Gairebé dos cúers d'una del migdia i aquí ens tenen, no han marxat.
Continuem en directe des de l'estat de les festes, des del matí de Tarragona Ràdio,
obrint un nou temps de participació en aquest cas a través del telèfon,
a través del 977 24 47 67.
Avui regalarem dues samarretes i un penjoll d'aquests de les festes
per portar les claus, el mòbil, bé, per penjar allò que ens convingui
en aquests dies que ens hem de ballogar amunt i avall.
Josep, no cal que et capfiquis amb les preguntes perquè no les farem difícils,
ho sento, jo crec que no les hem de fer.
Aquestes preguntes que havíem preparat són massa complicades.
Sí, que fem finalment les segones que has dit tu, no?
El plan B.
Les que portava jo escrites des d'ahir, no...
No, no, aquestes que s'ha estat amb les enciclopèdies, internet i tot, no, no, no.
Em vaig passar moltes hores.
Moltes hores, jo ho lamento.
Aquella paraula determinada que havíem de respondre.
Aquesta, la gran feina, la molèstia que t'has pres, però trobo que no.
Plan B, plan B.
preguntes més senzilles perquè, escolta,
les samarretes les hem de regalar,
la gent ha de llum i la samarreta de les festes.
Ups, aquí d'aquesta casa, eh, del matí de Tarragona Ràdio.
Per tant, què et sembla, si ja obrim el telèfon,
em vens que ja està obert, 977 24 47 67.
Mira, sí, i ja tenim trucada.
Vols saludar i després diem la pregunta?
Mira, mira, saludem.
Tu mateix.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com et dius?
El David, David Garcia.
Perquè dius el David, que ets conegut, o...?
Doncs per la tarda sí, el ja tarda sí.
Ah, va, va, d'acord, d'acord.
Doncs trucant sí, però escoltant no.
Ah, mira, doncs benvingut a les trucares.
Perquè sempre l'escolto perquè treballo portant un autobús municipal
i sempre l'escolto diguem Tarragona Ràdio.
Molt bé, molt bé.
Ai, no teníem l'aplaudiment preparat pel David.
És igual, eh, considera't aplaudit.
D'acord.
David, la pregunta de la primera.
Jo crec que és fàcil, i si no ens ho dius.
Val, val.
Anem parlat avui, al matí de Tarragona Ràdio, a les 11.
Demà s'estrena al Teatre Auditori del Camp de Mar
una pel·lícula, un curtmetratge.
Ai, sí.
Mira, espera, espera, si t'ho posem fàcil, que pots triar.
Ens pots dir o bé el títol de la pel·lícula
o bé el títol del realitzador.
És Tarragoní.
Tarragoní.
Sí.
Ai, no me'n recordo.
No tens un programa demà, les festes, eh?
Sí, el tinc aquí a la mà.
Busca, busca, divendres, Teatre Auditori del Camp de Mar.
La nit inaugural.
Però ho hauria de saber-ho, eh?
La gràcia és que...
Tu ets, tu, què era allò?
Les tacanyones de l'1, 2...
Tu ho fas de tacanyona, no?
David, David.
David, que no és la primera...
No és el primer curtmetratge que faci.
A veure, David, amb mi, agafa el programa.
Vull de saber-ho.
La pàgina 5, diu La Crida.
Doncs no, La Crida no.
Anim a la nit inaugural.
La pàgina 9.
Teatre Auditori.
Va, el cinema estrena del...
El legado de Jesús Monjau.
Amb l'accent a la O.
Ai, ai, ai.
No, espera, que també repetia, ara si ho fa correctament.
David, David.
Digue'm.
A veure, digue'm altre cop el condom del director.
Jesús Monjau.
Monjau.
Monjau.
Jesús Monjau, el legado.
Ai, David.
Bé, bé.
Fins i tot aplaudeixen, eh?
Té mèrit, té mèrit aguantar aquí el tirón.
Molt bé, David, escolta, tens la samarreta
i l'has d'anar a buscar per la ràdio,
pels estudis de l'Avinguda Roma,
preferentment, si és possible,
entre les 9 del matí i la 1 del migdia, d'acord?
D'acord.
Doncs moltes gràcies, David.
Adéu, gràcies.
Adéu-siau, bon dia, gràcies per la participació.
Doncs mira, ja hem regalat la samarreta, digue'm.
Te'n recordes que abans el Jesús explicava que a Madrid...
A Madrid, diguem-ne, Monjau.
Que li diuen coses molt rares.
Monlo, li deuen de tot.
Doncs potser és que és de Madrid, el David,
tot i que no tenia accent, que semblava d'aquí,
però escolta, potser és de Madrid i...
No, David, no t'enfadis, eh?
Ara perquè hem dit això.
Donem-vos una altra trucada,
tenim una altra samarreta,
aviam si la podem regalar.
També ho posarem fàcil, eh?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El teu nom?
Dora Rioja.
Dora Rioja, com estem?
Molt bé.
La Dora sí que és una coneguda,
participant i concursant d'aquest programa.
Sí, sí.
No que mal, David.
A veure, Dora, tu no tens samarreta encara?
Que va, no, no.
No.
Ni barret ni res.
Ni res.
Res de res.
Res de res.
Encara no té cap element de les festes.
A veure.
Dora, la pregunta és la següent,
i també és molt fàcil.
Ens hauries de dir quina cantant inaugura demà
l'escenari Sabina de la plaça del Rei.
i una cantant amb la que conversarem avui a partir de la una.
Una que canta, que diu malo, malo, malo?
No, no, no.
No, no, no.
No?
No.
Ah, no.
Escenari Sabina, plaça del Rei.
Quin dia dius?
Demà a la nit.
I nosaltres en parlarem a la una.
Ara, demà a la una?
No, no, nosaltres avui a la una en parlem.
I ella actua demà.
A un dibuix que es va actuar.
Escenari Sabina, plaça del Rei.
I ja no et diré res més, eh?
Para, para, deixa'm mirar això tot d'això,
és que n'hi ha tanta cosa, filmeu.
Ai, ai, ai, ai.
La plaça del Fòrum, plaça del Rei.
A quina hora?
Ens fa dubtar i tot si és veritat.
Doncs no em facis dubtar perquè és veritat.
A més a més, si mires el programa, que és el que tu s'està fent.
Ginés Ortega, vols dir Sabina?
A veure, adora.
Ginés Ortega, posa aquí.
Doncs hi ho poses serà veritat.
Dic jo.
Ginés Ortega, clar que sí.
Això és una pregunta fantàstica, eh?
Aquí s'estan canviant els papers.
En lloc de nosaltres posar-vos difícil la resposta,
sou vosaltres que ens ho poseu molt difícil, Dora.
És que n'hi ha tanta cosa aquí per partir, nena, que bueno.
Doncs efectivament, és la Dora Rioja la que...
No la que canta.
No la que canta.
No la que canta.
No la que canta.
La pregunta.
Tu això de cantar, com ho portes, Dora?
Doncs mira, m'apanyo molt bé.
T'apanyes bé?
Avui, he cantat el concurs de l'estiu.
Sí?
He cantat amb ell, sí, sí, sí.
Quina cançó l'has cantat, ara recordes?
Ai, ara no me'n recordo, ara.
Què, de quina cançó ara?
No me'n recordo, ara.
Si te'n recordes, tu mira la canta.
No, no, no, no me'n recordo, ara.
Ui, diu que si te'n recordes la canta.
Em sap que sí que em va cantar, una, sí.
Sí, sí, sí.
De la Ginés Ortega, no?
No, no, no.
És flamenc, el que canta la Ginésa.
Sí.
Dora, doncs, que tens la samarreta a la ràdio.
s'ho posen difícil, eh?
Cada dia els oients ens ho fan més difícil, els concursos.
Esteu dropets, eh?
Això de la festa.
Regalem una altra coseta?
Tenim més regals?
Home, avui podríem regalar algun d'aquests penjols fantàstics
que ens va portar ahir el francès Bustos del Negrito i la Negrita pels oients.
En regalarem un.
És allò que es fa servir per penjar-se el mòbil del coll?
Exacte, que és una cinteta i a l'extrem porta una coseta per penjar.
I té una inscripció, eh?
Aquest penjoll té una inscripció que fa referència
a alguna cosa de la festa.
Qui ens digui a què fa referència de la festa,
li regalarem un, eh?
977, mira, ja trucant.
Josep, com vulguis.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El teu nom?
Montse Hernández.
Montse Hernández.
Sí.
Des d'on truques, Montse?
Tarragona.
Molt bé.
Tu saps, Montse, què és el que et duu inscrit aquest penjoll?
A què fa referència?
A què fa referència?
A què fa referència relacionada amb la festa?
Mira, és una cosa de la que hem parlat aquí al Madrid de Tarragona Ràdio.
Ja no dono més pistes, jo avui no dono més pistes ja.
A què fa referència?
A què fa referència la cinta?
Montse, baixa una mica a la ràdio, si pots.
Baixa una miqueta a la ràdio, Montse.
Sí, ja està.
Ja està?
A veure, pensa a què pot fer referència de la festa.
No fa referència al Chartres, no fa referència al Seguici,
no fa referència a les Rebetlles.
A la Vol d'anar de Popular tampoc.
N'hi ha el braç de Santa Tecla.
Té algú que a veure amb el jersei?
Amb quin jersei?
Amb la camiseta d'aquest any de les Fistes.
No, no, no.
No, a la Vibria tampoc.
És que no fa referència al bestiari.
Fa referència a una cosa que t'agrada o no?
Com tot en aquesta vida.
O t'agrada o no t'agrada.
No, el Josep n'ha dit cap bajanada, eh?
Sí, hi ha coses que dius, mira, clar, va, ja m'ho menjaré.
Mira, va, ara va entrevistar una persona que...
No, ja, clar, si hem donat pista, Josep, per l'amor de Déu,
acabem de donar una pista magnífica.
Ens van explicar, eh?
Vam parlar d'això que estem...
És d'aquelles coses que t'agraden o no t'agraden, és cert.
El Josep ho ha dit molt bé, no hi ha terme mig.
Diu, calla, per no fer un lleig, que m'ho...
Digui el Lluís que posi de l'afecte del rellotge, tic-tac, tic-tac, tic-tac...
No, Montse, per l'amor de Déu, eh?
No ho sé, no ho sé.
És que és...
O t'agrada o no t'agrada.
No li dis.
O ho tastes o no ho tastes.
Ah, en certrés.
Josep, tu mateix, joia, no dic res més.
A veure, mira, en certrés ho podries acompanyar, si ho haguessis,
a les postres.
Però abans tu has menjat.
Ara estic visualitzant altres oients, Montse, que t'estan posant verda.
Per què?
Que no ho veu, que no ho veu, el que és.
Joder.
No em diguis paraules lletges, eh?
No ho sé, no ho sé.
És que ara mateix no ho sé.
És que més fàcil ja no t'ho podíem posar.
Però t'esperem un altre dia.
Vale, vale.
Gràcies per participar.
Adeu, si jo, bon dia.
Era impossible regalar-li a la Montse, eh?
Fins i tot els nostres aplaudidors no han aplaudit.
Aviam, o no, dels aplaudidors.
Encara podem regalar aquest penjoll a qui ens truqui 977 24 47 67.
Jo no tinc paraules, ja.
Quants en tenim, per cert?
Quants en tenim?
En tenim quatre, però avui en regalarem un perquè ens hem enfadat, ja, directament.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El teu nom?
Mariel Carme Pinyol.
Mariel Carme, un altre incondicional.
Sí.
Mariel Carme.
Mira, no, no, no anava fent un joc de paraules.
No, no, no juguem, que no...
Mariel Carme, digues, digues.
Sí, sí.
Digues.
A veure...
A veure, a què fa referència la llegenda de la cinta del penjoll aquest que regalem?
Que és el penjoll oficial de les festes.
Mira, aquí posa la botiga de les festes, però em sembla que es tracta del braç de Santa Tegla, eh?
Pot ser?
I després d'aquí tinc la xapa, que és la xapa de les festes, que és dels esports.
No, no, no, no, no.
No anem bé, eh?
No anem bé.
No.
No.
No, no, no.
I el meu de Santa Tegla, tampoc?
No.
Perdona?
No.
Doncs llavors sí que no ho sé, doncs.
Ai.
En fi, ho deixem aquí i ens truques un altre dia?
Vale, d'acord.
Gràcies per participar.
Adéu-siau.
Ui, ui, ui, ui.
Tenia relació amb el seu condom.
Sí, dèiem, Santa Tegla, gloriosa...
I ja, és que, aviam, hi ha més pistes impossibles.
És que ja és impossible.
Fins i tot aquí els aplaudidors que no...
Dallons, si s'ho saben, imagina't.
977-24-47-67, l'última oportunitat, eh?
Perquè tenim aquí les noies de la Conta Teglada
que estan esperant perquè hem de parlar amb elles
perquè ens expliquin els contes que ens han preparat per aquesta festa.
Per tant, donem pas a una última trucada si es produeix.
977-24-47-67.
És que, mira, de postres, el xarteret, sí que ho podia acompanyar.
Ai, o t'agrada o no t'agrada?
És que hi ha més pistes, eh?
Vinga, donem pas a l'última trucada.
Hola, bon dia.
El teu nom?
Jordi Huasc.
El Jordi segur que ho sap.
Sí.
Ho veus?
Fa referència a un menjar molt típic.
Ai, ja respiro.
Ah, dirà, els calçots?
No, no, en banyes, en banyes.
Menja en banyes.
En banyes.
La llegenda diu,
Santa Tegla Lloriosa Mare dels Tarragonins
que tenim avui per dinar,
espineta en Caracolins.
Els millors aplaudiments del dia.
Vinga, va.
De plàstic i naturals, eh?
Te n'han posat d'aplaudiments, Jordi.
Molt bé, gràcies.
Ai, per fi, gràcies a tu per trucar-nos
per encertar la llegenda que té la cinta d'aquest penjell
que tens a la ràdio a partir de demà.
Si vols, ja el pots passar a recollir,
que allà estarà a la teva disposició.
D'acord, Jordi?
Molt bé, gràcies.
Gràcies a tu per trucar-nos.
Bon dia i gràcies.
Adéu-siau.
Josep, avui ens fan treballar, eh?
Massa.
I era fàcil, eh?
Imagina't, eh?
Imagina't si fan les meves preguntes.
També això és com els concursos de la tele, eh?
Que ho has estat mirant en casa i dius, això fàcil, però troba-t'hi, eh?
Ja t'has de trobar també per veure si és tan fàcil.
En fi, fem una petita pausa per recuperar forces i tot seguit parlem de comptes.