Ara passen cinc minuts de dos quarts de dotze del migdia
i aquí seguim amb tots vostès en directe des de l'estat de la festa
des del matí de Tarragona Ràdio.
Continuem parlant de creadors, en aquest cas,
creadors musicals del cinema del Jesús Montlleu de la darrera pel·lícula
que podrem contemplar tots i estem convidats naturalment.
Demà al vespre parlem d'un altre tipus de creació,
la creació musical que protagonitza el col·lectiu de compositors de Tarragona
que també demà divendres i a les 10 de la nit a l'Auditori Caixa Tarragona
ens donaran l'oportunitat de conèixer bona part de la creació d'aquest col·lectiu.
Un col·lectiu que individualment són creadors musicals i aveterans
però que es van integrar com a col·lectiu.
Tampoc no fa tant, cinc anys probablement, ara ells mateixos ens ho diran,
ara em corregiran si m'he equivocat i tot aquest tipus de correccions que calgui fer.
Saludem i anem a pams perquè tenim molts convidats aquí a la taula.
D'entrada saludem el president del col·lectiu de compositors de Tarragona,
Joan Carles Blanc, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
També ens acompanya Fosca, que també és del mateix col·lectiu.
Bon dia.
I el Salvador Serramià.
Bon dia, Salvador.
Bon dia.
Saludem el Conrad Sató.
Bon dia.
Bon dia.
Que també és integrant del col·lectiu.
Però a més a més és aquí convidat perquè ens ve a parlar d'una altra cita musical
que tenim aquests dies en el marc de les festes.
Parlem dels concerts Ones del Mediterrani.
I a més a més afegim un altre element musical, detall ben diferent,
que es donarà cita en aquest cas diumenge, en el marc de les festes de Santa Tecla,
al concert de Cors Sant de Clavé.
Ens acompanya Joan Bea, el president de Cors de Clavé aquí a Tarragona.
Senyor Bea, bon dia.
Bon dia.
Aquest és un acte que organitza la Federació de Cors de Clavés de Catalunya?
Sí, però per mi et dic una cosa, jo no sóc el president del Cors de Clavé.
No és el president.
Sóc el president del Cor L'Àncora.
Del Cor L'Àncora, molt bé.
Bé, és un acte que es tenia que fer a fa temps i resulta que en el seu dia
a la Federació de Cors de Clavé li van entregar el creu de Sant Jordi.
I llavors ha fet extensiva aquesta creu en mitjans sants de plaques
a totes les corals de tot Catalunya.
I ara el diumenge a les 7 de la tarda a l'auditori es fa un concert
i s'entrega una placa commemorativa sobre aquesta efemèride.
Molt bé, immediatament parlarem del contingut del concert.
En el capítol d'al·legacions, jo no sé, en Joan Carles,
hem de rectificar alguna cosa de les que he dit?
5 anys fa que esteu com a col·lectiu?
Bé, tenim raó els dos, jo dic 6 anys.
Però va ser creat, sí, m'explicaré.
Segur que tens raó tu, que ets el president de l'entitat.
No, a veure, el dia 1 de juliol del 98 es va formar,
es va fer la primera junta, la primera reunió,
amb la qual, diguéssim, es va crear el col·lectiu.
Però es va presentar públicament just abans d'un any després,
és a dir, a l'any 99.
Per tant, oficialment es va donar a conèixer
en un concert al Conservatori d'aquí de la Diputació de Tarragona
a l'any 99.
La meva referència era la presentació oficial, com si diguéssim.
Exacte, exacte, però això diria que teníem raó els dos.
Perfectament, doncs em penso que ja estem tots prou presentats.
Comencem, en tot cas, parlant d'aquesta cita musical.
És la primera vegada que alguns dels compositors i creadors musicals,
que, per cert, és una entitat que plega compositors i creadors
de totes les comarques de Tarragona,
no és una entitat de caràcter local ni de bon tros,
és una bona colla de creadors, no?
Sí, sí.
Quants arribeu a ser?
Per començar aquest 1 de juliol, que estava parlant de 98,
érem 7, en aquest moment som 16.
Per tant, és un èxit donat que la composició, la creació musical,
lògicament és una cosa molt restringida i, en fi, és molt limitat.
Aleshores, jo crec que amb ser compositors de Tarragona
podem estar més que contents.
I ara no, aviam, no començarem a explicar un fet que jo crec que és prou conegut
de tothom, de la dificultat que hi ha per estrenar noves obres.
És una dificultat coneguda de tothom i més per vosaltres,
que sou els que les treballeu.
Per tant, és important aquesta cita de divendres
perquè és l'oportunitat de donar a conèixer el vostre treball
a un públic ampli, no?
Sí.
Jo diria que més que la dificultat d'estrenar,
i ara canviaré una miqueta el significat d'això,
perquè ens hem anat trobant cada any amb portes obertes.
Aleshores, tant l'Ajuntament, com per exemple en aquest cas,
en Guanya, Caixa Tarragona, la Fundació,
s'ha mostrat molt receptiva, molt oberta
i, per tant, ens ha facilitat molt la tasca.
més que estrenar les obres és nosaltres poder escriure les obres.
Per què?
Perquè avui dia la creació musical, tal com està vista,
no et pots guanyar la vida composant.
A partir d'aquí ens hem de guanyar la vida amb pedagogia,
fent concerts, etc.
Aleshores, sempre, quan tens un moment per poder escriure música,
és sempre aquell moment que et sobra.
A partir d'aquí, la dificultat principal i real és aquesta.
Si realment nosaltres ens poguéssim dedicar exclusivament a escriure música,
faríem pràcticament un concert cada mes,
a lloc de fer-ho cada any.
Home, doncs Déu-n'hi-do, eh?
Perquè no deu ser gens fàcil, eh?,
arribar a compondre una obra, allò amb entitat i amb...
No, no, però crec que tot té la seva dificultat també,
igual que el que pinta o el que...
En fi, tota persona creadora,
sigui de l'àmbit que sigui,
i fora de l'àmbit artístic té la seva dificultat
i realment...
En fi, hi ha una complexitat que has de superar.
Segur que enten molts,
però jo m'atreviria a dir que un dels atractius
d'aquest concert que heu programat per demà
és que serà molt heterogènic,
perquè cadascun de vosaltres, doncs,
interpreta, composa un tipus de música.
Efectivament.
Per tant, la persona que existeix a aquest concert
tindrà la sort que podrà gaudir de diferents estils.
o sí.
És a dir, voldria remarcar que no es tracta de dir
mira, si ens quedem només m'agrada o no m'agrada,
crec que ens quedem amb molt poca cosa.
El que hem de saber ja veure en un concert d'aquest tipus
és veure les diferents línies de cada autor
que al fi i al cap són línies representatives
d'altres obres o d'altres autors d'altres indrets,
tant a nivell estatal com a nivell europeu
com a nivell mundial,
que estan fent coses aproximadament molt semblants.
I aleshores, la lliçó que hem de donar
o que hem de transmetre des del punt de vista pedagògic
en aquest concert és aquesta.
És a dir, que la gent pugui distingir
el que s'està fent avui dia
i no senzillament parar a dir
m'agrada o no m'agrada,
sinó parar a pensar per què es fa això,
per què un autor fa una cosa,
per què l'altre fa una altra
i saber apreciar una mica
la diferent personalitat que té cada creador
representada i transmès a través de la seva pròpia obra.
Com serà aquest concert?
Com m'heu previst que sigui?
Com s'estructurarà?
Què et refereixes?
Si s'interpretaran obres en un ordre determinat?
Sí.
Qui serà el conjunt instrumental
que interpretarà cadascuna d'elles?
Bé, consta de dues parts,
com la majoria de concerts, lògicament.
La primera part tenim un trio
que està format per Isabel Canyes,
Carmen Durán i Marc Torres,
que són soprà, contral i piano, respectivament,
amb el qual s'interpretaran obres vocals
de diferents, com hem dit abans,
diferents estils,
diferents formes d'interpretar,
d'utilitzar la veu, també.
I la segona part és el grup TARCUS Ensemble,
que és el grup de l'Ensemble
del Conservatori de Música de Tarragona,
format per Robert Sirvent,
Dolors Jorge,
Josep Vicent Arnau,
Joaquim Sobirat,
Denis Navarro i Inés Borràs.
Aleshores, cada compositor
ha anat fent per cada formació
i la primera part tenim el trio
i la segona a l'Ensemble.
Ja que tenim el Salvador i el Fos,
parleu-nos de les vostres obres
que podrem escoltar ja,
ja que sou aquí, no?
Una referència de l'obra
que s'interpretarà vostra?
No sé, la meva peça
és una peça molt intimista,
és un viatge a l'interior de l'ànima
que parla o que versa
sobre els sentiments i les emocions humanes.
Fosc, en el teu cas?
Com diu el títol de l'obra,
que és la rosa de traïdores espines verinoses,
doncs és una traïció, no?
És una rosa que és molt bonica,
però que també té les seves coses dolentes
i va sortir per una traïció.
Joan Carles, tu també,
hi haurà una obra teva aquesta,
el títol diu molt, no?
Angoixa.
Angoixa.
Una mica el que està passant pel món, no?
En aquests moments, va explicar.
Sí, però està basat en fets reals,
està dedicada a una gent que ve,
que és una formació que lluita per la llibertat,
sempre dins de la pau, clar,
i la vaig dedicant a aquesta gent.
El text no reflecteix les consonants,
sinó que la soprà fa només les vocals.
i després les notes estan tretes d'unes dates determinades,
dels números traduïts a notes.
I aleshores, bé, de tot això ha anat sortint aquesta obra.
Ja sabeu que de vegades el que és la composició contemporània,
hi ha aquí la titlla una mica de complicada,
no sempre és així,
i el que ningú diu que per gaudir-ne de l'art sigui fàcil,
hem de fer un petit esforç,
els receptors també, no?
No ens ho han donat tot mastegat.
Vivim un temps en aquest aspecte...
Tot ha de ser fàcil.
Aprendre anglès fàcil,
aprendre informàtica fàcil,
gaudir de la música fàcilment,
potser una miqueta d'esforç també hem de fer de tarantant la gent, no?
Sí.
Jo crec que, bé,
la música a partir del segle passat
ja va tenir una evolució molt superior
al que hem sigut la resta de les arts.
Si bé, per exemple, en pintura o arquitectura,
no pots comprendre prou bé el que estàs veient,
però almenys segur que alguna cosa pots arribar i a veure,
i si t'ho expliquen, lògicament encara més.
Amb l'arquitectura l'edifici normalment és funcional,
el pots evitar, el pots fer i...
Sí, té una funció.
Amb música s'ha arribat al punt
que l'autor moltes vegades escriu,
ell sap per què, com,
però a vegades costa que aquella obra arribi a un públic.
I a partir d'aquí estàs la dificultat
que ens estem trobant en aquest moment,
en majoria d'obres.
Conrat, una obra teva també s'interpretarà
en aquest concert concretament
Textures dòriques i Mandres Cruzados.
Sí, respecte, abans de parlar de l'obra en si,
aquest últim detall que dèieu, que és molt interessant,
jo afegiria o matitzaria que aquest esforç
no en el sentit negatiu,
no en el sentit...
No per gaudir-ne, eh?
Sinó en recompensa, oi?
Esforç en...
Jo això personalment, més que dels músics,
ho he après dels pintors.
Quan he tingut ocasió de treballar amb algun pintor,
el fet que, com que la pintura, en aquest cas,
no és un art narratiu,
que d'alguna manera és estàtic,
clar, l'esforç i el treball ets tu
que t'has d'esfonsar dintre el quadre,
saber des d'on mirar-ho
i, curiosament, aquest matís, quan parleu d'això,
jo recordava d'aquesta història,
de, diguem-ne, l'actitud de públic,
de ser públic,
he après molt d'alguns pintors,
un d'ells molt a prop de Reus,
de Lluís Sánchez Avelló, no?
Bé, com a matís, no?
Diguéssim, esforç, amb recompensa, després, no?
Sí, no, no, això no és un sacrifici,
ni de bon tros, eh?
Tot al contrari.
No dolorós, no?
És una activitat plaent, eh?
Tot i que ens impliqui, doncs, aquest esforç.
I quan a l'obra, que deies,
clar, per un compositor,
normalment, us heu de fer càrrec,
crec jo que és molt difícil posar,
si no impossible, la música en paraules,
però és lògic, aquí no estem tocant un instrument,
ni estem parlant.
Jo dir breument de l'obra,
doncs hi ha unes constants,
que des de fa temps ja segueixo,
i en aquesta peça hi són,
una, una certa mirada a l'Orient,
no en quant a estètica,
no és que sonarà música japonesa o xinesa,
sinó el fet dels mantres a l'Orient
i, en certa manera, la música religiosa i minimalista.
el fet de la fantasia sobre la reiteració,
com el fet d'un mantra,
i nosaltres, sense anar molt lluny a la Índia,
tenim mantres molt nostres,
el Rosari n'és un, no?
Com a base de la repetició d'una història
et pot crear un determinat estat alterat de consciència.
Aquesta és una constant en diverses obres meves
i aquí, a més, l'he fet explícit en el títol, no?
I, a més, un cert regust,
però que també m'agrada matitzar-ho,
de mirar enrere,
de mirar la música antiga,
música barroca
i també a la preclàssica,
però no amb una idea d'arqueologia musical,
que és molt respectable per qui la fa,
ni tampoc amb una idea de nostàlgia,
sinó amb una idea que és un pou de sabidoria,
aleshores mirar cap endavant, no?
Aquestes dos constants ja hi són
des de fa tres o quatre anys
i l'obra anterior meva que es va estrenar,
l'any passat,
per seguir aquesta idea.
Aleshores, aquesta és filla,
en certa manera,
no és más de lo mismo,
però és filla de l'altra
perquè vaig,
a més, la resposta al públic
va ser molt satisfactòria per mi
i, bé,
m'ha agradat seguir tirant d'aquest fil, no?
De mirar el passat
però projectant-lo cap al futur,
per dir-hi, sí.
Això era una frase política, però...
No, no, però serà una vetllada
realment interessant, eh?
I innovadora
i que tant de bo que tingui continuïtat
en properes edicions.
Però hi ha una altra cita musical,
en aquest cas,
el Conrad avui ve en doble condició,
com a persona que també mostra obra
i també per parlar-nos,
ni que siguin breument,
d'aquests concerts
Ones del Mediterrani.
Sí.
És la segona edició, no?
És la segona edició, exactament.
L'any passat es va fer...
Jo me'n vaig assabentar,
l'any passat,
per, entre cometes,
per casualitat,
perquè dintre de la voràgine
de les festes de Santa Tecla
doncs vaig veure un programa
d'un concert que es feia,
una audició a concert
al Conservatori de Tarragona.
Faig una mica història de com ha anat.
Vaig entrar en el concert,
vaig assistir,
em va agradar molt,
el vaig trobar intens,
extens,
i eren alumnes
que havien treballat intensivament
durant una setmana
amb el prestigiós pianista
Julio Largatxa, no?
I d'ell, doncs,
solament diré tres dades.
El seu currículum és extens.
Solament diré
que ha pogut treballar
amb Claudio Arrau.
Dir això en piano
és com dir
Beckenbauer,
Cruyff o Pelé, no?
Ha treballat amb Claudio Arrau
i entre els seus amics íntims
doncs està des d'Ennio Morricone
a Bruno Gelber.
Amb això,
per qui sigui pianista
ja està tot dit.
Aleshores, per mi,
cosa meva
que m'omple de responsabilitat
i al mateix temps de,
no vull dir orgull,
però sí de molta alegria,
és poder incorporar
en aquesta segona edició
el que és
la interpretació pianística
un aspecte
que a vegades
se'ns omple la boca
però que no sabem molt bé
com introduir-ho pedagògicament,
que és la creativitat musical.
En aquest cas,
enfocada a la improvisació.
És a dir,
que diguem-ne
la meva aportació
al gra de sorra
o la meva titularitat
dintre del curs
és el treball
de creativitat musical
instantània,
per dir-ho així,
per dir-ho en una sola paraula,
improvisació.
Les classes s'estan fent
ara més capat d'una d'elles,
s'estan fent molt a prop,
aleshores,
bueno,
la distància està bé
a l'Escola Municipal de Música,
a Tarragona,
lògicament,
i el curs de Cluenda
serà el dissabte,
24 hores després
del que estàvem parlant,
doncs en el mateix espai,
en el mateix piano
i en el mateix espai.
Dissabte aquest concert
de clausura,
el divendres,
ara me'n llevarem
un tòpic,
aquell que la veu humana
és l'instrument
més perfecte
per donar pas
al que és
el protagonista,
en aquest cas,
el president del cor,
l'Àncora.
Com es presenta el concert?
Perquè hi haurà
la participació
de diferents cors de clave.
És el diumenge,
a les 7 de la tarda?
Hi ha dues parts aquí.
Un és el concert
que es fa,
que organitza
el cor a l'Àncora
el dissabte,
a dos quarts de 10 de la nit.
Aquest és un.
Aquest és un.
I el diumenge
és el concert
que es fa mitjançant
la Federació de Corts de Clave.
El del dissabte,
cada any
portem més de 25 anys
que ho fèiem
al claustre de la catedral.
Aquest any,
pel motiu de l'entrada
del nou arcabisbe,
no pot ser.
Llavors,
s'ha traslladat
a l'església
de les monges
Carmelites Descalces,
que està al costat.
al Figueràs.
No, no,
allà al costat
del claustre,
al carrer del Carme
número 2,
al costat mateix.
Ens van donar
tota mena de facilitats.
I llavors,
aquest concert
és una part,
la primera part
cantarà al cor a l'Àncora,
amb espirituals negres
i cançó popular.
Després ve
una cantant
que la fem vindre
de Londres,
que és Sara González,
que va estar dirigint
a nosaltres també
una temporada.
I ara està estudiant
cant a Londres.
I després
tancarà la coral
de la Universitat
Rubí i Virgili.
Això és el dissabte,
el dia 18,
a dos quarts de 10
de la nit.
I el diumenge
és el concert,
el que hem parlat abans,
de l'entrega,
diguéssim,
d'una placa commemorativa
a totes les entitats
del Tarragonès.
Llavors,
hi haurà un concert
de cada coral
que entrarà a dues peces
i al final
una macro coral
de Lleida
tancarà l'acte.
Aquest és el símptoma
que hi ha al final,
aquest cap de setmana.
Jo alguna vegada
he sentit
persones que estan
vinculades al món coral
que es queixen
entre cometes
una miqueta
del tema
del relleu generacional.
A tothom li agrada
sentir un cor
a qualsevol manifestació
popular de tradició
com ara les festes
a Santa Tecla.
no pot faltar
en l'actuació
d'un cor.
Però sembla que hi ha
una miqueta
de problema
de relleu generacional,
no?
Sí,
en realitat,
sí.
El que passa
és que Tarragona
té moltes corals.
N'hi ha 10,
12 o 14.
I això ho podem contemplar
quan ve Santa Cecília
que ens trobem
totes a la catedral.
El problema està
en que,
per exemple,
les corals
que han pertescut
o perteneixen
a la Federació
de Cors de Clavé,
la majoria
són corals
d'aficionats
amb escassos
coneixements musicals.
Llavors,
costa molt més
trobar gent
i adaptar-la
al cant coral.
En quant al jovent,
té més tendència
a formar ells
les seves pròpies corals.
Ja són gent
que surten
musicalment preparades
i llavors
els ja és molt més fàcil.
Nosaltres,
com a entitat
d'aficionats,
diguéssim,
el que ens interessaria
és que,
primer,
que el cor a l'àncola
és una entitat
que està a punt
de complir
els 145 anys de vida
i no entorrompuda.
O sigui,
ni la guerra civil
es va desfer.
Jo van ser
de les poques entitats.
L'única, potser.
i llavors,
nosaltres
ens sabria molt de greu
que es perdés
i llavors el que voldríem
és que gent ja
amb coneixements tècnics
vinguessin
a la coral,
la reforçessin
i a poc a poc
es fes aquest relleu
generacional
però ja amb gent tècnica.
Aquest és,
diguéssim,
el punt
que ja estem treballant
els que estem dintre.
D'aconseguir
que vingui gent ja
amb coneixements de música
i coneixements de cant
perquè es puguin anar
substituint els altres
i deixar l'entitat
en un nivell ja
molt més elevat.
En quant a repertori
en aquests dos concerts
que oferiran
en el marc de les festes?
Eixen un repertori clàssic?
Nosaltres sempre
defensem
el repertori de casa,
o sigui,
el repertori
de peces catalanes
populars
i també espirituals negres
i tot tipus,
avui dia cantem
tot tipus de peces
però amb prioritat
amb les peces de catalanes
i sobretot,
i això sí que ho volia dir,
defensar els autors catalans
que n'hi ha molts
i bons
i estan bastant oblidats.
Ara s'ha agafat la mort,
d'agafar moltes peces
de grans autors estrangers
i s'ha oblidat
grans autors catalans
que hi ha peces
que són veritablement
molt importants
i meravelloses
i estan desgraciadament
arraconades.
No hi ha molta composició
per a formacions corals, no?
En quant a composició contemporània,
dic jo, eh?
Sí, sí que n'hi ha.
No molta,
però n'hi ha.
El problema que hi ha
és que normalment
el nivell és altíssim
i, per tant,
com hem comentat abans,
les corals són gent d'aficionats
i hi ha molts problemes
per poder aprendre una peça.
Aleshores,
per aprendre una peça
d'un autor contemporani
fa falta
una coral
d'un nivell determinat.
Ja has preguntat
a una persona idònia,
perquè a més
ell està vinculat
a la Federació
d'un editat corals
i ho coneixes molt bé.
És gent molt inquieta, eh?
És gent molt inquieta,
clar que sí.
Jo penso que,
a pesar de tot,
que els grans autors catalans
estan una mica oblidats
i tenen obres importants
també per poder realitzar.
Sí, jo crec
que això
és allò que ningú
es pot fer a la seva terra.
Concretament,
aquí es dona molt.
Aleshores,
bé,
costa una mica...
En fi,
jo tinc, per exemple,
tinc molts arranjaments corals,
conec companys
que tenim molts arranjaments,
moltes peces pròpies
senzilles,
però perquè t'arribin
a interpretar una obra
ja encara estem
en aquell punt
que hi ha aquella reticència
de dir,
home,
com que el tenim aquí al costat,
potser no és prou,
o potser no fa prou pes,
no?
Allò,
mira,
que fem estalte.
O com que està viu encara,
esperem que tingui més distància.
Ja hi hagi mort,
que sempre redona més.
És com els homenatges
Pots Mortem.
Fan ràbia, eh?
Dius, home,
doncs fem-ho amb vida
si te'n valia, no?
A mi m'ho va dir
el bon amic
d'altra banda organista titular,
el Jordi Vergés,
no?
Diu, Conrad,
tens un problema
amb la teva música?
Que ets viu.
A veure,
jo estava buscant,
a veure què és d'ella.
Diu, no,
és que encara ets viu.
Per molts anys, eh, Conrad?
Si ha de ser la dificultat
perquè s'estrenin les obres.
Deixem-ho córrer.
És així, és així.
Home,
del que no hi ha dubte
és que endavant de...
Sí que hi ha problemes,
naturalment,
dificultats per difondre la música,
el cant coral,
però el que sí és cert
és que tenim oportunitat
de gaudir-ne.
Molta por que això ja seria
doncs un altre assumpte a discutir.
Una festa major també
és un marc idoni
per difondre la música
que és que fa a casa,
per conèixer les veus
i els autors.
I us ha dit moltíssim
la vostra companyia
avui al matí de Tarragona Ràdio.
Recordem les cites.
Associació de Compositors,
Col·lectiu de Compositors,
el divendres,
Caixa Tarragona,
a les 10 de la nit.
Entrada lliure.
Entrada lliure, sí.
Conrad?
Al mateix lloc,
23 hores i mitja després,
les 21 a 30.
Molt bé.
Senyor Bea.
El dissabte,
el dia 18,
a dos quarts de 10 de la nit,
a les Carmelites,
descalces,
al carrer del carme número 2.
I el diumenge,
a les 7 de la tarda,
a l'Auditori,
a Camp del Mar.
Totes dues entrades
són lliures.
Totes lliures,
aquí tots podem entrar
de gratis,
que es deia abans,
i si no,
tenen sempre el programet
per consultar de Santa Tecla
o naturalment,
escoltar Tarragona Ràdio.
Digues fosc.
Només una cosa,
abans de que tallis.
Aprofitant que estem aquí,
que,
com ha dit abans el Joan Carles,
nosaltres al col·lectiu
som 16,
però jo estic segur
que en tota la província
hi ha més compositors
que no saben
de l'existència del col·lectiu,
que sàpiguen
que estem oberts a tot.
O que ho saben
i els hi falta l'empenta,
igual diu...
O els hi falta l'empenta
o pensen que és un cercle tancat,
doncs que no s'ho pensin
de cap manera,
perquè són gent
de molt diversos estils diferents
i que com més gent
siguem millor.
No es pensa allò,
no,
és que és una entitat
així com a molt elitista,
no, no,
en absolut.
Com podeu veure,
nosaltres donem fe d'això,
eh?
Som molt enrullats.
Sí, sí, sí,
que ho són.
I mira,
perquè no tenim més temps,
que acabaríem cantant tots aquí avui,
eh?
No es tracta de ser elitista,
però, bueno,
sí, de fer...
Una certa rigorositat
a l'hora d'exigir un nivell,
clar.
Per exemple,
estem fent unes sessions
de treball entre nosaltres mateixos,
sessions pedagògiques,
intercanvi de coneixements,
d'audicions,
i això ho volem allargar,
és a dir,
volem projectar-ho a gent
que no sigui,
que no formi part pròpiament
del col·lectiu com a compositor,
sinó a professors de música,
professors d'escoles de música,
d'instituts,
i a partir d'aquí,
doncs,
donar a conèixer i transmetre més
la música que estem fent,
tant nosaltres
com d'altres autors
d'altres llocs,
que si no són vius,
doncs fa molt poquet
que han desaparegut,
no?
Però gent que n'ha portat,
no el que s'agrada és sorra,
sinó la seva muntanya,
podríem dir,
la que és la història de la música.
I perquè la música contemporània
és la gran desconeguda avui dia.
Doncs un pas més
per conèixer-les a costa.
Senyor Bea, breument?
Sí, si m'ho permet,
doncs nosaltres estem a la cooperativa
tots els dimarts,
els dijous,
de dos quarts de nou
a les deu de la nit,
assajos.
Qui vulgui vindre
serà ben rebut.
Pot vindre tothom qui vulgui.
I sobretot gent jove
que ens fa molta falta.
Doncs vinga,
queda dit,
són gairebé les dotze del migdia,
les notícies ens empaiten.
Moltíssimes gràcies per venir,
moltíssima sort.
Gràcies.
Adéu-seu, bon dia.
Gràcies a vosaltres.