de prevenció,
que un d'ells és el que va dirigit a joves i adolescents,
de tota la demarcació,
on fem xerrades de prevenció i tallers de sexe segur,
tant pels joves que estan escolaritzats als instituts
com pels joves que no ho estan o que són una miqueta més grandets.
Després, l'últim programa que tenim és el de reducció de danys,
on proporcionem als usuaris de drogues material d'injecció estèril,
preservatius i altres tipus de serveis,
a canvi que aquests usuaris s'hi lliurin les xeringues que estan ja utilitzades.
Déu-n'hi-do.
En el tema de la Casa Acollida no hi ha dubtar
que hi ha persones que són portadores,
hi ha persones que han desenvolupat la malaltia,
però són persones que no tenen cap problema de risc social,
són persones que no tenen cap problema d'integració,
que tenen una feina estable,
que tenen una vida estable, malgrat la malaltia,
però hi ha d'altres que no.
Hi ha d'altres que precisament la via de contagis
ha estat en drogues,
han entrat en tot un territori molt complicat,
que a més s'agreuja amb la malaltia.
És per a aquestes persones que treballeu des de la Casa Acollida.
Sí, l'altre programa que deies,
tu és més per l'altre tipus de perfil,
més d'ajuda a domicili a aquestes persones.
Emocionalment...
Clar, vull dir que tenen la resta de la seva vida més normalitzada
i llavors a la Casa Acollida
tenim tota aquesta resta de persones
que pateixen exclusió social.
Com arriben a la Casa Acollida?
A través de quines vies us coneixen a vosaltres?
I clar, estem parlant d'unes places limitades,
lògicament, què més voldríeu, no?,
de poder oferir-ne més.
Aquestes persones com arriben a Creu Roja?
A través de quines vies?
Doncs fa anys,
quan vam començar des del 94 que portem,
arribàvem des de l'hospital principalment,
perquè la malaltia,
en un principi era una malaltia,
doncs, no com ara crònica,
sinó era terminal,
llavors l'atenció era per a malalts terminals.
Llavors, principalment,
arribàvem des de l'hospital.
Actualment,
que hem adaptat el recurs
a l'evolució d'aquesta malaltia,
doncs, ja ens trobem amb persones
que veien derivada dels serveis socials,
perquè són principalment persones
que potser és un moment puntual
que s'han quedat sense domicili
o són consumidors de drogues
que volen deixar de consumir
o que estan en programes de metadona,
han fet aquest primer pas,
però no ens podem quedar
solament en aquest primer pas.
s'ha de continuar i s'ha d'oferir
un allotjament,
vull dir, uns drets
que tothom tenim
i que moltes persones
no en poden gaudir.
Llavors, aquesta casa
el que fa és
acollir aquestes persones
i una miqueta tractar
des dels àmbits biopsicosocials,
vol dir, biològicament,
des de derivar els metges,
els recursos que tenim aquí a Tarragona,
l'Hospital John XXIII,
psicològicament,
també amb tot el suport emocional
i l'atenció que fem nosaltres
i socialment, doncs,
tramitant recursos,
buscant iniciatives
que puguin tenir,
inserció laboral,
que estem ara
amb aquestes persones abans,
si era una miqueta més
atenció sanitària,
ara l'atenció és
principalment social
perquè puguin trobar
una feina adequada
al seu perfil,
a les seves característiques,
perquè estan malalts,
vull dir,
no poden treballar
vuit hores carregant sacs.
És una malaltia crònica
i que afecta de forma
molt desigual
a unes persones
i a unes altres.
Hi ha aquí, diguem-ne,
la simptomatologia
i les malalties
que se'n deriven
del mateix virus de la sida
és molt més virulent
que d'altres, no?
I també va passar
per fases
amb una mateixa persona,
pot estar en una fase
que pot estar
a l'hospital
amb una malaltia
d'aquestes oportunistes,
pot tindre
una tuberculosi,
estar a l'hospital
dos mesos,
i després sortir
i poder fer
una vida
bastant normalitzada.
I el tema
de la inserció
laboral i social
deu ser.
El que, clar,
mentre estan a la casa
acollits,
la cosa
més o menys deu,
però quan han de tornar
al món
és on es deuen trobar
amb més problemes.
També hi ha problemes
de tipus emocional.
Abans parlàvem
del perfil
de la persona
absolutament integrada
sense cap problema
econòmic, material
o professional
de qualsevol àmbit.
Bé,
que té la malaltia,
que la desenvolupa
i que sap
i és conscient
que és per tota la vida.
Aquesta persona
necessita un suport
important també
per tirar endavant.
Sí,
perquè tot i els avenços
mèdics,
doncs, a veure,
les persones
s'han de prendre
una medicació,
una medicació
tots els dies,
han de fer-se controls
cada tres mesos,
i a part de tota
l'avésent mèdica,
hi ha un fort,
encara estem
amb un fort estigma,
hi ha un fort rebuig
cap a aquestes persones,
inclús que ho pateixen
també els familiars.
Encara estem així,
Cristina?
Encara,
encara estem així,
encara té sentit
celebrar el Dia Mundial
de la Sida.
És a dir,
de portes en fora
tots som molt liberals
i tots som molt tolerants
i ho acceptem tot
molt bé, no?
Clar, sí,
però de portes en dins
ves un empresari
i digue-li,
sí,
és que jo tinc
un grau de disminució,
per què és aquest
que grau de disminució?
De vegades
està molt més
ben vist,
doncs,
una persona cega,
una persona
que té qualsevol
problema físic
d'un altre
d'un altre
gaire,
no?
Però,
en canvi,
quan diuen no,
és que,
doncs,
som malalt de Sida
i ja està.
Doncs,
clar,
jo crec que és la poc
desconeixement,
encara hi ha,
tot i que hi ha molta
informació,
doncs,
la malaltia és difícil
de digerir tota la informació
perquè és una malaltia complexa,
recent de fa poc temps
i encara,
encara falta molt de treball.
I molt de treball per fer
si les xifres
que avui,
doncs,
estan dient a través
dels mitjans
de l'augment
que hi ha hagut
de casos de Sida,
doncs,
on s'han d'esmerçar
molts esforços
és en la prevenció.
Aquest matí,
ho comentàvem
el doctor Atzerà
i el doctor de Migladí,
com és possible
amb totes les campanyes
que es fan,
que s'ha d'utilitzar
el preservatiu
com a mesura
de precaució
per no contagiar-se
de la Sida,
encara continuament
diu,
home,
també es fan campanyes
per als accidents de trànsit,
també es fan campanyes
per deixar de fumar
i la gent continua fumant,
doncs,
aquí estaríem
en el mateix cas.
Per campanyes que es facin
s'ha d'insistir molt
en la prevenció
i en la informació,
no?
S'ha d'insistir molt
perquè és un risc
que, sobretot,
els joves no perceben,
bueno,
no perceben la majoria
dels riscos,
com aquest associat
a la comunitat.
Per una vegada
no passa res,
no?
Sí,
no passa res
i en les xifres
que comentaves
el que estem observant
és que augmenta
la via de transmissió sexual.
Els usuaris de droga
ja tenen
l'intercamí de xeringues.
Hi ha més control aquí,
són més conscients,
no?
Clar,
hi són més conscients
perquè abans,
no?,
quan va començar
eren principalment
eronòmens,
homosexuals,
els hemofilis,
vull dir,
allò de les 3 H,
però ara actualment
s'està convertint
en que
la principal via
de transmissió sexual
és,
o sigui,
la principal via
de transmissió
és la sexual.
I aumenten les dones.
I aumenten les dones,
per això la campanya
d'enguany
que diu
que m'escoltes,
que va dirigida
principalment
a les dones
que hem de ser conscients
del risc
que correm,
que és entre dos
i quatre vegades
més alt
en una relació sexual
que el de l'home
i hem de ser conscients
que el preservatiu
l'hem de portar
també nosaltres.
És la prevenció,
aquí és el que dèiem
s'ha desmarxat.
I el quart projecte,
el de reducció de danys,
què és el que feu exactament?
Proporcioneu,
diguem-ne,
tot el material,
per dir-ho d'alguna manera,
xeringues, etcètera,
a les persones
que utilitzen drogues.
De quina manera
realitzeu aquest projecte?
Ho fem
mitjançant
una unitat mòbil
i
aquest projecte,
clar,
aquesta població
és difícil
que accedeixen
a altres tipus
de recursos,
és difícil
que vagi
a la xarxa social
o si és
per un problema
concret,
però nosaltres
som el principal
contacte
que ells tenen
amb el que és
una atenció
i un servei.
I llavors,
mitjançant
aquest intercanvi
d'una xeringa
nova
per una usada,
el que nosaltres
fem
són
molt de treball
a nivell educatiu,
de com s'ha de fer
la injecció,
donem preservatius,
també a nivell social,
si tenen qualsevol problema
intentem buscar recursos,
derivar-los
a altres llocs,
vull dir que és,
diguem-ne,
que l'intercanvi
d'una xeringa
per una altra
és una miqueta
ho fem servir
com a...
Si no,
és una eina també,
també de prevenció,
com podíeu fer
als instituts
per un altre nivell.
Ho fem servir
per tota una...
Ho feu a través
d'una unitat mòbil,
per tant,
coneixeu un circuit
o un itinerari
o una zona
on sabeu
que hi ha més col·lectius
i més persones
susceptibles
que siguin...
És a dir,
que prenguin substàncies,
que prenguin drogues,
no?
Sí,
ho fem
en col·laboració
amb el Departament de Salut
que és qui financia
el projecte
i actualment
estem a Constantí,
ubicats,
vull dir,
que molta gent
que conegui el tema,
doncs,
els punts d'intercanvi
s'ubiquen
molt a prop
de les zones
de venda
i principalment
fem allà el servei.
Tothom sap
que Creu Roja
en molts d'aquests programes
els pot dur a terme
a banda de la qüestió
econòmica
que arriba
des de diferents fons,
mai no hi ha prous diners,
doncs,
amb l'acció
de molts voluntaris,
de moltes persones
que de forma desinteressada
i després de rebre
una formació
per la mateixa entitat
treballant en aquests projectes.
Són temes que necessiten
també de molts professionals
més enllà dels voluntaris,
no?
Sí,
i a part
el tema
d'inserció social,
doncs,
des de Creu Roja
i moltes entitats
s'ha vist
que se necessita
abordar aquests temes
des d'una
professionalització,
que això no vol dir
que el voluntariat
i menys
la nostra entitat
no tingui cabuda,
perquè,
per exemple,
pels nostres programes
de ciutat
i hidrodependències
demanem
voluntaris
en un principi
que tinguin
una mica de formació,
que hagin fet
alguna cosa
amb aquests temes,
però
els voluntaris
que tenim,
la voluntària estrella
que tenim
no té cap formació
ni res en el tema,
simplement que té
una sensibilitat,
un valor humà
que és inestimable
i vull dir
que els usuaris
no perceben
la diferència
entre qui és
la voluntària
i qui és
la professional.
Aviam,
és el Dia Internacional
de la Lluita
contra la sida.
Tot el que es faci
és poc,
però nosaltres
volíem posar l'accent
en una entitat
que treballa
no avui,
el dia 1 de desembre,
sinó tot l'any,
que ho fan cada dia
professionals,
voluntaris,
insistim,
cada dia,
els 365 dies de l'any
perquè la malaltia
no fa festa,
la malaltia
sempre està,
la tenen qualsevol
en relació
entre les persones.
Moltíssimes gràcies
per venir avui,
Cristina Sánchez,
coordinadora dels programes
de prevenció de ciga
i drogodependències
de Creu Roja
i enhorabona
a totes les persones
que esteu treballant
en aquest programa.
Gràcies, bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.