Aquí seguim i és el moment de saludar, tal com els havíem anunciat, a la Carme Pérez.
Carme, molt bon dia.
Molt bon dia.
La Carme Pérez és professora de la Universitat en Rovira i Virgili
i ha elaborat un llibre que podríem dir perfectament
que és pioner en la psicologia del món de l'esport.
Es titula Entrenadores deportivos, la clave de l'èxit
i està basat fonamentalment en l'anàlisi de diferents personages
que es dediquen al món de l'esport des d'aquesta perspectiva de l'entrament.
Tenen personatges tècnics tan coneguts com Johan Cruyff, Jorge Valdano o José Antonio Camacho.
Un llibre que en principi, tot i que pot despertar evidentment l'interès acadèmic,
també és un llibre que pot despertar perfectament l'interès de qualsevol lector
interessat per aquest món, no, Carme?
Sí, sobretot perquè està dirigit precisament a tota persona
que estigui tant en el camp de l'educació com de l'entrenament,
com de les relacions humanes i socials,
perquè és un llibre que dona a conèixer com pots trobar l'èxit en allò que fas.
Què et va animar a escriure un llibre sobre aquests personatges?
Bé, la meva formació és de psicologia de l'esport i psicologia de la personalitat.
I la meva intenció al ser licenciada en Educació Física i en Psicologia
era fer coincidir els dos camps de coneixement en el meu estudi,
perquè trobo que fer la tesi doctoral és un esforç a la vida de qualsevol persona
i la meva intenció va ser aquesta, no?
Unir els dos camps, m'ho vaig passar molt bé, vaig aprendre moltíssim
i sobretot en honor a aquestes persones va ser l'ànim a fer el llibre,
malgrat que l'he fet sis anys després d'haver-la publicat, no?
Aquest interès, bueno, pertany en primer lloc perquè el tribunal
que va valorar la meva tesi doctoral la va valorar excel·lentment
i em van invitar a fer una... era anònima,
no estaven els noms d'aquests entrenadors publicats,
i em va invitar a deixar una mica davant de la parra aquesta
de l'ètica de la investigació per poder donar a conèixer a la societat
el que jo vaig poder aprendre amb aquestes persones.
No sols això, sinó que vaig fer, he esperat aquest temps
perquè acadèmicament hi ha una exigència en la universitat d'investigació
i això m'ha permès publicar en revistes de prestigi,
sinó també per una realitat, i és que un pot arribar al cim,
però què el fa mantindre és el que jo volia veure si es donava o no.
I amb tots els entrenadors estudiats, no sols s'han mantingut, sinó que han millorat.
Jo he esmentat uns noms, probablement els més populars i més coneguts,
però has parlat amb molts tècnics i no només de futbol.
Sí, he parlat amb tres esports diferents.
Volia veure si hi havia diferències entre l'entrenament d'esports col·lectius,
d'esports amb adversari i d'esports individual.
I per això vaig agafar futbol, tenis i el detisme.
He trobat que no hi ha diferències,
que no són els contextos on la gent desenvolupa la seva activitat,
sinó la pròpia idiosincràcia la que fa que siguin d'aquesta manera
i que arribin a l'èxit.
Ja saps el tòpic aquell que diu que les persones som una mica
com ens veiem nosaltres mateixos, com ens veuen els altres
i com som en realitat.
Clar, en determinats personatges, com aquests que ens mentàvem ara fa un moment,
s'assuma que com els veuen els mitjans de comunicació,
que sovint transmeten una imatge personal equivocada a aquestes persones.
Tu has estat la primera sorpresa.
Va ser la primera sorpresa quan vas prendre contacte amb personatges
que probablement ja coneixies a través dels mitjans de comunicació.
Sí, i aquesta sorpresa ha estat molt grata perquè, clar, davant d'un Camacho, d'un Cruyff,
tenim la imatge que són persones potser molt distants o molt subèrbies
o molt diferents del que són.
D'un tracte difícil.
I una anècdota que em va passar tant a un com a l'altre,
que no els destaco per res sinó perquè és curiós.
En Camacho va ser quan jo estava fent l'estudi va ser tirat fora del Sevilla com a entrenador.
Jo el vaig trucar a Madrid perquè ell té la seva residència a Madrid.
Em va dir, bueno, millor que no vengues por aquí
perquè com d'entro de poc jo vull estar a Barcelona,
no te desplaces, me lo haces allí.
Entonces me pareció muy chocante que me lo pusiera tan fácil.
Nadie sabía que él iba a ser contratado por él.
Una mica més i tens una primícia periodística, eh?
Sí, però soc molt honesta i no ho vaig fer.
Les fonts, eh? La confidencialitat de les fonts.
Però és una humanitat increïble, no?
Que algú tan a la cuspida et faci això.
No coges un tren per venir a Madrid,
que jo estoy más cerca de Tarragona
y me lo podrás hacer en su momento, no?
Clar, tot aquest treball t'ha permès traçar un perfil
i buscar un denominador comú
entre tots aquests entrenadors exitosos.
Insisteixo que res tenen a veure amb aquella imatge pública
que moltes persones deuen tenir, no?
Clar.
Hi ha una data que m'agradaria comentar
i és que en la metodologia de la investigació
jo el que he agafat és un test de personalitat
que analitza cinc factors,
però que a la vegada cada factor té nous subfactors.
Això què vol dir?
Vol dir que la persona quan contesta
tu pots tenir un perfil d'aquesta personalitat,
però en subfacetes del mateix individu, no?
I tu pots ser estable emocionalment,
però potser no agradar-te la comunicació
en grans espais o en grans mitjans, no?
Et dona un perfil molt acurat de la persona.
I el més interessant d'aquest test
és que l'apliques a la persona que tu estàs estudiant
i hi ha un membre de la seva família
o que el conegui molt,
que estigui molt en contacte amb ell,
per contrastar si entre els jutges
hi ha un grau d'acord
i una consistència en les respostes.
Això a psicologia és molt curiós
perquè normalment ens analitzem i ens veiem
pitjor del que ens veuen els altres.
D'acord?
Ja veus, eh?
Doncs ens estàs pujant la moral, Carme.
Sí.
En el cas d'aquests entrenadors
que ja els perfils van sortir fantàstics
perquè són estables emocionalment,
és a dir, que tenen una capacitat increïble
per suportar la pressió externa
tant de directius com de premsa
com dels mals resultats.
Pateixen una pressió molt superior
a la que pot patir qualsevol persona
en la seva vida quotidiana, no?
Moltíssima, sí, sí.
L'altre dia el Tomàs Guàs
a la presentació del llibre ho deia,
diu, en Gamacho no pot sortir de casa seva
sense que hi hagi la premsa al carrer,
molts aficionats,
molta gent que, per exemple, a Portugal
possiblement no li passa, no?
Que viu més tranquil.
Són persones amb un esperit de superació impressionant
i que això probablement sigui una de les claus
del seu èxit perquè ho transmeten a l'equip
o a l'esportista que estan entrenant.
Totalment.
Si ells no sentissin
tinguessin aquest esperit de superació,
poc el podrien traslladar a l'esportista.
I estem parlant d'entrenadors
que potser molta gent diu
clar, amb el que guanyen,
però no hem d'oblidar
que els entrenadors d'atletisme
no guanyen els honoraris
que guanya un entrenador de futbol
i el de tenis tampoc.
Els de tenis que jo he estudiat
són en perles, en osta i urpí
i els tres han entrenat esportistes tan coneguts
com Carlos Moyá, Albert Costa, Sánchez Vicario, Conxita Martínez.
Si parléssim ara o preguntéssim a qualsevol persona
si els coneixen, no els coneixen
perquè els mitjans tampoc fan res perquè diguin
l'entrenador d'en Carlos Moyá, José Perles, ha dit que...
Com a mínim s'estalvien aquesta pressió dels mitjans de comunicació
respecte als de futbol
i en el cas de l'atletisme passaria encara més...
En el cas de l'atletisme tothom sap que darrere de Reyes Esteve
està un entrenador que ara ha fet 84 anys
porta 64 anys al món de l'atletisme
ha entrenat a buscar a atletes tan fantàstics
que dius i encara està actiu
i encara està entrenant en el Club de Barcelona
perquè aquest home ha treballat al CAR
al Centre del Rendiment de Sant Cugat
el Josep Marín, el mateix
Albert Batalles de Triple Sal
ara ell no està com a entrenador
però està de professor a la Universitat de Barcelona
ensenyant a futurs professors d'educació física
són conscients del seu propi èxit
aquests entrenadors
perquè clar, ja el títol va per aquí la cosa
de la clau de l'èxit d'aquestes persones
se senten persones d'èxit a la vida?
jo crec que sí
però el que m'he trobat és molta humilitat
perquè si pensem quines persones de les que coneguem
es deixarien fer un estudi d'aquest tipus
en la qual hi ha preguntes molt íntimes
en la qual hi ha una història de vida
que és el que abans comentava
en Johan, per exemple
em van dir
ui, no t'ho acceptarà
perquè li té maní als psicòlegs
i és tot un...
i si li té maní als psicòlegs
ha sigut la fama que tenia
no, el que passa és que ell té una valoració del temps
i m'imagino com que tota aquesta gent pot tenir
molt acurada
llavors el primer dia em va dir una hora
jo li vaig dir a en Joan Patsi
que em va aconseguir que l'entrevistés
però amb una hora no tinc ni per començar
i em va dir
bueno, jo t'he aconseguit una hora
la resta la fas tu
i la resta va ser que per passar el test d'aquest de personalitat
que són moltes preguntes
vaig quedar amb ella a la seva casa muntanyà
i aquell dia que un test que es respon en una hora
doncs vam estar dues hores i mitja
i em va explicar moltes més coses que el primer dia
i sense allò preguntar-li gairebé
la psicòloga persuasiva també la Carme
tot s'ha de dir de pas
no és fàcil aquesta empresa que s'havia marcat
les coses com siguin
no, però són coses que ningú diria
de personatges com aquests
has esmentat en Corifa, en Camacho
no hem dit res de Jorge Valdà
que precisament
una de les seves imatges públiques
és aquesta capacitat d'eloqüència que té
que és una persona que té incontinència verbal
més aviat
aquesta capacitat verbal impressionant
no, el que passa és que és una persona molt autodidacta
que s'ha format en tot el món de la cultura
paral·lelament a la seva activitat esportiva
i la imatge que tenim és d'una persona que parla
i que té verborrea
i és tot el contrari
jo el vaig invitar
com m'he invitat en Johan
en Johan el vaig invitar a la presentació del llibre
i em va dir
si no vull a la presentació de mi pel·lícula
comprenderàs
no, a part no estava a Barcelona en aquell moment
però Valdà no em va dir
jo crec que no és políticament correcte
m'encantaria anar
tots tindran el llibre
perquè és el meu regal d'agraïment
i compartir
el que hem fet junts
però
és gent molt afectuosa
és a dir que
no ho faria qualsevol persona
si no hi ha darrere un prestigi
o un reconeixement
ells encara no tenen el llibre a les mans
no tenen però saben que està
i saben els resultats
han llegit alguna cosa
sí, perquè
clar, jo
la primera demanda
va ser que seria anònim a l'estudi
darrere dels resultats
que vaig tindre
els vaig enviar a la tesi
alguns me la van demanar
explícitament
i darrere de tot això
hi ha una carta
signada per ells
amb l'autorització
que es pugui publicar els resultats
t'han fet algun comentari?
allò de dir
no m'he vist jo així
i no pensava que jo fos
d'aquesta manera
com tu ho defineixes
no
Cris
que és la dona d'en Camacho
la va llegir
em va felicitar
li va agradar molt
no ha pogut venir
perquè està amb el seu fill petit
a Portugal
o sigui que
en Camacho està a Madrid
però ella està a Portugal
perquè això és
la vida dels
dels entrenadors
molt complicada
per la família
sobretot
tots m'ho destacaven
que les famílies
realment són de
de treure el barret
una miqueta
expenses de la seva activitat
ella li hauria agradat molt venir
però em va felicitar en el seu moment
per la tesi
perquè li va agradar molt
és una
professional
és mestra
es va
diplomada en magisteri
però és empresària
i li va agradar molt
en Valdano també el va llegir
va prendre notes
i va ser quan ell estava
per publicar un llibre seu
semblant això
però de directius
i li va encantar
li va encantar
i em va felicitar
i la resta
doncs també
perquè
tots d'alguna manera
l'han
l'han valorat
no
encara és una mica aviat
perquè el llibre recordem
que es va presentar
la passada setmana
aquí
a la Universitat
Rovira i Virgili
que la veritat és un honor
i un pla
que ho hagi fet la Carme
a la seva pròpia
Universitat
quan és un llibre
que aneix amb voluntat
que tingui un ressò
a nivell nacional
jo no sé si ha arribat
aquests grans mitjans
de comunicació
que busquen sempre
la lletra petita
per parlar d'aquest i d'altre
tens notícia
si ha arribat?
no ho he fet
i jo penso que
ai quan es caia a les mans Carme
bueno
són coses que han d'anar
en Tomàs Guàs
que és una mica provocador
va dir l'altre dia públicament
que
ell m'invitava
que faria ell
la segona presentació
del segon llibre
meu
si ho feia
l'estudi
de tots els
directius
dels clubs
de futbol
perquè pensa
que fan molt de mal
a tot l'esport
jo no sé
si ho faré
suposo que no
perquè és una invitació
en aquests moments
que no estava
en el camí
del meu treball
però
segur que
algun altre
el pot agafar
traçar el perfil
psicològic
i esbrinar
les claus
de l'èxit
posem totes les cometes
que vulguis
dels directors
dels directius
dels clubs esportius
jo crec que donaria
un resultat diferent
aquest no?
és que no sé
si aniria tant
per aquí
perquè jo penso
que no és
no és tant
la personalitat
sinó altres aspectes
com influeixen
en la que és la pràctica
de l'esport
des de l'esport base
fins a l'esport
d'alta competició
perquè si veiem
aquests dies
el que està passant
als mitjans de comunicació
per exemple
el València
ha quedat campeó
de Lliga
però el seu entrenador
que estaria encantadíssim
de poder continuar
ha hagut de marxar
i ha hagut de marxar
i públicament
ha plorat
és a dir
que dins de la cultura
d'aquest país
diguéssim
que no està
gaire ben vist
que un home
més entrenador
amb la clau de l'èxit
a la mà
perquè no és fàcil
Com deia aquell
vell anunci del conyac
no és cosa d'homes això
ni de bon tros
això de plorar
això és el que dic
en el llibre
que tenen unes emocions
i uns sentiments
que els manifesten
i que això també
els fa estar molt a prop
de la gent
amb la qual treballen
Carme Pérez
autora del llibre
Entrenadores deportivos
la clave de l'èxit
o professora
de la Universitat
Rovira i Virgili
és una llàstima
que no ens quedi més temps
jo la convidaré
un altre dia
si m'ho permet
i parlem de la psicologia
del món de l'espòria
amb això
que ha passat del nàstic
al cap de setmana
no li vull explicar
gràcies per venir
enhorabona
gràcies
adeu-siau
bon dia
adeu-siau