Estem ja preparant la que hem anomenat Àfrica, la figura imaginada.
En què consisteix aquesta exposició? Què podrem veure?
L'exposició reuneix tota una sèrie de petites estatuetes
d'africanes de l'Àfrica subsahariana,
de diferents ènies, que són figuretes que s'utilitzen
o s'han utilitzat principalment per rituals i pel culte dels avantpassats.
Rituals inclús de societats secretes són petites figures,
n'hi ha algunes de prou grans de les maneres,
que estan esculpides amb fusta, estan recobertes de barnissos,
d'oli sobretot, inclús algunes porten plomes,
d'altres porten cullerets fets amb vidre o bé claus de ferro
i totes i cadascuna d'elles té un significat característic
i s'utilitzaven o inclús suposo que encara s'utilitzen pel culte
i per, diguem-ne, pels rituals que fan moltes d'aquestes ènies.
En realitat crec que són unes 176 peces
que corresponen a diferents ènies
de l'Àfrica, diguem-ne, de Quaternial cap avall.
És una exposició de producció de la Fundació La Caixa?
Sí.
Sí. El comissari és Albert Costa
i hem aplegat diferents obres de diferents museus.
La majoria venen del Àfrica Museu de Turburen, de Bèlgica,
però també n'hi ha museus de Lisboa i de Porto
i del Museu d'Antropologia de Madrid.
Aquesta exposició, com dèiem, s'inaugurarà per Santa Tecla
i també, com és habitual, suposo que es podrà visitar
durant un parell de mesos, com a mínim.
Sí. Va més i mig justet perquè acaba l'1 de novembre,
perquè és una exposició que, esclar,
les peces tampoc no te les deixen massa temps.
Aquesta exposició s'està exposant ara actualment
a Palma de Mallorca.
i, esclar, els museus tampoc no et deixen les peces indefinidament.
Ha d'anar rodant per altres sales exposicions
i, per tant, només la podrem veure durant un mes i mig, aproximadament.
Això mateix, sí.
S'està veient ara a Palma de Mallorca.
Es podrà veure en alguna altra ciutat de Catalunya
o de la resta de l'estat espanyol?
De Catalunya, no.
De la resta de l'estat espanyol crec que sí,
però ara no.
Crec que després va a València.
Després de Tarragona penso que va a València
i potser una ciutat de Galícia
que en aquests moments no et sabria dir quina.
Dic això perquè a vegades
algunes de les exposicions
que la Fundació La Caixa porta a Tarragona
són úniques a Catalunya
i això pot fer a treure
un ser públic especialitzat
i interessat per aquesta mostra
perquè vingui a Tarragona.
Sí.
Concretament, això es nota molt,
sobretot en el moment
en què comptem els visitants.
Concretament, en guany,
o durant aquesta temporada,
per tancar la temporada
tindrem el Fotopress
que és un concurs de fotografia periodística
i a més hi ha una...
També es complementa amb unes beques
que dona la Fundació La Caixa
Joves Fotògrafs
i aquesta exposició serà única a Catalunya.
I això serà la primavera ja de l'any vinent,
de l'any 2005.
Sí, quasi a l'arribar a l'estiu ja.
Primavera i estiu, més aviat.
Sí.
Molt bé.
Abans d'arribar però a aquesta Fotopress del 2005
i després de l'exposició de l'Àfrica,
quines altres propostes ens portarà la Fundació La Caixa?
Bé, després de la de l'Àfrica,
a finals de novembre inaugurarem una exposició
que s'ha pogut veure a Girona
i que realment ha tingut molt d'èxit,
que és la d'Èxer,
la vida de les formes, diem.
Escher és aquest artista,
però que realment fa anar una mica de cap en els matemàtics,
que dibuixa concretament,
el més conegut d'ells és un dibuix que es pot veure de vegades en pòsters,
que són com tota una sèrie d'homes o humanets
que pugen unes escales dintre d'un edifici,
sembla mig medieval,
i que no sap gairebé si puja o baixen.
A ell li agradava molt el tema de les formes
i la transformació d'aquestes formes
amb altres tipus de figures.
Portarem 78 gravats
juntament amb litografies i xilografies d'aquest artista
que realment atrau l'atenció
i inclús algunes vegades també és una mica animàtic.
I penso que el públic terragoní ho sabrà apreciar
i li agradarà prou.
I la tercera exposició de la temporada,
que ja serà aquesta sí de cara a la primavera de l'any vinent?
Sí, és una que en diem paisatges mediàtics.
Aquesta és art contemporani puro i duro, diria jo,
i sobretot utilitza molt els mitjans actuals de l'art contemporani,
però és una exposició al voltant de diferents artistes,
tant de l'estat espanyol com artistes estrangers,
que treballen al voltant dels mitjans de comunicació,
utilitzant aquests mitjans i els deconstrueixen
per dir coses diferents del que en realitat sembla de bones a primeres
que vulguin que s'utilitzi per dir.
Penso que hi ha molta crítica a tot el tema dels mitjans de comunicació
i cada artista presenta les seves obres en funció de com ho veu ell.
Art contemporani, doncs, fotografia, escultures africanes,
una miqueta de tot, no?
Una gran varietat, un ventell molt ampli.
Sí.
A veure, la Fundació La Caixa té diferents línies d'actuació
i aleshores al Centre Social i Cultural d'aquí Tarragona
intentem portar sempre una mica de mostra de tot,
no inclinar-nos a cap un cantó ni a cap un altre,
sinó fer que els tarragonins i totes les persones que ens visiten
puguin gaudir una mica de les diferents línies d'actuació,
com pot ser ara aquesta temporada no en tenim cap de ciència,
però, per suposat, les activitats dels Vespers de Ciència
continuaran mensualment.
La programació, doncs, de la temporada vinent
i el fil d'això últim que comentava la Lourdes de la Torre,
la programació, a part d'aquestes quatre exposicions,
el centre mantindrà en bona part o en la seva totalitat
una mica la programació d'altres activitats,
siguin conferències, cinefòrum o d'altres coses
que s'han anat fent en els darrers mesos.
Sí, sí, al voltant de cada exposició sempre hi ha activitats paral·leles
que ara les estem muntant
i el cicle que altres anys hem tingut
continuaran, tant el tema de la poesia llatina
que ho fem quan Terraco viva,
com ara, al novembre, començarem un altre cop més
el cicle de pensament contemporani
amb diferents filòsofs internacionals.
Quin és el grau de satisfacció que els responsables
de la Fundació La Caixa tenen del centre,
del centre reobert fa tres anys?
A veure, el grau de satisfacció ve donat també
pel grau de satisfacció que puguin tenir els tarragonins, no?
Pensem que els tarragonins estan responent,
venen allò que se'ls ofereix,
el que vol dir, doncs, que estem dintre d'una línia
que és el que demana la ciutat.
En realitat, tindríem que...
Nosaltres, quan la gent respon,
vol dir que anem dintre de la línia
del que necessita la ciutat.
Però, de totes maneres, estem oberts
a qualsevol sugerència
i, si s'ha de donar un cop d'entimó, el donarem.
També hi ha satisfacció pel que fa
a la quantitat de persones que visiten les exposicions
o participen en les activitats.
Creuen que es podria incrementar aquest nombre?
Sí. A veure, jo penso que sempre es pot incrementar, no?
Amb una població de 124.000 habitants,
doncs, a veure si amb una exposició
també en 12.000 és el 10%.
Per tant, doncs, sempre poden venir tots els altres, encara.
El que passa és que no tothom ha d'estar
interessat en el que nosaltres fem, penso jo.
Però sí que valdria la pena
que s'animessin a venir.
Ens trobem que moltes vegades
moltes persones no s'atreveixen a entrar
en una sala d'exposicions
i suposo que això passa als diferents espais
de la ciutat.
Fa encara una mica de respecte, això,
d'una sala d'exposicions.
I bé, és un tema a tractar
i animar la gent a que entri
a veure les coses
perquè quan entren surten satisfets.
Per la capacitat, i aquesta és l'última,
per la capacitat i per la infraestructura
del centre, del centre social i cultural,
s'ha arribat ja el sostre d'activitats
i d'exposicions que es puguin anar a fer
al llarg de l'any
o encara es pot créixer una miqueta més?
A veure, amb exposicions difícilment.
Sí que es pot augmentar, per suposat,
el nombre de visitants,
malgrat que a mi no m'agradaria
que les persones tinguessin que fer cues.
Si ha arribat aquest moment,
hauríem d'ampliar horaris, no?
Perquè el que és important
és també donar confort
als nostres visitants.
En quant a les activitats,
penso que encara podem fer alguna cosa més
i estamos en ello, com es diu,
d'oferir tal vegada
quelcom més a la gent jove
o a la gent gran.
De totes maneres, estem atents
a què és el que demanda la societat.
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!