El proper cap de setmana ha començat a Tarragona la fira El Teu Dia, al Palau de Congressos,
una trobada amb tot el sector que es dedica a l'organització de grans esdeveniments.
I ja deuen recordar que una de les maneres de promocionar aquesta fira va ser el sorteig d'una boda.
Moltes parelles es van apuntar per aconseguir que el seu gran dia els hi sortís gairebé gratis,
però finalment els afortunats van ser el Carles i la Maite.
Ells es casaran en un marc força inusual, en la Sala August, rodejats de molta gent a banda dels convidats a la seva boda.
Per parlar dels preparatius, els nervis, el fet de casar-se de manera tan pública i de com enfronten els darrers dies abans de la boda,
al matí de Tarragona Ràdio van parlar amb en Carles i la Maite tot just aquest dimecres a la tarda.
Aquest és el seu testimoni.
Bé, nosaltres som el Carles i la Maite, som la parella que ens casem al Palà de Congressos,
i estem exactament a 10 dies abans de celebrar el casament.
La Maite i en Carles han canviat radicalment els seus plans quan els va tocar el premi de la boda al Palau.
Les previsions de boda no han canviat, han sorgit, perquè de moment no les teníem.
Llavors, arrel dels sortets hem hagut de començar a preparar-ho tot, corrents.
És com fer una gincama, no? A partir que no ens va tocar, planificar-ho tot, què és el que ens ha tocat, què és el que ens fa falta,
agenda al costat sempre i cada dia replantejar l'agenda.
No vivíem junts, sí que ens plantejàvem ajuntar-nos abans de casar-nos,
i perquè clar, bus o no, la quantitat de diners que arribem a obrir a una boda és bastant,
i abans el primer que tens que fer és a honrar.
Però clar, tot això d'aquí passa un temps i el que volem fer és ja tindre el pis,
començar a viure i quan puguem ens casaríem.
d'avui en dia quasi ve sempre així, no?
Però va sortir l'oportunitat.
Però la pregunta obligada és saber en què consisteix exactament el premi,
tots els elements que formen part d'aquesta particular boda
i que han fet que el Carles i la Maeta es llançessin de cap a casar-se el proper dissabte, dia 31 de janer.
Els diferents promotors de la fira, que tindran l'estant a la fira,
aleshores cada patrocinador ha portat una part.
Hi ha uns que ens han aportat, la impremta comercial,
ens ha aportat les invitacions i les targes d'agraïment als convidats,
ens han aportat els anells, ens han aportat el viatge, els trajes, la limusine,
un curs de Vall de Saló, perruqueria, que en un principi no estava inclosa,
però gràcies al Palau, que ens estan ajudant molt,
doncs aleshores ens han buscat una floristeria que no teníem,
perruqueria que tampoc teníem i que ara...
Un punt de faig al final de la boda.
Exacte.
Tot això d'aquí, dintre del primer moment que ens va sortejar,
doncs a poc a poc hi ha hagut diferents patrocinadors que també els ha interessat entrar,
i a veure que és una cosa diferent i això d'aquí als comerciants també els agrada,
i llavors a poc a poc s'ha anat apuntant més gent.
Jo quedo al·lucinat, la gent quan es preparen les bodes, ara ho veig,
perquè nosaltres ho tenim quasi mig organitzat, que es diu,
perquè tenim les botigues, tot ho tenim encarat,
i amb tot això d'aquí hi ha una feinada tremenda,
i encara avui, faltant deu dies, tenim coses que encara no hem anat ni a veure,
com pot ser la limusín i els baix de saló,
que no sabem ni quin limusín podem triar, ni els baix de saló per aprendre el ball, clar.
Però encara hi ha més coses que queden per fer.
Queda per anar a recollir els detalls que donarem als convidats,
queda per anar a triar el cotxe, ara a la limusín,
perquè ens han oferit per poder triar, però encara no hem tingut l'oportunitat d'anar a veure'ls.
Queda per anar a...
A buscar els viatges.
A buscar els viatges, exacte.
Viatge a Egipte, que passa, el regal que ens feien era per set dies,
i nosaltres aprofitant l'hem ampliat fins a 12 dies, no?
Llavors, clar, s'havia de concretar el segur que t'has de fer per anar allí,
i l'ampliació aquesta, un altre itinerari que fan allí, no?
A Egipte és el que ens van donar,
i com que tothom que hem parlat amb Egipte diu que és meravellós
i que volen tornar,
encara que la cosa hi hagi una mica de moviment per allà baix, no?
Però, bueno, les veus que el turisme està molt protegit.
Ens falta fer les taules dels convidats,
que Déu-n'hi-do, això és feina.
És una taula molt gran, no?
A l'hora, s'ho érem uns 80.
I llavors, doncs, quan tu tens els convidats
i estàs muntant les taules,
que és el més difícil de tots,
perquè tothom es coneix i que estan junts,
i després te diuen,
ostres, jo no vinc,
ostres, aquella taula has de tornar a refer tota, no?
O et diuen, no, que n'hi-do, que n'hi-do,
i ara no els fiques, aquestes, no?
I tens una batalla quasi perduda.
El fet que el llistat d'elements dels premis
ja estiguin tots determinats
ha limitat una mica el redirecció dels Nubis,
però es mostren satisfets amb el resultat final.
Ha marcat una mica,
en el sentit que, bé, tu ja tens un lloc,
doncs, vas en aquell lloc determinat
i tries dintre d'una gamma
que t'ofereixen en aquell lloc.
Que, bé, nosaltres estem contents
amb el resultat que estem tenint,
bé, ja ho veurem el dia, no?,
però segur que sortirà bé,
però sí, limita, clar.
És que la idea no la tens.
No tens cap experiència, no?
Però, sí, el que trobes és que tens allò, no?
És a dir, hi ha més opcions?
No, tens això d'aquí.
Però, de moment, tot ens ha quadrat.
I és que les diverses botigues de Tarragona
que han participat en el premi
s'han volgat a d'adendre aquests dos joves.
Es quedaven sobtats perquè, de fet,
hi ha alguns que ja estaven el dia del sorteig
i ja ens van veure aquell dia,
però hi ha d'altres que no.
I aleshores nosaltres ens hem presentat als llops,
hola, som la parella, clar,
ja ens hem quedat com que som la parella del Palau.
I bé, ens han rebut molt bé,
els fa molta...
ens fa il·lusió, també,
perquè és la primera vegada que ho fan
i els fa gràcia.
Ja ens veuen joves i els fa gràcia
perquè ens veuen il·lusionats
i tot s'encomana, clar.
Fins ara hem fet referència
a qüestions més aviat organitzatives,
però volem conèixer més el Carles i la Maite.
Comencem pel començament.
Doncs bé, com ens van conèixer
és una pregunta que encara no ens havia fet
en cap entrevista.
I, de fet, ens vam conèixer
al Port Aventura,
quan érem treballadors tots dos,
perquè jo veia estar treballant,
de dependència de jocs,
i ella estava com a mecànic de jocs,
al Far West,
i allà ens vam conèixer.
Jo anava vestit de manteniment,
ella anava vestit de pistolera,
i llavors no sé què passava,
perquè els seus jocs sempre s'espatllaen, no?
I jo havia d'anar a reparar-los,
i clar, vam acabar coneixent-nos,
fins que en una festa,
doncs, ens vam acabar de conèixer.
Més que res,
quan parlàvem,
era l'hora d'entrar,
de sortir de la feina,
dels descansos,
perquè estàvem al mateix lloc.
Aleshores, clar,
ens vèiem,
perquè estàvem tot companys allà,
i bé,
ell ha continuat treballant allà,
i jo,
vaig acabar i vam marxar.
De fet,
ells no es consideren del tot tradicionals,
però segueixen els rites
d'una manera molt sui-gèneris.
No és que siguem tradicionals,
el que passa és que siguem el protocol,
que es fa.
I a vegades,
doncs,
a veure,
no som tan tradicionals,
però...
som més liberals,
però ja que se segueix un protocol,
doncs, ho fem.
Som tradicionals,
però al nostre estil.
Seguim les tradicions
sempre i quan ens vagin bé nosaltres.
Si hi ha alguna cosa que l'hem de canviar,
doncs,
ho tenim clar,
que ho canviem.
De fet,
n'estava rient,
perquè seguim tradicions,
però la nostra boda és atípica,
100%,
i aleshores,
tradició,
tradició,
doncs,
suposo que sí,
però bé,
dintre d'un marc diferent,
clar.
I abans de la boda,
tot i les presses,
també han tingut temps
de fer més coses.
Van fer un dinar de petició de mà,
que de fet també
ens el regalaven dintre del sorteig.
Sí,
a Macedó vam anar
i vam estar molt bé
amb els seus pares,
amb els meus pares,
i aleshores sí,
es va haver de declarar formalment.
El que te sents és una mica ridícul,
no?,
perquè li demanes la mà
als seus pares
i com bé van contestar,
doncs van dir,
i si et diem que no,
què?
Ho havíem de fer igual,
no?
però no,
va estar...
és trencar el gel,
no?
A vegades amb els pares
aquests temes
sembla que faci vergonya.
Però després,
quan ho has fet,
llavors,
hosti,
que no passa res,
no?,
que és molt natural.
I atenció,
perquè no només es casen
una vegada,
sinó dues.
Perquè quedi claríssim,
ens casem dos vegades.
Primer,
ens casarem
per la cerimònia religiosa
i després ens casarem
per la cerimònia civil.
Ens casem a la religiosa
a l'església Jesús i Maria
i d'allí,
quan sortiguem,
doncs anem directament al palau
i ens casem a la civil.
Bé,
ho hem fet,
hem fet pel fet
de fer-ho
per una cerimònia religiosa,
per la família,
per això que parlàvem
de tradicions,
és seguir la tradició
però d'una manera
atípica,
casar-nos dos vegades.
Doncs,
aprofiten que estàvem
al palau
i teníem la cerimònia
organitzada allà,
doncs hem buscat
una capella
que estigués a prop
i volíem fer
exclusiu
primer pel palau
i després
anar a la capella
i fer la benedicció,
no?
Però clar,
com que després
el palau
ofereix
als convidats
que vinguin
una copa de cava
i un tas de pastís,
hem adelantat
la cerimònia religiosa
abans
per poder estar després
amb totes les persones
que vulguin assistir
al palau.
Amb la qual cosa
quedarà primer
que anirem a veure
el capellà
i després
anirem al palau.
I evidentment,
per casar-se
per l'església
s'ha de fer un curset
amb el capellà,
un tràngol
no tan difícil
com es pensaven.
vam fer un curset
intensiu,
en lloc de fer el curset
aquell que dura una setmana
i desquena cada dia,
doncs aquest era
un curset intensiu
que era tot un dissabte
i la nostra experiència
va ser fabulosa.
Te parlen
concretament
tres temes,
no?
El que és respecte
a la religió,
el que és respecte
al sexe
i el que és respecte
a la parella.
Llavors,
expliquem una mica
què és cada tema.
Llavors,
quan ho fem
en un grupet
va ser no jo
donar-te un rotllo
d'explicació,
sinó fer participatiu
les idees
que tenia cada un,
els ideals
de cada un
i vam trobar
que va ser
molt divertit,
molt divertit.
Jo pensava,
no sé què ens diran
aquí,
però bé,
com que érem tot jovent,
érem parelles joves,
doncs clar,
vam riure molt
perquè cada un
deia la seva
i quan ja es crea
un ambient
de riure
i hi havia confiança
perquè vam estar
tot un matí,
doncs les dues primeres
hores potser no,
però després
ja comences a parlar
amb tothom
i clar,
això va ser
que fos una mica
més amè
i ens ho vam passar bé.
Esperem que l'alcalde
Joan Miquel Nadal
no els hi vulgui
fer un altre curset
abans de casar-se
pel civil
al Palau de Congressos.
Però una de les coses
que més sobten
d'aquesta bo
del Palau de Congressos
és la seva
projecció pública,
la falta d'intimitat,
la pregunta clau és
no us fa corte
casar-vos davant
de tanta gent?
En el meu cas
tot el contrari
i a més jo soc
una persona tímida
i me costa molt
ficar-me davant
de la gent,
exposar,
parlar davant
del públic.
Però jo no sé
que ha passat aquí
que m'agrada.
M'agrada
tot el boom
aquest,
no?
I com fer entrevistes
que mai havíem sortit
mai per la ràdio
ni per la televisió
i ho estàs fent
i cada vegada
que malament he quedat,
però com vols fer
un o un altre,
no?
I està divertit,
una part.
A mi em fa molta vergonya
haver de fer-ho
davant de tanta gent.
Jo m'imaginava
sempre alguna cosa
més íntima,
però bé,
de fet,
ens ho hem buscat
nosaltres,
ens ho hem buscat
i bé,
estem molt contents.
A mi també em fa il·lusió,
em fa una mica de vergonya,
però em fa il·lusió.
I busquem reaccions.
Els pares.
Estan molt contents,
però ens diuen,
bé,
els protagonistes
o vosaltres,
nosaltres estem molt contents,
però estarem al costat.
Si voleu alguna cosa,
ja ens ho direu,
però de moment
estem al costat.
Això ha fet
que no poden conservar
els trajes que tenen,
sinó que l'han de comprar
i més guapo,
no?
I, evidentment,
la reacció dels amics.
Tots sols,
anirem a veure
a la mait del palau
i sortiran per la tele.
I tots estan emocionats
perquè sortiran per la tele.
I bé,
s'ho han pres molt bé,
molt bé.
Es van sobtar
perquè,
justament,
abans del sorteig,
perquè va ser un divendres
a la tarda.
Jo divendres a migdia,
quan vaig sortir de treballar,
jo vaig dir a les companyes
i els companys,
bé,
dilluns,
ja us diré si em caso.
I vaig arribar dilluns
i vaig dir,
em caso.
Llavors,
clar,
van estar tots molt contents
i quina sort que has tingut
i s'ho van prendre molt bé,
molt bé.
I en el meu cas,
com que jo soc de Lleida,
doncs,
quasi tots els companys
els tinc per allà,
no?
I abans els expliques
i primer no s'ho creien.
Llavors,
quan vèrem a mon pare
i els hi explicava i tal,
doncs,
s'anaven creient.
Però que ara no hem tingut
el contacte físic
de poder parlar-ne a fons,
no?
I amb els companys de Feia,
doncs,
si diuen,
ostres,
i no els fa vergonya
sortir davant de tothom
casar-te allà,
els fa...
que ells,
jo no ho faria,
no m'atreviria a sortir allà,
i que tothom bebegui.
Seria més íntim.
Què és el que penses realment,
no?
Quan...
si t'hagués tocat amb un altre,
ostres,
jo no ens va tocar,
jo no reaccionava.
Ella em deia,
eh, eh,
dic, ostres,
però és que soc jo,
és que soc jo.
Exacte,
no reacciones,
ho veus molt lluny
i...
ostres,
jo no m'atreviria a fer-ho,
no?
Però quan n'hi ets,
jo cada que passa
me trobo...
millor,
m'agrada,
m'agrada.
En fi,
que ja està tot en marxa,
fem un esforç
i imaginem-nos
com serà aquesta boda.
No tinc ni idea.
De fet,
els hem demanat al Palau,
sisplau,
fem un assaig,
per saber on estarem,
no sé ni per on entraré,
ni...
no on estaran els convidats,
on estarem nosaltres.
coneixem la sala,
perquè coneixem el Palau,
perquè m'ha estat
algunes vegades,
però no...
jo no tinc ni idea
de com m'estarà muntat.
És allò que quan un va
a un camp de futbol,
no?,
i veu els jugadors
allà petitets,
no?,
doncs en aquests moments
els petitets
sirem nosaltres.
I suposo que corrirem allí,
no ens en arreglarem
ni a donar-li compte,
no?,
perquè,
volgues o no,
entre la gent que hi haurà,
veure què és el nostre casament,
crec que ni ens afectarà,
ens passarà volant.
Aquest és el testimoni
de la Maite i en Carles,
els ja coneguts
com a novis del Palau.
Nosaltres,
al matí de Tarragona Ràdio,
la setmana que ve,
acompanyarem aquesta parella
a escollir la limusina
al curs de Vall de Saló
i a parlar amb en Francesc Ricomà,
conseller delegat
del Palau de Congressos,
per no imaginar-se
tantes coses
i saber exactament
com serà la cerimònia.
El proper divendres
escoltaran
com evolucionen
els preparatius
per aquesta boda
i pels nervis,
la Maite ens dona
un darrer consell.
Tendrem una til·la,
abans d'entrar...
Fins divendres que ve,
Carles i Maite.