Moncosí et vol ajudar a estar contenta amb la teva figura
i t'ofereix tota mena de tractaments facials, capilars i dietètics.
Truca a Rosa Moncosí, ara també assessora a Tarragona
del revolucionari programa de dietes NutriCare, 696 461 831.
I ara Rosa Moncosí també la trobaràs al 977 23 30 31, 23 30 31.
El matí de Tarragona Ràdio.
Un minut i serà un quart d'onze.
Tenim una cita, us recorden, a la casa del Transeun de Tarragona.
No és la primera experiència, per enguany en volen repetir
aquesta jornada de portes obertes, amb la voluntat que tothom
de la ciutat de Tarragona conegui aquest espai
i la tasca que es desenvolupa.
Nosaltres també anirem aquest any, de fet ja estem allà,
com aquell qui diu, per conèixer com funciona
i quines són les persones que utilitzen habitualment
aquests serveis de la casa de Transeuns.
Allà ja s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyer.
Bon dia, en Josep.
Bon dia, Jolanda.
Doncs sí, com ho veus, estem aquí a la plaça Baixeteries Velles,
número 11, aquí a Tarragona.
És on hi ha la casa d'acollida del Transeun de Tarragona,
una casa que jo particularment he de reconèixer
que no hi havia estat mai aquí.
I avui he pogut tombar per les instal·lacions
i et sorprèn veure que existeix aquesta realitat
que aquí ells la veuen en el dia a dia, cada dia,
i això és el que fan una tasca que al cap de l'any
ens ajudi moltes i moltes persones.
Aquest diumenge concretament es fan una campanya,
és una campanya a nivell de l'Estat,
una campanya que entre altres coses preveu
una jornada de portes obertes que es farà aquest diumenge
i on tothom podrà conèixer la casa per dins.
No eres mi tipo,
a la zona de l'Estat.
No eres mi tipo,
pero no eres mi tipo,
a la zona de la zona de la zona de la zona de la zona de la zona.
Y aquella tarde aprendí a correr al pisar la estación.
Le abrí la jaula a mi corazón
Tras las montañas estaba el mar
La noche el vértigo, la ciudad
El mundo a cambio de una canción
Una cançó que ens ve molt bé per explicar la realitat que es viu aquí en el dia a dia.
Aquí collen persones que se senten marginades per la resta de la societat, escloses a la societat.
Personals que aquí els donen un sostre, els donen un menjar, un dinar, un sopar, un esmorzar,
però tenen encara una gran mancança que és la part interior.
L'esperit omplir una mica l'autoestima i amb coses a vegades tan senzilles com una simple conversa,
com saludar-los quan passen pel carrer, es podrien arribar a pal·liar aquestes mancances.
Ara en parlarem, tenim l'hora per davant, podem parlar de moltes coses
i entre elles d'aquesta, tocar una mica la fibra per veure si entre tots els plegats podem fer el que viu aquí darrere,
possible construir un món millor, no?
No sé si ho pensa la Mercè Navarro, la directora de la casa d'acollida d'altenció, Mercè Navarro, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És possible un món millor, no?
Ho intentem, des d'aquí intentem pal·liar una miqueta
i si podem, a part de pal·liar i assistir, promocionar i prevenir
que persones joves puguin entrar dins d'aquest cercle,
que de vegades és molt fàcil caure,
la línia divisòria entre la normalitat o la normalització i l'exclusió
és tan, tan, tan primeta, doncs que intentem...
Cada cop més, no? Cada cop més.
Sí, sí, sí, realment és...
I ells, vull dir, quan n'has caigut, el que diuen ells en el pou,
és quan realment t'encompte, però que, aviam, hi ha situacions de normalitat
amb el tipus de feina que hi ha a nivell precari
o amb els pisos, doncs, que són tan, tan sumament cars,
doncs, que són coses que influencien molt, doncs,
a que la gent estigui, doncs, amb aquesta miqueta, amb aquesta corda fluixa.
Una societat que el cop més hipotecada, no?, en tots els sentits.
Hi ha vegades que del sou queda ben poc per arribar a final de mes
i, a vegades, només cal estornudar i es creu aquesta línia que dius tu, no?
De passar a tenir una economia més o menys seneixada
a tenir números vermells i, per tant, no poder comprar, doncs, per menjar, per exemple, no?
Si ho trobeu, no?
Nània Barrero, bon dia.
Hola, bon dia.
Si ja és treballadora social d'aquí al centre, si ho trobeu, no?,
amb persones, doncs, que no tenen per menjar
i que, potser, a vegades, hi ha persones que no en tenen
i no ho diuen a ningú i venen aquí.
Sí, ens trobem amb gent que no en té per menjar
i que portava una vida absolutament normalitzada
i que, per alguna circumstància, doncs, com la que comentava Mercè, no?
La vivenda cara, cada vegada més cara, una situació de feina precària,
doncs, han d'abandonar l'habitatge
perquè es troben amb un desnonament
o amb alguna cosa d'aquesta mena
i, realment, sense adonar-se'n,
se converteixen en persones sense llarg.
Després, si voleu, en parlarem,
perquè jo suposo que ells us ho expliquen, ells i ells,
les persones que teniu aquí a la casa d'acollida,
que en aquests moments tan durs
els amics, els coneguts, els parents fins i tot de vegades
et deixen de costat, no?
O sigui, et deixen de banda, t'esquiven.
Et deixen de costat quan la situació es complica,
quan passes una situació difícil
i comences a demanar ajut amb algun amic, amb algun familiar
i tornes a demanar aquest ajut
i tornes a demanar aquest ajut
perquè, a més a més, aquestes situacions
comencen després a veure-se associades
a problemàtiques amb l'alcohol
o amb depressions
i, llavors, potser arriba el moment
en què una miqueta crema
els llaços familiars
i, si és que els has fet servir,
que hi ha molta gent que no, no?
Hi ha molta gent que opta més per la via
de dir, mira, me'n vaig, desapareixo
i no tinc que passar per la vergonya
ni que donar explicacions a ningú, no?
Com expliqueu, Mercè,
com expliqueu aquesta reacció
de l'entorn d'aquestes persones?
Com ho podem justificar?
No té justificació, no,
però què és por, això?
Què és el que fa que impedeixi
que els puguin ajudar
i sortir del por que deies tu abans, no?
Aviam, molta d'aquesta gent,
el que li ha passat
ha sigut que s'ha trobat
com amb diversos factors negatius, no?
Seria una miqueta el que diem
com la crisi econòmica laboral
que és quedar-te a l'atur
o perdre la feina
s'ajunta amb la part d'una etapa d'agolescència
o amb consums de droga o d'alcohol
o amb una malaltia simplement orgànica,
vull dir, una afecció pulmonar
li fa perdre la feina.
Ja són dos factors
que fan que tromptollis.
i llavors, a més a més,
tens una ruptura conjugal
amb la dona
o hi ha de vegades violència domèstica
o de vegades, doncs,
adolescents que apreten els pares
i els van apretant
i els van apretant
i ara un dia
entran i fan un robatori
i els mateixos pares
els venen joies
i al final els pares
han d'acabar claudicant,
han de dir, no,
i fins aquí m'ha arribat,
vull dir, trenquen
el que és,
cremen moltíssim
les relacions afectives
i llavors, doncs,
es troben
amb l'entorn dels amics
que els amics
durant un temps t'ajuden
durant un temps
et recolzen
però quan portes un any
portes dos anys
i potser l'has entrat
i has sortit
amb diferents centres
de tractament
que els pares
potser s'han gastat allí
i els tenen milions
perquè el noi
o la noia
es pugui recuperar
vas cremant
tot l'entorn teu
i arriba a un punt
vull dir que realment
et trobes físicament sol.
Digues,
no, vas a dir,
no, vas a dir,
una cosa que no.
Són situacions
sumament complicades,
són situacions difícils
i que de vegades
l'entorn,
el mateix entorn
de la persona afectada
no és ben bé conscient
del que està passant,
no,
no se n'adona
de l'abast
i on pot
arribar aquesta situació
i llavors
quan veuen coses
com que aquella persona
potser comença
a prendre droga
o comença a prendre alcohol
o arriba la por.
I diuen,
ell s'ho ha buscat.
Exacte,
no,
ell s'ho ha buscat
i jo desconec
la situació,
no soc capaç
de captar
tot l'abast
però què veig des de fora?
Veig que aquella persona
veu,
no veig més enllà
d'aquesta problemàtica,
no?
És una malaltia,
l'alcoolisme,
a veure,
hauríem de ser molt conscients
d'això,
que l'alcoolisme
és una malaltia.
És una malaltia molt difícil
de curar,
a més a més,
no?
Que porta moltes recaigudes
i és un procés
realment molt llarg
per poder tornar
a estar bé,
no?
Si hi ha gent
que pot estar
dos,
tres anys bé
i torna a recaure,
vull dir,
és que sempre hi ha
el perill
de la recaiguda,
vull dir que hi comptem,
hi comptem,
que hi hagi gent
que estigui
un temps bé
i després recau
i després
de vegades
es recupera
i de vegades
ja no es recupera.
En aquest sentit,
per tirar endavant,
per recuperar-se,
comencem,
ja ho dèiem,
a l'inici de tot,
l'esperança,
la il·lusió,
que hi ha hagut un motor
que faci tirar endavant
deu ser fonamental,
no?
Sí,
la motivació
pel canvi
és bàsic
i nosaltres
des d'aquí
intentem,
vull dir,
d'entrada,
les institucions
a nivell assistencial
donàvem tres dies
només
perquè la gent
descansés
i es recuperés
i actualment
ens hem adonat
que realment
això no té cap tipus
de sentit
i donem espais
de temps més llargs
perquè la gent
pugui,
doncs,
arralar amb alguna banda,
seure,
pensar,
reposar
i començar-se
a preguntar
i a demanar
aviam què volen fer amb la seva vida
nosaltres aquí intentem motivar-los
doncs pel canvi.
Com es motiveu,
Nani?
Com els motivem?
Sí,
què els...
Aviam,
ens és molt difícil
motivar la persona
si la persona
si la persona
no està motivada,
evidentment.
O no vol motivar-se.
O no vol motivar-se.
O no veu esperança
per motivar-se.
Quan la persona
ja té
aquella esporneta
que diu
bueno,
vull sortir d'aquí,
vull canviar d'aquí,
com me'l podem ajudar
nosaltres?
Doncs,
girant-li la truita,
fent-li veure
cada vegada
aquell pensament
pessimista
no el portarà enlloc,
li anem
posant sobre la taula
cada vegada
els petits canvis
que vas solint.
Mira,
veus,
fins ara
és una mica
incapaç
d'afrontar-te
als problemes.
Doncs,
ara ja els tens en compte.
Ara ja ets capaç
de dir si
bec,
per exemple,
en el cas
que parlaven
de l'alcoolisme.
I estàs fent un tractament
i ja portes temps
fent-lo.
Mira,
doncs,
amb aquesta feina
potser ja pots aconseguir
trobar un lloguer.
Vull dir,
és
miqueta a miqueta,
sempre posant
el pensament positiu.
S'intenta
això,
reflectir la part positiva
de la persona,
veure-li les qualitats,
vull dir,
tot el que siguin dificultats
és el que volem treballar
amb ell o amb ella,
no?
Intentar treure-li,
que s'en doni compte
de la part positiva
que té
i incrementar
aquesta visió,
que li pugi
l'autoestima.
Vull dir,
que realment
quan arriben aquí,
després d'haver estat
pidulant pel carrer,
doncs...
Què és el que més els dol
de pidular pel carrer?
El contacte,
la reacció de la gent?
La reacció de la gent.
Perquè les han trobat coneguts,
a vegades,
no?
La reacció de la gent
és el que més mal
els fa,
no?
La reacció de la gent,
haver-se trobat,
no?
Ha de ser molt dur
veure't a tu mateix
que estàs recollint
borilles del carrer
per poder fumar.
I com et mira la gent,
no?
Tots ho comenten molt,
no?
Com els miren,
com si no fossin res,
no?
Com si realment fossin...
com s'aparten.
Sí.
Com els?
I com s'aparten.
Si me'ls miren
i com...
Allò que tires enrere una mica,
no?
Vull dir,
no...
Realment,
el lema del cartell
d'aquest any
es diu
tots dos són de pedra
però només un
viu al carrer,
no?
I es veu
una fotografia
on la meitat
de la cara
és d'una persona
i l'altra meitat
és d'una estàtua,
no?
I realment
tots dos són de pedra
però...
Ai,
un,
perdó,
és de pedra
però l'altre
és de carn i osos
i té sentiment,
no?
I ells,
quan estan al carrer
se senten
com una pedra.
Se senten com una pedra.
Vull dir,
ho verbalitzen,
vull dir,
em sento com una pedra
i em tapitgen
i...
vull dir que el sentiment
és de la dignitat
pel terra
i l'autoestima
pel terra.
I el costa molt...
amb la gent
que podem treballar
millor nosaltres
és amb aquella gent
que fa poc temps
que està al carrer.
Vull dir que
fa un any
o fa mesos
o inclús
doncs
no ha arribat
a estar al carrer
al carrer.
El que passa
que quan ja porten
4, 5, 6 anys
és realment complicat
la recuperació.
En diem
quasi crònics,
no?
Vull dir que
el que podem fer
és pal·liar
i reduir
els danys.
però recuperar,
recuperar,
ja pràcticament
no es recuperen.
És molt difícil.
Un que ha incertat
a la societat
pràcticament
és impossible.
Els dos
viuen al carrer
però
només un
és de pedra.
Aquest és el lema
de la campanya
Un sostre per dret
dia
del sense sostre
que serà el 21 de novembre.
Sí, aquest any
reclamem
amb aquesta campanya
reclamem el dret
a tenir un habitatge
digne.
Aquest és una mica
el lema
a la línia
d'aquest any
perquè realment
inclús per nosaltres
l'habitatge
és un handicap.
És supercar
i imagineu-vos
doncs
persones
que tenen pensions
de 300 euros
com sobreviuen
durant tot el mes.
Han de dormir
els caixers automàtics.
I molta gent
està 10 dies
en una pensió
i els altres 15
al carrer.
Quan se'ls acaben
els diners
de la pensió
d'invalidesa
o de jubilació
no contributiva
doncs
se troben
que realment
han d'abandonar
la pensió
on tenien
l'habitació llogada
i marxar al carrer.
I malmengen
perquè em diràs
vull dir
si pagues
uns 10 euros
d'habitació
i en cobres
300 al mes
ben poc et queda
per menjar.
Com afronteu
l'agressivitat?
M'explico
perquè de vegades
i ara
tinc a la ment
i segurament
els ocellons
també tindran a la ment
algunes persones
que estan
en alguns punts
determinats
de la ciutat
persones marginades
que
doncs
beuen
i al cap del dia
doncs
emborratxos
literalment
i es tornen agressius.
Com afronteu això?
És a dir
quan es ve una persona
en aquest estat
què feu?
Amb molta serenitat.
amb molta serenitat
i tenint molt clar
que quan més nerviós
et posis tu
més nerviós
es posa aquella persona
parlant-li
molt de tu a tu
molt
suaument
molt educadament
molt
dient-li
ja sé
que estàs enfadat
per això
i per allò altre
però mira
escolta
ara no és el moment
que parlem
potser pots tornar demà
i parlem amb més calma
i potser és l'única estratègia
que tenim
amb molta mà esquerra
molta paciència
si és que
arriben a pujar aquí dalt
perquè molts cops
ja no pugen
vull dir
això ho vigilem moltíssim
perquè
de vegades
ens hem trobat
amb situacions
una miqueta
doncs
extremes
cadascú és lliure
de fer el que
ben bé li sembli
el que vulgui
però
m'agradaria incidir
en el tema aquest
que he dit abans
que quan August
troba pel carrer
una persona
que considera
creu que està marginada
canvia de cera
l'esquiva
la de fuig
perquè es pensa
que li demanarà diners
o que
si és conegut
sobretot
dius
que hem de demanar diners
i potser no vol diners
potser el que vol
és que el tractin
com una persona
i que
li diguin
pel seu nom
i que pugui tenir
una conversa
podem dir una mica més
en això
creieu que això
per exemple
aquestes petites coses
al dia a dia
servirien
perquè estigués
més estimulat
de cara a tirar endavant
sí
per exemple
a Barcelona
la Fundació Reels
una de les tasques
que fa el seu voluntariat
és sortir al carrer
sortir al carrer
a parlar amb la gent
que dorm al carrer
igual estan
tres anys
per aconseguir
que aquella persona
digui
vinc al centre
vinc a dutxar-me
vinc a estar una estona
allí amb vosaltres
igual
tarden tres anys
però aquesta persona
durant tres anys
doncs li dona conversa
doncs
parlen de futbol
parlen res
deu minuts
cinc minuts
mica en mica
es van coneixent
aquí a Tarraona
no hi ha treball
de carrer
i si n'hi ha
n'hi ha
amb gent jove
però avui
amb persones sense allar
no hi ha treball
de carrer
us trobeu molta gent jove
no?
amb problemes
de drogues
cada vegada més
cada vegada
vull dir
si abans
el perfil
de la gent
que estava venint
al centre
era
d'un senyor gran
de mitja edat
ara cada vegada
és més jove
no?
el podem situar
entre els 18
i els 25
o 26 anys
amb problemes
de toxicomania
i que
que bueno
que per aquesta mateixa
causa
anat cremant
una miqueta
doncs
els llaços familiars
que dèiem abans
no?
de vegades
són nois
que surten
d'institucions
tutelars
que han estat
tutelats
per la Generalitat
i
que s'han
fet
una miqueta
sols
i quan arriben
a la majoria
d'edat
tot i que
ara hi ha
un projecte
perquè puguin
fer servir
uns pisos
pont
on els ajuden
a integrar-los
a la vida
normalitzada
doncs
tot i així
de vegades
són nanos
amb moltes
carències
que
molts
dissortadament
molts
acaben
al carrer
hem parlat
de problemes
de drogdependència
problemes
d'excusió social
de pobresa
n'en parla poc
també tot té relació
esclar
però
m'imagino
que hi ha persones
que
no tenen diners
que hem dit
abans
al començament
per poder menjar
i venen aquí a menjar
però en canvi
tenen un sostre
per exemple
per només
venen aquí a menjar
també en teniu
de persones
amb aquest perfil?
Sí que n'hi ha
el que passa
que intentem
treballar-ho
amb la treballadora
social
d'atenció primària
o sigui
el que nosaltres
volem
és que el centre
sigui
centre residencial
vull dir
que menjador social
no ho som
no vol dir
que no pactem
amb la treballadora
social
un cas concret
al qual s'està treballant
i aquella persona
doncs
puntualment
vingui a menjar
però és que si no
hi havia unes cues
hi havia unes baralles
hi havia aquí baix
teníem quatre plats
i hi havia igual
doncs 15 persones
i era un drama
i ara qui menja aquí
doncs?
aquí menjen els residents
els residents
els que estan
dormint a la casa
que no vol dir
que no pactem
amb algun treballador social
doncs
una temporalitat
per gent
puntualment
aquí a Tarragona
doncs
que tenen aquesta necessitat
però llavors
ja ho treballem
a nivell de professionals
vull dir
que per prop i peu
el centre està tancat
vull dir
no és un menjador social
obert
a veure parlarem
el menjar també
no sé si voldrà parlar
l'Antoni
la cuinera
aviam
a veure si la convencem
perquè parli
però ara el que farem
és fer una petita pausa
són dos quarts i cinc minuts
d'11 del matí
estem en directe
des de la casa del Transaunt
la casa d'acollida
del Transaunt
aquí a Tarragona
al carrer
Peixateries Velles
número 11
escoltem una cançó
i tornem a seguida
la única medalla
que me ha dado la vida
en el escenario
en el escenario
la gané
no tenia salida
el callejón
del cuartel
para el desertor
del batalló
de los nacidos
para perder
de los nacidos
para perder
de los nacidos
para perder
de los que viven
muertos de ser
prima del alma
desnúdame
y aquella tarde
aprendí a correr
donde uno y uno
sumaban tres
de los nacidos
para perder
de los nacidos
para perder
no eres mi tipo
lejos estés
seguim en directe
des de la casa
d'acollida del Transaunt
de Càritas
diossasana
aquí a Tarragona
estem al carrer
a les Peixateries
Velles
número 11
fent el programa en directe
portem
a prop de mitja hora
parlant de la realitat
que es viu aquí
quotidianament
amb el dia a dia
n'estem parlant fins ara
amb la directora
amb la Mercè Navarro
i també ens acompanya
l'enamí Barrero
i és treballadora social
d'aquest centre
parlarem amb més gent
d'aquí des ara
i fins a les 11
ens acompanyarà
també alguna altra
alguna de les monitores
del centre
i a veure si podem parlar
amb la cuinera també
que fa la part final
que ens dirà
què tenim avui per dinar
però avui
com ens hi quedarem
a dinar
si ens deixen
això sí
acabem de desplegar
ara mateix
perquè aquí
estem fent una campanya
que abans ho hem explicat
de cara a aquest cap de setmana
diumenge
una campanya
de portes obertes
perquè tothom pugui conèixer
la realitat
del que es fa aquí dins
a la Casa d'Acollida
estem veient una pancarta
que hi surt
el mapa del món
però potser ens ho explicarà
millor la Nani
o la Nani
o la Mercè
en fi qui vulgui
però què estem veient aquí
què es pertén
amb aquesta campanya
on la penjareu
què fareu
i en què consisteix
aviam
la campanya
d'aquest any
bueno
se'ns ajunta
la campanya
de la Casa
del Sensellar
amb una jornada
de voluntariat
que fem
que ens preguntem
de si nosaltres
estem amb els últims
és una pregunta
doncs
que ens fem
perdona
quina pregunta
estem amb els últims
realment
estem amb els últims
ajudem
realment
amb aquests últims
qui són aquests últims
doncs
sempre hi ha
últims els últims
vull dir
sempre n'hi ha uns quants
els quals
no arribem mai
no
i bueno
això és un acte significatiu
és el mapa del món
amb aquest senyor
que té arreu de les sabates
això vol dir que volem
que la gent pari
i arreli
perquè
abans m'has explicat una cosa
que m'ha semblat interessant
en aquest sentit
que és un fenomen
de l'estat espanyol
aquí és diferent
d'altres països
de la comunitat europea
sí
és un fet curiós
que arreu del món
hi ha poca gent
que sigui trans o un
sempre ets lo baràs a algú
però aquí és un fenomen
com a molt fomentat
per les institucions
després de la guerra
quan es va començar
tota l'ajuda
doncs
assistencial
es donaven tres dies
a la gent
vull dir tres dies
i carrer
tres dies
i a més a més pagant bitllets
no clau
paguen un bitllet
bitllets d'autobús
de tren
d'autobús
o sigui perquè
netejaven ciutats
per dir-lo d'alguna manera
diguem la diferència
perdona Mercè
entre un tren segon
i un indigent
els indigents
estan fixes
en un lloc
ni que estiguin malament
perquè no tenen sostre
però
estan en una ciutat
llavors
molt o poc
si volguessin ells
estiguessin motivats
podríem
fer alguna cosa
amb ells
però si una persona
per molt motivada
que estigui
està tres dies
a Tarragona
tres dies
a Castelló
tres dies
a València
tres dies
a Granada
tres dies
a Sevilla
doncs va pujant
cap a Toledo
o Madrid
i va cap a...
durant l'any
fan això
feien això
molts
i encara alguns
ho fan
llavors
doncs és un fet
que des de Càritas
s'ha detectat
que és un fet
que passa només
a l'estat espanyol
el fet
que la gent
tombi
de centre a centre
llavors
és una miqueta
la qüestió
que estem
amb els últims
ens preguntem
vull dir
què hem de fer
perquè la gent
pugui canviar
doncs donar més temps
donar més dies
en tres dies
què fas
en tres dies
amb una persona
descansa
això sí
i menja calent
i dorm
i s'aberiga
i es pot rentar
però amb això
n'hi ha prou
però bueno
Nani
qui l'ha fet
aquest cartell?
l'ha fet un amic
del Riera
el Joan Carles Blanc
el Joan Carles Blanc
el Joan Carles Blanc
perdona
el de la corolladora
Salveu Agallà
exacte
el portaveu
amb aquella veu
el Joan Carles
profunda
aquella veu fonda
de la fonda
de la Riera
exacte
que es menja molt allà
sí
sí que sí
està controlat
digues per no
digues
doncs
l'ha fet ell
i realment
és molt maco
és un cartell molt maco
i que jo crec
que reflecteix
molt bé
aquest pensament
on estem
estem treballant
amb la gent
que realment
ho necessita
i amb aquest senyor
amb les arrels
al terra
a les soles
de les sabates
arrelem
a la gent
home
penjareu aquest cartell
tan gran
perquè és gran
es veu
es veurà de lluny
on el penjareu?
a l'entrada
a l'entrada
volem penjar-lo
sí
i també fareu
exposicions
relacionades amb la campanya
crec que
de gent d'aquí
de persones que estan aquí
i que han fet
alguns treballs
i també d'un artista
de fora
que és el Carles Corbella
sí
el Carles
el Carles Corbella
ens va
dir que ens donava
bueno
que ens deixava
la seva obra
perquè la pengéssim
i que
si hi havia
alguna venda
que ho faria
com a donatiu
i que ens donaria
doncs
algun quadre
per anar
volíem
anar arreglant
una miqueta
el centre
perquè
pensem que
s'ha de posar
una miqueta més
acollidor
i després
també hi ha
nois
que estan aquí
que han estat
fent pintures
després han fet
els marcs
després hi ha un altre
noi que ha fet
una caseta
amb pedres
i bueno
són aquestes pintures
no?
sí
aquest és el portal
del Roser
no?
doncs no sé
massa d'on
t'ho ha fet
perquè n'ha fet
vàrius
i ha anat fent
no sé
ha anat físicament
a fer les vós
o si ho ha agafat
d'alguna banda
és un noi
que és portuguès
i que fa un temps
que tenim aquí
teniu gent
de tot arreu
sí
de tot arreu
totes les nacionalitats
de tot el món
no totes
però d'algunes
diferents
no només d'aquí
aproximadament
la meitat
de la gent
que va venir
l'any passat
és de l'estat espanyol
i l'altra meitat
és ben bé
d'estranger
de la resta
de països europeus
i d'altres
d'altres països
del Magreb
també
l'idioma
és un problema
una barrera
o no?
no
ens ho anem fent
normalment
el castellà
el van treballar
el van parlant
i si no
no parles francès
i parles anglès
i intentes
doncs
treure el que pots
també fareu
Mercè
fareu també
activitats
a les escoles
per conscienciar
aquells
que
podrien trobar-se
en una situació
d'aquesta mena
estem
estem
fent xerrades
als instituts
vam estar parlant
amb el departament
d'ensenyament
i aquest any
vam pensar
enfocar
la campanya
més cap a la prevenció
llavors
vam triar
uns quants instituts
a nivell
territorial
perquè
Montblanc
al Vendrell
a Riudoms
a Torre de l'Embarra
no ho sé
ara potser em deixo
en algun altre lloc
i està
adreçat
als nois
del segon cicle
d'ESO
que tenen
15-16 anys
i després
a batxillerats
llavors
fem una miqueta
pensem
que és una xerrada
per prevenir
possibles actuacions
futures
actuacions
com ho feu
per escollir
les persones
que podran tenir
dret o no
a estar aquí
al centre
tot entre cometes
però
quin criteri
seguiu
a l'hora
de si
pot entrar
o no
en funció
també
de les places
això està clar
si hi ha plaça
o no hi ha plaça
n'hi ha 24
i si n'hi ha
entren
llavors
anant i
de fet
tenint en compte
que a Catalunya
tenim 8.000 persones
al carrer
i 800 places
d'Alberg
torna-ho a dir això
8.000 persones
al carrer
i 800 places
d'Alberg
i pensions
concertades
que no són
centres
totalment centres
sinó que hi ha pensions
que fan funció
de centres
vull dir que ni que volguessin
tots no podrien
tenir l'opció
a refer la seva vida
i a fer una reinserció
concretament a la casa
quan una persona arriba
es fa una
una entrevista
exploratòria
una miqueta
com està aquella persona
quines poden ser
les causes
que han fet
que vingui
a la casa
i que es trobi
la situació
que es troba
i en funció d'això
i en funció
de la seva demanda
doncs es va
perllongant
l'estat de la casa
inicialment
fem una setmana
5 dies
3 dies
i quan tu
veus a la persona
doncs
en funció
del que ell
t'expliqui
vas allargant
una miqueta
l'estat
que potser seran
15 dies més
que potser serà
20 dies més
que potser serà
un mes
i quan
la persona té realment
una motivació
per sortir del lloc
on està
es nota de seguida
és el primer
que demanen
i en la seva actitud
també es detecta
bastant ràpid
en funció d'això
poden estar
fins a 3 anys
aquí a la casa
vostès
si ho volen
aquest diumenge
poden venir aquí
a la casa
d'acollida
del tren segon
i veure-ho
tot això que estem explicant
el que hem explicat
fins ara
en el decurs
d'aquesta hora
ho poden veure
en persona
podem venir aquí
i veure-ho
simplement
a quina hora es fa
les portes obertes
de quina hora
des de les 10 del dematí
fins a la 1 del migdia
10 del matí
fins a la 1 del migdia
de diumenge
sí
podran venir a la casa
a veure les instal·lacions
i fer una xocolata
sí
fem xocolata
de seta
amb coca
qui la farà
la xocolata
l'Antoni
doncs mira
fem una petita pausa
fem una petita pausa
i de seguida
li preguntem a l'Antoni
com serà
aquesta xocolata
fins ara mateix
3 quarts i mig
doncs
seguim en directe
a la casa
de colló
de la tren segon
i tal com us havíem promès
volem saber
com es fa
una bona xocolata
a veure
a qui li podem preguntar
el tècnic de la ràdio
potser no
perquè
potser ens ho explicaria
però no seria el seu
ens acompanya
l'Antoni Medina
ella és la cuinera
d'aquí
del Casal 31
Antoni
bon dia
bon dia
com estàs
muy bien
què estàs fent avui
per cuinar
per dinar
perdó
per dinar
lentejas
i
com se llama esto
i galtas
galtas
de que
de ministro
de ministro
sí
de ministro
molt bé
esto
para comer
per menjar avui
va
per menjar avui
i la xocolata
la bona xocolata
com es fa
muy la bona xocolata
es per domingo
me supongo que se dará bien
se hará xocolata
con coca
por la mañana
a las 9
a partir de las 9
estará las portas abiertas
puede venir todo el que quiera
y
y lo haré yo
bueno no sé
si lo haré yo
correctamente
pero
me supongo que sí
ja tens una cassola
prou gran
perquè imagina
que ve tot Tarragona
buuu
tengo una cassola
pa 90 personas
per 90
però per anar a beber
de segons
quants més
de 90
Antònia
m'han dit que la teva sopa
de caldo
és molt bona
estupenda
nadie se me ha quejado
hasta ahora
y creo que comen bien
y espero que sí
es la teva especialitat
la sopa de caldo
o los canelones también
todo
canelones
sopa
toda clase de comida
pero como la de la abuela
sí
tradicional
me parece que el Joan Marillo
os quedaremos a dinar
por aquí hoy
sí
que te quedas aquí
que te lo recordas
lentillas
lentillas
y calzas
aluno
calta
calta
no sé como se dice
calta
ya lo dius
ya
Antònia
muchas gracias
adeus
ara probarem
també tenim a l'altre costat
l'Antònia
l'Antònia
és la cuinera d'aquí
ens acompanya també
la Pilar Iglesias
la Pilar és monitora
del centre
Pilar
què tal com estàs?
molt bé
quina és la teva tasca aquí
Pilar
què és el que feu
en el dia a dia
abans ja en parto una mica
de diferents persones
que hi venen
de com se'ls acull
què és el que feu
exactament
què és el que
el que es trobeu
en el dia a dia
doncs bueno
atenem a la gent que ve
que estiguin bé
que no els falti
del que podem
ajudar'ls
no?
doncs
en plan
des de
la roba
des del dinar
des dels llençols
que tinguin de tot
bé
el que podem
què us expliquen
a aquestes persones?
recordes alguna cosa
que t'hagi impactat
alguna
alguna anècdota
d'algun
de les persones
que han vingut aquí
que dius
ostres
això sí que és dur
veritat
doncs és que
anècdotes moltes
des de
mals tractaments
fins a
doncs no sé
abans parlàvem
de l'Alfredo
que és una persona
que ha estat 20 anys
amb maltractaments
amb
amb persones
bastant
doncs no sé
situacions dures
no?
situacions
bastant dures
vamos
sí
Pilar, gràcies
de res
la vida també serà
diumenge
també seràs aquí
no?
però podrem
si home
és que la xocolata
de l'Antònia
a veure qui se la perd
nosaltres també vindrem
eh
tornem a la taula
estàvem parlant
amb la directora
de Mercè Navarro
i la treballadora
social
de Nani Barrero
estarà bona
i comentar
vull dir que realment
els usuaris
fan excel·lències
de la cuina
de l'Antònia
i que els dels centres
que millor es menja
dit per ells
eh
vull dir potser altres coses
no donem
el nivell
amb altres
em sap uns quines coses
potser els hi mancaran
però a nivell de menjar
diu que els dels centres
el de Tarragona
que es menja millor
jo
mira la cuina
se baixa
a la primera planta
i quan hem entrat abans
quan hem arribat
al matí
quan hem vingut cap aquí
hem de vindre aquí dalt
que és la segona planta
però l'olor
m'ha fet entrar
cap a la cuina
i estava allà l'Antònia
que devia estar
maquinant aquestes llentides
fent el sofregit
suposem
i a més fa uns menjars calents
que la gent que està al carrer
agraeix moltíssim
i uns menjars d'aquells casolans
que s'agraeixen
Mercè Navarro
es queden pràcticament
tres minuts
per arribar a les 11
per tant
a títol de conclusió
recordar aquesta jornada
de Portes Obertes
de diumenge
d'aquesta campanya
a nivell nacional
per conscienciar la gent
i per explicar
el que esteu fent aquí
què diríeu
no sé
quin missatge
voldreu enviar
en aquests tres minuts
recordar
que una persona
no neix al carrer
una persona
entre tots
ell mateix
amb les seves causes
personals
i amb les estructurals
que hi ha a la societat
l'aboquem
al carrer
vull dir
està claríssim
que tothom ha nascut
amb una família
tothom ha tingut
pares i germans
i tothom ha tingut
l'espai
amb el seu sostre
i trobar-se al carrer
doncs
bueno
no és per a l'acció
ni és per gust
ni és potser
per responsabilitat
única de la persona
que s'hi troba
no?
que hi ha
tot un seguit
de responsabilitats
públiques
darrere d'aquestes situacions
i que sempre es pot fer
una mica més
del que es fa
en general
en general
inclús nosaltres
aquí
vull dir
sempre es pot fer
una miqueta més
del que fem
està clar
i aquí estem tots
aquí no salva ningú
amb el fet de poder
fer alguna cosa
Mercè
Nani
gràcies
per acollir-nos aquí
a la vostra casa
a la casa
d'acollida del 31
aquí a Tarragona
a vosaltres
gràcies a vosaltres
ara anirem a provar
les llenties
les llenties
i vostès no marxin
no marxin
perquè aquí hi ha pocs minuts
arribaran les notícies
en el bullet informatiu
de les 11
i després
s'incropora la nostra companya
Jolanda García
des dels estudis centrals
per parlar de diferents qüestions
que ja s'explicarà ja
a partir de les 11
deixem la música
fins al punt horari
fins ara mateix
gràcies
en Josep
efectivament
tornem aquí
als estudis
de l'avinguda Roma
després de les 11 del matí
canviarem radicalment
de registre
i parlarem
d'una iniciativa cultural
que portarà
aquells afortunats
que han espavilat
i han resalt
la seva plaça
podríem dir-ho així
a un itinerari
per la Rambla
per la història de la Rambla
lligada estretament
a la literatura
però abans
ens permetem
de dir-vos
que ja comencen a haver-hi
problemes
a la Nacional
en 240
arrel d'aquesta marxa
que estan protagonitzant
els pagesos
de la nostra demarcació
una convocatòria
i una convocatòria
que s'està realitzant
arreu de tota Catalunya
per demanar
el preu
d'un gasoil professional
val a dir
que segons informacions
que tenim ara
damunt a la taula
hi ha retencions
a causa
d'aquesta manifestació
la calçada resta
tallada
la Nacional
a 240
amb 12 sentits
anirem
fins al punt
on es trobin
doncs
aquestes dificultats
de trànsit
aquestes retencions
ja els informarem
puntualment
però serà
després
de les 11 del matí
fins ara mateix