Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Ens separa en quatre minuts, s'han de tres quarts d'11
i els volem presentar un llibre del que, d'abans segur, ja hem sentit parlar.
Es titula Jesús, un perfil biogràfic.
El seu autor és professor de la Facultat de Teologia,
prevera de l'Arxidioses i de Tarragona.
A més a més, hi fem una mirada molt ràpida, però molt ràpida al seu currículum.
També hem d'afegir que dirigeix l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructus
i que va coordinar la Bíblia Catalana Interconfessional
i a més és membre de l'Estudiorum Novi Testamenti Societats.
Armand Puig, molt bon dia.
Bon dia.
He fet un currículum rapidíssim, eh?
Rapidíssim.
Perquè vostès que es dediquen al tema de la teologia i tot plegat
tenen uns currículums molt llargs, generalment.
Excessiblement llargs.
Es titula Jesús, un perfil biogràfic.
D'entrada, el primer contacte que tens amb el llibre i amb la informació que s'aporta
és que és un llibre que pretén plantejar.
plantejar la biografia de Jesús des d'una mirada crítica
i des d'una mirada científica, des del punt de vista de recerca històrica.
I vostè mateix ens apuntava unes paraules amb les quals podem llegir el preàmbul que diu
un llibre d'aquestes característiques que ni pressuposa ni exclou conviccions religioses
en els seus lectors no pot debatre a fons la gran quantitat de temes
que envolten la figura de Jesús.
Això ja?
Aquesta és una entrada...
És una premissa, no?
Una premissa, correcte.
Per què es planteja fer una biografia d'això?
És un perfil biogràfic d'aquesta figura, probablement de les més importants de la nostra història.
La primera raó seria aquesta.
Jesús és una figura important que ha deixat una petja enorme en la història d'Occident i actualment del món.
perquè la globalització i la mundialització fa que la religió cristiana hagi arribat d'una banda a l'altra,
o sigui, hi ha cristians arreu.
Però és que, a més a més, Jesús és, diguem-ne, una figura que interessa des de molts punts de vista a qualsevol persona humana,
sigui budista, sigui musulmà... Per què?
Per què Jesús configura i ha configurat tantes expressions de l'espèrit humà en el llarg de la història
que una persona atenta al que és la història de la humanitat de la Sant necessàriament per ell.
D'una banda, d'una banda, això.
I després, perquè, personalment, jo tenia des de feia anys el desig d'escriure un llibre així.
El que passa és que l'ocasió fa lladre, diuen, eh?
I l'ocasió fa lladre vol dir que hi havia algú que et digués
escolta, et publicaré això si ho fas.
Llavors, cal fer-ho, i llavors, doncs, el que havia de ser un llibre de 150 pàgines,
que era la proposta inicial d'edicions Proa,
comença a inflar-se i es converteix, doncs, en això, en un llibre de 670 pàgines.
Clar, el primer que treu, perquè, com bé en diu Armand Puig,
és un llibre que, en principi, vull dir, es plantegi independentment
de la posició religiosa o ideològica de les persones que s'acostin.
Hi ha aquest treball de recerca històrica, però jo crec que és un exercici prou complicat,
és a dir, separar la fe, d'una banda, que pot tenir una persona que és religiosa,
del que són les dades històriques d'un personatge.
A més, estem parlant que han passat molts segles,
i d'acord que, per exemple, ara tenim l'exposició, aquesta de Tapuerca,
l'arqueologia permet retrocedir molt en el temps,
però, per segons quines imatges i quines figures, 20 segles no són res.
A veure, si cobrem a Tapuerca amb Jesús,
és obvi que nosaltres hem d'anar...
És a dir, que podem anar a les fonts, tot i que han passat més de 20 segles, però...
La gran diferència és que nosaltres tenim fonts escrites,
i sobre a Tapuerca, doncs, hi ha de ser fonts...
Hi ha moltes interferències.
Hi ha moltes interferències.
A veure, les fonts que tenim sobre Jesús són,
sense ser les millors, evidentment, del món,
són suficients per poder traçar un perfil solvent i fonamentat del personatge.
Aquestes fonts són de dos grans tipus.
Fonts cristianes per un costat i fonts no cristianes per l'altre.
Les no cristianes, val a dir-ho, la més important és Flavi Josep.
Flavi Josep era un historiador jueu del segle I,
també, per tant, va viure una mica després dels anys en què Jesús visque,
i Flavi Josep ens explica com era el judaïsme de l'època.
Això ens va molt bé, perquè és sobre aquest talot de fons
que concorda molt amb el dels evangelis,
com a taló, eh?
Evidentment que Flavi Josep no és cristià,
Flavi Josep era un jueu,
i que el que ell fa és parlar del judaïsme.
Té un esment de la figura de Jesús
amb un text allà de passada.
Diu, sí, va haver-hi un home molt respectat, etcètera.
Però l'important és que la figura de Jesús
té un marc històric, té un rerefons.
No és una mena de bolet, per dir-ho així.
Llavors, entendre el context en el qual visque és bàsic.
Aquest context el donen les fonts no cristianes,
les referències dels autors romans són mínimes.
Per exemple, hi ha Suatoni, Tàcit, Pliniel, Jove,
que diuen, Pons Pilat va fer matar un jueu
anomenat Cristòs, Crist,
quan hi era emperador tiberi,
i pràcticament prou.
Aleshores, el gruix important per reconstruir
i per reconstituir la vida de Jesús
són els evangelis canònics i els evangelis apòcrifs.
perquè nosaltres no ens hem de tancar a cap font.
I això no vol dir que una font cristiana
no vol dir que sigui més dolenta
que una que no ho sigui.
Vol dir que s'han de mirar l'una i l'altra
i s'han de passar pels sedars de la crítica,
de la crítica històrica.
I que, aleshores, aquestes dues fonts,
o aquests dos tipus de fonts,
doncs mirades bé, donen uns resultats,
que són els que jo intento posar aquí.
No oblidem que el llibre és, Jesús,
un perfil biogràfic.
Per tant, no estem parlant del cristianisme,
que com vostè afirma,
el cristianisme sorgeix després de la mort de Crist.
Correcte.
No abans, no quan neix, sinó quan mort,
justament és aquest canvi que hi ha
i l'inici del cristianisme.
Quines aportacions fa el llibre
o en quins punts incideix
que una miqueta aporten dades noves
a les persones que puguin llegir el llibre?
A veure, per mi hi ha una primera...
Primer, hi ha un exercici de clarificació aquí.
Clarificació vol dir que,
després de tenir bastants productes i subproductes a la mà,
que parlen sobre Jesús
i amb una certa fantasia,
amb unes certes imaginacions,
llavors el llibre pretén donar les coses tal com són,
és a dir, clarifiquem les fonts,
clarifiquem el context,
responguem a preguntes del tipus
si era Jesús un esceni?
Doncs bé, mirant aquí i mirant els textos es veu,
no, no, no ho era.
Però això, per què?
Doncs vinga, es pot fonamentar, eh?
Després hi ha un altre tema,
que és el tema del personatge.
O sigui, per moltes persones
que senten parlar de Jesús
a través del que en podríem dir
la matriu cristiana,
són temptats a pensar que Jesús és un mite.
És un mite.
És a dir, és alguna cosa,
és algú que l'han construït després,
que si l'agafes com a tal,
doncs no en queda res.
D'una vida absolutament normal
de qualsevol individu de l'època, no?
Exacte.
Que després resulta que van començar a dir
sí, és que va ressuscitar,
i llavors va començar a inflar el personatge.
I llavors el meu intent és dir
no, el personatge és.
I després, el que ha vingut,
doncs s'ha d'explicar en un altre llibre,
que encara no està fet,
que es diu
la història del cristianisme primitiu.
Clar.
Però el personatge que ha matal
té una fascinació terrible.
S'explica, per exemple,
que fins als 30 anys
no comença a tenir una vida militant,
si em permeten la paraula,
que abans dels 30
doncs probablement feia aquesta vida
d'individu corrent.
Però clar,
des d'aquesta matriu cristiana
i que ens han explicat,
doncs està aquell Jesús nen
també de miracles,
de sabidoria,
de tot plegat.
Això ho ha anat construint la ficció,
no?
L'imaginari popular en bona part.
Correcte.
Això ho han construit
els evangelis apòcrifs,
en concret,
com vostè diu,
de l'imaginari popular,
és a dir,
com en els evangelis apòcrifs
s'intenta traslladar
al Jesús infant
allò que es diu
del Jesús adult.
Esclar,
surt un nen,
diguem-ne,
un nen prodigió,
d'un nen que és capaç
de fer-ho tot,
quan, evidentment,
Jesús era un infant normal,
era un infant
que vivia
a casa seva,
que va anar a escola
en la mesura que
en aquella època
es podia parlar
de la paraula escola.
I que tenia germans, no?
Que tenia germans,
que tenia un pare,
una mare,
ara.
Llavors hi ha
unes grans qüestions
a sota,
perquè, per exemple,
la paraula germans
de Jesús,
què vol dir?
Vol dir que
Jesús té sis germans,
almenys,
potser sis,
potser set,
quatre homes
i dues o tres dones
més grans que ell
que són fills
de Josep
i d'una primera esposa.
Aquesta esposa
doncs mor
i llavors Josep
es casa
amb una noia jove
amb l'esperança
que tingui cura
d'aquesta família
nombrosa.
I això va així.
Molt típic de l'època.
Molt típic de l'època.
A l'època
en tenien molts de fills,
però la mare de Déu
només en va tenir un.
I aleshores
aquí hi ha una qüestió,
que és que quan Maria
queda embarassada
Josep
intenta deixar-la
com és,
com és lògic,
jo em casava
amb una persona
que em pensava
que no passaria res,
ha passat
i per tant
jo la deixo.
Però després
s'ho repensa
i llavors
la pregunta és
per què?
Per què?
Si agafem Mateu,
és clar,
Mateu capítol primer
diu,
s'ho va repensar
perquè se li va comunicar,
se li va revelar
divinament
que allò
no era
el que ell se pensava.
És a dir,
el que tots podríem pensar
d'una dona
que hagi tingut
una petita dones,
en fi,
relació, no?
Llavors,
Josep accepta
aquesta dona
i accepta
aquest fill
que sap
que no és seu
i aleshores
una pregunta
d'on és
i llavors
jo em quedo
aquí
i el pas
a fer
després
és dir,
segons Mateu
i lloc 1,
aquest és
un fill,
és un infant
que ha nascut
prodigiosament,
que ha nascut
d'una manera
extraordinària
perquè
senzillament
és el fill
de Déu.
Armand Puig Estudiador
es queda aquí
justament per aquest
distanciament científic
que deia
i necessari
justament per donar
aquest perfil
el més històric
possible.
Es planteja
el llibre
també
en la
fi
de
Jesucrist
qui va matar
i per què
també es planteja
en el llibre
que ha estat
una de les grans
incògnites
de la història
de la religió
vull dir
que té la resposta
a aquesta pregunta
evidentment
però des del punt
de vista històric
sempre s'ha qüestionat
qui realment
tenia interès
en que Jesús
morís
i morís
d'aquella manera.
Bé,
aquesta és una qüestió
a la qual dedico
100 pàgines del llibre
perquè és una qüestió
enorme aquesta
fins i tot
després d'haver-les
escrites
vaig pensar
potser encara
no ho has dit tot.
Per què?
Perquè resulta
que hi ha
qüestions
que se'ns escapen.
Per exemple
nosaltres
no podem arribar
a dintre de les persones.
Podem veure
els efectes
de les decisions
que les persones prenen.
Però hi ha un misteri
a dintre
no de Jesús
de cada persona
que fa que
certes decisions
sí
vegis quines són
però
el per què últim
llavors el meu intent
és dir
Jesús
hagués pogut
escapar
i tant
hagués pogut
organitzar
un moviment de defensa
de la seva persona
tenia uns seguidors
de fet
tenia uns seguidors
hi havia algú
que inclús tenia
un espasa
diuen una o dues
ja n'hi ha prova
és a dir
res
després
segons la meva
reconstrucció
dintre del mateix
Sant Adri
o al Consell
joveu
hi havia una minoria
que estava a favor seu
i que no hagués volgut
no n'hagués volgut
la mort
i malgrat tot
ell no es mou
de Jerusalem
i en certa manera
no vol
però sí que
accepta
que les coses
vagin
cap on havien
d'anar
perquè estava tot
posat
per buscar-lo
aquí s'ha d'aturar
també
Armand Puig
jo
aquí faig
un pas més
per què
perquè em sembla
que el lector
té dret
a saber
el meu punt
de vista
sobre la pregunta
quina actitud
adopta Jesús
davant la seva mort
com per exemple
jo podria dir
què pensava
el president
Companys
el castell de Montjuïc
el 1940
per a fer el personatge
jo haig de fer-me
aquesta
aquesta qüestió
llavors
les frases
que ell deia
les cartes
que va escriure
els pensaments
que podem
refer
llavors
tenim
indicis
de què pensava
Jesús
per exemple
Jesús
no va anar
a la mort
d'una manera
per dir-ho així
sense pensar
és a dir
tenia
sabia bé
que el volien matar
i sabia
que la seva mort
tenia un sentit
i un sentit
què vol dir?
per conegir
l'autèntica dimensió
del sentit
de la seva mort
jo diria que
Jesús sabia
que
la seva mort
anava més enllà
per què?
perquè quan ell parla
de la seva mort
en parla
en termes
de
diguem-ne
d'allò
que no han sabut
entendre
els altres
hi ha una
permeteu-me
una petita
una petita
paràmola
que diu
que un rei
tenia un fill
perdó
un rei
un home
tenia un fill
i va tenir
a més a més
una vinya
i va
anar enviant
servents
amb aquesta
vinya
per recollir-ne
els fruits
d'aquests
persones
que tenien
la vinya
arrendada
finalment
va resultar
que ningú
li pagava
cap fruit
i envia
el fill
i el fill
el maten
jo penso
que aquest text
i altres
dits
abans
de la mort
són textos
en els quals
Jesús reflecteix
la seva posició
sobre el tema
és a dir
que ell parli
d'un pare
que té un fill
que aquest fill
ha d'anar
per dir-ho així
a intentar
buscar el bé
i es troba
amb una
barrera
i amb una mort
cruel
és un tràiler
és un tràiler
això està dit
quantes setmanes
abans de la seva mort
8, 10, 12, 15
no ho sé
però és el text
en el qual
jo veig
Jesús intenta
retratar
el que passarà
dintre el diumenge
de Rams i el divendres
sant
recull el llibre
també alguns aspectes
més superficials
però que també
sempre desperten
una miqueta
l'interès
i la curiositat
del lector
aspectes de la vida
quotidiana
del personatge
sí, sí, sí
per exemple
si Jesús
treballava de fuster
no més
o de fuster
i de ferrer
que a l'època
eren dos oficis
que anaven junts
perquè és clar
és allò que diem
tantes vegades
el manestral
és el que
té les seves
habilitats
la seva tècnica
el grec
diu
tècnes
que vol dir
un tècnic
i el tècnic
que vol dir
doncs
si hi va un pagès
allà
i li diu
escolta
que tinc el carro
que no em funciona
doncs
què ha de fer
ha d'afinar la fusta
i el ferro
per tant
era lògic
en el taller
que hi havia allà
i que era l'únic
que hi havia
en Etzeret
regit per Josep I
i després
per algú més
potser Jesús
no n'era l'amo
podria ser
que fos que ha sigut
Jaume el germà
diguem-ne gran
podria ser
això és un punt
que francament
no veig
encara
clar
diguem-ne
però
sí que és veritat
que
eren les dues coses juntes
per tant
el taller de Etzeret
era
aquesta casa
on hi feien
on hi treballaven
la fusta
i treballaven el ferro
les versions catalanes
medievals
i les àrabs
curiosament
ja parlen d'això
diuen
Josep el Ferrer
curiós
per què diuen Ferrer
perquè ja entenen
per exemple
que les dues coses
van juntes
en el llibre
hi ha moltes coses així
o per exemple
el tema del naixement
de Jesús
o per exemple
la data del seu naixement
i per tant
jo diria que el lector
el lector
hi podrà s'ho cap a
vaja
home la veritat
és que
amb tots els respectes
cap a tothom
entre una època
que ens anodrim
amb el codi de Vinci
o les pel·lícules
d'Emil Gibson
doncs la veritat
és una mirada històrica
científica
i seriosa
a Jesús
ens agrada molt
insistir en la idea
que no estem parlant
d'un text amb bíblic
que no estem parlant
d'un catecisme
que no estem parlant
d'un llibre religiós
estem parlant
d'un llibre d'història
que ens acosta
a la figura
d'un personatge
però que evidentment
tampoc no es pot deslligar
a l'autor
jo penso que
el lector
té els seus
els seus drets
sempre
i el lector
té dret
a conèixer el personatge
en totes les seves
diguem-ne
dimensions
aleshores
el que jo
no faig
és reduir-lo
en virtut
d'una certa por
a entrar en temes
que serien
complexos
no
el personatge
és presentat
en la seva
totalitat
però presentat
de manera
que el lector
no se sent
violentat
i aquí hi ha
una mica el punt
tot
però sense
diguem-ne
pressió
finalment
Armand
tenim poc temps
això queda lleig
dur a la ràdio
però és que és veritat
i sap greu
perquè hem fet
una aproximació
molt superficial
a una obra
que és important
i és profunda
com ha reaccionat
l'entorn
de l'església
que vostè coneix
i les persones
que són laiques
que no són
catòliques
creients
i que també
s'han acostat
a la lectura
d'aquest llibre
el que a vostè
li hagi arribat
de moment
no crec
que ningú
se l'hagi llegit
perquè 60
pàgines
ja acaba de sortir
per tant
no han tingut temps
però com a mínim
ja s'han fet
una idea
sí
hi ha hagut
una coincidència
maca
el dia de la presentació
a Barcelona
va ser el dia 17
hi havia
el Junts
el president
Pujol
el bisbe
Joan Carrera
i el Joan Francesc
Mira
el barri premi
d'honor
i parlaven
i la coincidència
va ser
que en Joan Francesc
Mira
i que el bisbe
Carrera
van coincidir
i dir
que era un llibre
que els semblava
molt útil
molt convenient
i que
per tant
des de les seves posicions
no trobaven pas
cap dificultat
a recomanar-la
la lectura
doncs
si em permet
l'expressió
dos bons padrins
per parlar
d'un llibre
com aquest
Jesús
un perfil biogràfic
que està editat
per proes
si estan interessats
en llegir-ho
i és de l'Armand
Puig
professor
de teologia
prever
aquí
a l'Arcidioses
i de Tarragona
Armand
moltíssimes gràcies
per venir
fins la propera ocasió
ha estat un plaer
bon dia
gràcies
són les 10
les notícies
gràcies
gràcies