Ramon, segur molt bon dia.
Bon dia.
D'entrada, quina valoració fa d'aquest homenatge que suposo que content?
Molt content.
Molt content durant tants anys la tasca de fotografia.
Estic molt content.
És un homenatge a la seva trajectòria vinculada amb aquesta ciutat de Tarragona
on vostè segurament recorda aquells temps
quan començaven a venir els primers turistes, quan no era com ara.
Els primers turistes compraven moltes postals
i després molts carrats, se revelaven molts carrats aquells temps
però després se van anar normalitzant.
I també venien moltes postals
pels que estaven treballant a Alemanya i Suïssa
que li enviaven postals perquè aquells temps
se van inaugurar moltes coses mentre ells treballaven allà.
Eren molts espanyols que van haver d'emigrar per anar a treballar
per anar a guanyar-se a les garrofes fora
i és que els parents d'aquí els explicaven una mica les novetats, no?
Sí, i jo els enviava postals.
Mira, sense anar més lluny estem molt a prop de la Ramba Nova
un lloc que ha canviat molt de com era llavors a com és ara.
Jo tinc entès que una de les fotografies que més li demanaven a vostè
era la fotografia de Roger de Lluria
encara amb la Casa Güell al darrere, no?
Ah, sí.
Abans de fer el restaurant a les Palmeres
tot allò era molt bonic i demanava moltes postals.
El balcó és el que es venia més.
Quan la llum del mar, quan puja la llum per baix
que es veu el balcó amb tot el llum que surt
allò és una fotografia pràcticament indescriptible, no?
Sí.
Les sortides a sols són molt precioses allí.
Molt.
Vostè Ramon també va viure el temps en què es començava
la gent a demanar fotografies de casaments.
Ah, sí. També vaig fer molts reportatges
de casaments, batejos i actualitat
com, per exemple, llavors s'actuava molt el Raúl Abril
va vindre la Sara Montiel
i hi havia molts aconteciments també en aquell temps.
També era el temps en què es començaven a coloreixar les fotografies
a mà, que això avui dia, amb el tema que allà és impensable
vostè com ho recorda aquell temps?
Com se'ls va ocórrer? Perquè vostè pensava els pioners.
Com se'ls va ocórrer començar a coloreixar a mà les fotografies?
En aquell temps, com que encara no havien sortit els carrers de color
doncs vam inventar de pintar-les i les pintàvem.
Com se suposa, sempre són les mateixes que les venen més
al balcó de Mediterrani, a la Rambla
i com que llavors es va anar canviant molt la Rambla
quan se va fer el Vallellano i la plaça en peria el Terracco
tot això, llavors ja va anar sortint el color
i vam anar canviant el color.
Vostè, Ramon, vostè va néixer a Vilavella
va acompanyant durant un temps la seva dedicació a Fototxinxilla
quan començava, vostè allà amb els estudis, amb altres pràctiques
com recorda aquell temps? Com era el dia a dia de la ciutat de Tarragona?
La ciutat de Tarragona, com se suposa, era molt bonic
perquè de bon dematí veies els carros que anaven a vendre la plaça
les dones que anaven a vendre el peix
les dones que anaven a vendre les verdures
era un trajín de bon dematí
la gent que anaven a repartir la llet
els carboners, són unes vivències, són records molt bonics
perquè tot eren gent de Tarragona i eren coneguts
tot el temps donava el clit
el que es repartia el pa
llavors Tarragona era com un poble gran
eren tots coneguts
Suposo que anar a passejar per la Roma també
era pràcticament trobar-se amb tothom
Sí
Quan van dir d'aquests primers turistes
els anys 50, 60, l'època dels 600
vostè que van ser els pioners
en fer aquestes primeres postals per turistes
quins móns van escollir?
quin lloc de la ciutat van escollir per fotografiar?
Les platges, per exemple, eren un bon reclam
per posar la postal?
Les platges ha sempre sigut un secret
perquè els temes des del fortí de la reina
cap al miracle
i després a la rebassada
a veure el preventori
sempre s'han vengut molt
sempre s'han vengut molt, molt
Quines fotos van fer així per fer postals
en aquell temps, els 50, 60?
Quins monuments de la ciutat van escollir?
Quin lloc de la ciutat?
Segurament el balcó era un, no?
El balcó mediterrani?
Sí, després a la catedral
les muralles
pilats
que són les que es venien més
perquè són les més boniques
A quant les venien aquests postals?
Així per curiositat, eh?
Sèntim, t'haurí, sèntim
Les venien amb una passeta i les venien amb una cinquanta
Una passeta?
Llavors se'n podien fer moltes de coses amb una passeta
Llavors se'n podien fer moltes de coses
Però ara ja no es fa res
Ara ja hi ha tots
Encaritant que ja no es van comprar res amb una passeta
Vostè, Ramon, té moltes fotografies d'aquesta trajectòria seva per la que rebrà l'homenatge
Però encara n'hi hauria pogut tenir més, no?
Perquè tinc entès que gran part del llegat de fotografia xinxí es va perdre amb un bombardeig
Ah, sí, des que es van bombardejar
Van perdre tot l'arxiu d'abans de la guerra
Vam haver de començar per el número 1
A la Rambla Nova vam començar
Abans estàvem a carrer Sant Francesc, número 17
Allí teníem tot l'arxiu
Però les bombes es van tirar tres vegades a terra
I va fer molt bé tot
Tot negatius
Tot se va fer molt bé
I què hi havia en aquell arxiu?
Vostè recorda?
Vostè l'havia vist?
També hi havia poblets, santes creus
Hi havia molta cosa així
Les muralles
Llavors tot eren plaques de vidre
Clar, acaben les bombes
Tot per quedar aixafat
Hi ha alguna foto de tota la seva trajectòria?
Alguna fotografia que digui
Aquesta és la que més m'ha agradat de tot el que he fet?
Totes m'agraden
Totes m'agraden
Perquè com que les he fet jo, totes m'agraden
El Passat de les Palmeres
És el número 1
El Passat de les Palmeres
El Mirador
La Miranda
De cara al Fortí
És el que sabem més
El Fortí de la Reina
Que diem ara
Tarragona sempre diuen que té un especial llum
Per poder ser fotografiada
En general la costa, el litoral
Però Tarragona especialment
A la ciutat
Sempre té bona llum
Perquè com que el sol surt
A primera
Surt
Neix
A davant de Tarragona
Es poden fer
Unes sortides de sol
Molt maques
I se'n feien moltes
Moltes
Moltes
Els caçaments
Per exemple
Que vostè anava a fer reportatges
De caçaments
Era molt diferent
Són els d'avui en dia
Era molt diferent
Tot era molt diferent
El que recordo molt
Quan va fer molta il·lusió
Quan va vindre a Cobala
Que vaig retratar Cobala
Em va fer molta il·lusió
El vingut a Catalunya
I vaig vindre
De fer un reportatge
Ell estava jugant Cobala
I vaig anar de seguida
I em va agradar molt
Vau parlar amb ell?
Sí
Molt bé
Encara tinc fotografies
Per aquí
Perquè vostè és el Barça, no?
Sí
El Màstig també, no?
Sí, i tant
Sí, sí, sí
Escolta'm
I a part de Cobala
Se'n recorda
Quan va venir Dalí
Que va passar a xarxa
Per aquí, per la Rambla
Sí
Allà de Dalí
Va anar el meu fill
Va anar el meu fill
Va fer el reportatge
El meu fill
Això ja va ser més cap aquí
Sí
Això va ser més cap aquí
Sí
Jo vaig fer
Doncs el 40, 50
Fins el 60
Després ja va fer
El meu fill
Sí
Ramon
Les càmeres que feia ser-hi vostè
Al començament
Els inicis
Eren d'aquelles que
Un s'amagava sota
Alguna mena de
Allò
Com eren aquelles càmeres
Llavors
Allò eren de plaques
3-18
Allò era per fer
El clixer directe
La postal se feia directe
I l'altre
Es pas universal
I les plaques
Eren 3-18
I després tu treballaves
Sobre la placa
La placa 3-18
Treballaves
I combinaves
Per fer la postal
Eren 3-18
I clar
Llavors
Venia de mirar
I enfocar
Enfocar
Posar-te el drap a cap
I diafragmar bé
Per veure
La profunditat de foc
S'ha avançat tant
Que ja no tenen records
Descasi
També es treballava
Un quart de foc
Com ara
No?
Sí
Se tiraven sempre
En plaques
Es feien plaques
De 10
I els tiraves
En muntatge
De 10
Clixers a la vegada
I llavors
Allí els afinaves
Els retocaves
I un pujava més que l'altre
I feies
En plaques
De 10
De 10 postals
Que era
50-60
Vostè Ramon
També va col·laborar
En diferents mitjans
Setmanaris
Com eren?
Els mitjans
També és una
Suposo que no tenen res a veure
Avui en dia
Amb els de llavors
Llavors
Qualsevol cosa
T'ho publicaven
Però ara
L'ha canviat molt
Allò
Ara
Seren
Tots
Quan venia una autoritat
O així
Publicaves
I monuments
Les primeres postals
L'enviaves
I els de tot
Publicaven
Però ara
L'ha canviat tot
Ara
Amb això
Que ha sortit nou
L'ha canviat tot
Ramon
Segur que
Justament
Avui
Que en part amb ell
Doncs
Que a Seguritat de la vida
Va de
Sotmetre-se
A una intervenció quirúrgica
Amb 81 anys
S'enterà per primer cop
El quiròfan
Però hem de dir
Per tranquil·litzar-los
A vostès
Que no es tracta de res
De gravetat
Serà una qüestió
Pràcticament rutinària
I desitgem
Que bé que es pugui
Recuperar
El més aviat possible
Ramon
Segur li diré
Molt que ens hagi atès
I que
L'enhorabona novament
Per aquest homenatge
Que rebrà
Per aquesta trajectòria
Vinculada amb la ciutat de Tarragona
I fins
Fins molt aviat
Fins aviat
Molt bé
Adéu-siau
Gràcies a ben
Gràcies a ben