Participem d'una cultura que és comuna entre els diferents països d'Europa
i nosaltres estem situats en una àrea que evidentment ha donat lloc
pel pas de la gent i per la situació que ha tingut
que hi hagi una gran quantitat d'històries que ens han arribat d'aquí i d'allà
i que bé, aquí diríem n'hem inventariat una part
que és el que es correspon al que en diem rondalles,
és a dir, aquests relats de ficció que expliquem ara a un públic més aviat infantil
però que de fet, en fi, hi ha temes per a tots els públics.
La prova del gust pels contes i les rondalles, ara fa uns moments
parlàvem de qüestions relacionades amb les noves tecnologies, amb tota aquesta innovació
però Déu-n'hi-do, avui justament s'inicia un nou cicle de contes a la ciutat de Tarragona.
Pot passar el temps però els contes són universals i intemporals també.
Sí, de fet, a veure aquí en el llibre aquest en tenim un exemple
perquè hem recollit... això de fet és un inventari.
Ara ho explicarem al contingut, que ningú es pensi que és un llibre de contes.
Exacte, és que és això el que volia explicar.
Aquí en tot cas hi ha les referències bibliogràfiques
perquè la gent pugui anar a buscar els llibres
dels rondallaris que s'han publicat des de 1853,
que és la data del primer rondallari que es va publicar,
que és una petita col·lecció de rondalles que va escriure
Manuel Milà i Fontanals, recollides de la tradició oral,
fins al 2001, que és quan vam tancar el treball.
Bé, tots aquests rondallaris inclouen, per tant, una gran quantitat de material
i això vol dir que els folcloristes van veure que n'hi havia la tradició,
que s'explicaven aquests relats i els van recollir en llibres.
Nosaltres aquí hem posat les referències a tota aquesta bibliografia
perquè la gent les pugui anar a trobar.
Ha estat una feina llarga, no?
Tres anys, m'explicaves, Carme,
que heu estat el Josep Maria Pujol i tu mateixa fent aquest treball.
És clar, perquè hem hagut de fer un buidat exhaustiu de tots aquests rondallaris
perquè nosaltres hem agafat l'àmbit cultural català
i quan dic això vull dir que hem buidat els rondallaris de tot el territori català.
Per tant, estic parlant de Catalunya, del País Valencià, de la Franja d'Aragó,
del Càrxe d'Andorra, de les Illes Balears, de l'Alguer.
És a dir, aquí està tot recollit.
És clar, en alguns casos sí que hi havia rondallaris que havien estat reeditats darrerament,
però d'altres molts d'ells encara es troben en edicions d'abans de la guerra,
es poden trobar en biblioteques, però no pas a les llibreries, per entendre's.
És a dir, que és clar, pels materials més antics hem hagut d'anar més enrere.
I per què us plantegeu fer aquest treball?
Per una necessitat, faltava aquest tipus de publicació
per treballar en el món de la cultura popular?
Aquest índex neix una mica del món acadèmic,
en el sentit que els folcloristes europeus, ja fa molts anys,
de fet, a principis del segle XX,
es van adonar que els temes de les rondalles, els arguments,
es repetien, es trobaven amb variants en diferents països europeus.
I llavors van començar a inventariar-los,
a fer un llibre, podríem dir, el primers de 1910,
que recull les rondalles aquestes que van anar trobant en els diferents països,
agrupades per arguments.
De manera que, per exemple,
van donar un número a cadascun d'aquests arguments.
Van fer un argument genèric,
que els fos una mica comú a les diferents versions,
i després van donar la bibliografia,
és a dir, el lloc on es podien trobar aquestes versions.
Aquests arguments van precedits d'un número,
de manera que, perquè la gent ho entengui,
per exemple, el patofet nostre està entrat amb el número 700,
en aquest catàleg internacional,
que el primer va ser de 1910,
després, el 1928, se'n va fer una reedició,
el 1961, una altra,
i ara està en fase d'actualització.
Per exemple, el número...
Però es correspon a aquest índex.
Exacte, és el que ara te n'anava a dir.
Per exemple, el número 510,
és la Ventafocs.
Per exemple, el número 709
és la Blancaneus.
Jo tinc el 704, la princesa del Pesos, per exemple.
La princesa del Pesos, per exemple.
The princess of the pea.
Exacte.
Perquè, és clar, com que es correspon també...
Exacte.
El nostre catàleg...
Bé, aquesta investigació internacional
després va fer que els diferents països
es fessin catàlegs nacionals,
podríem dir, en certa manera.
De manera que hi ha, doncs,
un catàleg eslové,
un catàleg polac,
un catàleg italià, etcètera.
A nosaltres ens faltava el nostre.
I, per tant, ara estem, diríem,
homologats a la recerca internacional.
Ara s'està actualitzant
aquest catàleg mare,
que ha produït totes aquestes branques,
i, per tant,
el nostre catàleg català
figurarà
en el número corresponent
com un catàleg de referència
que els investigadors internacionals
podran consultar
en aquest catàleg mare
que es publicarà en anglès,
en aquesta nova edició.
Potser pregunto una bajanada, eh?
Carme,
té el catàleg aquest mare
fins a quantes referències té de...
Doncs en té unes 2.500.
D'aquestes...
I aquí n'hi ha, 4.000?
No, a veure,
2.500 són els números d'arguments,
per dir-ho tenim.
A Europa s'han trobat,
n'hi ha més, eh?,
però que estiguin inventariats,
en principi, fins a 2.500, aproximadament.
Doncs Déu-n'hi-do,
aquest en té fins a 2037.
No, perquè hi ha números buits d'entremig.
Ah, d'acord.
És a dir,
nosaltres no tenim representació
d'absolutament tots els números.
Aquí tindríem uns 550 arguments.
Per tant,
hi ha rondalles o contes
que nosaltres no tenim la nostra versió,
perquè aquí, doncs,
no han arrelat, no han arribat...
Exacte, és això.
I llavors, bé,
què passa amb aquest catàleg?
Doncs que penso que,
a banda del món acadèmic,
pot interessar també
als narradors de contes,
ara que explicaves això dels contes a contes,
pot interessar els mestres,
sobretot per renovar el repertori,
perquè moltes vegades hem caigut
en l'utilització de traduccions
de Grimm i de Perrol,
per exemple,
que són els rondallaris més coneguts.
Passats pel tamís de Disney,
i a més a més de vegades,
amb referents que no són ben bé nostres.
Per exemple,
la Blancaneus,
traducció de Grimm,
Blancaneus,
nosaltres,
en les versions catalanes,
si no és alguna oralització de Grimm,
que pràcticament no n'hi ha,
no hi ha cap de les protagonistes
d'aquest conte
que es digui Blancaneus.
O es diu Magraneta,
o es diu Tarongeta,
o es diu Tarongineta,
es diu algun nom
què té a veure
amb els nostres referents
culturals més propers.
Per això penso que els mestres
poden trobar aquí una mica
un filó
per anar renovant una mica
aquests aspectes.
No té res a veure
amb aquest llibre,
però ara m'ha vingut al cap
perquè has posat l'exemple
de la Blancaneus,
i si no va xerrar
de fa uns mesos
es va celebrar un congrés
a Alemanya,
i plantejaven
que la Blancaneus,
original,
era completament diferent
a la que havia arribat
fins i tot
que l'autor
l'havia hagut de transformar
perquè en origen
explicaven
que no era una marastre,
sinó una mare,
i la moral de l'època
no permetia
que una mare
tingués aquests
sentiments negatius
cap a la seva filla,
i que el propi autor
va haver de canviar
aquesta afiliació
entre els dos personatges
centrals del conte.
El món del conte,
que sembla molt senzill,
darrere hi ha tot un món
apassionant.
És un món
ple de simbolisme,
ple d'ensenyaments,
el que passa
és que la rondalla
és un gènere
que de fet
és molt interessant,
perquè planteja
conflictes molt durs,
com per exemple
aquest que deies tu ara,
un conflicte en realitat
entre una mare i una filla,
que això a la psicologia
ja ho ha estudiat
abastament.
Les rondalles
es posen damunt la taula
conflictes d'aquest tipus,
però els tracten
d'una manera
que serveix
a la persona
que l'escolta,
als infants,
als qui va adreçat
a aquest missatge,
o en principi,
diríem que tradicionalment
això ha funcionat així,
perquè aquests receptors
assoleixin una certa tranquil·litat,
és a dir,
és un missatge
que no els inquieta,
sinó que més aviat
els tranquil·litza,
i amb això
els està dient
que els conflictes
es resolen
i que al final
tot acabarà bé,
és a dir,
el missatge
d'una rondalla
sempre és positiu,
sempre s'acaba ben bé,
les rondalles,
al final feliç,
això no és perquè sí,
vull dir que els temes
efectivament han estat temes
que han preocupat
a les nostres generacions
de, diríem,
persones en formació,
que són els que reben
aquests missatges,
però n'han tret una lliçó
que ha estat la de veure
que això que efectivament
tot es resoldrà
i que serem capaços
de totes les coses
que ens vinguin en contra,
superar-les...
Comentaves que és un índex
que poden aprofitar,
persones que es dediquen
al món de l'ensenyament,
estudiosos,
però també al públic
en general
li podria interessar
a persones que els agrada
llegir contes
que tenen interès
per la cultura popular,
també els podria arribar
aquest volum?
O és massa, massa acadèmic?
No, a veure,
és acadèmic,
però està tractat,
doncs, per exemple,
penso d'una manera,
en certa manera,
que pugui arribar fàcilment
a tots els públics,
el que passa
és que això
ho hem de deixar molt clar,
no és un recull
de rondalles,
és un recull
on hi ha referències
a rondallaris,
a les versions concretes.
És un inventari.
És un inventari, exacte.
És, podríem dir,
com un diccionari,
una cosa d'aquesta mena.
Hi ha diccionaris
a les cases
i la gent no els tenim
per llegir-los,
els tenim per consultar.
Doncs això seria una mica,
això,
una eina de consulta
que pot ajudar bastant,
per exemple,
a sota d'aquest número
que et deia
i que té el títol,
imaginem-nos,
el número 700,
el patofet,
doncs a sota d'això
hi ha un resum genèric
que és un resum
no d'una versió en concreta,
sinó del conjunt
de les versions.
Per què hem posat aquest resum?
Doncs perquè la gent
pugui reconèixer
o identificar
de quin conte es tracta
i pugui veure
si aquell conte,
doncs,
li pot interessar
buscar-lo
en la versió sencera
per llegir-lo
o per fer-ne una recreació
o pel que sigui.
En aquest sentit,
aquest argument,
doncs,
ja ajuda bastant,
és a dir,
que tampoc es trobarà aquí
l'usuari d'aquest recull
amb un munt de títols
i de lletres,
en fi,
està plantejat d'una manera
que es pugui entendre
prou bé
i penso que sí
que pot interessar.