Seguim al matí de Tarragona Ràdio,
el matí d'aquest dilluns, el 19 d'abril,
dia en què el govern espanyol convoca oficialment
les pròximes eleccions al Parlament Europeu.
Unes eleccions que es faran el 13 de juny
i que d'alguna manera tancaran aquest cicle electoral
que començava aviat a farà justament un any
amb les eleccions municipals.
Avui volem parlar, coincidint amb aquesta data,
volem parlar d'aquestes eleccions al Parlament Europeu
del 13 de juny, però també d'una altra notícia molt important
que es produirà d'aquí pocs dies.
L'1 de maig, amb l'ampliació en 10 països més de la Unió Europea.
Una Unió Europea que tindrà a partir justament del proper mes de maig
un total de 25 estats.
Volem justament fer coincidir aquestes dates
per parlar avui al matí de Tarragona Ràdio
amb la delegada Tarragona del patronat català Pro Europa,
la senyora Maria Tàrrega.
Maria Tàrrega, bon dia.
Hola, bon dia.
Es convoquen justament les eleccions,
eleccions al Parlament Europeu, eleccions pel 13 de juny,
unes eleccions les més desconegudes pels ciutadans en general
i que potser val la pena explicar les seves característiques
des d'un punt de vista molt planer, molt didàctic.
Com seran aquestes eleccions al Parlament Europeu?
Bé, les eleccions al Parlament Europeu
és això, un sufragi universal directe dels ciutadans,
és a dir, que trien els seus representants
i aquesta és la gran diferència entre el Parlament Europeu
i la resta de les institucions europees,
és a dir, Comissió Europea, Consell de Ministres,
això els ciutadans no ho trien directament,
sinó que els seus representants a la Unió Europea
per aportar un element d'augmentar
l'aspecte democràtic de les institucions
és el Parlament Europeu.
Llavors, el Parlament Europeu
podríem arribar a pensar
que potser estan agrupats per nacionalitats,
els diferents grups de diputats,
però no és així.
La Càmera Europea, si nosaltres hi entrem,
veurem que estan situats els diferents diputats
agrupats per partits polítics.
Llavors, qui hi ha ara actualment?
Quina és la correlació de forces en la Càmera,
en l'Eurocàmera?
Doncs ja està dominada amb un 40% de representació
pel Partit Popular Europeu,
llavors el segueix el Partit Socialista,
aproximadament amb un 30%,
i després hi ha grups que estan al voltant del 7%,
com és ara els liberals, o bé els verds,
i tots els grups polítics, que en són 7,
conformen aquest 100% de representants,
que el número de diputats són 626 eurodiputats,
que estan triats pels actuals 15 membres
de la Unió Europea.
I en el cas de l'estat espanyol,
quants diputats es triaran el dia 13 de juny?
Doncs en el cas espanyol es triaran 54 eurodiputats.
Partim d'una situació actual,
que són de 64, però l'han de fer una mica de lloc,
han de fer una mica de lloc cada un dels països
per donar o obrir la porta
a aquests nous països que s'incorporen.
Per tant, la majoria de països
dels que són mitjans,
com per exemple Reina Unit, Itàlia, França,
el que fan és cedir una part dels seus eurodiputats
per tenir un número d'eurodiputats
suficients pels nous països candidats,
els països de l'est,
els països bàltics i Malta i Xipra.
Queda clar, doncs, que els representants,
els diputats espanyols al Parlament Europeu
no formen un únic bloc per nacionalitat,
sinó per ideologies, com comentàvem.
En aquests moments hi ha set grups diferents
al Parlament Europeu.
Els ciutadans de les nostres comarques
i en general de l'estat espanyol,
quan vagin a les urnes el diumenge 13 de juny,
que es trobaran les paperetes igual que en anteriors eleccions,
amb cada grup polític, no?,
i n'hauran de triar una.
Efectivament.
I, de fet, la circumscripció és única,
és a dir que, així com estem acostumats,
potser amb les altres eleccions,
de tenir els candidats per províncies, etc.,
en aquest cas és de circumscripció única
i el que ha de fer el ciutadà és veure realment la força política,
com sempre, no?, que el representa
i que pot defensar els seus interessos.
I quins interessos, no?
És a dir, què fa aquest Parlament Europeu
i aquest europarlamentari que jo trio?
Com s'organitzen?
Com treballen?
Com poden arribar a fer arribar la meva veu a Europa?
On es pot preguntar.
Doncs bé, decisions pròpies del Parlament Europeu
no n'hi ha cap, en què hi hagi només el Parlament Europeu.
Però sí que el Parlament Europeu
participa en les decisions que es prenen
amb les institucions comunitàries.
Moltes decisions passen pel Consell de Ministres,
que tots tenim la imatge d'aquell Consell de Ministres
amb els ministres d'Agricultura dels diferents països.
Molt bé, passen per les iniciatives de la Comissió Europea,
amb el Romano Prodi al davant,
que tots tenim la imatge del Romano Prodi.
I moltes d'aquestes decisions
fan un passeig a les institucions,
entre elles el Parlament Europeu.
El Parlament Europeu té molta força
a l'hora de decidir el pressupost.
Aquesta és la gran eina
i la gran decisió del Parlament Europeu.
Tot el pressupost europeu,
la distribució dels diners per polítiques comunitàries,
ha de ser aprovada
i té una força important
en aquest joc d'institucions
al Parlament Europeu.
I també té un paper de control
respecte a aquesta Comissió Europea
i respecte al Consell de Ministres.
Els diputats europeus
que escollirem el dia 13 de juny
també tenen un mandat per 4 anys,
com el cas del Congrés Espanyol
o del Parlament de Catalunya?
Són mandats per 5 anys.
Per 5 anys?
Sí, són mandats per 5 anys,
el que passa és que aquest any
és una mica especial,
perquè comentàvem amb l'ampliació
que les eleccions són el 13 de juny
i es constitueix el nou Parlament
el 20 de juliol.
Aquí hi ha una data una mica abans,
que és el maig,
que és de la incorporació als països.
Què fan aquests països?
Com omplen els seients que els hi pertoquen?
Doncs, mentre no hi ha constituït
aquest 20 de juliol el nou Parlament,
representants dels seus parlaments nacionals
assisteixen a les sessions plenàries.
Històricament, les eleccions al Parlament Europeu
han estat les que han tingut
un índex de participació més baix,
però segurament tenint en compte
la importància de l'ampliació de la Unió Europea,
de la qual ara parlarem a partir de l'1 de maig,
i altres circumstàncies,
i fins i tot l'evolució de la pròpia Unió Europea
en els últims anys,
cadrà segurament que tots els partits polítics
i especialment tots els eurocandidats
facin una crida a la participació.
Serà especialment important
ressaltar i remarcar
la importància de votar
en aquestes eleccions al Parlament Europeu.
De fet, aquest any,
ressaltant això que comentaves
de què és especialment important
i que hi ha en esdeveniments,
hi ha l'ampliació,
les pròpies eleccions,
però també hi ha la Constitució Europea.
És a dir, que són temes prou importants
perquè són les regles de joc
de qui decideix qui
i qui té competència per fer què.
Qui fa què, en definitiva,
les regles del joc bàsica
del funcionament de les institucions europees.
Per tant, és un any tan especial per això.
Per més candidats,
hi ha una ampliació,
passem de 15 a 25,
és l'ampliació més gran
que hi ha hagut en la història
de la Unió Europea,
tant per volum de països
com per volum d'habitants,
són 75 milions d'habitants
que entren,
i el procés de Constitució Europea
que ja hem vist
que ha tingut una sèrie de problemes,
ha ensopegat amb moltes dificultats,
i ara sembla que es vulgui
arribar a un compromís d'abans d'any
de tenir-la aprovada,
de saber que amb aquests nous candidats
s'ha de fer un nou encaix
d'aquestes institucions europees,
perquè no es pot,
amb les institucions actuals,
acollir tots aquests nous països
en què les polítiques
vagin funcionant amb una certa agilitat.
Al fil d'això que estem parlant,
Maria Targa,
parlem d'aquesta ampliació.
Quines repercussions,
quines conseqüències pot tenir
al nostre país,
i fins i tot
en el nostre territori més proper,
a les comarques tarragonines,
una ampliació d'aquesta magnitud
que dèiem
en què la Unió Europea
passa de 15 a 25 estats membres?
Doncs la repercussió per Tarragona,
per exemple,
podríem,
a nivell econòmic,
centrem en una part
de les repercussions,
les econòmiques.
Aquí n'hi ha una doble.
Per una banda,
hi ha tot el tema dels fons
que arriben fins ara
a les comarques tarragonines,
que són els fons estructurals,
famosos FEDER,
que ja en sabem tots les sigles del FEDER,
i a l'altra banda,
els recursos que van
lligats a la política agrícola comuna.
Això hi haurà un canvi important
perquè hi ha entre nous països,
el sostre pressupostari
no vol canviar-se excessivament
i per tant hi ha d'haver un reajust per aquí.
I per altra banda,
hi ha tota la reflexió que podem fer
de quina és la repercussió
a nivell empresarial,
per exemple,
la posició competitiva
de les nostres empreses.
Ara a Tarragona,
el que ens veiem
quan mirem
les estadístiques de comerç exterior,
veiem que el nostre principal mercat,
un 80%
de les nostres exportacions
van dirigides al mercat europeu.
Per tant,
el gran canvi
a partir de l'1 de maig
és que
ens trobem
competint
en el nostre mercat principal,
el 80%
de les exportacions de Tarragona,
de les empreses
de les comarques de Tarragona,
van en aquest mercat.
Ens trobarem
en un mercat ampliat
en què 10 nous països
competeixen
en condicions d'igualtat
amb les nostres mercaderies.
És a dir,
ho hem de pensar
amb el doble xip.
D'una banda,
pensar en aquests nous països
com nous mercats
o nous llocs
on col·locar
les nostres inversions,
però també
hem de mirar
en aquest mercat
en què nosaltres
tenim concentrat
absolutament
les nostres vendes exteriors,
que també, clar,
la posició competitiva
s'ha de fer aquí
una reflexió.
Entrant en el detall
d'aquests dos apartats
o d'aquestes dues vessants,
els efectes empresarials
i els fons estructurals,
els fons FEDER,
si hi ha un reajust
dels fons FEDER,
això,
parlant més o menys clar,
vol dir que
ens arribaran menys diners,
segurament,
de la Unió Europea.
És molt possible
que sigui així.
I per això hem d'estar preparats.
Sí,
sí,
els diners
de la Unió Europea,
tots hem vist
els cartells
de les carreteres
amb el FEDER,
etcètera,
doncs clar,
ara això,
forçosament,
ha de reduir-se
d'alguna manera
perquè,
clar,
hi ha nous països
i ara per ara
no hi ha una voluntat política
d'augmentar el sostre
d'una manera
molt
oberta
i molt generosa.
Per tant,
segurament hi haurà
un reajust
i ja veurem
què passa
amb els fons de cohesió.
Els fons de cohesió
són els altres
grups de fons,
els FEDER són molt,
i el Fond de cohesió
és el que ha cobert
temes d'infraestructures,
temes mediambientals,
etcètera,
que s'ha de veure
si es renova,
si no es renova
i com es renova,
també.
Hi ha algun sector,
creieu,
des del Patronat
Català Pro Europa
que es pugui veure
especialment perjudicat
per aquest reajustament
dels fons?
Bé,
la majoria
d'aquestes actuacions
que hi ha aquí
a les comarques
de Tarragona
són promogudes
per les administracions
públiques,
és a dir,
són diners que
majoritàriament,
grans trets,
van,
ja sigui,
ajuntaments,
consells comarcals,
administracions,
per tant,
clar,
són els diners
de l'administració
que tenien uns projectes
que es cofinançaven
amb diners europeus,
ara aquests projectes
s'hauran de mirar
de finançar
amb altres fons
i s'ha de veure
quin reequilibre hi ha
entre administracions
també per treure recursos
per tirar endavant
els projectes.
L'altre vessant
que comentaves,
el tema de l'efecte
a les pròpies empreses
tenint en compte
la importància
del mercat
de la Unió Europea
per a les empreses
de les comarques
terraunines,
ja ens has comentat
la doble vessant
més positiva
o més negativa
que pot tenir
l'ampliació
en 10 estats
de la Unió Europea,
la recomanació
des del Patronat Català
però Europa
quina seria
a les diferents empreses
que sobretot
inverteixen
o exporten molt
a la Unió Europea?
Millorar
competitivitat?
Són les receptes
clàssiques,
em fas aquí
un somriure,
perquè
les receptes
és que cadascú
ha de veure
la seva posició competitiva
en el mercat,
com queda afectada,
és a dir,
el meu sector
me'l coneixo,
coneixo els meus
competidors,
però ara
he de veure
que els competidors
nous,
doncs a veure
també com
m'afecten
i com
aquest afecta
la meva posició
competitiva.
Hi ha sectors
que tenim
una clara
avantatge,
com pugui ser
per exemple
el sector
alimentari
o el sector
químic,
i en altres sectors
que s'han de fer
els ulls
més atents,
com puguin ser
per exemple
els materials
de transport
o el material
elèctric,
que llavors
el que cal
és veure
allà on tenim
realment
els avantatges
i centrar-nos
en el que són
les nostres
avantatges
reals
respecte
d'aquests
països.
No hi ha una recepta
única,
però el que sí
que cal
és veure
on hi ha
l'avantatge
competitiu
o on som
més productius
i aplicar
les receptes
d'innovació
i de qualitat
que són
les que
hem sentit
moltes vegades
amb el discurs
empresarial,
però ara
aquesta vegada
no hi haurà
un gran canvi
de l'1 de maig,
abans de l'1 de maig
i després de l'1 de maig,
això tampoc
no ho hem de pensar
perquè hi ha hagut
uns acords
preferencials
amb aquests països
baixant les barreres
a la inversió
i al comerç,
per tant tampoc
no hem de dir
que hi ha un catacrac,
un gran canvi,
un abans
i un després
de l'1 de maig,
però precisament
el que hem d'analitzar
és veure les tendències,
com han anat
fins ara les coses
amb aquesta
liberalització
gradual
per veure
el nostre producte
com està situat
en aquests mercats
i no només
buscar producte
o col·locar producte,
sinó que també
hi ha el tema
de potser
buscar nous proveedors,
buscar noves aliances,
és a dir,
repensar
el que és
l'estratègia
d'internacionalització
de l'empresa
tenint en compte
que som un mercat
més gran.
Com a organisme,
com a patronat català
però Europa,
penseu fer algun tipus
de jornada
de debat,
d'anàlisi
públic
a propòsit
dels efectes
que tindrà
l'ampliació
aquí a les nostres comarques?
Sí,
durant el mes de maig
farem jornades
tant a Tarragona
com a Reus
com a Valls
i a Tortosa
per portar
el que són
els efectes
per a les empreses
que fem en col·laboració
amb les Cambres de Comerç
i amb el CIDEM
i amb el COPCA.
Llavors,
el que fem
és portar
el nostre
granet de sorra
en el sentit
que hem fet
un estudi
al Patronat Català
però Europa
hem fet un estudi
de quins són
els efectes
d'aquesta ampliació
els efectes
empresarials
per a les empreses
catalanes
des del punt de vista
comerç,
inversió
i mercat laboral.
Imagino, Maria,
que hi ha una altra
implicació,
una altra conseqüència
important
de la que encara no hem parlat
que pot suposar
l'ampliació
que és
que a partir de l'1 de maig
milions de persones
seran de ple dret
ciutadans de la Unió Europea
i això vol dir
suposo que també
té repercussions
en matèria laboral
de persones que puguin venir
doncs aquí
a les nostres comarques
o que nosaltres
puguem anar a aquells països
no?
Quines conseqüències
en matèria social
o en matèria laboral
en qüestions de mobilitat
tindrà aquesta ampliació?
Doncs és una mobilitat
a llarg termini
és una mobilitat
igual que podem anar
ara a França
o que podem anar
a Alemanya
una mobilitat total.
De totes maneres
hi ha uns períodes
transitoris
hi ha uns períodes
uns períodes
transitoris
per posar
una mica de
de barrera
en aquesta
mobilitat
perquè no és immediata
sinó que
la majoria de països
ara s'estan decidint
a veure quin període
transitori
posaran
perquè no
s'apliquin
aquestes llibertats
de circulació
de les persones
i dels treballadors
al 100%
llavors d'una manera
conservadora
els països ara
sembla que s'estiguin
tirant una mica enrere
i que estiguin adoptant
períodes
transitoris
però bé
jo crec que s'ha de
desdramatitzar
les coses
que hi havia
una certa por
que hi hagués
una gran invasió
parlem així clar
una gran invasió
d'aquests països
però el que està clar
és que
què va passar
quan nosaltres
vam entrar a la Unió Europea
el 86
doncs que tots els països
també van adoptar
aquests períodes
transitoris
i que al final
van escurçar
aquests períodes
transitoris
perquè van veure
que no hi havia
aquest moviment
de persones
que en principi
s'esperava
sempre que hi ha
una integració
normalment
s'espera
aquest gran moviment
de persones
però a la vegada
les persones
que viuen
als països nous
tenen expectatives
que millori
la seva economia
per tant
tampoc
no es mouen
d'una manera
no es mouen
no van a buscar
aquestes noves oportunitats
de feina
etcètera
perquè tenen l'esperança
que la seva situació
econòmica
en el seu propi país
on hi ha la seva família
etcètera
doncs
es quedin millorades
si hi ha alguns
moviments de persones
segurament que estaran
molt concentrats
en les zones frontereres
entre els països
de l'est
que s'incorporen
i els estats europeus
com puguin ser
doncs Alemanya
etcètera
en fi
aquestes són
algunes de les repercussions
o algunes de les conseqüències
que pot tenir
pel nostre territori
per les nostres comarques
i pel nostre país
l'ampliació
en 10 estats
a partir de l'1 de maig
de la Unió Europea
hem volgut parlar d'això
i també
de la convocatòria
de les eleccions europees
el 13 de juny
avui amb la Maria Targa
que és la delegada
a Tarragona
del Patronat Català
Pro Europa
Maria moltes gràcies
per aquestes explicacions
i en fi
fins la propera
que segur que tornarem
a parlar ben aviat
d'altres temes relacionats
amb la Unió Europea
quan vulgueu
gràcies
bon dia
bon dia