Hem fet una petita pausa per recuperar l'Aley Mourons una miqueta
perquè el sol llueix amb força, afortunadament, aquesta diada de Sant Jordi
i ara ens tocava, tot i que estem instal·lats en una carpa magnífica,
no passem desapercebuts, ens trobaran de seguida on som.
Ho dic perquè els anirem convidant a que ens vinguin a veure,
els regalarem algun llibre, alguna rosa, si ens venen a veure i ens expliquen
alguna coseta relacionada amb la diada d'avui.
Tenim altres dos dels autors de casa que afortunadament els tenim entre nosaltres
i aquest vespre estaran signant exemplars, es tracta de l'Àngel Octavi Brunet
i el Xavier Aguilar. Molt bon dia a tots dos.
Bon dia.
Benvinguts. De seguida parlarem d'aquesta diada de Sant Jordi i sobretot dels vostres llibres,
però si em permeteu, l'Anna Plaça està fent un tomet per la Rambla
i em penso que pot parlar amb alguna d'aquestes persones que ha transitat,
que això sempre fa bonic en un programa de ràdio. Ai, Anna?
Doncs sí, m'enganxa remenant llibres, perquè costa resistir-te a la temptació.
Com ha de ser, com ha de ser.
Quan veus les paradetes dius calla, calla, que ataco, i ara precisament acabo de veure el llibre
aquest que estàveu comentant sobre els 150 anys d'història de la Rambla,
que està present en gairebé totes les parades, un llibre, per cert, molt ben editat.
Si et sembla, intentem interceptar un momentet amb un dels venedors
d'una d'aquestes parades que hi ha instal·lada aquí a la Rambla,
concretament la parada de la Bacus, un noi que m'ha cridat l'atenció
perquè porta un barret de l'Ampra i ja t'has preparat per la jornada d'avui, oi?
Més o menys, més o menys, però estem més rostits ja del sol, que no sé...
Almenys heu tingut sort, no?, perquè amb el temps que feia ahir,
suposo que ahir devíeu patir una mica.
Bé, la veritat és que sí, però bueno, per una banda sabem que faria sol
per no trencar la tradició com sempre fa bon temps i tal,
i anem una mica, bueno, no tan preparats com hauríem d'haver vingut, però bueno.
En quina hora s'hi heu posat? Perquè heu començat duret, em sembla.
A les 7 del dematí, a les 7 del dematí hem començat a muntar tot, sí.
I si estareu fins?
A les 9 del vespre.
Una jornada llarga, això sí.
Llarguíssima.
I pels llibres, en tu, si hi ha de tot aquest ventall de llibres que teniu escampats aquí damunt,
que la majoria són novetats editorials, tu en qui et quedaries?
Home, ara està sortint el Código Da Vinci.
A mi com m'agraden més d'autoajuda o de...
el que és economia o història d'aquestes, política nacional, internacional.
Me quedaria, per exemple, Todos Somos Españoles, un d'aquests,
o Laz Naridad, coses una mica crítiques contra el govern d'abans.
En aquest sentit també deu tenir bastanta sortida el llibre del Michael Moore, no?
Sí, tots, però els que surten més, que dic jo, per TV3, per la premsa,
que són els que demana més la gent normalment.
Per això, el primer Código Da Vinci és que tots estan sortint del Paolo, del Coelho, qualsevol.
Moltes gràcies.
Intentem parlar amb algun dels compradors que s'han aproximat fins aquí, fins a la Rambla Nova.
Un momentet, a veure, aquí hi ha unes noies que estan remenant llibres per canalla molt distretes.
Hola, bon dia, que podem parlar un momentet?
Estem en directe per Terraona Ràdio.
Veig que esteu remenant llibres...
Ui, riuen, riuen molt, no pateixis.
Esteu remenant llibres per canalleta.
Sí, per als meus nebots.
Pels nebots, és a dir, a part de la parella, en aquests dies també s'ha de tenir en compte la canalla per allò de fomentar la lectura.
Clar, també és important que llegeixen.
I quins llibres estàveu mirant-vos?
D'estos de la llegenda de Sant Jordi.
És recuperar les històries tradicionals, no?
Clar, sí.
I per vosaltres, quin llibre us voleu comprar?
Doncs no sé, estem mirant.
Alguna idea?
No, no sé, de moment anem mirant i...
Això.
Moltes gràcies.
Doncs aquest és una miqueta el clima que es viu ara en aquests moments, aquí a la Rambla de Tarragona.
És molta la gent que ja està passejant, tot i que encara és relativament aviat,
i és cap al migdia, com passa cada any, que realment és més la gent que s'aproxima aquí.
Si et sembla, parlem amb una senyora...
Molt ràpidament, Anna.
Sí, que porta dos roses.
Bon dia, que podem parlar un momentet?
Sí.
Veig que ja li han regalat les roses a vostè.
Sí, ja me l'han regalat.
Molt bé, i no una, sinó dues, a més.
Una no és meva.
Ah, molt bé.
És prestada.
Sí, i bueno, l'he demanat per la meva consogre.
Ah, molt bé.
I ara anem a la busca del llibre, també?
Sí, anem a donar una volteta i a veure, a mirar algun llibre.
Triar i remenar, que és el que toca avui.
Sí, és el dia.
Avui és el dia, i pel menys fa bon dia,
que ahir esperàvem, dic, mare meva, demà ja veurem.
S'ha arreglat, això?
Sí, molt.
Molt bé, moltes gràcies.
D'acord, Anna, doncs, en tot cas, si més endavant miraríem de recollir més opinions,
no podia faltar, eh?
La referència, el codi de Vinci, aquests llibres...
Nosaltres ja se'n fan propaganda sols, eh?
I no és per menys tenir ningú.
Nosaltres ens agrada parlar dels llibres de casa.
Per cert, ja que parlem de roses,
jo també tinc una rosa que m'han portat el Javier i l'Àngel Octavi,
i els agraeixo públicament des d'aquí aquest detall.
Són uns cavallers, eh?
No ho he dubtat mai, pas, eh?
Si no m'hauríeu portat la rosa, també ho pensaria.
La idea ha sigut del Javier, eh?
Sí, molt bé.
I a més de cavaller sincera, has vist, Javier?
Molt rebé.
Aquí esteu vosaltres, aquesta tarda estareu aquí a la Rambla, signant llibres.
És un dia maco, és un dia bonic pels escriptors, no?
O no?
Sí, comença molt bé en aquest sol esperat,
que sempre estem pensant a veure quin dia farà Sant Jordi
i, si més no, hem començat força bé.
L'Àngel Octavi ja té experiència d'altres Sant Jordis,
de signar llibres, d'anar passant pels mitjans,
d'anar parlant de la seva obra.
El Javier s'estrena en guany.
A mi em fa una il·lusió tremenda.
Sí, no?
És la il·lusió de la meva vida, el dia de Sant Jordi,
estar a la Rambla de Tarragona, signant llibres.
Em fa una il·lusió, de veritat, però tremenda.
Però tu t'has parat a pensar que t'arribaran amb el llibre,
que has de preguntar el nom,
perquè clar, això de les signatures ha de ser personalitzat,
i que tothom espera que un escriptor estigui genial en tot moment,
i que digui aquella frase adient, no?
Tu ja saps el que t'espera, no?
A veure, jo crec que la Generalitat, en tot cas,
l'han de buscar dins del llibre, que l'han de llegir,
que crec que és un llibre que està força bé,
i la dedicatòria, doncs, la farem tota la il·lusió del món,
i, a veure, jo penso que Sant Jordi també matarà l'aranya
i m'ajudarà a fer una dedicatòria que estigui bé.
I tant, que sí, Àngel Octavi, això de les dedicatòries,
com ho portes? Tu ja n'has fet unes quantes.
Costa molt, eh? Costa molt.
És el que jo penso.
Fomut és això quan te n'oblides del nom,
i li has de preguntar el que te'l porta,
i dius, tu eres...
Sí, és un conegut és terrible.
I a vegades t'hi quedes en blanc, eh?
Alguna vegada t'ha passat,
i vas fent una miqueta el ganso allí,
esperant, pensant a veure què li poso,
i... no, però tant en surts.
Però és dificilat, eh? És dificilat.
Jo no m'he quedat en blanc, eh?
M'ho he reservat perquè el títol dels llibres,
Malser, que els déus t'acompanyin,
d'Algevia Aguilar,
La butxaca del mort.
A la butxaca.
A la butxaca d'un mort o del mort?
D'un mort, d'un mort.
És que té mèrit perquè ho he dit a memòria,
i mira la quantitat de llibres que en parlem avui.
Són els títols que presenteu a aquest Sant Jordi,
són llibres, en el cas del Javier,
en van parlar en el seu dia,
que afortunadament no han sortit tot just la vigília de Sant Jordi,
sinó que les editorials, amb molt bon criteri,
ja mesos abans comencen a treure aquests llibres
perquè es comenci a parlar més enllà d'aquesta diada,
que aleshores arriba un moment
que els compradors i els lectors es fan un embolic, no?
S'ha de treure, és millor treure-ho uns dies abans, uns mesos.
Sí, el meu va sortir gairebé la campanya de Nadal.
Sí, sí.
El teu, Àngel Octavi, ha sortit ara per a l'ocasió.
El meu ha sortit tot just deu fer un mes,
que està ja tombant per les llibreries.
Quina aventura és aquesta del McIntosh?
Aquesta és la quarta.
La quarta, però cronològicament,
dins del món McIntosh,
podríem dir que seria potser la primera o la segona,
perquè el taut de Naftalina, Seda i Cotó
i l'Apocalipsi segons McIntosh,
ja t'he dit, cronològicament,
serien de les últimes aventures de McIntosh.
Per als comentaris que he sentit,
dir alguna cosa que he llegit,
el McIntosh ara abandona una miqueta aquest tarannà
més local que ha tingut històricament.
És a dir, sembla que toca una mica de peus en terra, McIntosh.
Ell s'ha caracteritzat sempre,
o el seu món s'ha caracteritzat,
perquè és atemporal i ageogràfic.
Tant podria passar una seqüència de McIntosh a Sunset Boulevard
com a la Rambla de Tarragona.
Això era una miqueta curiós.
Ara ell comença, o si més no sembla que sí,
que comença a tocar una mica de peus en terra,
i si més no l'actor ja pot localitzar on te passen les coses.
Hi ha una seqüència que passa amb una zona residencial,
que és la Romana,
que està davant d'una platja d'aurada.
Hi ha un barri que és Vista Lailo, també.
Hi ha un dels secrets, podríem dir,
si més no guardats de McIntosh,
que diu on està el seu despatx.
Que pel lector dels països catalans potser no dirà res,
però pel lector de Tarragona sí,
McIntosh té el seu despatx al carrer de les Escrivenies Velles.
Veus, és no, no, uns referents claríssims, no, Javier?
Està claríssim, sí.
Tu que has transitat molt també,
i la teva novel·la justament situa el personatge central a la tarracó romana?
I el carrer Escrivenies Velles
em sembla un carrer perfecte per situar-hi el protagonista d'una novel·la.
Felicito.
Molt bé.
Gràcies, Jans.
Parlem de la butxaca, es pot dir que hi ha dins de la butxaca?
No, millor que ho llegeixi, no que ho trobin els lectors.
És un misteri el que hi ha a la butxaca del mort,
però el misteri més gran que hi ha amb això
és de qui és el que es troba a la butxaca d'un mort.
És un segon misteri que hi ha.
Això està bé, perquè això obliga...
Jo parlant de les dedicatòries que parlàvem abans,
vés-te pensant la meva,
perquè aquesta tarda quan estiguis aquí a la paradeta signant llibres
me l'hauràs de signar, eh?
Vinga, som-hi, pensem-ho.
Em fa gràcia llegir-me'l, sí.
Tu pensa una perquè l'Àngel Octavi segur que voldrà que signi un.
Ja, ja, el seu ja el tinc.
Però el te'n signat.
Sí, sí, ja li vaig dir que...
Ja li vaig dir que...
I poca broma amb el seu llibre, eh?
Poca broma.
Que un emperador arribi a tàrraco,
vull dir, és molt fort d'això, eh?
La seva novel·la s'ha de llegir
i és molt important.
Això és endogàmia de grup, diuen, eh?
Sí, podria ser, eh?
Aquesta promoció que es fa...
Per què no, però si realment...
No, però no he dit res que no sigui cert, eh?
És veritat, és veritat.
Els lectors, perdona, els lectors de l'Àngel Octavi
saben que és un escriptor de qualitat,
vull dir, aleshores, a partir d'aquí,
qualsevol, perdoneu, qualsevol altra cosa
que es pugui dir, doncs és afegir-ho,
però és que els lectors ho saben.
Per l'ambient que hi ha,
de vegades es perden les paraules de l'Àngel Octavi
i feia el gent, no acabo de sentir el que diu el Javier.
Diu que ets un escriptor de qualitat.
Moltes gràcies.
És el que t'ha dit, eh?
Mira quina cosa t'ha dit, eh?
No t'ha dit res dolent, sinó tot el contrari.
Parlant de recolzament,
hi ha les mateixes editorials
que publiquen els vostres llibres,
però també des del punt de vista institucional
s'ha fet molta difusió, no?,
dels autors locals, aquest any?
No, no només aquest any, eh?
Jo crec que cada any sempre estem molt...
Ho sentiu recolzats?
Jo ho sentim molt recolzats, sí.
Jo crec que sí.
Ara tenim els penganillos i ara ens ho sentim ja.
Ara ja, la cosa és que, clar,
continuen passant moltes escoles,
moltes persones i costa d'escoltar moltes vegades
les intervencions que fem.
Ara ens resituem, ara millor.
Sí, ara sentim ja...
És una mica agobiant això de l'auricular,
però, escolta, també facilitarà la conversa
que sigui més ploida.
No, és que realment aquí,
amb l'ambient dels col·legis,
de la, no sé,
la música ambiental que no sé d'on ve,
el senyor de la motoserra que se sentia per un moment...
No, no, és Sant Jordi, és la Ramba, escolta,
és la banda sonora d'un dia com el d'avui.
Això que parlàvem,
de si ho sentiu recolzat en general,
els autors locals?
Jo sí, no només...
A veure, per mi com ha estat la primera experiència,
vull dir, jo m'he sentit que ho fa i ho fa,
recolzat, acompanyat, acollit,
vull dir, m'he sentit absolutament de tot.
Jo estic feliç.
Ja et veig, Javier,
jo crec que només per això val la pena
ser que estàs escrivint un altre llibre, eh?
Sí.
Però doncs tenir ganes ja que surti
per tornar a reviure l'experiència.
En tinc ganes, ja, en tinc ganes, sí.
Ell parla de la il·lusió aquesta de la primera,
però és que no la perds, eh?
Jo és el que t'anava a dir,
tu tens uns quants llibres a la teva esquena.
Porto en set anys, que si més no,
vuit novel·les porto, vuit novel·les.
Justament com que ets pare de família,
de vegades jo t'he sentit dir
que fas com una mica de paral·lelisme també entre això, no?
De dir, tots els llibres te'ls estimes igual,
com els fills.
Tots els llibres els veus com fan el seu camí
per igual i amb la mateixa il·lusió com els fills, no?
Sí, podríem dir que sí.
No li has trobat aquest paral·lelisme a la creació literària?
Sí, podríem dir que no han estat parits per mi.
Aquests llibres, sí, sí.
Aquest paral·lelisme l'he fet.
I escolteu els vostres llibres perquè surtin d'aquí?
Com ho teniu, el tema?
Perquè això és un tema que amb els directors de l'editorial
sempre s'ha parlat molt, la promoció fora d'aquí.
Perquè, clar, quan parlem de literatura catalana,
parlem de literatura dels països catalans,
no parlem de literatura que es fa només a Barcelona, no?
Això també ha canviat una miqueta,
o s'intenta que canviï, no?
Que els vostres llibres estiguin a les llibreries de tot Catalunya.
Sí, jo en els primers llibres no hi pensava, en això,
no ho tenia.
Jo em pensava que a l'editorial s'encarregaria,
que eren coses...
I els anys m'han donat a saber que m'hi he de posar jo,
i a l'hora de parlar amb l'editor hem de dir,
bé, quedem així, però com ho farem, la promoció?
Què en faràs? On ho portarem, això?
Si no, ja ho parlem.
En aquest cas estic content amb que ho serem, eh?
Jo amb la meva inexperiència, realment,
a veure, m'he lliurat a les mans de l'editor totalment,
i el que he de dir que a Arola em sembla que no ho fa pas gens malament,
vull dir, perquè és que el meu llibre...
A veure, família de Barcelona m'han dit,
escolta, que he vist el teu llibre a Barcelona i tal,
m'ha fet molta il·lusió a l'aparador i tal,
però mira, m'ha fet gràcia,
vull dir, suposo que estan fent bé la feina que havien de fer, sí.
Amb el Jordi Ferrer i l'Alfred Arola,
que conversàvem justament el matí de Tarragona Ràdio d'Illuns,
que van dir, escolta,
justament hem d'estar per Barcelona, hem d'estar per tot arreu,
perquè afortunadament són editorials que des de Tarragona
estan fent una feina realment important
per difondre el llibre arreu de Catalunya,
ens comentaven justament això,
que a moltes llibreries, de molts punts de Catalunya,
es podien trobar perfectament llibres de Cossetània,
llibres d'Arola,
i això era una bona cosa per les editorials, naturalment,
però pels autors, no?
Sí, sí, a mi també m'ha fet molta il·lusió això.
Et veig en forma, javier, et veig encantat de la vida,
l'Àngel Octavi amb un posat així com de més experimentat en diades de Sant Jordi.
No, si em toca aquest sol...
T'està adonant, sí, entre que no sentia res,
i que t'està tocant el sol,
que això, Déu-n'hi-do.
Escolteu, que us desitgem moltíssima sort,
que ens ha agradat molt tenir-vos,
que no podeu faltar en la cita de Sant Jordi,
tampoc aquí al matí de Tarragona Ràdio,
que ens agrada molt tenir els autors locals.
Jo espero l'any que ve a veure si ja tinc un altre llibre al carrer.
Pel que vas explicar l'última vegada,
si no cau, caurà,
perquè deu estar bastant avançadet, no?
Déu-n'hi-do.
Sí? No diu res, discret.
Com l'Àngel Octavi, que tampoc diu res d'això.
Mirarem d'estar-hi.
Doncs jo espero que torneu aquí
i que aquesta tarda signeu molts exemplars.
Moltíssimes gràcies per venir avui
i, en tot cas, recordem
que l'Àngel Octavi estarà entre les 6 i les 8 de la tarda
aquí a la Rambla Nova,
a la Parada de la Capona,
com també estarà a la Parada de la Capona
el Javier Aguilar amb el seu llibre
que els deus t'acompanyin,
el de l'Àngel Octavi Brunet,
a la Butxaca d'Humor.
El Javier estarà entre les 7 i les 8 del vespre.
Si s'ha d'allargar una mica més la cosa,
doncs no passa absolutament res.
i fer poter la xerrada, no?,
entre els autors i fer una mica de tertúlia, veus?
També, i esperant que el temps ens acompanyi, també.
I tant, que us acompanyarà amb aquest sol que fa ara.
Moltíssimes gràcies i bona diada.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu.