Ara passa un minut de tres quarts d'una del migdia i ja ens acompanya la historiadora Elisabet Engràcia,
que ha guanyat el Premi d'Investigació Tarragonès amb un projecte sobre la família tarragonina a la segona meitat del segle XIV.
Elisabet, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I sobretot enhorabona, perquè ara ho comentàvem, en el terreny de la investigació i més la investigació històrica,
una beca o un premi de recerca és molt benvingut, perquè la investigació, i ara ja sé que caiem en el tòpic de sempre,
no és un terreny senzill en aquest país, sovint no es troben els mitjans econòmics i materials per tirar endavant projectes, no?
No, en primer lloc, moltes gràcies per haver-me felicitat.
No, no és gens fàcil en aquest país aconseguir premis o ajuts per dedicar-se a aquesta mena de recerques.
Tenim en compte que, bé, sobretot el que prima avui en dia és la ciència i la tecnologia,
i llavors els estudis d'humanístiques queden sempre una mica relegats.
Per això penso que aquesta mena d'ajuts, com aquesta que ha concedit el Consell Comarcal del Tarragonès,
tenen moltíssima importància precisament per això,
perquè serveixen per encoratjar totes aquelles persones que es volen dedicar a aquestes tasques
i que moltes vegades queden decebudes a mig camí i que la seva funció,
que podria ser molt important per al coneixement del passat, doncs no arriba a bon port.
Fixa't en la importància que té i sembla que a totes aquestes ciències, en aquest cas la història,
ha perdut el seu prestigi social o allò que li pertoca, no?, realment, pel coneixement de la pròpia societat.
Sí, sí, és així. Avui en dia, quan te dediques a aquests estudis,
siguin de literatura, siguin d'història o el que sigui,
veritablement no trobes, ja no només els ajuts econòmics, sinó una mica d'això,
d'ajuts social, vull dir, de prestigi social.
La gent et pregunta, doncs, una mica, bé, i tot això per què serveix?
I no acaben d'entendre una mica que tu estiguis dedicant anys d'estudi,
perquè aquesta mena d'estudis requereixen anys,
a una cosa que al final, doncs, no tindrà cap mena de compensació econòmica.
Fixa't que, curiosament, últimament, el que està, si mires els llibres més venuts
i tot plegats salvant, la distància que separa d'un llibre de recerca
amb el rigor històric que té el professional,
però està molt de moda la novel·la històrica, no?
I sembla un contrasentit que hi hagi aquest gust per la novel·la històrica.
Parlem de novel·la històrica de qualitat, que com tot en aquesta vida,
també trobem de tot, i que a la gent li costi tant acostar-se
a un text d'història.
Potser perquè es pensen que encara tots els llibres d'història
són avorrits a aquestes alçades.
Sí, és una mica un contrasentit, perquè sí que és cert
que des de fa uns quants anys aquí,
quan vas a una llibreria, doncs, trobes una gran quantitat
de publicacions sobre novel·la històrica.
I això significa que a la gent li deu interessar
aquesta mena de publicacions.
El que passa és que jo també penso que hi ha un problema,
i aquí jo penso que els historiadors també hem d'entonar la meva culpa,
i és que a vegades volem mostrar tant l'erudicció
que llavors, doncs, bé, fem una mica de textos esotèrics,
vull dir, que són tan enfarregosos que no acaben d'arribar al gran públic.
I penso que això també és un esforç que cal fer.
Sense perdre, doncs, aquest rigor històric que comentàvem abans,
penso que s'han de fer publicacions molt més atraients,
molt més pel gran públic,
i que jo penso que al capdavall podrien ser molt interessants.
Home, nosaltres només llegint l'anunciat d'aquest treball,
la família tarragonina a la segona meitat del segle XIV,
són moltíssimes les persones que els agrada estar interessades
per la història local, i més per aquell corrent històric també de recerca
que és la història de la vida quotidiana,
que imagino que deu tenir alguna coseta a veure amb aquest treball que vols fer tu, no?
Sí, bé, però quan parlem de nuclis familiars...
No, plenament, evidentment, a mi el que sempre m'ha interessat
és tot allò que té relació amb la vida quotidiana,
i penso que per això aquesta publicació, el dia que surti a la llum,
penso que pot tindre un cert atractiu,
no només pels estudiosos, sinó una mica pel gran públic,
per totes aquelles persones que estan interessades en la història de Tarragona
i que, bé, que puguin acostar-se a aquesta publicació
que jo pretenc que pugui ser, com abans comentàvem,
el més amé possible, el més atractiu possible.
I per què la família? I per què aquest període de la història?
Per un interès personal?
Perquè, diguem-ne, anteriorment havies ja estat treballant en aquests temes?
Jo sempre he tingut, com t'acabo de comentar,
predilecció per aquests aspectes de la vida quotidiana.
I llavors em va sorprendre molt,
perquè així com aquesta temàtica ha estat molt tractada
per unes altres ciutats, per exemple, sobretot a Barcelona,
quan jo vaig començar a endinsar-me en aquesta matèria,
vaig veure que a la ciutat de Tarragona,
curiosament, no hi havia cap estudi en profunditat
ni cap monografia sobre aquest aspecte.
I llavors per això em vaig decidir a fer-ho.
I a més perquè vaig considerar que l'estudi de les estructures familiars
era fonamental per comprendre la societat
i fins i tot l'economia d'aquest període.
Aviam si ens entenem.
El segle XIV, per què la segona meitat del segle XIV?
La segona meitat del segle XIV s'inicia amb un fet fonamental,
no només per la història de Tarragona, sinó en general per tot l'Occident medieval,
i és l'aparició de la Pesta Negra el 1348.
Això ve acompanyat d'una forta crisi econòmica,
unes crisis alimentàries molt brutals.
I llavors jo el que vaig voler veure era com havia respost la família
enmig de tota aquesta crisi econòmica generalitzada.
I bé, pel que he investigat una mica fins ara,
jo considero que la família és un dels pivots precisament
entorn al qual es va reestructurar tota aquesta societat
que havia patit greus fractures.
Va servir una mica com a element de cohesió.
Home, allò de fer una mirada a la història per entendre no el passat,
sinó també el present, endavant de les crisis,
ja siguin personals o col·lectives que ens podem trobar en l'actualitat també,
en una societat tan tecnològica,
també la resposta sovint la dona al col·lectiu familiar, no?
Sí, sí.
I no l'estat, ni les empreses, ni res d'això, no?
Sí, precisament fins i tot avui en dia,
que hi ha molta polèmica i molt de debats
sobre si la família s'està desestructurant,
sobre si la família està perdent el seu sentit,
doncs jo penso que aquesta reflexió que tu has fet és fonamental.
Penso que d'una manera o d'una altra,
al llarg de la història, la família...
El model familiar pot canviar.
Exacte.
Però la família en si...
Però la família en si, el concepte de família,
és fonamental perquè l'individu es pugui desenvolupar.
I a partir d'aquí, clar, per optar a aquest premi,
has hagut de presentar un projecte,
que òbviament està sustentat,
doncs amb tota una sèrie dades que ja m'imagino jo
que has pogut, doncs, com a mínim saber a quines fonts has d'anar.
No és una empresa fàcil, eh?
Perquè, clar, parlar del segle XIV...
No, en principi el projecte d'investigació que es va presentar
està basat, per una banda, evidentment,
en l'estudi de tota la bibliografia que es pugui haver fet
sobre aquesta matèria.
I, en segon lloc, sobre les fonts.
Fons que, per una banda, jo vull estudiar el que són les fonts de dret,
és a dir, matèries jurídiques,
tant civils com a canòniques.
El pes de l'església en aquesta època és fonamental.
I llavors, un cop vist quin és el marc referencial
en què s'havien de moure aquestes persones del segle XIV,
veure si la realitat corria paral·lela
o si hi havia divergències al que el dret pretenia imposar.
Llavors, aquesta realitat s'ha de veure
a través de l'estudi de les fonts notarials,
bàsicament pel que fa a aquest període a Tarragona
són les que estan dipositades a l'arxiu arxidiocesar,
i llavors veure, doncs, una mica això,
les similituds i les divergències que es puguin produir
entre unes i unes altres.
Per fer un treball així s'han d'esmarxar moltes hores,
i remenar molts papers i amb molta delicadesa.
Moltes hores, més de les que la gent s'imagina, això sí.
I s'ha de tenir una vista impecable, no?
Per ara la tinc impecable.
Quan vagi avançant, no sé si començarà.
Déu-n'hi-do, un dels requisits d'aquesta dotació econòmica,
recordem, de 2.450 euros,
és que el projecte s'ha de desenvolupar en el termini d'UNEI.
Aquí hi ha una certa pressió, no?
Poc o molt de dir.
En un any ha d'estar enllestit i s'ha de publicar.
Sí, en un any ha d'estar enllestit
i evidentment s'ha de publicar.
Però bé, és qüestió d'organització
i de molta feina i de moltes hores,
i segur que sortiran.
Aquests premis d'investigació
que convoca el Consell Comarcal
tradicionalment es donaven a una obra acabada.
En guanya la novetat,
Raú, justament en què el que s'ha volgut endotar
és el projecte d'investigació.
probablement sigui un sistema molt més estimulant,
perquè saps que tens garantida la publicació del teu treball.
Sí, jo penso que amb això el Consell Comarcal del Tarragonès
ha fet una aposta,
que evidentment és un risc,
perquè no és el mateix concedir un premi
en un treball que ja està finalitzat,
i que llavors el pots avaluar en el seu conjunt,
que confiar en un projecte
que encara s'ha de dur a terme.
Però, evidentment, és molt més encoratjador.
Treballes d'una altra manera.
No és que treballis millor,
perquè quan te dediques a això,
evidentment intentes fer-ho el millor possible,
però sí treballes amb molta més il·lusió
i amb molta més empeny.
Clar que sí.
Avui hem parlat d'un projecte,
La família tarragonina,
a la segona meitat del segle XIV.
D'aquí un any parlarem d'un llibre.
I esperem que puguis venir a la ràdio, Elisabet,
i ens expliquis com ha anat,
i veure aquest llibre aviam quin resultat ha donat.
Enhorabona, novament,
i gràcies per acompanyar-nos avui.
Gràcies.
Adéu-siau.