Dos minuts i serà un quart d'onze del matí.
Els propers dos anys, bàsicament el 2005 i el 2006,
el principal projecte urbanístic,
o un dels principals projectes urbanístics de la ciutat de Tarragona,
serà el del Pla Parcial 2,
és a dir, la zona geogràfica que envolta l'Hospital Joan XXIII.
L'Ajuntament, la Comissió de Govern,
ja ha donat llum verda a tot aquest projecte,
així que avui, amb el tinent d'alcalde responsable
de l'Àrea d'Urbanisme i Territori, Jordi Sendra,
repassarem els detalls d'aquest projecte,
però també abordarem altres obres que ja estan en marxa en aquests moments
o altres projectes que estan a punt de començar
i que ho faran al llarg del proper any 2005.
Saludem, doncs, el regidor d'Urbanisme i Territori, Jordi Sendra, bon dia.
Hola, bon dia.
Com dèiem, no sé si és difícil qualificar-lo com el més important,
però sembla que el del 2005 i el 2006, en dos anys,
el Pla Parcial 2 serà el projecte urbanístic estrella de la ciutat de Tarragona.
és correcte dir això o és massa agosserat?
No, ho serà, ho serà.
És a dir, a veure, nosaltres sempre hem dit que el projecte estrella de la ciutat
és la façana marítima,
que evidentment no descartem i que evidentment continuem treballant
perquè tirin davant i perquè els ciutadans la vegin,
que no es pensin que és una utopia, que és una realitat.
però sí que és veritat que el projecte del Pla Parcial 2
és un projecte també molt important
pel fet que consolida la zona de les rodalies de Joan XXIII
i de president Companys, Francesc Macià, Vidal i Barraquer,
i l'entrada de Tarragona per la carretera de Valls
doncs la consolida com la segona centralitat de Tarragona.
Això com anirà?
És a dir, el projecte, per passos i perquè el ciutadà ens entengui...
A veure, potser primer caldria delimitar geogràficament,
perquè sempre diem les rodalies de Joan XXIII,
però les rodalies de Joan XXIII poden ser molt petites o molt grans.
Jo la delimitació la marcaria entre l'autovia de Circunvalació,
la carretera de Valls,
les Torres Roma i el riu.
No sé si queda...
És a dir, si comencem per les Torres Roma,
perquè hem de pensar que en aquest projecte
sí que és veritat que hi ha molta vialitat,
perquè parlem de 32 hectàrees,
però hem de pensar que d'aquestes 32 hectàrees
n'hi ha 14,6...
Jo sempre deia 13, però vaja, veig que em deixava
una hectàrea i mitja al sac, no?
I una hectàrea i mitja són molts metres quadrats.
Hi ha 14,6 hectàrees de zona verda,
la zona verda més gran de la ciutat,
que això jo no em canso de recalcar-ho.
I aleshores a les Torres Roma comença aquesta zona verda
que arriba fins a l'autovia de Circunvalació,
sempre seguint la llera del riu.
No entrant a la llera, perquè la llera del riu
no és domini municipal, sinó que és Agència Catalana de l'Aigua,
però sí seguint la llera del riu,
des de les Torres Roma fins a l'autovia de Circunvalació.
D'allà arribarien fins a la carretera de Valls,
i seguint la carretera de Valls,
doncs acabaria quasi bé a darrere de Joan XXIII.
Quedaria a darrere de Joan XXIII.
A l'hora estem parlant de, tal com deia,
una superfície de 32 hectàrees.
D'aquestes 32 hectàrees,
n'hi ha, tal com deia, 14,6 de zona verda,
n'hi ha 4,6 hectàrees d'equipaments,
entre els quals, lògicament, Joan XXIII,
que ja existeix amb les seves modificacions
i les seves empal·liacions.
Hi haurà també la caserna de la Guàrdia Civil,
la caserna de la Guàrdia Urbana,
i una reserva que fa l'Ajuntament,
i que quedarà també reflectida,
que està reflectida en aquest pla parcial,
però que quedarà reflectida també
en la revisió del pla general,
una reserva d'equipament educatiu,
perquè és on anirà un CEIP,
un col·legi d'ensenyament infantil i primari,
perquè el CEIP actual, el César August,
es troba, doncs, jo diria, quasi bé col·lapsat,
perquè, insisteixo, estem en una zona
en la qual en els darrers anys
he vingut a viure amb moltíssima gent,
i, lògicament, doncs, arriba un punt
que les escoles ja no donen l'abast.
Per tant, es fa aquesta previsió
que en el futur més immediat,
un any, dos,
es pugui construir una nova escola
també en aquesta zona.
Per on començaran les obres?
És a dir, el primer que faran
que seran obrir carrers?
Jo, la meva intenció és evitar,
evitar, i, per tant, fiscalitzaré
des d'aquest punt de vista
l'execució del projecte,
evitar que es comenci a fer carrers
i que es deixi per l'últim la zona verda,
perquè no vull que passi,
com podia haver passat alguna vegada,
que una vegada has fet els carrers
i que sembla que sigui el més important
per poder fer cases i tal,
doncs, que les zones verdes no ho siguin.
Per mi són importantíssimes.
Són tant o més importants
que els carrers i les cases.
Per tant, jo treballaré
perquè es treballi simultàniament.
És a dir, que es vagin fent carrers,
però que es vagi fent zona verda, també,
alhora,
de manera que
tinguem acabat tota l'hora.
És a dir, que tinguem feta la zona verda,
però que també tinguem fets els carrers
i el que correspongui,
de vialitat, etcètera.
I quan es començaran a veure
màquines a la zona,
perquè el ciutat ha comprovit
justament que ha començat
l'operació d'urbanització?
A veure, quan nosaltres diem
la comissió de govern ha aprovat
o la comissió informativa ha decidit
o el plenari ha acordat,
la gent creu que l'endemà ja hi entren les màquines.
No, quan s'inicia,
s'inicia un procediment
que requereix també d'uns mesos,
que és un procediment
que és lògic en l'administració pública,
que és la licitació
per concurs,
per subhasta,
pel que sigui, oi?
Aleshores, nosaltres calculem
que si això ja ho tenim iniciat,
tenint en compte que vindrà Nadal
i que d'alguna manera
tindrem un parell de setmanes
que les coses es paralitzen,
doncs que podríem tenir
la licitació feta
de manera que es pogués començar...
A veure, no sé quan cau Setmana Santa,
però jo sempre dic
o abans o després de Setmana Santa,
el mes d'abril.
Jo crec que el mes d'abril de l'any que ve
podíem començar a veure màquines
a la zona del Pla Parcial 2.
Diu el regidor d'Urbanisme
que vol que es facin alhora
les obres de viabilitat
de carrers
i també la zona verda.
Recordem que a la zona verda
hi ha un projecte
que m'imagino que es mantindrà,
un projecte elaborat
des de la brigada municipal
per tècnics de la brigada.
Hi haurà canvis
respecte a aquell projecte
que ja havíem fet
per aquesta zona verda
que també tindrà un caràcter
una mica de part fluvial?
No, no, no.
Evidentment que no.
Veus el que dèiem?
Les coses costen de tirar endavant.
És a dir, un projecte d'urbanització
com el Pla Parcial 2
i portem uns quants anys al darrere.
És a dir, no ha perescut
així com així,
sinó que ja portem dos o tres anys
intentant treballar aquest Pla Parcial.
I de fet, quan jo vaig entrar
de regidor,
no de regidor d'Urbanisme,
de regidor de la brigada
de serveis públics,
començaven els enginyers
agrònoms de la brigada municipal
a redactar el projecte de jardí,
oi?
De l'agerdinament.
No, no, evidentment,
aquest projecte de jardinament
que van fer els tècnics de la brigada
és el que s'ha incorporat
en el projecte global
del Pla Parcial 2.
Per tant, serà el que ja en el seu dia
es va explicar.
Jo recordo, he fet una turner,
vaig anar a fer bòlos
explicant les virtuts de la zona verda
del Pla Parcial 2,
que sempre diré que és tres o quatre vegades
més gran que el parc de la ciutat,
oi?
És el més gran que haurà tingut mai Tarragona.
El termini d'execució
de tot aquest Pla Parcial 2,
uns 24 mesos?
24 mesos.
És a dir, podem dir 18,
podem dir 20.
Jo prefereixo
no dir masses pocs mesos,
no fos que després em digués
que, clar,
que vam dir que acabaríem el mes de juny
i que estem al setembre
i encara estem treballant, no?
Jo calculo sobre els 20-24 mesos, sí.
L'urbanització comportarà també
una millora de l'accés
de la viaïllitat
de la carretera nacional 240,
de la carretera de Valls?
Jo crec que hi ha una cosa
que l'hem de tenir molt en compte.
primera,
l'Hospital Joan XXIII
requereix
d'un accés directe
des de la carretera de Valls,
des de la nacional 240,
cosa que avui no té
i cosa que preveu el Pla Parcial.
És a dir,
no pot ser que la gent
que ve de Sant Salvador
o que ve de Valls
o que ve de qualsevol lloc
per l'entrada de Tarragona
de la 240,
doncs hagi d'entrar
per República Argentina,
Francesc Macià,
doctor Mallefrè,
Hospital Joan XXIII.
Aleshores,
el que fem és solventar això
amb una rotonda
que estaria
a l'entrada de Tarragona
per la 240
i que permetria
l'accés directe
des de la 240
fins a l'Hospital Joan XXIII.
Això ja d'entrada
ja és un avantatge, oi?
I també hi ha un factor
que s'ha de tenir molt en compte
que és que
en aquest Pla Parcial 2,
en aquesta zona urbanitzada,
hi anirà
un equipament
que jo crec
que la ciutadania de Tarragona
el desitja i el vol
que és el Corte Inglés.
La voluntat del Corte Inglés
sempre ha sigut
molt ferma en aquest sentit,
és a dir,
no hem volgut anar
ni a Reus,
ni a Valls,
ni a Tortosa,
hem volgut venir a Tarragona
i la instal·lació.
I la instal·lació serà
en el Pla Parcial 2.
De manera paral·lela
a l'urbanització
d'aquest Pla Parcial
es farà la prellongació
de la Rambla
entre la plaça
de la Generalitat
i la plaça
de les Corts Catalanes?
Sí, són dos projectes,
són tres projectes diferents,
però que d'alguna manera
tenen un denominador comú,
que és el que deia abans,
convertir aquella zona,
consolidar aquella zona
com la segona centralitat
de Tarragona.
És a dir,
a l'hora que nosaltres
iniciem el Pla Parcial 2,
ja estem treballant
en la prellongació
de la Rambla
de president Companys,
que ja es va fer
el primer tram en el seu dia
i que ja estem amb obres
fent el segon tram
fins a la plaça
de la Generalitat.
En aquest tram de Rambla,
que quedarà preciós,
hi anirà el monument
al president Lluís Companys,
la qual cosa
donarà un pedigrí
i uns reals
molt important.
I al mateix temps
ja estem iniciant
la licitació
per la tercera fase,
que la tercera fase
és lògicament
des de la plaça
de la Generalitat
fins a la plaça
de les Corts Catalanes,
que també és un projecte
que crec que és important,
l'Avinguda Francesc Macià
crec que requereix
també
d'una redefinició
i un redisseny
i convertir-ho
en Rambla
fins a la plaça
de les Corts Catalanes.
L'alcalde
diu moltes vegades
que
quan celebrem coses
és bonic celebrar-les
i fer actes
i conferències
i simpòsims
i trobades,
però que la millor manera
de celebrar
és amb fets.
I potser
la millor manera
de celebrar
el 150è aniversari
de la Rambla
és fer-la arribar
fins al riu
i això estarà fet
d'aquí dos anys.
És a dir,
també d'aquí dos anys
s'estarà enllestit
aquest tram de la Rambla?
Sí, sí,
perquè nosaltres
ja hem iniciat
la licitació
de Francesc Macià,
és a dir,
podem començar l'any que ve,
a inicis de l'any que ve,
al febrer o al març,
podem començar
les obres
del tram
de Francesc Macià
que arribaríem
fins a les Corts Catalanes.
Una plaça,
la de les Corts Catalanes,
la que dóna accés
per dir-ho d'alguna manera
a Joan XXIII
on anirà per cert
també una escultura
força espectacular
com comentàvem fa uns dies,
una escultura
dissenyada
per l'Antoni Mas.
El Ferrer de Vilaseca.
Que acabarà de donar
una imatge
bastant espectacular
aquella zona.
Sí,
perquè és un monument
que crec que té 30 metres
i que donarà
molta vistositat
i es podrà veure
des de,
jo diria que
des del balcó.
Es podrà veure
des del balcó.
La Rambla sempre ha tingut
una trama monumental.
Aquest monument,
aquest estàtua trencarà,
no és una estàtua,
és un monument,
trencarà potser
amb la línia de dir
el Roser de Llúria,
els despullats,
la font del centenari,
Lluís Companys.
Però bé,
com que estem parlant
d'una zona
de present i de futur,
entenc que s'ha d'entendre
aquest monument
com un disseny
de futur.
Aquest pla parcial 2
que estem comentant
té un pressupost total
de 26,
de més de 26 milions
d'euros.
això s'inclou
en part
en el pressupost
de l'Ajuntament
de cara al 2005,
però el pressupost
que per cert es discutirà
el proper divendres
en el plenari municipal
inclourà altres inversions
que m'imagino
que en l'àrea
de territori
i urbanisme
seran
de les més importants
perquè, en fi,
el capítol d'inversions
bàsicament
són obres,
obres d'urbanisme.
Què destaca el regidor,
què destaca el tinent
d'alcalde d'urbanisme
en aquest àmbit?
Jo crec que una de les feines
del tinent d'alcalde d'urbanisme
d'aquest Ajuntament
què falta aquí,
què falta allà
i encarregar molts projectes.
El que passa és que, clar,
per molts projectes
que encarreguem
les arques municipals
a vegades no donen l'abast
i, per tant,
quan elabores el pressupost
no hi pots posar sempre
tot el que voldries posar-hi
i a vegades ho poses
corrent el risc
que no ho puguis fer
perquè efectivament
els calés no arribin,
oi?
Aleshores,
pel pressupost del 2005
jo crec que en bon criteri
el tinent d'alcalde de gent
d'en Joan Arejo,
el company Arejo
ha cregut
i tots hi hem estat d'acord
en què s'havia de fer
un pressupost realista
d'execució total,
és a dir,
aconseguir el 100% d'execució
i aleshores,
lògicament,
ens hem hagut de quedar
coses a la butxaca
que ens les guardem
pel 2006.
Però vaja,
jo crec que el 2005
també recollirà
una part important,
l'àrea de territori creix,
l'àrea de les inversions
en urbanisme creixen,
evidentment,
si recullen,
per exemple,
aquesta tercera fase
de la Rambla fins al riu,
si recull
la pavimentació
i l'enllumenat
del carrer Reding,
a vegades
parlem de grans obres,
però entenc que les obres
mitjanes o petites
també són importants,
sempre ho he dit,
s'inclouen les voreres
de Pere Martell,
Mallorca i Francesc Bastos,
que era una reivindicació
dels veïns,
de l'associació
de veïns de Verge del Carme
i que ens havien demanat
de fer-ho progressivament,
hem inclòs com a lot,
com un lot sencer
pel 2005,
les voreres
d'aquestes tres zones,
de Pere Martell,
Mallorca i Francesc Bastos,
també les d'Hernández Seneuja,
les voreres de Camp Clar,
voreres i enllumenat
de l'excés de Bona Vista
fins al riu,
hi ha un pla d'asfaltat,
per exemple,
sempre tenim carrers
que els manca
una repassada
des del punt de vista
de l'asfalt,
com per exemple,
Pau Casals,
o Trams d'Estanisal Figueres,
o la República Argentina,
per exemple,
encàrrecs de projectes,
nosaltres hem d'encarregar
projectes,
per exemple,
per la urbanització,
per la reparcel·lació,
per exemple,
de colls majors,
ara aquest any,
aquests finals de 2004,
també encarreguem,
ja els tenim encarregats
a la redacció
de Viladegats
i de Parcel·les i Borra,
d'espais petits
que queden
com a desengelats
al mig de la ciutat,
en zones quasi bé rústeques,
que cal urbanitzar.
Hi ha moltes inversions,
aquí també s'inclouen
les de la Brigada Municipal,
que lògicament
té un pressupost important
per actuar en la via pública,
en espais urbans,
allò que diem,
la rajola de davant de casa,
les barreres arquitectòniques,
els guals,
que crec que hem d'anar,
hem d'anar a continuar treballant,
hi ha un milió i mig d'euros
per espais urbans
i barreres arquitectòniques,
que són molts diners,
per poder anar reduint
les barreres
que tenen
les persones
amb minusvalia,
adquisició
de plataformes
pels autobusos,
que cap parada d'autobús
no tingui una plataforma
perquè tothom,
la gent gran,
les mares,
puguin accedir
als autobusos
amb facilitat.
Tenim feina,
tenim molta feina.
És el pressupost
que voldria
en matèria d'inversions
el tinent d'alcalde d'Urbanisme,
com deia abans?
El tinent d'alcalde d'Urbanisme
hauria demanat
15 milions d'euros,
o 20,
o 40,
o 100 milions d'euros,
perquè probablement
projectes en tenim molts,
però entenent
que l'hem de fer racional
i l'hem de fer
per poder-lo complir,
doncs nosaltres farem
tot el que està
inclòs en aquest pressupost.
M'he deixat una cosa
que jo crec
que és molt important
i en la qual
hi anàvem darrere
de fa molt de temps,
els accessos
a boscos de Tarragona.
El que parlàvem abans,
és complicat a vegades
l'obra pública
perquè has d'expropiar,
els veïns
no hi estan d'acord,
se'n van al tribunal
d'expropiació,
és complicat.
Finalment,
els accessos de boscos
els tenim ja llestos
i estan inclòs
en aquest pressupost
i els mirarem
de licitar
el més aviat possible
per començar
ja el més aviat possible
una obra
que crec
que és d'una justícia total.
És a dir,
està sermundista
i és impensable
un accés
a un barri de Tarragona,
a una zona de Tarragona
tan populosa
com boscos de Tarragona
que tingués
aquell accés
tan miserable.
Ara que parlava
de problemes
d'expropiacions
hi ha una zona
que ja està en obres
no desprojectes
sinó que està en obres
que és la de la via Augusta
la que poden veure
molts veïns
quan passen per la via Augusta
entre la via Augusta
i la via del tren
com estan en aquestes obres
i quan començarien
en tot cas
la remodelació
la reurbanització
de la pròpia via Augusta
a partir de l'hotel Estari
La via Augusta
ha sigut complexa
l'obtenció de terrenys
complexa
el repartiment dels costos
i evidentment
afecta veïns
i els veïns
moltes vegades
hi estan d'acord
la majoria
han estat d'acord
però en tens uns quants
que no hi estan
has de negociar
a vegades no volen negociar
ha sigut complicat
complicat
jo crec que la via Augusta
també és necessària
perquè tenim un tram
bonic
que és el primer tram
i llavors es falta
des de l'Estari
fins a la rebessada
i és complicat
això es farà
amb fons propis
de l'Ajuntament
també amb contribucions
especials i quotes
però jo calculo
que
hombre
si ho enllestim
dintre del 2005
abans
abans
bastant abans
que comenci l'estiu
podríem iniciar les obres
les obres
de la pròpia via Augusta
de la via Augusta
mentre tant van avançant
les de la pròpia
les de l'urbanització
de la unitat d'actuació 27
que és entre la via Augusta
i la via del tren
ja està tirant endavant
ja
es calcula que
el
jo no sé si abans
de Nadal
però entre
abans de Nadal
i després de Reis
estaran acabades les obres
això pel que fa
a la via Augusta
de fet via Augusta
i PP2
pel que comentàvem abans
i ara
serien les zones
de creixement
i d'expansió
més importants
que tenim
en aquests moments
a Tarragona
com a urbanització
sí
evidentment
en tenim una
que en qualsevol moment
o en el seu moment
l'equip de govern
decidirà
com vol reiniciar el tema
que evidentment
és la zona
del Pau 2
Terres Cavades
però sí que és veritat
que
projectes d'avui
la zona de creixement
és el Pla Parcial 2
és aquesta zona
és per la zona
de la via Augusta
i en això estem
una última qüestió
Jordi Sendra
relacionada amb urbanisme
perquè també és urbanisme
i territori
quan es parla ara
i molt d'urbanisme i territori
es parla també
de sostenibilitat
es parla de l'agenda 21
hombre
l'agenda 21
jo quan vaig entrar
en aquesta legislatura
se'm va encarregar
al marge
de la brigada municipal
i de llicències
d'obres i d'obertura
se'm va encarregar
l'agenda 21
he estat un any
amb la Fundació
Tarragonergia Local
fent reunions
a Barcelona
amb tècnics
del Departament
de Medivient
estudiant a veure
quina seria
la manera
d'acord amb
l'especificitat
de Tarragona
quina era
la manera òptima
de poder redactar
l'agenda 21
finalment
entre l'opció
de fer un concurs públic
i que s'hi presentessin
consultores de tot l'Estat
consultores molt bones
però amb poc coneixement
del territori
o encarregar-ho
a institucions
tarragonines
de prestigi
com pot ser
la Cambra de Comerç
o la Universitat
Rovira i Virgili
doncs finalment
hem optat
per la segona opció
jo tinc redactat
ja el conveni
crec que
avui és 30
ahir
plenari de la Cambra
aprovava
l'acord
entenc
que la Universitat
Rovira i Virgili
també hi ha
estarà d'acord
i està d'acord
perquè
crec que l'agenda 21
és una tasca
prou important
de la qual
l'URB
no hi pot
quedar esclosa
i jo calculo
abans
no calculo no
ho dono
com a seguríssim
abans de Nadal
la signatura
d'aquest conveni
és a dir
el conveni aquest
consisteix
en la redacció
d'una memòria
i d'una auditoria ambiental
en la qual
en la auditoria
es fa una diagnosi
de com estem
des del punt de vista
medioambiental
i aleshores
en funció del que diu
aquesta diagnosi
que totes aquestes fases
les fa la URB
en funció d'aquesta diagnosi
actuarem
i farem uns plans
d'acció local
i farem el que se'n diu
pla de participació ciutadana
que és quan entren
tots els agents socials
culturals
cívics
entitats ciutadanes
institucions de veïns
sindicats
quan tothom hi participa
en l'elaboració
de plans
que ens ajudin
a fer una planificació
futura
de la ciutat
des del punt de vista
de sostenibilitat
i de medi ambiental
perquè això
explicant-ho de manera
plenera
pels oients
vol dir que
fer urbanisme
amb criteris sostenibles
entre altres coses
no sols urbanisme
no sols urbanisme
entre altres coses
sí sí
L'Agenda 21
un altre projecte
de futur
del que n'haurem
de continuar parlant
amb el seu responsable
polític
el tinent d'alcalde
d'Urbanisme i Territori
de l'Ajuntament de Tarraona
Jordi Sendra
avui hem repassat
algunes de les obres
i alguns dels projectes
o les inversions
també
que inclou
el pressupost municipal
de cara al 2005
Jordi Sendra
moltes gràcies
i fins la propera
molt bé
gràcies a vosaltres
bon dia