Bona nit
Bona nit
Duce Pontes, que com ara escoltàvem,
però també Carlinhos Brown,
com a dos dels grans noms
d'aquest certam en el que és ser
Músiques del Món.
Però també d'altres àmbits, aquest festival d'estiu
ens portarà teatre,
la producció del lliure, per exemple,
Judi César, tot un clàssic,
o les coreografies d'Antonio Canales.
Són moltes propostes explicades
molt bé en un ampli programa que tenim aquí al davant
i del que ara en parlem en conversa
d'una banda amb el dient d'alcalde de Cultura,
Albert Ballbé, molt bon dia, benvingut.
Bon dia, moltes gràcies.
I també ens acompanya el coordinador del
Què Sé, Músiques del Món,
Jordi Freixas, molt bon dia, Jordi.
Hola, molt bon dia.
Fantàstica la veu de Luce Pontes, eh?
És una d'aquelles veus que ens condueix,
no sé cap a on, però vaja, ens condueix cap a algun lloc,
que ens deixa portar.
L'any passat va ser Sada, la proposta, l'aposta, no?
Madre deus.
Madre deus, perdó, sí, Madre deus.
Però fantàstica, no aquesta veu?
Sí, i a mi, jo pregunto,
i per què a Portugal surten aquest tipus de cantants,
de noies, amb una veu, com deia el nostre presentador,
especialment càlida?
Sí, sí, i a més, em sembla que
tot el que és l'entorn de la música tranquil·la portuguesa
ho porta.
Tinguem en compte, per exemple,
que ella no fa fado en concret,
i tothom quan parla d'Uce Pontes parla de fado,
perquè arrenquen, hi ha una base,
que és el fado, que és molt interessant,
i d'aquí, com ella,
passen a mil altres històries.
I al mateix temps, jo diria, per exemple,
és una noia relativament o molt jove,
en canvi té una veu molt clàssica,
però molt actual al mateix temps.
I a mi em sembla que és el que aconsegueixen fer
amb les veus a Portugal, no?
Lligar la calidesa
amb la modernitat i amb el classicisme, no?
Però a més és curiós perquè
tant la Luce Pontes
com la Mare de Deus
renuncien al fado.
Parteixen del que tenen.
Sí, sí, però no volen dir
que són l'Amàlia Rodríguez de Torn.
No, no, no, i en canvi ho admiren, eh?
Això sempre ho han tingut,
que a vegades potser aquí ens costa una mica,
que és quan ens inventem alguna cosa,
de seguida a vegades intentem
oblidar-nos del que ve al darrere,
en canvi ells sempre et diuen
la referència, Amàlia Rodríguez,
no sé quantos,
però aleshores ens projectem
cap allà on ens demana el cos.
Però escoltem, però potser
un altre any tenen que portar algú
que canti fados de veritat, eh?
Clar, exacte.
Sí, perquè ara, a més,
n'hi ha molt bones, eh?
hi ha Maritza,
hi ha una sèrie de gent
de la nova fornada
que estan en un primeríssim nivell.
Clar, és el Fado
i els instruments específics del Fado,
per això també és un espectacle important, no?
Però bé, sou uns cracs,
el senyor Freixas és un crac,
és la troballa del Departament de Cultura
d'un tiempo a esta parte, eh?
Això perquè ho permeten ells.
No, no, no, però no,
però a veure, a veure...
Si no hi ha un organitzador al red,
no es poden fer.
Jordi, Jordi.
Hi ha idees i cadascú intenta portar el que pot.
No, no, Jordi, Jordi,
ha sigut un dels elements,
s'ha incorporat a la festa
un dels elements més importants,
és a dir, el QSE ha sigut un èxit,
ha sigut un èxit important,
és a dir, el temps que ho porteu fent aquí,
jo crec que la gent específicament
estan pendents del que...
Jo crec que inclús ha donat
una certa internacionalitat
a les festes d'estiu.
En aquest moment, el QSE ja és present
a el que és els fòrums,
com a mínim hi ha europeus,
i aquest any anem a Toronto
amb el QSE, no?
A veure si prens el regidor del Teguc,
com a agència i com a festival,
però vull dir que anem-hi.
No, però vull dir que sí,
que va pensant i suposo
perquè és una cosa que es demana.
Parlem de músiques del món
i noves tendències,
a vegades això es barreja,
perquè ara mateix estem parlant
de la Dulce Pontes,
que ens està portant una música
que parteix de la tradició
i acaba amb Henry Marricone, no?
Vull dir que...
Sou presents també,
ara ho dèieu,
als fòrums mondials,
i per exemple,
un dels artistes que vindrà,
ha estat al fòrum aquest any,
el Carlinhos Brown,
tota una...
No sé si diria descoberta,
o potser no va que potser
que hi era poc conegut,
però vaja,
es tracta d'un dels millors
percussionistes del món.
Mira,
el cas de Carlinhos Brown
també hem de tenir en compte una cosa.
A vegades,
ara inclús a mi m'han dit,
ostres,
us heu tirat allò mediàtic,
allò d'allò.
Dic a veure,
fa dos anys no era gens mediàtic.
En sec hi ha les coses,
hi ha moments que exploten,
hi ha coses que exploten
perquè hi ha un interès comercial
d'alredre molt potent.
El cas de Carlinhos
s'ajunta dues coses,
que és un tio que està fent
una labor social interessant
i des de Salvador de Bahia,
i a Brasil,
i amb tot el que són les faveles,
intentar recuperar
tot el que és la joventut,
portar-la cap al camp de la música,
amb una sèrie de treballs,
i al mateix temps
el seu treball com a artista.
I dintre del grup Tropicalistes,
que són les noves formades
de música brasilera
que a partir també de la tradició
es projecten.
I en aquest cas,
evidentment,
aquí el que va passar en el fòrum
va acabar de rematar
el que era un artista
que dintre de la professió
ja era molt conegut
i dintre dels sectors
de les músiques del món
era molt conegut,
lligat molt també
amb la música moderna
i que en aquests moments
ha transcendit
per la seva gran capacitat
d'apropar-se al públic.
Tinguem en compte
que Arlinhos Brown
tot i la seva figura
l'endemà d'actuar
estava pagant
per anar a veure
unes conferències
i abraçant a la gent.
És un d'aquests artistes
que el calabraci
ja t'abrassa ell.
Fantàstic amb aquest sol
que és impressionant, eh?
Ben, aquí l'endemà deuto.
Ben, aquí l'endemà d'acte.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
aquest dia ja el fem al Camp de Mar.
No podia ser d'altra manera,
perquè Tàvoro una altra banda es torna a sorprendre
amb cavalls,
damunt de l'escenari.
Això no serà
el que va ser Carmen
a la plaça de Braus,
amb un brau i tot.
Aquell festival que es va organitzar si mataven o no mataven el toro.
El cas és que jo crec
que serà una magnífica
obra de teatre musical
la que ens farà
la Cua de Sevilla.
Magnífica i també certament una mica polèmica,
perquè aquesta obra, si mirem els textos,
és atrevida.
Per exemple, la part que diu la cornada,
diu així,
l'embriaguez de los clérigos nos lleva
a alucinaciones dramático-mecánicas.
Una danza en el vacío, yo recuerdo,
de imágenes taurinas sangrientas.
Los pequeños clérigos beben el tiempo que salta al aire
la belleza cruel de las fiestas de toros.
Home, jo suposo que el clergat
en èpoques històriques
vivia intensament
la vida de la ciutat
i participaven
i potser la condició de clergat
no tenia la mateixa rellevància
que té ara,
i en conseqüència jo crec que el clergat
també es pot...
Home, escoltem,
canviant de tema,
jo recordo que abans
els capellans no podien anar al futbol
i per dir,
no podien anar al cinema,
i això feliçment ha canviat.
Llavors jo crec que els capellans
també han intentat divertir-se
i estar presents a la vida civil.
però vaja,
que serà que Tàbora és provocador,
sí,
però aquesta forma part del tema, no?
I és, de fet,
una companyia difícil de fer vindre
perquè tenen una gira internacional
em sembla que molt i molt atapeïda,
vull dir que serà una gran oportunitat
poder veure-los aquí a Tarragona
el dimecres 14 de juliol.
Jo crec que sí,
a més ja dic,
jo crec que és un deute que tenia Tàbora amb Tarragona,
perquè com sabeu,
i com abans explicàvem,
en el seu moment,
el Carles Sala com a regió de festes
va jugar al tipus
perquè hi havia inclús amenaces
d'ordre judicial, no?
I aquí el Carles va posar el que feia falta
i aquí es va fer la Carmen del Tàbora
a la plaça de Braus.
És a dir que jo crec que ja és un element comú
i llavors jo dic que cada vegada
que ho demanem o que ho proposem
trobem una gran receptivitat
per part del Tàbora,
per vindre de Tarragona.
Però bé,
a part del Tàbora,
jo tinc que demanar-li perdó al Jordi
perquè hi ha dos,
tant el Carles Sala
però un com la Dulce Pontes
que tècnicament formen part del Festival QS,
ho fem al Camp de Mar,
ho fem al Camp de Mar
perquè és que a la plaça de la Seu
no seria possible fer-ho
en el sentit que el públic
que vindrà a veure aquests dos espectacles
serà abundantíssim, no?
Que no es podria fer d'altra manera,
és el Marc i Doni.
I a més crec que aquesta compaginació
entre els dos com a festivals
està molt bé
i es va començar l'any passat.
Sí, sí,
jo crec que serà un èxit.
I el que em temo
és que hi haurà el cartell
de no hi ha bitlletes.
Això és el fotut, no?
Això és el que ens està sonant,
sobretot per el que és la venda
només des del primer dia,
tant amb Dulce Pontes
com Carlinhos Brown.
I en aquest sentit,
com vam dir l'any passat,
diguem a la gent
que vagin cuidat,
tenim en compte l'any passat
amb Dulce Madre Deus,
de 1.700 entrades
vendran 1.500 anticipades,
gent es va quedar al carrer
i per tant,
des d'aquí,
aprofitant el que diu el regidor,
demanem a la gent
que s'espavili
perquè veritablement
són dos espectacles
que segurament
no es podran tornar a veure,
aquest tipus d'espectacle aquí
i que han tingut molta,
i que ve molta gent
trucant,
moltíssima gent de fora,
moltíssima gent de fora.
Veig i m'agrada veure-ho
la banda musical,
la banda audio musical
de Tarragona,
que està molt bé,
que aprenen el seu CD,
que també és un treball
que ha portat molta feina,
que hi ha moltes grans al darrere,
que sona molt bé
i que el Tavín,
per aquí no sé si està a punt,
Lluís,
el podem escoltar,
algunes de les cançons
d'aquesta banda musical,
que es presentarà
el proper dia 23 de juliol.
Sí, senyor.
Correcte, concretament.
Juntament,
perquè serà,
és un clàssic en dançim,
perquè també ho fa,
és a dir,
actuen juntament amb l'Acadèmia de Vallmai.
El cert és que
la banda audio musical
és un dels conjunts musicals
estables de Tarragona
més importants,
o per almenys des de l'Ajuntament
així ho considerem.
No sol fan música,
sinó que fan una funció didàctica
i tenen una banda juvenil,
una banda infantil,
i jo crec que
és un element a potenciar,
és a dir,
probablement del pressupost municipal
en temes de cultura
és que tingui l'assignació més alta,
però jo crec que encara així
és insuficient.
El fet que tu ara comentaves
d'aquest compact disc gravat
al Palau de la Música Catalana,
que va ser una verdadera alegria
pels tarragonins
que vam invair la via
a l'Aetà en autobusos,
allò feia més goig
al camp del Barça,
no?
Doncs això va animar
moltíssim a la nostra gent
i llavors tenim
una banda audio musical
que, ja dic,
fa anteriorment,
va participar
en una cantada coral
de totes les escoles tarragonines,
és a dir,
que no és l'activitat
exclusiva de la banda,
sinó que és
incorporant-se
al món musical
al tarragoní.
Jo crec que és
un element musical
molt i molt important.
i que es podrà escoltar
el proper dia 23
de juliol.
Serà l'actuació
on està?
No la treu-ho ara.
Vindrà de juliol
a les 10 i mitja,
o sigui,
el divendres,
al Camp de Mar.
Al Camp de Mar.
Concretament,
l'escoltem,
l'escoltem.
La banda audio musical
de Tarragona,
que estarà també
a aquest festival d'estiu,
propostes com ara
un clàssic,
però vist d'una altra manera,
interpretat,
o a la classe
de Juli César,
però amb una adaptació
en aquest cas
que ens arriba
del teatre lliure
i que es podrà veure
jo crec que
amb un cel·liciés
molt diferent,
però mai és allò
que passa amb els clàssics,
que mai caduca,
sempre està en actualitat
i a més en cas
en una visió
més contemporània,
com és el cas.
Sí,
home,
el fet que
és una interpretació
molt moderna,
tant amb la escenografia
com amb la manera
d'interpretar-la,
però evidentment,
com tu deies,
no deixa de ser un clàssic.
I després,
és un tema
que ens ve del lliure,
això també és una garantia
de qualitat
i després,
les persones que intervenen
a l'Arquillo Bell,
Joan Carreras
o el David Cuspinera,
la propsa direcció
de l'Àlex Rigola
ens garanteixen
un espectacle
de qualitat.
És a dir,
tot no té a ser
Carlinas Brown,
Jordi,
i llavors és evident
que amb aquestes versions
una mica més transresores,
jo crec que és una oferta
que s'ha de fer necessàriament
als tarragonins
que els agrada
el teatre clàssic.
El teatre clàssic
i també
la coreografia
d'Antonio Canales,
que també és un altre
d'aquests plats forts
que agradarà veure
aquí al Festival d'Estiu
i que ens portarà
Carmen,
Carmel,
la Carmen de Bisset,
no?
I a l'escenari
és el que el dóna
la Greco
i el Diego Llori,
dos artistes
prou també coneguts,
no?
Home,
sí,
i a més,
ojo al dato,
és a dir,
no sol hi ha
un guitarrista
i un cantante,
sinó que hi ha
el cor sinfònic
de la Mestrança de Sevilla,
és a dir,
que l'espectacle
és potent
no sol
pel ball,
per la dança,
sinó també
per la música,
jo crec que
Antonio Canales,
la Lola Greco
i el Diego Llori
són en aquest moment
probablement
els ballaris
de flamenc
més importants
del moment
i en conseqüència
jo crec que
és un magnífic espectacle
que suposa
els Tarragonins.
Jordi,
agrada el flamenc o no?
Jordi,
agrada el flamenc?
Esclar que m'agrada el flamenc,
el que passa
és que per educació
segurament no l'he escoltat massa
i el que sí que reconec
que m'agrada el flamenc
en directe
i més aquest,
que és un espectacle
que produeix batall
i amb correspondència
a Tarragona
i a la feina
que hi estem fent
i per tant
el portem molt a gust
i que tanca
pràcticament el festival.
Veritablement
Canales aquí
sempre ha funcionat
però a més a més
el que porta aquesta vegada
és de primeríssima fila
i respectat
absolutament a tot arreu.
Tota manera
els espectacles
de flamenc
són d'aquells
que un s'hi ha d'atrevir
a anar-hi
perquè a vegades
pot crear alguna barrera
abans d'anar-hi
si no el coneixes
si no el veus mai
i ho provas
i en canvi dius
que està bé.
Home,
el cert és que ha canviat molt
aquest aspecte
des dels espectacles
de baile espanyol
més que de flamenc
realment
tenien unes condicions
una mica rares
de tonadillera
i vestió de faralaes
colunares
i d'imposició
una mica
de trobar-te'ls
per força
de cultura oficial
perquè els vols portar
ara
aquesta gent
jo sé que han guanyat
el seu lloc
al món cultural
a l'estranger
aquests tios
als Estats Units
són covejats
i aquí desprovistos
la que deia el Jordi
d'aquesta cultura oficial
imposada
d'informació
i turisme
doncs
aquesta gent
tenen un lloc propi
i en definitiva
no deixa de ser
també una música ètnica
la música
en fi
i tinguem en compte
que per molt que es digui
que a vegades
aquí ens costa
acceptar les coses
el lloc de l'estat espanyol
on la projecció
del Flamenc
és més gran
és Catalunya
no hem de voler
molt bé
i d'on surten
els artistes més
exacte
exacte
de dues maneres
si voleu parlar
de qüestions ètniques
jo
ens ha fet molta il·lusió
donar suport
al primer festival
d'Avaneres i Boleros
de la Costa Dourada
que és
Avaneres i Boleros
quan ens ho ha vint
això arrenca
de dos germans cubans
que hi ha a Vilaseca
el Cecilio
i l'Ebelio Tieles
que són grans músics
i que
van fundar ja fa molts anys
amb el Joan Tortajada
una societat que es deia
catalano
musical
catalano
iberoamericana
aminament cubano
cubano
i
cubano catalano
i
d'alguna manera
després d'acabar vint aquí
el compai segundo
i companyia
que em vaig quedar al carrer
per falta de localitat
a Visora de Gantes
bé
doncs
el que estava claríssim
és que l'afició
que hi ha
a aquestes terres
pel tema de l'Avanera
ells la compartien
i la compartien
i
m'està malament dir-ho
però avui dia
portar músics cubans
no és gens car
no és gens car
i llavors
ells tenen
una vinculació
mantinguda
amb els que són músics cubans
i aquí ve
l'Huguay millor
entre altres ve
l'Efraïn Salles
que és el diat d'oestit
del Festival d'Avaneres
de l'Havana
i no sol és
Avaneres
sinó que és Avaneres
i Boleros
que això també té
el seu encant
doncs jo crec que això
serà una cosa
molt exitosa
jo només volia afegir
ell ho ha dit
que aquí no som conscients
els germans Salles
del nivell que tenen
i de la capacitat
que tenen
de vincular
d'arreu del món
el que és música cubana
vull dir
és un luxe
tenir aquests dos músics
aquí
ell ho he tret
i només ho remarco
jo he de dir
que Vilaseca
el conservatori de Vilaseca
és l'enveja
de tothom
i llavors
Vilaseca ha apostat
per la música
és a dir
el plat fort
de la cultura
de Vilaseca
és la música
aquest és un criteri
que tenim en compte
és a dir
jo aposto per una cosa
i el que més
queda en un segon termini
però aquí jo aposto de valent
i des de l'auditori
a això
és a dir
el conservatori
que on els tialers
són una mica
les ànimes importants
jo crec que és una aposta
a tindre molt en compte
a envejar
i a demanar col·laboració
música
bé
Festival de Vaneres
Boleros
però també tornant una mica
al què sé
a músiques del món
hi ha una cantant
que es diu
Manou Gallo
que segurament en Jordi
ens podrà explicar
la seva singularitat
i fins i tot podrem arribar
a escoltar
algun dels seus
treballs
que tenim aquí
quina és Jordi
la singularitat
la trajectòria
d'aquesta noia
que em sembla
que és de Guinea-Bissau
pot ser?
Sí
Costa d'Ibori
el cas de Manou Gallo
nosaltres l'hem triat
a veure
només perquè se n'entengui
com funciona
la direcció artística
o la coordinació
d'això
és que tu
amb músiques del món
pots trobar
cada cosa de tot arreu
si no et centres una mica
pots portar coses
que a vegades
no siguin massa interessants
no tinguin massa transcendència
amb un creu molt car
o al revés
pots portar coses
que estiguin molt bé
i que siguin molt baratetes
però el que estem feient
és quina és la dinàmica
de cada any
que es va produint
i que va provocant gires
que siguin assequibles
i de molta qualitat
i d'on venen les coses
nosaltres teníem referències
de Zatmapa
de tambors de braça
per la gent que no hi està posada
potser no
i sabíem de la qualitat
en aquests moments
una de les cantants
que és Manou Gallo
que havia estat en aquests grups
es projecta
ella sola
i també partint
del que és
la música de Costa d'Ibori
enllaçant-ho
amb el sol
el func
el blues
ens permet
una revisió
del que és
la música africana
ella és una veu
excepcional
és un artista excepcional
i que quan ens vam veure
que la podíem pescar al vol
de seguida
la vam agafar
bé amb una formació
més de nou persones
vull dir
bé amb una bona formació
i el que ens trobarem aquí
doncs és
un tipus de proposta
que va
des del més càlid
fins al més
pop
o més modern
però
evidentment
sempre partint
de la base
de música d'arrel
concert
el dijous
8 de juliol
el pla de la seu
concert gratuït
el concert d'obertura
també altres
músiques d'origen africà
concretament
veig que hi ha un grup
que són
tuarecs
de Mali
i també
un altre grup
de la Costa d'Ibori
que es diu
Gilemba
sí, sí
aquí els tres
que venen
a dinar
i jo de tuarec
Gilemba
Costa d'Ibori
i Cat Empire
a Austràlia
aquí
hem apostat
també aquest any
per la joventut
hem vist que funcionava
molt bé
concerts
que d'entrada
es poguessin escoltar
segur
i que la gent
acabés dret
i una mica
amb Tinaruén
és una banda
també de luxe
per veure
com es fan les coses
només uns quants
quilòmetres d'aquí
bé, és música
tuarec
feta per
músics guerrers
que
quan deixaven
les armes
agafaven
les guitarres
i en aquest moment
i és una música
totalment atípica
perquè enllaçant molt
amb el que és
guitarres elèctriques
i tal
ens porta també
el que és el desert
som indiferent
les guitarres
que les armes
preferiblement
escolti amb les guitarres
sí, sí
si només voldria afegir
en el cas
de Tinaruén
que sempre busquem
la interrelació
entre músics
d'aquí i d'allà
i hem anat
a buscar
i és molt probable
que puguem tenir
el dia
Tinaruén
col·laborant
amb ells
amb un tema
segurament
el millor guitarrista
de blues
de Catalunya
que és Amadeu Casas
i que s'han posat d'acord
per tocar
junts a Tarragona
i a més a més
Martos
en banda
grups catalans
com ara aquest
o com ara
Vertigo
que també estaran aquí
en aquest
que ser músiques del món
Albert Ballbé
ens deixem alguna cosa segur
perquè ens deixem
ens deixem
la ja
home hi ha més coses
hi ha un programa
que vols agafar-lo
i mirar-s'ho bé
en profunditat
no no però
hi ha coses importants
jo crec que
amb independència
de tot el que fa al Camp de Mar
i del que fa a què ser
hi ha la música als patis
que també és un element important
hi ha dansa a cel obert
que és la setena edició
a mi dansa a cel obert
em sap greu
perquè una de les propostes
que hi havia
era una dansa
en vertical
a la façana del pretori
però no ha pogut ser
no ha pogut ser
i espereu que un altre any
ho puguem fer
perquè crec que és un lloc
que el públic
podria gaudir
amb una perspectiva extraordinària
i que el lloc era
el lloc de codici
però dic
dansa a cel obert
amb diferents
amb diferents actuacions
tornem a
continuem amb el Conte Contes
amb Conte Conteros
ja molt coneguts
a la ciutat
i després hi ha
el nouè festival
internacional d'Òrga de Tarragona
que aquest és un festival
de gran categoria
però jo crec que no ho sabem
servidor de vostès
no ho s'ha fet prou bé
per explicar a la ciutadania
l'interès que té
aquest festival
que ja ha començat
per cert
sí, sí
ja va començar
el dia 19 de juny
però per exemple
amb aquesta edició
el que fem és introduir
o el que fan els organitzadors
el Jordi Vergés
que és l'organista de la catedral
el que fem és
el que fan
és introduir
altres elements
a part de l'estricta
música d'Òrga
i per exemple
cantarà
la Marta Mateu
que és la soprana de Tarragona
molt coneguda
molt estimada
i hi haurà intervencions
on hi haurà
Òrga i violoncel
o Òrga i clavisemble
jo crec que
els llocs són llocs reduïts
perquè la major part
els fem
a la capella
de la Mare de la Claustra
a la Claustra
la catedral
o a les
a les
a les carmelites descalces
a la carreta del vidre
que són llocs
una mica recòndits
però que
és a dir
li donen una categoria
a l'espectacle
molt i molt important
llavors
jo recomano
els tarragonins
que memoritzin
o que consultin el programa
perquè realment
és un tema
de grandíssima qualitat
on portem
els millors organistes
del món
i llavors jo crec que
és una llàstima
que el públic
no se n'entén
o que passi de ser persecutant
en aquest sentit
potser és culpa nostra
de no donar
suficient difusió
però hi ha moltes més coses
hi ha moltes més coses
això
no sé ho aconseguir
un d'aquests programes
del festival d'estiu 2004
des del 29 de juny
al proper dimarts
fins al dia 13 d'agost
cada fin un programa
i que s'ho mirin en profunditat
perquè n'hi ha per triar
i més per cada dia
per fer coses
per aprofitar tot aquest estiu
i el lloc semblemàtix
de la ciutat
Albert Ballbé
Jordi Freixas
gràcies per acompanyar-nos
al matí de Tarragona Ràdio
queda recomanat
queda fet aquesta recomanació
36 propostes culturals
aquí a la ciutat de Tarragona
fem una petita pausa
i de seguida tornem
per parlar d'activitats
del cap de setmana
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Anach
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bonsil.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.