Va ser l'any passat que amb la Sofía Fonseca, que és la codirectora amb mi,
vam iniciar un projecte que en el cas de l'any passat va ser de dones poetes portugueses i catalanes.
En aquest cas eren portugueses i catalanes, en guany és...
En guany són poetes dels dos sexes, diguéssim, catalans i portuguesos.
Sota aquest títol genèric de veus paral·leles.
Sí.
Quin és l'objectiu? Què trobem en el fons d'aquesta iniciativa?
En el fons aquesta iniciativa és buscar aquelles veus que costa més de sentir.
És a dir, anem a buscar les veus de les llengües minoritàries
o bé dels sectors socials amb menys projecció,
fins i tot pel que fan els poetes d'aquí,
perquè els recitats aquests combinen sempre poetes catalans
amb de poetes d'alguna altra cultura o llengua.
doncs els poetes d'aquí també busquem aquells que acostumen a estar menys sol·licitats
en els recitals i que es prodiguen menys.
I quins són els circuits?
Què utilitzeu per dur a terme aquestes veus paral·leles?
Sereu aquí a Tarragona al magatzem,
però ja ha tingut la seva trajectòria,
com a mínim, el veus paral·leles 1.
Sí, i en aquests moments, ahir i avui,
fem el veus paral·leles 2.
El vam buscar per buscar un marc que pogués fer-ho,
que no es convertís en un acte aïllat,
ho vam fer una proposta a la Setmana de Poesia de Barcelona
i la van acceptar.
Llavors, és un acte dintre de la Setmana de Poesia de Barcelona.
Però a través de la coneixença d'algunes persones
de l'Associació de Professionals i Estudiosos de la Literatura Catalana
d'aquí a Tarragona,
vaig fer jo la proposta aquesta de fer-ho després a Tarragona
i va ser molt ben acollida tant per l'associació
com després per l'Ajuntament.
Afortunadament hi ha poetes,
el nombre de poetes, de creadors en la nostra llengua,
en la llengua basca també, són nombrosos,
tot i que la seva difusió o el coneixement del gran públic
sigui més reduït.
A l'hora de triar les veus, aquestes veus paral·leles,
com ho heu fet? Quin criteri heu seguit?
La veritat és que és una part més apassionant d'aquest procés
perquè la meva ignorància sobre la poesia basca fa un any
era total, com he descobert després.
Llavors, primer has de començar a conèixer
de què és el que estàs manejant
i després, aconsellar-te per gent d'allà, etcètera,
vas fent un procés en el qual vas seleccionant,
no per motius estrictament estètics.
El contingut, el missatge d'aquells versos que puguin fer els autors?
Bé, o intentar, per exemple, el que fem aquests dies,
jo crec que pot donar una idea bastant clara
de quin és el registre de la poesia basca actual,
o sigui, buscar que no tinguin tots el mateix tipus de veu,
el mateix tipus de temàtica, etcètera.
De fet, són de diferents generacions tots els poetes catalans.
Sí, és una altra de les premisses, diguéssim, del projecte
és que sempre hi hagin representat quatre generacions
tant de poetes catalans com de l'altra cultura.
I la posta en escena com es realitza?
Aleshores, el que el públic es trobarà
és un recital a mig camí d'espectacle.
És a dir, hi ha uns certs moviments,
hi ha una actriu que va fent les presentacions
a partir d'un guió dels diferents poetes
i que també llegeix la traducció del basc al català
dels poetes bascos.
Els poetes estan sobre l'escenari, llegeixen els seus poemes
i ella fa alguns jocs amb els poetes catalans
i llegeix les traduccions del basc.